Començarem per rellegir un article publicat a ”
l’any passat sota el títol: “UNA XARXA PRECÀRIA I PROFESSORS POC FORMATS LIMITEN LES AULES DIGITALS”
- 1/3 dels centres públics catalans no disposen encara d’un servei de banda ampla
- la meitat (1/2) dels docents utilitzen de forma habitual els dispositius tecnològics a l’aula/clase
- El programa eduCat 1×1, que es va susprendre el 2011, va servir perquè 100.209 estudiants reberen un ordinador portátil i la possibilitat del desplegament exploratori dels llibres digitals… però ara, després de 5 anys, els equips s’han quedat antiquats i absolets.
- Els centres no renoven els seus equips tecnològics que sovint están absolets menys on les AMPA inverteixen recursos de manera decidida.
Concretem el terme banda ampla (de l’anglès broadband) no és només un concepte tècnic. Tot i que s’expressa en termes tècnics, depèn de les expectatives dels usuaris. Es refereix a l’amplada de banda de connectivitat que els usuaris tenen o requereixen per satisfer raonablement les seves demandes d’accés als serveis d’informació i comunicacions.
Hi han diversos criteris per establir la banda ampla… però el tothom coincideix és en els diferents tipus detecnologies per arribar-hi:
- La fibra òptica fins a casa del client (tècnicament FTTH, fiber to the home ), molt desenvolupat a certs països (Japó, Corea del Sud… les grans ciutats).
- el cable coaxial, introduït històricament pels proveïdors de televisió per cable, present sobretot a determinades zones urbanes de les grans ciutats.
- el satèl·lit artificial, que té una velocitat constant en sentit descendent (recepció de dades), però amb retards importants limitant les aplicacions en temps real com la veu per IP o el videojocs en línia
- els sistemes DSL, asimètric ADSL o altres com el xDSL, són tecnologies que aprofiten el parell de coure de la xarxa telefònica tradicional.
- Les Comunicacions per línea elèctrica, que utilitzen la xarxa eléctrica de distribució.
disseny de fibra òptica
esquema connexió ADSL
A manera curiosa perquè les dades són del 2.008 podem posar la gràfica de diferents països on la banda ampla comença a ser una normalitat tecnológica…
La penetració de l’accés Internet d’alta velocitat, expressada en nombre d’accessos per 100 habitants i en ordre decreixent, era la següent el juny de 2008 per als 30 països de l’OCDE:
- Dinamarca 36,7
- Països Baixos 35,5
- Noruega 33,4
- Suïssa 32,7
- Islàndia 32,3
- Suècia 32,3
- Corea del Sud 31,2
- Finlàndia 30,7
- Luxemburg 28,3
- Canadà 27,9
- Regne Unit 27,6
- Bèlgica 26,4
- França 26,4
- Alemanya 26,2
- Estats Units 25,0
- Austràlia 23,5
- Japó 23,0
- Austria 20,6
- Nova Zelanda 20,4
- Espanya 19,8
- Irlanda 19,1
- Itàlia 18,2
- República Txeca 15,8
- Hongria 15,7
- Portugal 14,8
- Grècia 11,2
- Polònia 9,6
- Eslovaquia 8,9
- Turquia 6,8
- Mèxic 4,7.
De totes maneres el projecte de la Generalitat és que arribi com + aviat posible la banda ampla al 96 % dels coles.
Fem una ullada als de 
que a les nostres terres sóns els que tallen el bacallà.
poseu les vostres dades i sabreu el tipus de connexió de què disposeu a dia d’avui:
Un ocellet ben informat ens comunica que el manteniment previst per la Generaliat de la xarxa de comunicacions educatives será de 24,25 milions d’€uros… Ensenyament tindrà feina!
No oblidem que l’equip de la Irene ja està treballant en el tema de les competències digitals.
També cal remarcar que a molts centres ja s’està treballant en les tauletes digitals.. molt interessants i amb moltes possibilitats.
I el mòbils de darrera generació amb les diferents APP’s tenen un gran futur a l’escola actual i futura.
I és que molts nens ja neixen amb la tauleta sota el braç…
Interessant fer una ullada a l’espot de Samsung del 2013,
Podeu veure la seva utilització en una aula convencional,
Ens acomiadarem amb una música que ens ajudarà a poder-nos concentrar, llegar, estudiar o escriure… disposem de 2 hores i 8 minuts… a gairebé 6 milions i mig de persones els ha anat bé:
Salut!
Llorenç i equip E31.