LOLA ANGLADA

En realitat es deia  Dolors Anglada i Sarriera, però va ser coneguda popularment com a Lola Anglada, (BCN, 1898 – Tiana, 1984)

Va ser una narradora infantil i  dibuixant catalana. Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l’època i arribà a esdevenir un dels escriptors més representatius del gènere a la preguerra.

Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu d’Història de BCN. És famosa la seva col·lecció de nines, instal·lada al Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.

Podeu passejar virtualment per la web del MNAC,

http://museunacional.cat/ca

El museu d’Història de Barcelona, MUHBA:

http://museuhistoria.bcn.cat/

També poder cercar Lola Anglada al Museu Romàntic de Can Llopis,

Per conèixer una mica les dades per poder visitar aquest museu, on hi ha la col·lecció de nines de Lola Anglada al 2n. pis:

http://www.museusdesitges.com/?page_id=83

També es pot consultar el llibre:

Tornem a la vida de Lola Anglada,

Va néixer el 1892 a la ciutat de BCN, en una família amb fortes arrels a la població de Tiana.

 casa de Lola Anglada a Tiana.

Actualment l’escola pública de Tiana porta el nom de Lola Anglada,

http://agora.xtec.cat/ceipangladatiana/intranet/

Lola Anglada va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona acompanyada pels Mestres Antonio Utrillo i Joan Llaveries.

Actualment… renovada, encara existeix aquesta escola que afavoreix la creativitat i l’art en general,

http://www.llotja.cat/pages/page.php?numh=0&numv=1&cat=0&lan=1

Podeu obtenir + informació a :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_la_Llotja

Antonio Utrillo, format a la Llotja, va ser-ne un mestre, bon dibuixant també va col·laborar amb el TBO que molts de nosalters llegiem, de petits, cada semana.

Postal artística dibuixada i escrita per AU.

Joan Llaveires,

va aconseguir que Lola Anglada realitzés la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona i que el setmanari “Cu-cut!” publiqués un dibuix de l’autora… així va començar a tenir un nom en el món artístic.

Ja coneguda com una interessant dissenyadora, quan va acabar la Primera Guerra Mundial, va aconseguir una beca del govern francés per anar a Paris, on en aquella época hi havia la cuina dels artistes que dominaven at ot el món mundial… allà va poder col·laborar amb diverses editorials de la capital francesa.

També es va relacionar amb Francesc Macià i Josep Clarà. Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d’amnistia pels acusats de participar en el Complot del Garraf contra el rei Alfons XIIIè d’Espanya.

Lola Anglada, envoltada dels primers 4 indultats per l’intent de regicidi conegut com “El complot del Garraf (1930)

Durant la Guerra Civil s’afilià al sindicat UGT i col·laborà en el Comisariat de propaganda.

Un dels seus dissenys més coneguts d’aquesta época és:

L’any 1937 sorgeix el desig de la Catalunya democràtica i revolucionària en guerra contra el feixisme de crear una mascota, “El més petit de tots”, síntesi de l’esperit col•lectiu perquè la gent s’hi pogués identificar i Lola Anglada ho va interpretar a la perfecció.

Com podeu veure, un infant rodanxó que duu un braç aixecat en puny clos i a l’altra mà una petita bandera catalana, també porta una gorra frígia al cap com a símbol de revolució. El nom d’aquest nen està inspirat en la cançó popular arranjada per Tomàs Garcés “Els tres tambors”.

Malauradament la guerra va acabar com va acabar i el bàndol dels vençuts ho va pasar molt malament. Lola Anglada un cop acabada la guerra, s’instal·là definitivament a  la casa de Tiana, població situada a la comarca del Maresme, a la finca estiuenca de la família situada al peu de la Plaça de la Vila. (casa en foto anterior).

Lola també proposava als infants els valors de l’heroisme, solidaritat, el respecte al patrimoni cultural, predicà la força del companyonia, estimació pels animals i la natura, la importància del bon humor i de l’ideal compartit en moments difícils.

Aquest missatge de pau i de valors humans li va portar greus problemes. Va pagar un preu altíssim per haver il•lustrat un llibre, un preu que pocs dibuixants i il•lustradors han pagat: la marginació més profunda durant una quarantena d’anys, va ser denunciada i es va haver d’ocultar per no anar a la presó degut als seus pensaments catalanistes.

El 1948 en una exposició a les Galeries Syra de Barcelona, la policia li va fer retirar els dibuixos pel fet de ser considerada “peligrosa, roja y separatista”.

Fem una mica de parada a la seva producción artística:

• artista polifacètica, amb una tècnica de dibuix excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista, Lola Anglada és considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l’escola catalana de principis de s. XXè.
• També una de les escriptores més importants de l’etapa de la preguerra. Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara “En Jordi”, “En Patufet”, “La Nuri” (fundada per ella mateixa) o “La Mainada”.

 

• El personatge que l’ha fet més coneguda, “El més petit de tots”, és un símbol d’identitat nacional de l’època.
• Col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payot en el escrits que aquest feia al “Diario de Barcelona”.
• L’any  1975 fou guardonada amb la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona.
• El 1980 amb la Medalla del Foment de les Arts Decoratives.
• El 1981 amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.
• Va cedir la seva col·lecció de nines a la Diputació de BCN, que la instal·là al Museu Romàntic de Can Llopis de Sitges.

La seva obra és àmplia i variada però sobresurten 11 títols:

1. 1920: Contes del Paradís
2. 1928: En Peret, il·lustrat per ella mateixa
3. 1929: Margarida
4. 1929: Monsenyor Llangardaix
5. 1930: Narcís
6. 1934: Contes d’Argent
7. 1937: El més petit de tots
8. 1949: La Barcelona dels nostres avis 
9. 1958: La meva casa i el meu jardí
10. 1960: Martinet
11. 1983: Les meves nines

A l’poca que va viure a Tiana va realizar diverso treballs per promocionar la cultura a Tiana, com el recull “Parenostre”

  

També va il·lustra llibres d’altres autors, com:

que és molt espectacular amb els seus dibuixos plens d’imaginació.

“L’escolanet” de la Verge de Montserrat.

A Tiana se l’estimen molt, la van nomenar filla predilecta,

Lola Anglada , com tot artista, estaba elvoltada d’un munt de materials… per això és interessant recordar que la major part del seu fons personal es conserva a l’Arxiu fotogràficde BCN.

El fons reuneix  documentació recollida i/o generada per Lola Anglada fruit de la seva vida personal i la seva activitat professional. Fotografies, positius i negatius de diferents tècniques i formats, de paisatges i vistes costumistes de la Ciutat Comtal i de Catalunya. Són imatges que mostren la fisonomia i l’activitat quotidiana i festiva de Barcelona i la rodalia. També conté fotografies sobre la vida i el treball en el món rural. Destaca, entre el material, una col·lecció de retrats en negatiu al col·lodió de personatges anònims. Aquestes imatges podien haver estat utilitzades per Lola Anglada com a models per als seus dibuixos i il·lustracions. Es tracta d’un fons de gran valor per la riquesa i varietat dels continguts.

Lola Anglada morí a Tiana el 12 de setembre de 1984. Està enterrada al cementiri de Poblenou, a la zona de les personalitats.

Si algú el vol visitar: Dep. I, illa 3a interior, nínxol de preferència 28, pis 1r, amb el nom Gabriel Anglada.

Els que vulguin treballar LOLA ANGLADA, poden consultar aquesta web on hi ha les dades que l’Associació d’Escriptots en Llengua Catalana (AELC) volen compartir amb tothom:

http://www.escriptors.cat/autors/angladal/pagina.php?id_sec=255

A Girona tenim un carrer dedicat a Lola Anglada,

Cal fer una petita reflexió sobre la personalitat de Lola Anglada, ens diuen els seus biògrafs que  Lola Anglada fou una dona amb molt de valor, la valentia primer de professionalitzar-se en el camp del dibuix on han destacat tant poques dones, la de “mullar-se” en temes polítics en el terreny de l’independentisme català, quan aquest moviment era ínfim, tant durant l’època de la dictadura de Primo de Rivera, després en la República i donant la cara durant l’ocupació de Catalunya pels franquistes en la postguerra en lloc de fugir a l’estranger.

També la seva vida privada de la que en realitat en sabem ben poc, anà a cotracorrent, mai es casà perqué creia que el matrimoni l’anul·laria no tant sols com a dona sino també com a professional, i com digué: “Els meus fills són els meus dibuixos.” Fou per tant independent i feminista i aquesta integritat li aportà satisfaccions però també disgustos com més endavant veurem. Potser la publicació de les seves Memòries inèdites ens permetrien conèixer les seves vivències personals.

Un document molt interessant és el primer dibuix que va fer Lola Anglada per una exposició amb el seu mestre Llaveries,

Lola Anglada va escriure, pensó que no s’han publicat encara unes memòries… poden posar un fragment d’aquestes memòries que ens ajudaran a apropar-nos a la figura d’aquesta gran dona:

“(…)el meu deure era restar a Catalunya passés el que passés”, i a fe de món que en va rebre de cops…, doncs estava fitxada com a “separatista y roja”.

Li clausuraren dues exposicions de la seva obra a les Galeries Syra de Barcelona el 1948 i una altra a Mallorca pels mateixos anys. En l’exposició no es diu, però, que en una entrevista publicada en una revista en els seus darrers anys (els ’80 del segle XX) confessà que havia estat denunciada pel popular dibuixant Ricard Opisso, delator o confident per als franquistes, faceta fosca d’aquest humorista de premsa que sempre s’ha intentat amagar. (1)

Refugiada i amagada a la seva casa de Tiana, tingué encara l’esma de fer uns apunts de carrer dels feixistes com els titulats Els altres al carrer Xuclà de Barcelona el 1939, a Girona el 1940 on apareixen falangistes, soldats, un frare; i a Tiana el 1939 on retratà el repartiment de macarrons a càrreg dels soldats italians. En una vitrina es presenta un salconduit al seu nom per poder entrar i sortir de Tiana on estava reclosa.

Obres com  Margarida i En Peret no pogueren tornar a ser reeditades fins a l’amnistia decretada el 1949 amb motiu dels 10 anys del final de la Guerra Civil.

Tornem a obres seves, va fer un setmanari per potenciar la dona:

L’original de “El més petit de tots”

Ara és el moment de gaudir d’un multimèdia sobre Lola Anglada,

I de la mà de “Va de contes” un documental guai,

http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/el-somni-de-lola-anglada/catala/1711

Per completar les informacions sobre Lola Anglada, una ullada al dossier,

http://www.es.mhcat.cat/exposiciones/exposiciones_realizadas/2012/lola_anglada_poderosa_memoria/presentacio_de_l_exposicio

També podeu fer una vista al bloc amic,

http://bibarnabloc.cat/2013/07/02/lola-anglada-la-gran-il%C2%B7lustradora-catalana/

Ja sols ens falta fer una visita a la seva casa a Tiana, mentre preparem el viatge, us poso unes imatges:

A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada , que hi va residir els últims anys de la seva vida. Un dels elements destacables de la casa és el jardí al qual s’accedeix per una porta obra d’Àlvar Sunyol. En aquest espai, evocat en l’obra de Lola Anglada de 1958 “La meva casa i el meu jardí”, hi trobem escultures com la “Família tornant del camp” o la “Mare amb nen”, obres angladianes de caràcter realista naturalista. També al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada.

entrada als jardins Lola Anglada

escultura dins els jardins

En aquest espai cada nay s’hi fan concerts, poden escoltar un fragment d’un d’ells,

Lola Anglada estaba molt ben inegrada a la cultura de Tiana i cada any dissenyava una rajola especial pels premis de les catifes del Corpus,

Ens acomiadarem amb una música a càrec de l’orquestrina galana que ens farà somiar… com ho feia ella,

Ara sols cal esperar els vostres treballs sobre Lola Anglada

A manera de propostes, tenim un grapat de dibuixos en B/N

 

 

Podem seguir l’esquema proposat pel portal educatiu xtec.cat,

http://xtec.cat/centres/a8053601/lola/dossier.htm#contes

I en el portal “agora” hi ha una interessant proposta de 18 planes feta per l’escola pública de Tiana, que porta el seu nom:

http://agora.xtec.cat/ceipangladatiana/intranet/file.php?file=public/portes_colocacio.indd.pdf

També podem gaudir de dibuixos molt ben treballats publicats a diversos diaris:

 

Poc a poc el curs ha anat avançant, anem deixant el fred i el mal temps enrera, i les flors comencen a venir a fer-nos companyia.

A estones hem anat explicant que hi ha la primavera astronómica que entra quan els astrònoms calculen que el dia i la nit té la mateixa durada, EQUINOCCI  de PRIMAVERA. I la primavera, com el bon temps que esdevé una estació alegre i vestida de colors.

Vam tenir ocasió d’explicar la primavera segons els nostres avantpassats clàssics de Grècia…

diptic PRIMAVERA

I pel que fa a l’explicació astronòmica, podem recordar un clip multimèdia on ens ho explica molt bé,

També els vam recordar una mica aspectes més mundans com els signes astrològics de la primavera degut a la situació de les estrelles al cel:

ELS CELS DE PRIMAVERA

Aquest mes de març el taller artístic va gira al voltant de pintar flors que ara ens acompanyen al passadís

i confeccionar diverses vidrieres amb alumnes + grans en equip.

Com a corol·lari tenim un grapat ampli de frases fetes sobre la primavera, per si algún blocaire les vol treballar:

• 1. A la primavera, no hi fa filera; a l’estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l’hivern, el fred sorprèn
  2. Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
  3. Al llit tot l’any és primavera
  4. Alegre com una primavera
  5. Anar de cara a la primavera
  6. Arròs de primavera, per l’herba és fem
  7. Bella Candelera, lletja primavera
  8. Bou de tardor, cavall de primavera
  9. Còlics d’hivern, refredats d’estiu i febres de primavera, la mort darrera
  10. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
  11. El despertar de la primavera
  12. El dia de la Candelera sabrem si la primavera serà lletja o bella
  13. El mal hivern, de la primavera fa govern
  14. Estar a la primavera de la vida
  15. Falsa primavera enganya al bestiar
  16. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
  17. Flors de tardor, plors de primavera
  18. Hivern fred, primavera regalada
  19. Hivern rigorós, primavera de gos
  20. L’Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera
  21. L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
  22. La primavera la sang altera
  23. La tardor és la primavera de l’hivern
  24. Mal hivern, primavera d’infern
  25. Març, falsa primavera que enganya el bestiar
  26. Molta flor de primavera, bona tardor espera
  27. Nadal nevat, primavera regalada
  28. No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera
  29. No et fiïs del cant de la griva ni a l’hivern ni a l’estiu, sinó a la primavera, que ella vol fer el niu
  30. Oreneta arribada, primavera començada
  31. Oreneta aviat, la primavera ha arribat
  32. Oreneta primerenca, primavera calorenca
  33. Pasqua nevada, primavera gemmada
  34. Per la dona malfeinera a la primavera no hi ha filera; a l’estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l’hivern el fred sorprèn
  35. Per la primavera, pastor, no deixis la capa ni la berena
  36. Per la primavera, res no és com era
  37. Per Sant Joan arribat, la primavera ha passat
  38. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
  39. Pluja de primavera no ha passat per mal temps
  40. Primavera arribada, ovella esquilada
  41. Primavera tardana fa créixer el blat a la sala
  42. Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol
  43. Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
  44. Quan la primavera arriba, l’ovella esquila
  45. Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu
  46. Sant Antoni ha arribat, la primavera ha passat
  47. Sant Joan arribat, la primavera ha passat
  48. Sant Joan i Sant Pere, adéu, primavera!
  49. Si l’Encarnació és tronera, s’allunya quaranta dies la primavera
  50. Si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja
  51. Si trona per la Mare de Déu de Març, la primavera és freda
  52. Sigui xollat el ramat, quan la primavera ha entrat
  53. Tramuntana de primavera, pluja al darrera
  54. Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
  55. Una falsa primavera enganya el bestiar
  56. Una flor no fa estiu, ni dues primavera
  57. Una flor no fa primavera
  58. Una flor no fa primavera, ni dues estiu
  59. Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
  60. Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera
  61. Una oronella (o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera
  62. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l’hivern i primavera gela el mestral

Encara vam tenir temps perquè la Montse i la Beth ens fessin cantar: “Volo ben alt”

 

A l’ESPAI 31 anem fent les tasques educatives que les diferents agendes dels alumnes indiquen i si el temps ho permet anem aprofundim en el tema propi de cada mes.

El febrero, aquest any, era temps de CARNAVAL.

A Girona no hi ha gaire tradició de celebrar el Carnaval com es fa als pobles de la costa, però tot i el poc costum i el poc temps vam parlar una mica d’aquesta tradició i vam destinar el taller mensual de pintura a fer pintures sobre Carnaval i diferents caretes pels alumnes.

CARONES

Malauradament el mes de febrer és el + curt de l’any i el temps no ens va permetre poder gaudir una mica + de la disbauxa pròpia del sr. Carnestoltes.

Al voltant del 30 de gener, aniversari de la mort de GANDHI, se celebra una jornada per la PAU, nosaltres al llarg del mes de gener vam anar treballant:

• NO VIOLÈNCIA – PAU
• Biografia de GANDHI
• Els VALORS en la vida de GANDHI
• Preparació de la DIADA al barri: murals, ocellets papiroflexia, resum per explicar la seva vida i obra.

Per la biografia podem rellegir:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mohandas_Gandhi

També el llibre:

Dissenys per motivar els dibuixos dels alumnes:

GANDHI làmina GANDHI dibuixos PAU DIBUIX 3 GANDHI DIBUIX 2 GANDHI SILUETA GANDHI

També model de papiroflexia:

COLOM PAPER

Per a poder explicar la seva vida i obra, entre tots van preparar unes làmines i una explicació per a comentar davant de tots els assistents:

També van assajar un parell de cançons amb la Beth

Podem escoltar “IMAGINE” amb subtítols en català…

Pels alumnes, famílies i seguidors de l’ESPAI 31 us posem un grapat d’imatges d’aquesta entranyable jornada:

Lectura d’un poema de la JOANA RASPALL

Tot jusnts vam cantar “EL MÓN SERIA” acompanyats amb la Beth i la seva guitarra:

Poc a poc el capvespre… i uns núvols es van voler afegir a la diada, vam haver d’entrar a la parroquia i seguir dins:

Just a l’acabar d’explicar la vida i obra de Gandhi a càrrec de diversos alumnes… Ep! havíem convidat al Mahatma Gandhi i aquest fidel a la tradició… va venir a compartir una estona amb tots nosaltres… i com era d’esperar va tenir algun “petit problema” per adreçar-nos un missatge de PAU que havia preparat… la Pataliua , en nom seu, el va llegir… però després es va recuperar i va poder explicar-nos la seva vida i obra amb imatges i filmacions originals.

Vam acabar guardant un minut de silenci per la PAU del MÓN i escoltant “EL COR DELS ESCLAUS” del “Nabucco. Va pensiero”

Poc a poc la gent es va anar acomiadant entre petons, abraçades, encaixades de mans i benediccions a càrrec de Gandhi

La major part dels assistents va ser obsequiats amb una ocell de papiroflèxia, taller dirigirt pel voluntari Miquel.

programa PAU