LOLA ANGLADA

LOLA ANGLADA

En realitat es deia  Dolors Anglada i Sarriera, però va ser coneguda popularment com a Lola Anglada, (BCN, 1898 – Tiana, 1984)

Va ser una narradora infantil i  dibuixant catalana. Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l’època i arribà a esdevenir un dels escriptors més representatius del gènere a la preguerra.

Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu d’Història de BCN. És famosa la seva col·lecció de nines, instal·lada al Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.

Podeu passejar virtualment per la web del MNAC,

http://museunacional.cat/ca

El museu d’Història de Barcelona, MUHBA:

http://museuhistoria.bcn.cat/

També poder cercar Lola Anglada al Museu Romàntic de Can Llopis,

Per conèixer una mica les dades per poder visitar aquest museu, on hi ha la col·lecció de nines de Lola Anglada al 2n. pis:

http://www.museusdesitges.com/?page_id=83

També es pot consultar el llibre:

Tornem a la vida de Lola Anglada,

Va néixer el 1892 a la ciutat de BCN, en una família amb fortes arrels a la població de Tiana.

 casa de Lola Anglada a Tiana.

Actualment l’escola pública de Tiana porta el nom de Lola Anglada,

http://agora.xtec.cat/ceipangladatiana/intranet/

Lola Anglada va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona acompanyada pels Mestres Antonio Utrillo i Joan Llaveries.

Actualment… renovada, encara existeix aquesta escola que afavoreix la creativitat i l’art en general,

http://www.llotja.cat/pages/page.php?numh=0&numv=1&cat=0&lan=1

Podeu obtenir + informació a :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_la_Llotja

Antonio Utrillo, format a la Llotja, va ser-ne un mestre, bon dibuixant també va col·laborar amb el TBO que molts de nosalters llegiem, de petits, cada semana.

Postal artística dibuixada i escrita per AU.

Joan Llaveires,

va aconseguir que Lola Anglada realitzés la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona i que el setmanari “Cu-cut!” publiqués un dibuix de l’autora… així va començar a tenir un nom en el món artístic.

Ja coneguda com una interessant dissenyadora, quan va acabar la Primera Guerra Mundial, va aconseguir una beca del govern francés per anar a Paris, on en aquella época hi havia la cuina dels artistes que dominaven at ot el món mundial… allà va poder col·laborar amb diverses editorials de la capital francesa.

També es va relacionar amb Francesc Macià i Josep Clarà. Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d’amnistia pels acusats de participar en el Complot del Garraf contra el rei Alfons XIIIè d’Espanya.

Lola Anglada, envoltada dels primers 4 indultats per l’intent de regicidi conegut com “El complot del Garraf (1930)

Durant la Guerra Civil s’afilià al sindicat UGT i col·laborà en el Comisariat de propaganda.

Un dels seus dissenys més coneguts d’aquesta época és:

L’any 1937 sorgeix el desig de la Catalunya democràtica i revolucionària en guerra contra el feixisme de crear una mascota, “El més petit de tots”, síntesi de l’esperit col•lectiu perquè la gent s’hi pogués identificar i Lola Anglada ho va interpretar a la perfecció.

Com podeu veure, un infant rodanxó que duu un braç aixecat en puny clos i a l’altra mà una petita bandera catalana, també porta una gorra frígia al cap com a símbol de revolució. El nom d’aquest nen està inspirat en la cançó popular arranjada per Tomàs Garcés “Els tres tambors”.

Malauradament la guerra va acabar com va acabar i el bàndol dels vençuts ho va pasar molt malament. Lola Anglada un cop acabada la guerra, s’instal·là definitivament a  la casa de Tiana, població situada a la comarca del Maresme, a la finca estiuenca de la família situada al peu de la Plaça de la Vila. (casa en foto anterior).

Lola també proposava als infants els valors de l’heroisme, solidaritat, el respecte al patrimoni cultural, predicà la força del companyonia, estimació pels animals i la natura, la importància del bon humor i de l’ideal compartit en moments difícils.

Aquest missatge de pau i de valors humans li va portar greus problemes. Va pagar un preu altíssim per haver il•lustrat un llibre, un preu que pocs dibuixants i il•lustradors han pagat: la marginació més profunda durant una quarantena d’anys, va ser denunciada i es va haver d’ocultar per no anar a la presó degut als seus pensaments catalanistes.

El 1948 en una exposició a les Galeries Syra de Barcelona, la policia li va fer retirar els dibuixos pel fet de ser considerada “peligrosa, roja y separatista”.

Fem una mica de parada a la seva producción artística:

  • artista polifacètica, amb una tècnica de dibuix excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista, Lola Anglada és considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l’escola catalana de principis de s. XXè.
  • També una de les escriptores més importants de l’etapa de la preguerra. Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara “En Jordi”, “En Patufet”, “La Nuri” (fundada per ella mateixa) o “La Mainada”.

 

  • El personatge que l’ha fet més coneguda, “El més petit de tots”, és un símbol d’identitat nacional de l’època.
  • Col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payot en el escrits que aquest feia al “Diario de Barcelona”.
  • L’any  1975 fou guardonada amb la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona.
  • El 1980 amb la Medalla del Foment de les Arts Decoratives.
  • El 1981 amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.
  • Va cedir la seva col·lecció de nines a la Diputació de BCN, que la instal·là al Museu Romàntic de Can Llopis de Sitges.

La seva obra és àmplia i variada però sobresurten 11 títols:

  1. 1920: Contes del Paradís
  2. 1928: En Peret, il·lustrat per ella mateixa
  3. 1929: Margarida
  4. 1929: Monsenyor Llangardaix
  5. 1930: Narcís
  6. 1934: Contes d’Argent
  7. 1937: El més petit de tots
  8. 1949: La Barcelona dels nostres avis 
  9. 1958: La meva casa i el meu jardí
  10. 1960: Martinet
  11. 1983: Les meves nines

A l’poca que va viure a Tiana va realizar diverso treballs per promocionar la cultura a Tiana, com el recull “Parenostre”

  

També va il·lustra llibres d’altres autors, com:

que és molt espectacular amb els seus dibuixos plens d’imaginació.

“L’escolanet” de la Verge de Montserrat.

A Tiana se l’estimen molt, la van nomenar filla predilecta,

Lola Anglada , com tot artista, estaba elvoltada d’un munt de materials… per això és interessant recordar que la major part del seu fons personal es conserva a l’Arxiu fotogràficde BCN.

El fons reuneix  documentació recollida i/o generada per Lola Anglada fruit de la seva vida personal i la seva activitat professional. Fotografies, positius i negatius de diferents tècniques i formats, de paisatges i vistes costumistes de la Ciutat Comtal i de Catalunya. Són imatges que mostren la fisonomia i l’activitat quotidiana i festiva de Barcelona i la rodalia. També conté fotografies sobre la vida i el treball en el món rural. Destaca, entre el material, una col·lecció de retrats en negatiu al col·lodió de personatges anònims. Aquestes imatges podien haver estat utilitzades per Lola Anglada com a models per als seus dibuixos i il·lustracions. Es tracta d’un fons de gran valor per la riquesa i varietat dels continguts.

Lola Anglada morí a Tiana el 12 de setembre de 1984. Està enterrada al cementiri de Poblenou, a la zona de les personalitats.

Si algú el vol visitar: Dep. I, illa 3a interior, nínxol de preferència 28, pis 1r, amb el nom Gabriel Anglada.

Els que vulguin treballar LOLA ANGLADA, poden consultar aquesta web on hi ha les dades que l’Associació d’Escriptots en Llengua Catalana (AELC) volen compartir amb tothom:

http://www.escriptors.cat/autors/angladal/pagina.php?id_sec=255

A Girona tenim un carrer dedicat a Lola Anglada,

carrer lola anglada

Cal fer una petita reflexió sobre la personalitat de Lola Anglada, ens diuen els seus biògrafs que  Lola Anglada fou una dona amb molt de valor, la valentia primer de professionalitzar-se en el camp del dibuix on han destacat tant poques dones, la de “mullar-se” en temes polítics en el terreny de l’independentisme català, quan aquest moviment era ínfim, tant durant l’època de la dictadura de Primo de Rivera, després en la República i donant la cara durant l’ocupació de Catalunya pels franquistes en la postguerra en lloc de fugir a l’estranger.

També la seva vida privada de la que en realitat en sabem ben poc, anà a cotracorrent, mai es casà perqué creia que el matrimoni l’anul·laria no tant sols com a dona sino també com a professional, i com digué: “Els meus fills són els meus dibuixos.” Fou per tant independent i feminista i aquesta integritat li aportà satisfaccions però també disgustos com més endavant veurem. Potser la publicació de les seves Memòries inèdites ens permetrien conèixer les seves vivències personals.

Un document molt interessant és el primer dibuix que va fer Lola Anglada per una exposició amb el seu mestre Llaveries,

Lola Anglada va escriure, pensó que no s’han publicat encara unes memòries… poden posar un fragment d’aquestes memòries que ens ajudaran a apropar-nos a la figura d’aquesta gran dona:

“(…)el meu deure era restar a Catalunya passés el que passés”, i a fe de món que en va rebre de cops…, doncs estava fitxada com a “separatista y roja”.

Li clausuraren dues exposicions de la seva obra a les Galeries Syra de Barcelona el 1948 i una altra a Mallorca pels mateixos anys. En l’exposició no es diu, però, que en una entrevista publicada en una revista en els seus darrers anys (els ’80 del segle XX) confessà que havia estat denunciada pel popular dibuixant Ricard Opisso, delator o confident per als franquistes, faceta fosca d’aquest humorista de premsa que sempre s’ha intentat amagar. (1)

Refugiada i amagada a la seva casa de Tiana, tingué encara l’esma de fer uns apunts de carrer dels feixistes com els titulats Els altres al carrer Xuclà de Barcelona el 1939, a Girona el 1940 on apareixen falangistes, soldats, un frare; i a Tiana el 1939 on retratà el repartiment de macarrons a càrreg dels soldats italians. En una vitrina es presenta un salconduit al seu nom per poder entrar i sortir de Tiana on estava reclosa.

Obres com  MargaridaEn Peret no pogueren tornar a ser reeditades fins a l’amnistia decretada el 1949 amb motiu dels 10 anys del final de la Guerra Civil.

Tornem a obres seves, va fer un setmanari per potenciar la dona:

L’original de “El més petit de tots”

Ara és el moment de gaudir d’un multimèdia sobre Lola Anglada,

I de la mà de “Va de contes” un documental guai,

http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/el-somni-de-lola-anglada/catala/1711

el somni de LA

Per completar les informacions sobre Lola Anglada, una ullada al dossier,

http://www.es.mhcat.cat/exposiciones/exposiciones_realizadas/2012/lola_anglada_poderosa_memoria/presentacio_de_l_exposicio

També podeu fer una vista al bloc amic,

http://bibarnabloc.cat/2013/07/02/lola-anglada-la-gran-il%C2%B7lustradora-catalana/

Ja sols ens falta fer una visita a la seva casa a Tiana, mentre preparem el viatge, us poso unes imatges:

Tiana - Casa de Lola Anglada

Tiana - Casa de Lola Anglada

A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada , que hi va residir els últims anys de la seva vida. Un dels elements destacables de la casa és el jardí al qual s’accedeix per una porta obra d’Àlvar Sunyol. En aquest espai, evocat en l’obra de Lola Anglada de 1958 “La meva casa i el meu jardí”, hi trobem escultures com la “Família tornant del camp” o la “Mare amb nen”, obres angladianes de caràcter realista naturalista. També al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada.

Tiana - Jardins de Lola Anglada

entrada als jardins Lola Anglada

Tiana - Jardins de Lola Anglada

escultura dins els jardins

jardins LA interior

En aquest espai cada nay s’hi fan concerts, poden escoltar un fragment d’un d’ells,

Lola Anglada estaba molt ben inegrada a la cultura de Tiana i cada any dissenyava una rajola especial pels premis de les catifes del Corpus,

Ens acomiadarem amb una música a càrec de l’orquestrina galana que ens farà somiar… com ho feia ella,

Ara sols cal esperar els vostres treballs sobre Lola Anglada

A manera de propostes, tenim un grapat de dibuixos en B/N

 

 

Podem seguir l’esquema proposat pel portal educatiu xtec.cat,

http://xtec.cat/centres/a8053601/lola/dossier.htm#contes

I en el portal “agora” hi ha una interessant proposta de 18 planes feta per l’escola pública de Tiana, que porta el seu nom:

http://agora.xtec.cat/ceipangladatiana/intranet/file.php?file=public/portes_colocacio.indd.pdf

També podem gaudir de dibuixos molt ben treballats publicats a diversos diaris:

automobilistes

tennistes

remers

alpinistes

esquiadores

ciclistes

 

2 thoughts on “LOLA ANGLADA

Leave a Reply

Your email address will not be published.