En realitat es diu Joaquín Salvador Lavado (Departament de Guaymallén, província de Mendoza a l’Argentina, 17 de juliol de 1.932)
De totes maneres és + conegut com QUINO, és un humorista gràfic i creador de còmics.
La seva obra més famosa és la tira còmica MAFALDA publicada originalment entre el 1.964 i 1.973.
Mafalda és un còmic en format de tira diària que té com a protagonista una nena de sis anys que tracta de temes per adults (polítics i socials).
Va ser inventada per primera vegada el 29 de setembre de 1.964 com una tira diària.
En català s’ha publicat el llibre Tot Mafalda, un recull de totes les tires en les que apareix.
Els còmics han estat adaptat en format de sèrie de dibuixos animats. Els còmics s’han convertit en una eina de crítica social i un reflex fidel de la cultura llatina.
Si disposeu de + d’1 hora podeu visionar el film complert:
Ara que ja coneixem millor Mafalda, anem a fer un repàs als diferents personatges + importants de la sèrie:
Mafalda és la protagonista, la que dona el nom al còmic. Ningú coneix els cognoms… els fans de Mafalda saben que en una tira, el Quino, en un treball de Mafalda a l’escola va posar una M. darrera el nom. És una nenade 6 anys segons explica el propi Quino i es preocupa massa detot el que passa al món… sempre està escoltant les notícies per la ràdio o la tele, encara que són dolentes, ella té l’esperança que algún dia tot s’arregli i s’aconsegueixi la pau mundial. Sovint té discusions amb la seva mare perquè no li agrada la sopa (com molts nens). El seu primer amic fou Felipe.
Felipe és el més gran del grup, té un any + que els altres i a Miguelito el passa en 2 anys. És un dels personatges + carismàtic i es porta molt bé amb tot el grup. Està bojament enamorat d’una veïna molt guapa, del seu barri… per la que suspira però com que és molt tímid no pot parlar mai amb el seu amor platònic. És un “angústies”. Sempre està pensant en les feines o deures que no ha fet i s’imagina que l’escoa serà ensorrada.
Manolito, fill d’espanyols, és un personatge fonamental. Culturalment és el + “brutu” perquè sols sap resoldre operacions. Ajuda al seu pare al magatzem i sempre fa propaganda del magatzem de don “Manolo”. A ell i al Guille els agrada la sopa (cosa estranya) Odia als Beatles i a Susanita, ja que aquesta sempre l’insulta fent comentaris sobre la seva Intel·ligència. El seu ídol és Rockefeller i la seva meta és tenir una gran cadena de supermercats, com + gran millor. Curiosament té cognom: Goreiro.
Susanita és la millor amiga de Mafalda. És el personatge + egocèntric… odia compartir protagonisme. SLa seva gran obsesió en la vida és casar-se i tenir molts fills. I va pel món proclamant la seva obsesió, pel que sovint té disputes amb els altres enmig del carrer. Sobretot amb Manolito té molts problemas. Tot i ser la “dolenta” de la tira còmica porta una vida ben normal, i procura fer dentetes als altres (donar-lis enveja). Té de cognom: Chirusi, i a vegades un segon nom, Clotilde.
Miguelito és el nen + petit del grup… excepte en Guille que és un nadó. En aquest personatge en Quino mostra la ingenuitat i el decobriment del món… És un personatge que es fa estimar degut a la seva manera de ser. Mafalda el va conèixer a la platja, i va resultar que vivía molt a prop de la casa de Mafalda. Es porta bé amb tothom… però degut a ser petit, al seu poc coneixement de les coses i a la seva gran imaginació sempre es posa en qüestions absurdes i fa unes deducions sense sentit, molt maques. El seu cognom és Pitti.
Guille, és el germà petit de Mafalda. És rebel i ingenu. La seva innocència és la causa de l’éxit quan surt a les tires còmiques. Com dèiem abans , a ell i al Manolito els agrada la sopa, pel que Mafalda s’enfada amb ell. Els experts consideren que les poques tires on surt el guille són les de + qualitat. Es relaciona poc amb el grup, és petit a la seva germana li diu: “Mafaddita”.
Libertad va ser el darrer personatge de la tira còmica. És com la Mafalda però + radical… d’això el seu nom: Libertad. Segons el mateix Quino, Libertad representa la llibertat, l’ídem que diu ell. És la + petita del grupi s’enfada davant la gent alta. Ella vol la gent senzilla però quan parla es fa un garbuix i es complica la vida. La seva mare és traductora de llibres de francés i viuen en un petit apartament, però s’esforcen per demostrar que és molt gran, pel que puguin dir els altres.
Encara queden els pares de Mafalda i Guille. Són de classe mitja… Mafalda ho defineix com “mediaestúpida”. Curiosament no se sap el nom del pare, la mare es diu Raquel. Ella és una mestressa de casa (ama) que no va acabar els estudis per casar-se, mafalda de tant en tant li ho recrimina. Ell és un agentd’assegurances que sempre està pendent de que no faltin diners a la família. Com que la Mafalda sempre els està al damunt… acaben comprant-se una tele i + tard un cotxe, encara que últim model perquè era massa car…. però els permet poder viatjat còmodament els 4. Tampoc coneixem els cognoms però si que la mare té sempre entre 36-37 anys. El pare va començar amb 35 al 1967 i 39 en el darrer álbum.
Bé ara ja coneixem una mica els personatges de Mafalda… ja podem dibuixar aquesta tira còmica, començarem amb els models:
Bé ara sols resta agafar el llapis, el model, i començar a treballar…
Les obres d’art dirigides per Lluís Bosch Martí i Montse són aquestes:
Recordem que Quino ha estat fa pocs dies Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i humanitats:
Lola Anglada, com dèiem a l’article dedicat, va ser una gran il·lustradora, en general és molt agradable de visionar però és difícil de reproduir, i + per alumnes poc estimulats en educació artística.
Des de l’Espai 31 procurem treballar els diferents aspectes educatius i no volem deixar el dibuix i la pintura al clàssic: “quan acabis la feina fes un dibuix”
Vam preparar diverse làmines en format A3 amb dibuixos originals en B/N de Lola Anglada:
El blocaire que ho desitgi pot baixar-se qualsevol d’aquests dibuixos i acolorir-lo al seu gust fins completar una obra d’art.
Sota la dirección de l’artista i pintor Lluís Bosch Martí els diferents alumnes dels dilluns van començar a escollir el seu disseny, com que no tenim espai i menys per taller d’educació artístivca, però sí que disposem de l’us d’un espaiós i agradable passadís, vam propossar als alumnes acolorir a terra com si fos l’escola del reconegut Rabindranath Thàkur (anglicitzat Tagore) a Santiniketan (Bengala Occidental – La Índia)
Retornant a la sessió d’educació artística, podem veure unes imatges de com treballaven els alumnes:
La Montse també es va afegir a la zona i amb paciencia van anar avançant les obres… fins poder anar a la taula on hi havia diversos pots de pintura de colors diferents, amb un pinzell a cadascun per no embrutir els colors i els alumnes per torns van abnar pintant els fons de les làmines sota la direcció de Lluís Bosch Martí,
Podem ara veure les obres en aquest àlbum:
Cada alumne pot baixar-se i/o imprimir la seva obra… estarán exposades al passadís d’entrada a l’Espai 31 i a final de mes les lliurarem als seus autors.
Ben segur que Lola Anglada mentre es gronxava amb els núvols esperant l’arribada de la lluna i els estels ha vist el desenvolupament del taller i amb joia haurà exclamat:
“El més petit de tots està viu! Gràcies nois i noies per recordar la meva obra que és l’obra de tots.”
Ens acomiadarem amb el testimoni d’una amiga de Lola Anglada, la sra. Montserrat Carrió gravat l’any passat.
El passat 14 d’abril un grup de milicians, considerats terroristes pel govern de Nigèria, segresten de diverses escoles un grup de 276 noies de 16-17 anys, i se les emporten a un lloc amagat. Pel camí algunes aconsegueixen escapar-se… un total de 53. Que són les que al retrobar-se amb les seves famílies donen l’alerta. Fins la semana passada no es coneix la notícia als nostres mitjans de comunicació.
Precisament el seu líder, que presumeix de tenir un comportament de boig i que ha atacat diversos pobles de Nigèria publica un vídeo dient que si el govern no negociava amb ell, vendria les noies per 5 dòlars per casar-les contra la seva voluntat o dedicar-les a la prostitució.
Podem visionar el vídeo d’ 1 minut i 10 segons gràcies al diari “La Vanguardia”
Els líders del món occidental, moltes ONG’s i les persones que están en les xarxes socials s’han fet ressó del tema.
El grup terrorista que ja va fer uns 300 morts al entrar al poble on va segrestar les noies, es diu Boko Haram.
Unes idees pels adults, per entendre millor aquest Boko Haram:
Boko Haram significa “l’educació occidental és pecat” en hausa, la llengua + parlada al nord de Nigèria.
El fundador del grup, era un islamista radical i rigorista, Mohammed Yusuf, qui consideraba que els valors occidentals, introduits pels colons britànics, eren els responsables de tots els mals dels país.
Segons Mohammed Yusuf, “un Estat laic no pot aplicar correctament la llei islàmica”. Per tant, el seu objetiu és establir una república islàmica a Nigèria.
El grupo recluta especialment als “Almajirai“, estudiants corànics itinerants que són defamílies massa pobres per poder donar-lis educación.
També rep ajuts de persones que a partir del 2000 es van tornar integristes i s’han afegit al seu grup.
En Mohammed Yusuf predicaba a la mesquita de Maiduguri, la capital de l’estat de Borno, i ja pels anys 90 tenia mots seguidors integristes que a partir del 2.002 es van organitzar com a grup guerriller, Boko Haram, vigilat per les autoritats.
El 2009, en uns enfrentaments entre la policia i exèrcit contra els de Boko Haram a Maiduguri… moren unes 700 persones, i Mohamed Yusuf és capturat, jutjat i executat.
El moviment es converteix en clandestí i els líders supervivents fugen a l’estranger.
Abubakar Shekau, mà dreta de l’executat Mohamed Yusuf, agafa el liderat de Boko Haram… i comença una escalada de violència, camb un grapat d’atacs que fan milers de morts entre col·legis, esglèsies, mesquites, edificis governamentals i fins i tot casernes de l’exèrcit a la zona del nordest.
L’any passat es va establir l’estat d’emergència, i l’exèrcit va bombardejar diversos pobles on es pensaven que s’amagava Abubakar Shekau i el seu grup, matant moltes persones innocents.
Mapes de Nigèria,
Aniria bé fer una ullada a la viquipèdia, per conèixer una mica aquesta nació africana, quina capital és Abuja i amb una ciutat famosa i gran com Lagos (que en va ser la capital fins l’any 1991).
Nigèria, “el Gegant d’Àfrica”, és l’estat més poblat del continent i el setè amb més població del món, 152 milions de ciutadans.
A nivell religiós, la seva població està molt dividida: gairebé la meitat són de confessió musulmana i gairebé l’altra meitat són cristians; una minoria de la població manté les creences en religions africanes tradicionals.
Nigèria en el s. XXIè ha patit conflictes religiosos, on el grup islamista Boko Haram volen establir la xaria (llei islámica integrista).
Degut a l’important influx monetari degut a l’exportació de petroli, Nigèria ha estat considerat del grup dels països N-11 (11 de l’economia mundial).
La forta dependència del petroli i que aquest es troba a mans d’empreses estrangeres, fa que existeixin greus desigualtats socials: mentre la majoria dels nigerians viu amb menys d’un dòlar al dia, existeixen grans fortunes creades amb els diners del petroli.
Sortosament no tot són problemes a Nigèria…
Wole SoyinkaFRSL ( Abeokuta, Nigèria, 1934 ) és un novel·lista, dramaturg, poeta i director de cinema en llengua anglesa, el primer africà en ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l’any 1986.
Pels alumnes d’ESO i batxiller, podem visionar un document en anglès on hi ha una interessant entrevista, demanarem l’ajut d’en Josep i en Martí per entendre’l millor,
Bé retornant al tema central del segrest de les 223 noies encara no localitzades, al grup terrorista Boko Haram se’l busca per cel i terra a Nigèria. També hi ha un grup multinacional d’experts en espionatge i Intel·ligència en territori nigerià per col·laborar a la recerca.
La consellera d’Ensenyament de Catalunya, la sra. Irene Rigau, ha proposat per demà dimecres, 14 de maig :
A la zona de les tribus Ekoi que viuen entre Nigèria i Camerun, també conegudes com Ejagham hi havia una ovella molt generosa amb els seus veins.
Cada dia ajudava a tothom que li demanava ajut donant menjar del seu rebost (graner) de manera altruista.
Un bon dia ven la seva granja per aconseguir una pedra brillant que ells anomenen “ull de serp”… i els mateixos veins que tantes vegades havien agafat el seu menjar, ara es neguen a donar-li de menjar quan l’ovella els ho demana, dient: és absurd canviar una granja per un objecte tant rar.
Resulta que al no tenir menjar, ja que cap veí la va voler ajudar, l’ovella es va morir de gana i de pena per l’actitud poc generosa dels seus veins que ella havia ajudat tantes vegades.
Abans de morir l’ovella va regalar la pedra brillant al déu que ells coneixen com EfflonObassi… i després aquest va pujar al cel.
Una vegada al cel va decidir col·locar la pedra en una Caixa amb tapa: quan brilla veiem la lluna plena que ens dona llum a la fosca nit… i és símbol de la generositat de l’ovella, però de tant en tant el déu enfadat per les actituds egoistes dels veins de l’ovella, tanca la Caixa i quedem a les fosques… després s’arrepenteix i torna a obrir la capsa.
Proposta: dibuixa una ovella i la lluna
Acabarem aquesta lliçó virtual amb una música de Nigèria,
Podem afegir 2 mapes que ens situen l’escola internat de les noies segrestades a Chibok, Borno, Nigèria. Gràcies al Google Maps:
Atenció que a la segona imatge es veu una reserva biológica o parc natural i molt possiblement están amagades en aquella zona que és de difícil accés pels vehicles i protegida de la mirada dels ginys aeris (avions, helicòpters i drons)
Un blocaire ens ha fet arribar unes imatges de la zona de l’escola,
En realitat es deia Dolors Anglada i Sarriera, però va ser coneguda popularment com a Lola Anglada, (BCN, 1898 – Tiana, 1984)
Va ser una narradora infantil i dibuixant catalana. Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l’època i arribà a esdevenir un dels escriptors més representatius del gènere a la preguerra.
Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu d’Història de BCN. És famosa la seva col·lecció de nines, instal·lada al Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.
Podeu passejar virtualment per la web del MNAC,
http://museunacional.cat/ca
El museu d’Història de Barcelona, MUHBA:
http://museuhistoria.bcn.cat/
També poder cercar Lola Anglada al Museu Romàntic de Can Llopis,
Per conèixer una mica les dades per poder visitar aquest museu, on hi ha la col·lecció de nines de Lola Anglada al 2n. pis:
http://www.museusdesitges.com/?page_id=83
També es pot consultar el llibre:
Tornem a la vida de Lola Anglada,
Va néixer el 1892 a la ciutat de BCN, en una família amb fortes arrels a la població de Tiana.
casa de Lola Anglada a Tiana.
Actualment l’escola pública de Tiana porta el nom de Lola Anglada,
http://agora.xtec.cat/ceipangladatiana/intranet/
Lola Anglada va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona acompanyada pels Mestres Antonio Utrillo i Joan Llaveries.
Actualment… renovada, encara existeix aquesta escola que afavoreix la creativitat i l’art en general,
Antonio Utrillo, format a la Llotja, va ser-ne un mestre, bon dibuixant també va col·laborar amb el TBO que molts de nosalters llegiem, de petits, cada semana.
Postal artística dibuixada i escrita per AU.
Joan Llaveires,
va aconseguir que Lola Anglada realitzés la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona i que el setmanari “Cu-cut!” publiqués un dibuix de l’autora… així va començar a tenir un nom en el món artístic.
Ja coneguda com una interessant dissenyadora, quan va acabar la Primera Guerra Mundial, va aconseguir una beca del govern francés per anar a Paris, on en aquella época hi havia la cuina dels artistes que dominaven at ot el món mundial… allà va poder col·laborar amb diverses editorials de la capital francesa.
També es va relacionar amb Francesc Macià i Josep Clarà. Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d’amnistia pels acusats de participar en el Complot del Garraf contra el rei Alfons XIIIè d’Espanya.
Lola Anglada, envoltada dels primers 4 indultats per l’intent de regicidi conegut com “El complot del Garraf (1930)
Durant la Guerra Civil s’afilià al sindicat UGT i col·laborà en el Comisariat de propaganda.
Un dels seus dissenys més coneguts d’aquesta época és:
L’any 1937 sorgeix el desig de la Catalunya democràtica i revolucionària en guerra contra el feixisme de crear una mascota, “El més petit de tots”, síntesi de l’esperit col•lectiu perquè la gent s’hi pogués identificar i Lola Anglada ho va interpretar a la perfecció.
Com podeu veure, un infant rodanxó que duu un braç aixecat en puny clos i a l’altra mà una petita bandera catalana, també porta una gorra frígia al cap com a símbol de revolució. El nom d’aquest nen està inspirat en la cançó popular arranjada per Tomàs Garcés “Els tres tambors”.
Malauradament la guerra va acabar com va acabar i el bàndol dels vençuts ho va pasar molt malament. Lola Anglada un cop acabada la guerra, s’instal·là definitivament a la casa de Tiana, població situada a la comarca del Maresme, a la finca estiuenca de la família situada al peu de la Plaça de la Vila. (casa en foto anterior).
Lola també proposava als infants els valors de l’heroisme, solidaritat, el respecte al patrimoni cultural, predicà la força del companyonia, estimació pels animals i la natura, la importància del bon humor i de l’ideal compartit en moments difícils.
Aquest missatge de pau i de valors humans li va portar greus problemes. Va pagar un preu altíssim per haver il•lustrat un llibre, un preu que pocs dibuixants i il•lustradors han pagat: la marginació més profunda durant una quarantena d’anys, va ser denunciada i es va haver d’ocultar per no anar a la presó degut als seus pensaments catalanistes.
El 1948 en una exposició a les Galeries Syra de Barcelona, la policia li va fer retirar els dibuixos pel fet de ser considerada “peligrosa, roja y separatista”.
Fem una mica de parada a la seva producción artística:
artista polifacètica, amb una tècnica de dibuix excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista, Lola Anglada és considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l’escola catalana de principis de s. XXè.
També una de les escriptores més importants de l’etapa de la preguerra. Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara “En Jordi”, “En Patufet”, “La Nuri” (fundada per ella mateixa) o “La Mainada”.
El personatge que l’ha fet més coneguda, “El més petit de tots”, és un símbol d’identitat nacional de l’època.
Col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payot en el escrits que aquest feia al “Diario de Barcelona”.
L’any 1975 fou guardonada amb la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona.
El 1980 amb la Medalla del Foment de les Arts Decoratives.
El 1981 amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.
Va cedir la seva col·lecció de nines a la Diputació de BCN, que la instal·là al Museu Romàntic de Can Llopis de Sitges.
La seva obra és àmplia i variada però sobresurten 11 títols:
A l’poca que va viure a Tiana va realizar diverso treballs per promocionar la cultura a Tiana, com el recull “Parenostre”
També va il·lustra llibres d’altres autors, com:
que és molt espectacular amb els seus dibuixos plens d’imaginació.
“L’escolanet” de la Verge de Montserrat.
A Tiana se l’estimen molt, la van nomenar filla predilecta,
Lola Anglada , com tot artista, estaba elvoltada d’un munt de materials… per això és interessant recordar que la major part del seu fons personal es conserva a l’Arxiu fotogràficde BCN.
El fons reuneix documentació recollida i/o generada per Lola Anglada fruit de la seva vida personal i la seva activitat professional. Fotografies, positius i negatius de diferents tècniques i formats, de paisatges i vistes costumistes de la Ciutat Comtal i de Catalunya. Són imatges que mostren la fisonomia i l’activitat quotidiana i festiva de Barcelona i la rodalia. També conté fotografies sobre la vida i el treball en el món rural. Destaca, entre el material, una col·lecció de retrats en negatiu al col·lodió de personatges anònims. Aquestes imatges podien haver estat utilitzades per Lola Anglada com a models per als seus dibuixos i il·lustracions. Es tracta d’un fons de gran valor per la riquesa i varietat dels continguts.
Lola Anglada morí a Tiana el 12 de setembre de 1984. Està enterrada al cementiri de Poblenou, a la zona de les personalitats.
Si algú el vol visitar: Dep. I, illa 3a interior, nínxol de preferència 28, pis 1r, amb el nom Gabriel Anglada.
Els que vulguin treballar LOLA ANGLADA, poden consultar aquesta web on hi ha les dades que l’Associació d’Escriptots en Llengua Catalana (AELC) volen compartir amb tothom:
Cal fer una petita reflexió sobre la personalitat de Lola Anglada, ens diuen els seus biògrafs que Lola Anglada fou una dona amb molt de valor, la valentia primer de professionalitzar-se en el camp del dibuix on han destacat tant poques dones, la de “mullar-se” en temes polítics en el terreny de l’independentisme català, quan aquest moviment era ínfim, tant durant l’època de la dictadura de Primo de Rivera, després en la República i donant la cara durant l’ocupació de Catalunya pels franquistes en la postguerra en lloc de fugir a l’estranger.
També la seva vida privada de la que en realitat en sabem ben poc, anà a cotracorrent, mai es casà perqué creia que el matrimoni l’anul·laria no tant sols com a dona sino també com a professional, i com digué: “Els meus fills són els meus dibuixos.” Fou per tant independent i feminista i aquesta integritat li aportà satisfaccions però també disgustos com més endavant veurem. Potser la publicació de les seves Memòries inèdites ens permetrien conèixer les seves vivències personals.
Un document molt interessant és el primer dibuix que va fer Lola Anglada per una exposició amb el seu mestre Llaveries,
Lola Anglada va escriure, pensó que no s’han publicat encara unes memòries… poden posar un fragment d’aquestes memòries que ens ajudaran a apropar-nos a la figura d’aquesta gran dona:
“(…)el meu deure era restar a Catalunya passés el que passés”, i a fe de món que en va rebre de cops…, doncs estava fitxada com a “separatista y roja”.
Li clausuraren dues exposicions de la seva obra a les Galeries Syra de Barcelona el 1948 i una altra a Mallorca pels mateixos anys. En l’exposició no es diu, però, que en una entrevista publicada en una revista en els seus darrers anys (els ’80 del segle XX) confessà que havia estat denunciada pel popular dibuixant Ricard Opisso, delator o confident per als franquistes, faceta fosca d’aquest humorista de premsa que sempre s’ha intentat amagar. (1)
Refugiada i amagada a la seva casa de Tiana, tingué encara l’esma de fer uns apunts de carrer dels feixistes com els titulats Els altres al carrer Xuclà de Barcelona el 1939, a Girona el 1940 on apareixen falangistes, soldats, un frare; i a Tiana el 1939 on retratà el repartiment de macarrons a càrreg dels soldats italians. En una vitrina es presenta un salconduit al seu nom per poder entrar i sortir de Tiana on estava reclosa.
Obres com Margarida i En Peret no pogueren tornar a ser reeditades fins a l’amnistia decretada el 1949 amb motiu dels 10 anys del final de la Guerra Civil.
Tornem a obres seves, va fer un setmanari per potenciar la dona:
L’original de “El més petit de tots”
Ara és el moment de gaudir d’un multimèdia sobre Lola Anglada,
Ja sols ens falta fer una visita a la seva casa a Tiana, mentre preparem el viatge, us poso unes imatges:
A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada , que hi va residir els últims anys de la seva vida. Un dels elements destacables de la casa és el jardí al qual s’accedeix per una porta obra d’Àlvar Sunyol. En aquest espai, evocat en l’obra de Lola Anglada de 1958 “La meva casa i el meu jardí”, hi trobem escultures com la “Família tornant del camp” o la “Mare amb nen”, obres angladianes de caràcter realista naturalista. També al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada.
entrada als jardins Lola Anglada
escultura dins els jardins
En aquest espai cada nay s’hi fan concerts, poden escoltar un fragment d’un d’ells,
Lola Anglada estaba molt ben inegrada a la cultura de Tiana i cada any dissenyava una rajola especial pels premis de les catifes del Corpus,
Ens acomiadarem amb una música a càrec de l’orquestrina galanaque ens farà somiar… com ho feia ella,
Ara sols cal esperar els vostres treballs sobre Lola Anglada
A manera de propostes, tenim un grapat de dibuixos en B/N
Podem seguir l’esquema proposat pel portal educatiu xtec.cat,
.jpg)
casa de Lola Anglada a Tiana.
