La paraula està molt lligada a les experiències personals.
Físicament, està associada a la dopamina, per això certes droges poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.
Fins i tot el Mahatma Gandhi, ens ho recorda en aquesta interessant frase:
Traduït de manera literal: “La felicitatésquan el quepenses, el que diusi el quefasestanen harmonia”
Hi ha molts contes que ens ajuden a treballar la FELICITAT a l’escola i els seus entorns…
Marxant de felicitat
Jeanne de Vietinghoff(escriptora belga)
“És la història d’un home que estava tip de plorar. Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al davant. Estirà la mà i la volia agafar.
La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s’havia esfullat. La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar. Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plorant.
L’endemà va seguir buscant la felicitat. A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava. Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà. La fragància de la flor els perfumà ambdós.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs. Ell la va portar fins al sol, i també ell s’hi escalfà.
Un grup de nois cantava. Ell els acompanyà amb la seva guitarra. També ell es delectà amb aquella melodia. En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.”
Ja tenim una activitat que ens donarà moltes possibilitats:
L ‘home és un etern marxant de felicitat. I la troba precisament quan es posa al servei dels altres.
La flor, el raig de sol i la guitarra tenen sentit en el moment en què el marxant els ofereix al nen, la dona i els nois.
Nosaltres tenim sentit quan ens oferim als altres.
Pels alumnes + grans podem escoltar i treballar després una cançó de Joan Rovira ben original sobre aquest tema: “Per ser feliç”
Podem complementar el tema amb una proposta d’acords per a poder interpretar millor la cançó:
I pels grans… que també ens convé un suport logístic per millorar la felicitat… uns consells de l’amic Víctor Kuppers, de qui en altres articles ja n’hem parlat. Una bona inversión d’un quart d’hora que ens millorarà,
Ens acomiadarem amb una cançó de quan érem + joves: “La felicità” de la parella (abans model de vida amb felicitat) Romina Power & Al Bano…
n’hi ha d’altres que lluiten un any, i són millors:
n’ hi ha que lluiten molts anys, i són molt bons;
però n’hi haque lluiten tota la vida.
Aquests són els imprescindibles.”
Bertolt Brecht
“La millor manera de vencer les dificultats és atacant-les amb un magnífic somriure.”
Sir Baden- Powell
“El mestre que intenta ensenyar sense inspirar en l’alumne el desig d’aprendre,
està tractant de forjar un ferro fred.”
Horace Mann
Comença un nou curs i altra cop tenim l’oportunitat de treballar conjuntament: família – escola, alumnes – Mestres voluntaris… per a facilitar l’apropament entre generacions, per educar els més joves en el respecte als grans, o per enriquir els grans amb les aportacions dels joves, amb la seva il·lusió i la seva alegria.
Manllevarem unes paraules a l’amic Jorge Bucay:
“Vull que m’escoltis sense jutjar-me.
vull que m’ajudis sense intentar decidir per mi.
vull que tinguis cura de mi sense anul·lar-me.
vull que m’abracis sense asfixiar-me.
vull que m’animis sense empènyer-me.”
Podem trobar + información sobre els 4 autors citats:
El dia que els voluntaris de l’Espai 31 vam anar a la fundació de Can Casadevall… en Joan i en Pere ens van comentar el tema del casament de 2 senegalesos aquest mateix estiu a Sant Tomàs de Fluvià.
Vam anar a gaudir d’unes merescudes vacances i la setmana passada ens vam retrobar per lligar caps… Va arribar el dissabte i tot va funcionar com un rellotge… fins i tot la Tomasa, la campana novella del campanar.
Arribes al poble, que és petit com un planeta dels que explica l’Antoine de Saint Exupèry al “Petit Príncep”
L’església de sant Tomàs de Fluvià és un interessant monument romànic amb pintures originals restaurades fa pocs anys.
Els experts ens diuen que era un priorat humil, un prior amb 2 monjos que depenia de l’abadia o monestir de Sant Víctor de Marsella, un centre molt important a França.
4 mots sobre aquest monestir pare del de St. Tomàs:
Des de l’any 750 i fins a l’any 960 fou la residència dels bisbes de Marsella.
L’emperador Carlemany va fer una donació (confirmada per Lluís el Pietós i Lotari) a l’abadia del dret sobre la sal i altres mercaderies, així com els drets de duana i d’ancoratge de tots els navilis que arribessin al port de Marsella.
Cap a finals del s. IXè i Xè la potència de l’abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella es va veure greument minvada a causa de les incursions bàrbares que la van dur a la ruïna.
El bisbe Honorat II (950) parent del primer vescomte de Marsella, va reconstruir l’abadia i va restablir la vida monàstica.
Els sarraïns van devastar l’abadia i + tard va ser reconstruida.
Al 1020 un monjo de nom Isarn va convertir-se en abat i va aconguir que el papa Benet IXè. beneís l’esglésis i fes importants donacions. Una vegada mort va ser canonitzat.
I el 28 de setembre de 1.362, Guillaume Grimoard, abat de San Víctor, va ser triat papa, prenent el nom d’Urbà Vè… després de la seva mort a Avinyó les seves restes van ser traslladats a Sant Víctor, d’on ell mai havia deixat de ser el seu benefactor.
Fins i tot els Mèdicis van estar en aqueta abadia, en Julesde Mèdicis va ser abat (1.570-1.588) i hi ha qui diu que va robar part de la famosa biblioteca (a l’inventari del s. hi havia uns manuscrits… després dels Jules es van esfumar)
Un altre abat especial, va ser el futur Cardenal Mazzarino… també es va emportar interesants llibres. Aquest personatge va ser regent de França al 1643 mentre el rei era petit, de totes maneres va poposar a la reina nombrar rei al nen als 5 anys iells va portar el govern a l’ombra.
Van passar es anys amb certa decadència… i a finals de 1.739 es va decretar la laïcització de l’abadia.
Encara va empitjorar: al 1.794 l’abadia i les dues esglésies van ser despullades dels seus tresors, les relíquies van ser cremades, i van desaparèixer l’or i la plata, els monjos es van retirar de l’abadia que es converteix en un dipòsit pel farratge i va arribar a ser utilitzada com presó. El claustre va servir per a albergar soldats.
Retornem a St. Tomàs…
Una interessant galería amb 4 imatges de les pintures… en Joan ens va obsequiar amb un fulletó molt ben explicat i en 4 idiomas.
Mentre feia les fotos, un grup estaba assajant perquè les veus i els instruments formessin un matrimoni model.
La que em va agradar + va ser “L’Ave Maria” interpretada amb la flauta travessera de solista… malauradament no la vam poder gravar (no anava preparat), peròus poso una imterpretació d’una nina que s’esforça molt,
Un ocell em va dir quela mare del Claude havia teixit unes robes expressament per la cerimònia… i els nuvis van entrar damunt aquesta catifa sembrada de pètals de roses.
Una mare de Déu de petites proporcions presidia la cerimònia
Arriba el nuvi, molt tranquil externament i comença a fer-se fotos amb els primers convidats per fer temps…
El fill Guillaume, el nuvi Claude i Mn. PereEls nois de la familia Sunyer
Mica en mica la nau central va quedar plena… fins i tot van treure el cap unes sres. de St. Tomàs… que volien participar del casament…
I de sobte trobem una parella de fèmines vestides a la moda del Senegal,
Pataliua i Montse V.
La núvia encara no arribava… i alguns ja estàvem nerviosos amunt i avall… fins que va arribar un Avensis Toyota i per les flors vam entreveure la núvia…
En Guillaume que era amic dels nuvis i padrí de casament va anar a buscar a la núvia… uns retocs de darrer moment i ja els tenim a punt…
poc a poquet per fer la triomfal entrada
Mentrestant el nuvi entrava acompanyat de la seva “mare” d’aquí…
I ja els tenim!
I l’entrega davant l’altar,
En Claude, sempre pendent de la Marie, l’acompanaya a la butaca…
La cerimònia va començar amb unes parauls d’agraiment del Claude en nom d’ell, de la Marie, del seu fill Guillaume i de tota la seva família del Senegal…
Els 2 capellans van oficiar la missa i la cerimònia queva ser de gran participació de tot el personal…
Les lectures ben interesants i molt ben llegides, potser vaig trobar a faltar + participació de la Marie… però tot i que la família d’aquí li feia costat, imagino que devia tenir un pensament per la seva família del Senegal que no podien participar en directe de l’esdeveniment.
el petit Guillaume encara estaba viu
La Pregària eucarística va seguir després de la cerimònia del consentiment en català i francés…
En Guillaume va anar a buscar el tam-tam i va acompañar els darrers càntics amb un ritme renovat, vai aclucar els ulls i em vaig transportar aal Senegal,
Per si algún blocaire no ha gaudit mai d’una sessió deTam-tam,
Encara quedaba signar els “papers” davant dels testimonis,
La gent, la família d’aquí havia estat molt concentrada en la cerimònia… i ara calia un relax,
a punt de sortir…
I la sortida al so del tam-tam amb uns cants del Senegal a càrrec dels seus amics enmig d’una pluja de pètals que el vent va amorosir
Mentre anàven fent camí, amb otospr aquí per alà…. vaig anar a fer una ullada a la cort… que ara està adaptada a menjador, gran i agradable, capaç de reunir un centenar de persones…
Vaig intercanvir unes paraules amb els cuiners i les seves mullers, les cambreres… molt bona gent, em van ensenyar una mica el diferent menjar…
Mica en mica la gent anava agafant el menú i començava a buscar cadira, atres demanaven per Can Felip…
en Guillaume estava rendit
Pels blocaires que no el teniu a mà us posem el díptic MENÚ,
De momento pengem unes imatges de les diferents parelles o agrupaments entre el primer i segon plat… com que hi havia moviment potser algún no surt i d’altres 2 vegades… coses de la vida,
Els cuiners ens van preparar uns melons frescos que eren de bon menjar…
I al so del Tam-tam va entrar un gran pastís amb 2 safates… i amb 2 mussols que són ocells molt espavilats i representen la cultura.
Els nuvis van estar molt recatats i al momentdel brindis els van demanar un petó…
Diferents persones van voler felicitar a nou matrimoni, destaquem les sentides parales del padrí en Guillaume que va enternir a tothom amb la seva sensibilitat i profunditat filosófica,
Vaig intentar traduir les seves brillants paraules… però fa dies que no vaig per l Itàlia, i tinc una mica rovellat l’idioma, però la gent s’ho passava bé encara que no acabava d’entendre les traduccions,
Per sort la Dolors que sí que domina l’italià va agafar la responsabilitat de la traducció i tothom va copsar l’excel·lent misatge del Guillaume,
Uns quants van acabar amb un nus a la gola.
Ja recuperats, en Leopold Senghor, Nebot del arxifamós poeta, polític i President de l’estat del Senegal en els primers 20 anys de la seva independència com a colònia de França, va fer una introducció a la cultura antiga del Senegal, amb tota mena d’escultures la majoria de fustes nobles i alguna d’ivori…
Ens va explicar la història del Sol i laLluna, llegenda que ha passat de pares a fills, d’avis a nèts des dels temps que els ocells tenien dents…
Una vegada acabat el relat va obsequiar a la parella amb una magnífica pintura al nou matrimoni perquè puguin tenir un quadre a la seva llar. El dibuix era de servidor però le treball de pintura era de l’amic i artista gironí en Lluís Bosch Martí.
Acte seguit la Pataliua, que anava vestida amb el vestit de mamassa (de les mames) ens va explicar un parell de relats que van ser escoltats amb molta atenció per tota la concurrència.
Encara va quedar temps pel relat de Sona Mariama, que és una història molt interessant sobre la dona al poblets del Senegal i que els capvespres expliquen a un i altre costat del riu Senegal.
En Tot moment en Guillaume va acompañar el relat amb el Tam – tam fins el momento crucial que el rei del poblat es va casar amb la Sona Mariama i es va convertir en la reina del poblat.
La màquina ja començava a estar fatigada, la batería començava a estar adormiscada però encara vam poder reflectir unes instantànies guapes,
La Marie que va captar el que va poder
Mentre descanseu de tantes emocions, escoltem un clip multimèdia amb música Tam-tam del Senegal, 7 minuts de ritme frenètic,
Recordo ara unes paraules expresades en veu alta per un dels amics de la parella: “Estem contents i volem donar les gràcies a tota la família que ha acollit al nostre amic, nosaltres som musulmans però hem vingut per compartir el seu compromís i ens vist molt acceptat per tothom… això és la integració, la cohesió social!”
Aviat podrem penjar un àlbum complementari, però de moment ja teniu un resum d’aquest extraordinari dissabte a Sant Tomàs de Fluvià.
Ens acomiadem amb un poema “dona negre” escrit pel poeta que ha inspirat tot el relat, en Léopold Senghor…
Està en la versió original però en Claude i la Marie ja el dominen, els altres una beguda refrescant, sota un arbre a falta d’un generós baobab i amb una mica de swing ja l’entendrem.
Tal i com suggeriem… han arribat noves imatges… dels preliminars, de l’església, i del convit:
PRELIMINARS:
CERIMÒNIA ESGLÉSIA:
CONVIT DE FESTA:
Atenció blocaires i simpatitzants!
Si teniu + fotos i les voleu compartir, podeu enviar-les a Pere Doménech que ja me les farà arribar i les penjarem per completar el reportatge.
Com que ja vaig demanar si tothom tenia permís familiar per fer la foto i penjar-la a la xarxa i tothom va dir que sí enmig d’una rialla de costat a costat, podeu mirar-les, baixar-les i si l’economia us ho permet fer alguna impressió.
Hem posat el programa per si algún blocaire l’ha de consultar.
Aquell dia el temps estava “revuelto” que deia el meu pare per influència de l’home del temps quan sols hi havia TVE.
Reunits 3 homes, tot i que ja teníem reservat l’espai teatre de l’associació de veins del Mercadal per si el temps no s’aguantava, vam decidir per unanimitat començar a l’aire lliure.
Puntualment tot estava preparat i van anar arriban alumnes, famílies, amics, coneguts, simpatitzants i passavolants… tot una munió d’espectadors que van poder gaudir d’una festa molt dinámica i de cohesió social.
Com que hi ha un munt d’imatges i encara queda una segona remesa per + endavant… les col·locarem per aspectes de la festa:
ACTUACIÓ MAG FÉLIX, ESTRELLA INTERNACIONAL
Excel·lent actuació d’aquest mag Félix, internacional, que va fer les delícies de tot el públic que va seguir les seves gestions amb molta atenció.
BETH, ballem
Amb la seva guitarra i una ànima musical va comunicar des del primer moment amb el públic aconseguint treure el nen que tots portem dins… al seu trepidant ritme es va remoure tota la plaça i desgranant cançons vam fer xerinola + de mitja hora… tots cansats però amb ganes de + swing va poder fer una asseguda…
Després de la gran moguda ens arriba l’hora del conte de la mà d’un dels germans Grimm
JACOB Ludwing Karl GRIMM i “ELS 3PÈLS DEL DIMONI”
Vam poder gaudir d’una magnífica interpretació amb participación activa d’un grup d’actors improvisats: Jaumet, Rei amb corona i cavall, Dimoni amb carona i 3 pèls, públic corejant les diferents propostes teatrals…
Vam convidar a pujar a l’escenari l’equip de voluntaris que havia fet possible el projecte ESPAI 31 al llarg del curs escolar 2013-14,
Una vegada presentat tot l’equip de voluntaris van rebre un fort aplaudiment de part de tot el públic assistent.
Vam aprofitar per donar una sèrie de premis propis de la jornada entre els nens i nenes… DVD’s pedagògcis i joguines didàctiques com el cub de Rubik
Aprofitem per a recordar una web on hi ha propostes per ajudar a resoldre aquest cub de Rubik,
Mentrestant la xocolata ja estaba a punt i en un plis plas hi va haver una doble cua tipus indis dakotes i de mica en mica tots els nens i nenes van poder degustar una suculenta
Xocolatada…
Mentre uns feien cua, els altres devoraven la xocolata… els pares i mares esperaven torn… la Beth ens va obsequiar amb unes cançons finals… com “La música”
BETH
Ha estat una jornada magnífica plena de cohesió social… amb gent ben diversa compartint màgia, cançons, il·lusions, conte, xocolata, premis, abraçades, petons… i un fins la propera!
Gràcies a la col·laboració d’una fotògrafa voluntària a qui agraim les anteriors imatges, podem gaudir d’unes suggerències fotogràfiques noves… la nina de la immobiliària IMMOSINUM que ens va deixar la connexió d’energia per a poder fer la festa i ens ha obsequiat amb aquest magnífic àlbun de fotos.
Bé ens acomiadarem amb una música de la Beth, “La música, la llengua del món”
Durant 4 dies a la setmana, de Dilluns a Dijous, es treballarà als ESPAIS CORRESPONENTS, per tal de relacionar-nos tots plegats a fi de conviure, manipular, experimentar i APRENDRE JUNTS amb els companys/es, alumnes… de diferents procedències, edats i escoles.
Es desenvoluparà:
1. Realització dels Deures i/o Treballs posats per l’Escola o IES.
2. Fem Ciència a través de l’Observació i Experimentació, tot desgranant el que passa al nostre entorn… despertant així la CURIOSITAT CIENTÍFICA d’ Aprendre Significativament.
3. CONÈIXER, APROFUNDIR i UTILITZAR adequadament les NTIC, sabent-les copsar la seva verdadera funció.
4. Potenciar la CREATIVITAT a través de l’ART i MANIPULACIÓ de materials de Rebuig.
5. CREAR “Consciència de País” mitjançant les TRADICIONS pròpies d’allà on vivim: Nadal, DENIP(dia de la No Violència i de la Pau), 23 Abril: Sant Jordi i llibres, ….
6. Aprendre a SER PERSONES ÍNTEGRES ( Cap, Mans i Cor), sentint i essent SOLIDÀRIES amb nosaltres mateixos i amb TOT el que passa al dia a dia i al nostre voltant: Nigèria, Fam, …)
7. COMPARTIR i APRENDRE plegats tots els nostres “Estudiaments, Descobertes i Aprenentatges”… INTERCANVIANT els nostres SABERS i OPINIONS.
Per tal de portar a terme aquesta Metodologia cal una bona organització d’espais, Mestres, Voluntaris, de Grups d’ Alumnes, d’Activitats i un Bon Desenvolupament d’Hàbits d’Ordre, Treball i Bona Harmonia.
OBJECTIUS
Treballar amb alumnes de diferents nivells i ritmes d’aprenentatge.
Descobrir el goig d’Aprendre a Aprendre i la GRAN RIQUESA de poder-ho Compartir, tot Intercanviant les nostres Idees i Coneixements.
Permetre la relació entre alumnes de diferent procedència, tot palpant la DIVERSITAT(diferents escoles i cicles) com a gran FONT de riquesa Cultural.
CONVIURE en la diferència, avançant en la relació amb els altres i en la relació pacífica de conflictes… respectant-nos i ajudant-nos mútuament.
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que portin cap a una autonomia personal i vers a la col·laboració amb els diferents grups i cap a la integració social, aconseguint un GRUP COHESIONAT i FORT.
METODOLOGIA
Amb el nostre treball, volem aconseguir:
Crear un clima de confiança que se sentin estimats i respectats, se’ls conegui
Intentar que s’obrin donant tot el que poden de si, en el seu desenvolupament personal .
Comprendre i estimular els seus ritmes d’Aprenentatge.
Comportar-se d’acord amb les pautes de convivència que portin al nen/a cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb els diferents grups i cap a la integració social.
Desenvolupar un treball creatiu i gaudir tot realitzant-lo amb companyia de tots plegats.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Voluntaris/es .
Expressar de forma senzilla el que ens ha semblat i/o desvetllat aquesta experiència de voluntariat cultural . Alumnes de Primària i/o Secundària
1.- Assistència i Puntualitat, Justificació de les seves absències.
2.- Interès en la realització de les seves tasques. Col·laboració en tot allò que se’ls demana. Iniciativa per Ensenyar i Compartir.
3.- Mostrar iniciativa a l’hora de celebracions, recollir, netejar…
4.- Mostrar polidesa en els treballs a realitzar, deures, projectes artístics, en els diferents jocs, escoltant explicacions, contes, xerrades, i en el seu propi treball .
5.- Participació activa i gaudir amb les diferents sessions de treball i amb els/les companys/es de les altres aules
6.- Canvi intern a la seva manera de SER, FER i/o ACTUAR
7.- Altres …
Us prposo una cançó de l’amic Àngel Daban que resumeix el nostre projecte… “volo ben alt…”
Podem recordar algunes fites d’aquest mag que ha esdevingut internacional:
Felix comença a interessar-se pels jocs de Màgia a l’edat de 10 anys aproximadament.
El seu primer contacte seriós amb el món de la màgia va ser el 1.990 quan ingressa en la Societat espanyola d’il·lusionisme SEI a la seu de Girona.
El seu mestre va ser el mag Esteban del Acebo durant diversos anys.
Paral·lelament realitza estudis intensius de Teatre i Pantomima a Banyoles.
En les reunions de la SEI coneix a dos mags, Raul Blak i Karlus amb els quals forma el grup “Magic Factory”. Conjuntament, preparen un acte d’escenari que més endavant serà recompensat amb dos premis Nacionals.
Felix deixa el grup i es dedica professionalment a la màgia en solitari l’any 2000.
Des de llavors ha realitzat més de 2.000 espectacles en 9 països diferents.
Autor del llibre “Cómo vivir de la magia y no morir en el intento” ediciones Marré 2012.
Els mags també fan docència:
Seminari de globoflèxia en pla de dinamització cultural” a Besalú 2006.
Professor de Teoria de la màgia UdG Universitat de Girona 2005 i 2006.
Seminari de globoflèxia al Circolo màgic de Bologna (Itàlia) 2005.
Seminari de màgia en anglès a IES Pla de l’Estany 2005.
Organitzador / col·laborador i Professor curs d’estiu UdG Universitat de Girona 2004, 2005, 2006 i 2007.
Professor de teoria de màgia a Giogoleria Matto Bologna (Itàlia) 2005.
Professor de màgia en cursos de “evuala” 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009.
Professor de globoflèxia a “Zeppelin” Girona 2004, 2005 i 2010.
Seminari “dissabte de la química” a la UdG Universitat de Girona 2004.
Professor de globoflèxia en “pla de dinamització cultural” a Fornells 2004.
Seminari de màgia a “Cal Campaner” organitzat per ajuntament de Besalú 2004.
Professor de màgia “impromptu” en IES Cassà de la selva 1997.
Professor de il·luminisme iniciació en escola d’adults de Banyoles 1997.
Unes imatges per conèixer una mica millor aquest interessant personatge internacional:
Bé ja coneixem una mica millor al Mag Félix.
Coneixem una mica + a la BETH
La Beth és mestra, pedagoga en educació especial, i especialista de Música.
Ha col·laborat en diversos CD’s en especial amb el seu amic Pep Puigdemont,
El passat 14 d’abril un grup de milicians, considerats terroristes pel govern de Nigèria, segresten de diverses escoles un grup de 276 noies de 16-17 anys, i se les emporten a un lloc amagat. Pel camí algunes aconsegueixen escapar-se… un total de 53. Que són les que al retrobar-se amb les seves famílies donen l’alerta. Fins la semana passada no es coneix la notícia als nostres mitjans de comunicació.
Precisament el seu líder, que presumeix de tenir un comportament de boig i que ha atacat diversos pobles de Nigèria publica un vídeo dient que si el govern no negociava amb ell, vendria les noies per 5 dòlars per casar-les contra la seva voluntat o dedicar-les a la prostitució.
Podem visionar el vídeo d’ 1 minut i 10 segons gràcies al diari “La Vanguardia”
Els líders del món occidental, moltes ONG’s i les persones que están en les xarxes socials s’han fet ressó del tema.
El grup terrorista que ja va fer uns 300 morts al entrar al poble on va segrestar les noies, es diu Boko Haram.
Unes idees pels adults, per entendre millor aquest Boko Haram:
Boko Haram significa “l’educació occidental és pecat” en hausa, la llengua + parlada al nord de Nigèria.
El fundador del grup, era un islamista radical i rigorista, Mohammed Yusuf, qui consideraba que els valors occidentals, introduits pels colons britànics, eren els responsables de tots els mals dels país.
Segons Mohammed Yusuf, “un Estat laic no pot aplicar correctament la llei islàmica”. Per tant, el seu objetiu és establir una república islàmica a Nigèria.
El grupo recluta especialment als “Almajirai“, estudiants corànics itinerants que són defamílies massa pobres per poder donar-lis educación.
També rep ajuts de persones que a partir del 2000 es van tornar integristes i s’han afegit al seu grup.
En Mohammed Yusuf predicaba a la mesquita de Maiduguri, la capital de l’estat de Borno, i ja pels anys 90 tenia mots seguidors integristes que a partir del 2.002 es van organitzar com a grup guerriller, Boko Haram, vigilat per les autoritats.
El 2009, en uns enfrentaments entre la policia i exèrcit contra els de Boko Haram a Maiduguri… moren unes 700 persones, i Mohamed Yusuf és capturat, jutjat i executat.
El moviment es converteix en clandestí i els líders supervivents fugen a l’estranger.
Abubakar Shekau, mà dreta de l’executat Mohamed Yusuf, agafa el liderat de Boko Haram… i comença una escalada de violència, camb un grapat d’atacs que fan milers de morts entre col·legis, esglèsies, mesquites, edificis governamentals i fins i tot casernes de l’exèrcit a la zona del nordest.
L’any passat es va establir l’estat d’emergència, i l’exèrcit va bombardejar diversos pobles on es pensaven que s’amagava Abubakar Shekau i el seu grup, matant moltes persones innocents.
Mapes de Nigèria,
Aniria bé fer una ullada a la viquipèdia, per conèixer una mica aquesta nació africana, quina capital és Abuja i amb una ciutat famosa i gran com Lagos (que en va ser la capital fins l’any 1991).
Nigèria, “el Gegant d’Àfrica”, és l’estat més poblat del continent i el setè amb més població del món, 152 milions de ciutadans.
A nivell religiós, la seva població està molt dividida: gairebé la meitat són de confessió musulmana i gairebé l’altra meitat són cristians; una minoria de la població manté les creences en religions africanes tradicionals.
Nigèria en el s. XXIè ha patit conflictes religiosos, on el grup islamista Boko Haram volen establir la xaria (llei islámica integrista).
Degut a l’important influx monetari degut a l’exportació de petroli, Nigèria ha estat considerat del grup dels països N-11 (11 de l’economia mundial).
La forta dependència del petroli i que aquest es troba a mans d’empreses estrangeres, fa que existeixin greus desigualtats socials: mentre la majoria dels nigerians viu amb menys d’un dòlar al dia, existeixen grans fortunes creades amb els diners del petroli.
Sortosament no tot són problemes a Nigèria…
Wole SoyinkaFRSL ( Abeokuta, Nigèria, 1934 ) és un novel·lista, dramaturg, poeta i director de cinema en llengua anglesa, el primer africà en ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l’any 1986.
Pels alumnes d’ESO i batxiller, podem visionar un document en anglès on hi ha una interessant entrevista, demanarem l’ajut d’en Josep i en Martí per entendre’l millor,
Bé retornant al tema central del segrest de les 223 noies encara no localitzades, al grup terrorista Boko Haram se’l busca per cel i terra a Nigèria. També hi ha un grup multinacional d’experts en espionatge i Intel·ligència en territori nigerià per col·laborar a la recerca.
La consellera d’Ensenyament de Catalunya, la sra. Irene Rigau, ha proposat per demà dimecres, 14 de maig :
A la zona de les tribus Ekoi que viuen entre Nigèria i Camerun, també conegudes com Ejagham hi havia una ovella molt generosa amb els seus veins.
Cada dia ajudava a tothom que li demanava ajut donant menjar del seu rebost (graner) de manera altruista.
Un bon dia ven la seva granja per aconseguir una pedra brillant que ells anomenen “ull de serp”… i els mateixos veins que tantes vegades havien agafat el seu menjar, ara es neguen a donar-li de menjar quan l’ovella els ho demana, dient: és absurd canviar una granja per un objecte tant rar.
Resulta que al no tenir menjar, ja que cap veí la va voler ajudar, l’ovella es va morir de gana i de pena per l’actitud poc generosa dels seus veins que ella havia ajudat tantes vegades.
Abans de morir l’ovella va regalar la pedra brillant al déu que ells coneixen com EfflonObassi… i després aquest va pujar al cel.
Una vegada al cel va decidir col·locar la pedra en una Caixa amb tapa: quan brilla veiem la lluna plena que ens dona llum a la fosca nit… i és símbol de la generositat de l’ovella, però de tant en tant el déu enfadat per les actituds egoistes dels veins de l’ovella, tanca la Caixa i quedem a les fosques… després s’arrepenteix i torna a obrir la capsa.
Proposta: dibuixa una ovella i la lluna
Acabarem aquesta lliçó virtual amb una música de Nigèria,
Podem afegir 2 mapes que ens situen l’escola internat de les noies segrestades a Chibok, Borno, Nigèria. Gràcies al Google Maps:
Atenció que a la segona imatge es veu una reserva biológica o parc natural i molt possiblement están amagades en aquella zona que és de difícil accés pels vehicles i protegida de la mirada dels ginys aeris (avions, helicòpters i drons)
Un blocaire ens ha fet arribar unes imatges de la zona de l’escola,
Dibuix del segle XIXè, el barri del Mercadal està en primer pla.
.jpg)
