Imprescindible escoltar, tot i la deficient qualitat, el darrer discurs d’aquest mártir de la democracia que es va acomiadar del poble amb la frase: “el pueblo ha de luchar, pero no sacrificarse” gràcies a aquesta actitud es van estalviar un bon grapat de vides i es va estalviar una Guerra Civil que haguès acabat amb un bany de sang, com totes les guerres civils… que s’haurien d’anomenar incivils.
Cada any a BCN, a la plaça Salvador Allende, hi ha una ofrena matinal a la figura d’aquest demócrata, en especial a partir del 2007.
imatges amb paraigües del 2013 que va ploure com avui aquest matí a BCN
I al mateix Xile, l’any passat,
11 S,ATEMPTAT a les TORRES BESSONES, NY – 2001
Qui no recorda aquests imatges?
Recordem aquest document que va donar la volta al món,
I un altre document d’origen brasiler,
No oblidem que aquest atemptat va provocar un nou ordre mundial i tot una cadena de guerres i “primaveres àrabs” que encara duren… i una multitudinària moguda de refugiats que fugen d’aquesta zona en constants conflictes. [ja el tractarem en un futur article]
L’ingenyer español, Juan de la Cierva, l’11 de setembre del 1.929, va crear el canal de la Mànega amb el seu prototipus d’helicòpter, l’autogir
Juan de la Cierva i el seu autogir volant damunt de la ciutat de Valencia
Bé, bona Diada i no us oblideu de lluir la Senyera i millor l’Estelada
Ens acomiadarem amb el Cant de la Senyera,
No oblidem que el Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l’Orfeó Català.
Es va estrenar a Montserrat l’any 1.896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya.
Va ésser prohibit pel règim franquista des de 1.939 al 1.960.
També actuà de facto com a himne, en competència amb “Els segadors”, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. Avui en dia, molts cops s’interpreten conjuntament.
La seva interpretació per una part del públic, posat dempeus, al Palau de la Música Catalana quan havia estat prohibit fou l’element central dels Fets del Palu el recordat 1.960.
Si algú encara l’ha de memoritzar:
Tornada: Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)
Tornada
Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)
Tornada
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)
Aquest any 2015 es compleixen 750 anys del naixement d’un important personatge de la cultura catalana: EL CRONISTA RAMON MUNTANER
Com podeu imaginar… tenim poques imatges seves… però ens ha arribat un dibuix ben interessant…
Ramon Muntaner va viure durant els segles XIII-XIV, nascut a Peralada (Empordà) l’any 1265 i mort a Eivissa l’any 1336.
Va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
En qualsevol llibre de literatura sobresurt per ser conegut com un dels 4 redactors d’una de les quatreGrans Cròniques, que formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.
Comentem una mica què era un camarlenc… era l’oficial de palau encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula. Havia de vetllar per la seguretat del sobirà, fer-se càrrec dels seus vestits i armes i tenir cura del segell secret. Era el cap de la Cambra del rei i era part del ConsellReial. Depenia del majordom de palau i tenia a les seves ordres els cambrers, apotecaris (farmacèutics de l’època), escrivans, etc., que estaven al servei del monarca.
Quan parlem de Batlle, en l’época medieval era diferent als alcaldes actuals… que són els alcaldes dels pobles i ciutats. En temps de Ramon Muntaner , un Batlle era el delegat territorial del senyor, en general el rei o un noble (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu patrimoni, rendes,tributs i fiscalitat i impartia justícia civilen primera instància en la demarcació o batllia que tenia encomanada.
En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir justícia penal, i en general aquesta funció s’anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l’oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.
Pel que fa a capità d’almogàvers, trobareu información al següent link,
De petit ja va viure fets històrics de primera clase:
L’any 1271, quan tan sols comptava 6 anys, presencià la reunió celebrada al feu del seu pare a Peralada entre Jaume I d’Aragó i el seu gendre Alfons X, dit el Savi, de Castella i la seva filla Violantd’Aragó, esposa del rei de Castella.
El 1276, a l’edat d’onze anys, formà part del seguici de Roger de Llúriaque acompanyà l’infant Pere d’Aragóa França.
A finals del 1281, a l’edat de 16 anys, es trobava a Montpeller, potser al servei del rei Jaume II de Mallorca.
Va viure moments complicats als 20 anys… degut a la croada contra Aragó… el feu del seu pare i tota Peralada fou cremada quan els almogàvers evacuaren la vila el juny del 1285 durant la Croada contra la Corona d’Aragó… i ja mai més va retornar a Peralada.
Però ell tenia fusta d’aventurer i durant la guerra siciliana i a partir de l’abril del 1286, a l’edat de 21 anys, formà part de l’estol de Roger de LLúria, anant i tornant de València amb el botí capturat a les posicions franceses.
quadre amb Roger de Llúria… l’almirall + important que hem tingut mai… va dir al rei de França: cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d’Aragó en la cua”
Va viure unes aventures de cinema amb la Companyia d’Orient dels Almogàvers…
Amb el cabdill Roger de Flor acceptà de formar part de la CCdO i n’esdevingué Mestre Racional, partint cap a Constantinoble l’agost del 1303, quan comptava 38 anys.
Es distingí en el Setge de Gal·lípoli.
El 1307 es mostrà partidari del cabdillatge de l’infant Ferran de Mallorca, però les desavinences amb el cabdill Bernat de Rocafort l’inclinaren a abandonar la Companyia amb els partidaris de l’infant Ferran.
Anà amb a fer conquestes a Tassos, Halmyros, Scopelos i el Negropont, on fou fet presoner pels venecians. Els venecians l’alliberaren i el retornaren a la Companyia, on fou rebut amb grans demostracions d’afecte.
Retornà al Negrepont i visità l’infant Ferran de Mallorca que encara restava personer a Tebes.
Després es va dirigir a la cort del rei Frederic II de Sicília, resseguint la costa de Grècia fins a Corfú, i travessant el golf de Tàrent per arribar a Messina, des d’on seguí fins a Castronuovo. Després de la reunió amb Frederic anà a Calàbria i finalment a Catalunya.
Banderes de la Companyia Catalana d’Orient
Podem llegir un fragment del propi Ramon Muntaner:
“- E jo tantost e tots los altres anam fer esfondrar tots los vaixells. E sí fiu fer jo una gran senyera de Sant Pere de Roma, qui estegués a la torre maestra, e fiu fer una senyera reial del senyor rei d’Aragon, e altra del senyor rei de Sicília, e altra de sant Jordi; e aquestes tres que portassen a la batalla, e aquella de sent Pere que estegués a la torre maestra.”
La Crònica de RM, va ser escrita a la ciutat de Xirivella entre el 1325-1328, és la més llarga de les Quatre Grans Cròniques
Narra els fets des de l’engendrament de JaumeI el Conqueridor(1207) fins a la coronació d’Alfons el benigne(1328).
S’ha assenyalat el seu caràcter de «mirall de prínceps», i de «mirall de ciutadans».
Explica coses que van succeir de veritat i que ell va veure i viure.
Muntaner empra sovint el «jo hi era», que subratlla el seu paper de testimoni, i les dades que subministra ajuden a conèixer l’època del rei Jaume I.
L’escriptor Joan Fuster va ser el principal intèrpret de l’obra d’aquest cronista medieval i el seu elogi és força eloqüent.
plana 13 del còdex
Hem de recordar que en aquells temps molt poca gent savia llegar i escriure… per això ramón Muntaner que era molt espavilat va escriure la crónica per ésser llegida en veu alta. Fixem-nos que sempre que s’adreça als seus “oients” els sol anomenar “senyors”. Muntaner aconseguí d’establir una comunicació directa amb els seus “oïdors”. Per això utilitza procediments tipus joglarescos… com la interrogació “què us diré?” a més d’usar un llenguatge viu i col·loquial.
Els alumnes dels cursos superiros i els adults podem reseguir la seva vida i aventures a partir de la crónica a,
Podem complementar amb aquest recull sobre els almogàvers,
Ens acomiadarem amb un clip del cantant que porta el mateix nom de Ramon Muntaner, sobre el tema, “trencavent…” que ens permetrà veure espais per on va navegagar el cornista RM ara fa + de 700 anys,