Category Archives: Uncategorized

ALTRES CAPACITATS – II

 

Aquest passat divendres per la nit llegeixo el Diari de Girona i hi trobo una 2ª entrega de les ALTRES CAPACITATS del: periodista Oriol Ponsatí-Murlà:

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2015/10/16/altes-capacitats-tornem-hi/748237.HTML

L’article està ben elaborat i pensó com molta altra gent del món educatiu que aquest noi està carregat de raó…

El fragment amb negreta de l’Oriol és tot un leitmotiv”:

“La societat avança perquè cada dia milions de persones a qui mai ningú no reconeixerà cap alta capacitat es lleven al matí i fan el que han de fer”

Penso que, tot i que qualsevol comparació es queda curta, l’educació ha de tenir present que la Intel·ligència del nen/a és una mica com una fruita d’un arbre: n’hi ha de primarenques, d’estandars, de tardanes… però ningú pot asegurar que la primarenca sigui la millor fruita… a vegades trobem millor una fruita petitona, tardana i amb alguna malformació per culpa de les branques… una mica com a la historia de “L’aneguet lleig” del gran Hans Christian Andersen.

Hi ha molta informació sobre els superdotats, que actualmente es consideren persones d’altes capacitats… sovint es parla de genis… literatura i ganes de sobresortir… a l’escola el que cal és formar bones persones i ajudar-los a processar la información perque esdevinguin ciutadans crítics… les enciclopèdies , el cap ple ha passat de moda, ara qualsevol pot consultar al señor Google o l’enciclopèdia virtual lliure, la viquipèdia des de qualsevol andròmina digital i mentre sàpiga llegar trobarà la informació + encriptada.

Seria bo, ara , rellegir el preàmbul de la llei d’Educació de Catalunya, és del 2009 i ens ajudarà a entendre millor el tema:

http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=480169&language=ca_ES&action=fitxa

Aviat, si llegim el document suggerit, trobarem:

Alhora, l’educació és una realitat fonamental de tota comunitat nacional, ja que esdevé el factor principal en la generació de capital humà, contribueix al creixement del capital social i és un element de cohesió social i cultural per mitjà de la igualtat d’oportunitats.

L’educació és, doncs, la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu; és la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen; és la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat.

Una de les més altes funcions dels poders públics democràtics és, doncs, garantir d’una manera efectiva el dret a l’educació per a tothom, tot removent els obstacles de tota mena que el dificultin.

Podem rellegir els diferents articles… i no donar gaire importància a l’article 83 que es refereix al tracte amb els alumnes considerats amb “altes capacitats” entre altres arguments perquè caldria fer-se diverses preguntes abans:

  • com es fa el procés d’avaluació d’aquests alumnes en l’escola pública?
  • i a la privada?
  • de què serveix posar etiquetes als alumnes?
  • com es treballa amb el grup classe?
  • l’escola, la classe… ha de ser un reflex de la societat fora de l’escola ?

És un tema molt complexe i cal actuar amb peus de plom i rellegir el conte d’abans… l’Andersen era un veritable mestre.

Una reflexió: tothom destaca en alguna capacitat, és a dir qualsevol de nosaltres té alta capacitat en alguna capacitat (perdoneu la redundància, però queda així + clar).

Curiosament hi ha un bon grapat de capacitats que no es mesuren a l’escola… però que són imprescindibles en la vida i en la societat.

Per això té molta raó l’Oriol quan al final escriu:

Cap geni no inventa res si el flequer no se’n va a dormir a les cinc del matí per servir-li el pa quan es llevi.

Som un engranatge fràgil i precari, on tots estem interconnectats i ens sostenim els uns als altres d’una manera admirable i misteriosa (a mi, si més no, no deixa de sorprendre’m cada dia).

En un engranatge no hi ha cap peça que sobri. Totes hi són indispensables.

Si en treus una o s’espatlla, per petita que sigui, per insignificant que sembli, tot se’n va en orris.

No hi ha peces millors i pitjors, superiors o inferiors, més capaces o menys.

Necessitem modificar radicalment el discurs.

Ben segur que sortiran veus que defensin el contrari de la posició de l’Oriol i tants d’altres anònims… després de quaranta anys de mestre sóc partidari de parlar d’ALTRES CAPACITATS i que el mestre tracti a cada nen/a no oblidant que a l’escola hem de potenciar el CAP CLAR (ciutadans crítics) i no el CAP PLE (robots i enciclopèdies).

Recomana fer una lectura amb temps de:

Encara recordo una sentència del meu pare, filòsof de poble:

“Hi ha qui té el cap ple de pardals”

Ja tenim feina, el llibre d’Edgar Morin ens espera.

Ens acomiadarem amb una cançó de la Marina Rossell:

El nen que creia saber volar

Guillem SansóMarina Rossell

Té una miqueta menys de fortalesa
però ho supleix tenint un cor valent,
va néixer amb mala estrella i és un poc diferent:
és un “ninet” alegre que creu que pot volar,
tocar la lluna, besar la mar.

Es por dir que no té amics i és que no sap jugar
al que ara juguen tots: que és el futbol.
I amb els seus ulls petits no es cansa de mirar:
enveja ser el millor, córrer amb els altres nens,
sentir-se estrella, ser campió.

Però ells no podran mai tocar la lluna,
ells no sabran com tu el que és volar,
no podran escoltar el rossinyol cantar
damunt un núvol, creuant el mar.

La mare, que l’estima, li conta contes que van
omplint-lo d’aventures per imaginar
i el seu capet somnia en l’heroi que aviat vindrà
i la malaltia sabrà curar.

És una personeta a qui costa parlar
però la seva cara et diu que et vol estimar,
voldria caminar, ser una mica més fort
i poder arribar a un lloc a on només compti el cor
i el que importi sigui l’amor.

L’escoltarem amb un grup de “rumberos” perquè poguem entendre millor el tema de les ALTRES CAPACITATS,

Una abraçada,

Llorenç i equip

AULES DIGITALS

Començarem per rellegir un article publicat a ”

l’any passat sota el títol: “UNA XARXA PRECÀRIA I PROFESSORS POC FORMATS LIMITEN LES AULES DIGITALS”

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/una-red-precaria-profesores-poco-formados-limitan-las-aulas-digitales-3579546

  • 1/3 dels centres públics catalans no disposen encara d’un servei de banda ampla
  • la meitat (1/2) dels docents utilitzen de forma habitual els dispositius tecnològics a l’aula/clase
  • El programa eduCat 1×1, que es va susprendre el 2011, va servir perquè 100.209 estudiants reberen un ordinador portátil i la possibilitat del desplegament exploratori dels llibres digitals… però ara, després de 5 anys, els equips s’han quedat antiquats i absolets.
  • Els centres no renoven els seus equips tecnològics que sovint están absolets menys on les AMPA inverteixen recursos de manera decidida.

Concretem el terme banda ampla (de l’anglès broadband) no és només un concepte tècnic. Tot i que s’expressa en termes tècnics, depèn de les expectatives dels usuaris. Es refereix a l’amplada de banda de connectivitat que els usuaris tenen o requereixen per satisfer raonablement les seves demandes d’accés als serveis d’informació i comunicacions.

Hi han diversos criteris per establir la banda ampla… però el tothom coincideix és en els diferents tipus detecnologies per arribar-hi:

  • La fibra òptica fins a casa del client (tècnicament FTTH, fiber to the home ), molt desenvolupat a certs països (Japó, Corea del Sud… les grans ciutats).
  • el cable coaxial, introduït històricament pels proveïdors de televisió per cable, present sobretot a determinades zones urbanes de les grans ciutats.
  • el satèl·lit artificial, que té una velocitat constant en sentit descendent (recepció de dades), però amb retards importants limitant les aplicacions en temps real com la veu per IP o el videojocs en línia
  • els sistemes DSL, asimètric ADSL o altres com el xDSL, són tecnologies que aprofiten el parell de coure de la xarxa telefònica tradicional.
  • Les Comunicacions per línea elèctrica, que utilitzen la xarxa eléctrica de distribució.

disseny de fibra òptica

esquema connexió ADSL

A manera curiosa perquè les dades són del 2.008 podem posar la gràfica de diferents països on la banda ampla comença a ser una normalitat tecnológica…

La penetració de l’accés Internet d’alta velocitat, expressada en nombre d’accessos per 100 habitants i en ordre decreixent, era la següent el juny de 2008 per als 30 països de l’OCDE:

  1. Dinamarca 36,7
  2. Països Baixos 35,5
  3. Noruega 33,4
  4. Suïssa 32,7 
  5. Islàndia 32,3
  6. Suècia 32,3
  7. Corea del Sud 31,2 
  8. Finlàndia 30,7 
  9. Luxemburg 28,3
  10. Canadà 27,9
  11. Regne Unit 27,6
  12. Bèlgica 26,4
  13. França 26,4 
  14. Alemanya 26,2
  15. Estats Units 25,0
  16. Austràlia 23,5
  17. Japó 23,0
  18. Austria 20,6
  19. Nova Zelanda 20,4
  20. Espanya 19,8 
  21. Irlanda 19,1
  22. Itàlia 18,2
  23. República Txeca 15,8
  24. Hongria 15,7
  25. Portugal 14,8 
  26. Grècia 11,2
  27. Polònia 9,6
  28. Eslovaquia 8,9
  29. Turquia 6,8
  30. Mèxic 4,7.

De totes maneres el projecte de la Generalitat és que arribi com + aviat posible la banda ampla al 96 % dels coles.

Fem una ullada als de que a les nostres terres sóns els que tallen el bacallà.

poseu les vostres dades i sabreu el tipus de connexió de què disposeu a dia d’avui:

https://www.movistar.es/coberturas/?origen=fusion&canalOrigen=3bf15c2c62270410VgnVCM1000003028240aRCRD

Un ocellet ben informat ens comunica que el manteniment previst per la Generaliat de la xarxa de comunicacions educatives será de 24,25 milions d’€uros… Ensenyament tindrà feina!

No oblidem que l’equip de la Irene ja està treballant en el tema de les competències digitals.

També cal remarcar que a molts centres ja s’està treballant en les tauletes digitals.. molt interessants i amb moltes possibilitats.

I el mòbils de darrera generació amb les diferents APP’s tenen un gran futur a l’escola actual i futura.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I és que molts nens ja neixen amb la tauleta sota el braç…

Interessant fer una ullada a l’espot de Samsung del 2013,

Podeu veure la seva utilització en una aula convencional,

Ens acomiadarem amb una música que ens ajudarà a poder-nos concentrar, llegar, estudiar o escriure… disposem de 2 hores i 8 minuts… a gairebé 6 milions i mig de persones els ha anat bé:

Salut!

Llorenç i equip E31.

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ PRIMÀRIA – 6

Primer cal recordar el que ja subratlla la web del Departament:

L’avaluació diagnòstica. Característiques i finalitats

  • D’acord amb la Llei d’Educació de Catalunya i amb la legislació vigent, tal i com es preveu en les reslucions per a l’organització i el funcionamnet dels centres, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic, centrada en les competències bàsiques del currículum.
  • L’avaluació diagnòstica té caràcter orientador i formatiu per als centres. No determina, per tant, l’expedient acadèmic individual de l’alumnat.
  • L’avaluació diagnòstica avalua l’assoliment de la competència comunicativa lingüística i de la competència matemàtica al final del tercer curs d’educació primària. [ ja hi vam dedicar un article]
  • Els resultats de la prova, conjuntament amb altres indicadors, ajuden els centres a analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent per assolir les competències i els aprenentatges que estableix el currículum.
  • Per tal de proporcionar als centres un instrument homogeni de mesura, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu elabora les proves i defineix els criteris d’aplicació i de correcció. Això no obstant, l’aplicació i la correcció de les proves i l’anàlisi dels resultats són a càrrec dels equips docents dels centres.

150507provaalumnes de 6è de l’escola Estalella i Graells de Vilafranca

Posarem les diferents proves, comencem per les llengües:

angles-2014

castella-2014

catala-2014

frances-2014

[les hem posat per ordre alfabètic perquè el Wert no es queixi de la nostra imparcialitat]

Ara, les mates:

mates-2014

Pels mestresi profes que segueixen el bloc hi posem uns criteris de correcció recomanats pel Departament:

full-respostes-catala

full-respostes-mates

Pels que us agrada la pedagogia pràctica… el Departament ens recorda:

Competència comunicativa lingüística 

Avalua la competència en llengua catalana i en llengua castellana, així com en la varietat aranesa de la llengua occitana, que només s’aplica a l’Aran. 

Hi ha una prova específica per a cada una de les llengües.

Cada prova inclou els apartats següents:

– comprensió oral
– comprensió lectora
– expressió oral
– expressió escrita

Cada prova consta de tres blocs, que s’apliquen en sessions diferents.

La primera sessió avalua la comprensió oral i la comprensió lectora. Per a la comprensió oral hi ha un document per al docent amb el text que els alumnes han d’escoltar i un quadern per a l’alumne, que conté preguntes de comprensió oral sobre el text que han escoltat i dos textos amb preguntes de comprensió lectora.

Cal triar la resposta correcta entre quatre opcions en la major part de les preguntes. Hi ha alguna pregunta on s’ha de marcar si una afirmació és vertadera o falsa i n’hi ha d’altres de resposta oberta, en què cal escriure una resposta clara.

La segona sessió avalua l’expressió escrita. L’alumne ha de: a) completar una graella de planificació de la redacció; b) fer la redacció; c) completar una graella de revisió de la redacció.

La tercera sessió avalua l’expressió oral. Es proporciona una graella de planificació i un tema a desenvolupar.

Comprensió oral

S’avaluen:

– L’obtenció de la informació:

  • Identificació del sentit global i de les idees rellevants del text.
  • Identificació de la idea principal en  missatges clars i senzills.

– La interpretació de la informació:

  • Comprensió de vocabulari i expressions d’ús habitual.
  • Deducció d’informació no explícita.

 
Comprensió lectora

S’avaluen:
 
– L’obtenció de la informació:

  • Localització d’informació explícita i identificació de les idees rellevants del text.

 – La interpretació de la informació:

  • Deducció d’informació no explícita.
  • Establiment de relacions entre apartats del text.
  • Comprensió de les idees rellevants del text.

– La reflexió sobre el text:

  • Identificació del sentit global del text.
  • Relació d’aspectes del text amb experiències o coneixements personals.
  • Reconeixement dels gèneres textuals bàsics.

Expressió escrita
 

S’avaluen:

– La competència discursiva (la coherència del discurs i l’adequació del registre a la situació comunicativa).
– La competència lingüística (l’ús del lèxic, l’ortografia i les estructures morfosintàctiques bàsiques de la llengua).
– Els aspectes formals (la presentació i la grafia).
Es requerirà la planificació i la revisió del text per a l’avaluació de la competència.

Expressió oral

S’avaluen:
 
– La planificació i l’organització del discurs.
– La competència discursiva (la coherència i cohesió del discurs i l’adequació del registre a la situació comunicativa).
– La competència lingüística (l’ús del lèxic i de les estructures morfosintàctiques bàsiques de la llengua).
– La prosòdia (volum, entonació, pronunciació, velocitat).
– Aspectes no verbals (postura del cos, gestualitat).

I pel que fa a les Mates:

Competència matemàtica

La prova de competència matemàtica inclou activitats de:

  • Numeració i càlcul.
  • Espai, forma i mesura.
  • Relacions i canvi.
  • Estadística i atzar.

Hi ha preguntes que demanen triar la resposta correcta entre quatre opcions. N’hi ha d’altres de resposta oberta i d’altres en què s’ha de justificar la resposta donada prèviament.

Numeració i càlcul

S’avaluen:

– La comprensió dels nombres, de les seves formes de representació i del sistema de numeració. 
– La comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres.
– La comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estimació.

Espai, forma i mesura

S’avaluen:

– L’anàlisi de les característiques i propietats de les figures geomètriques. 
– La localització i descripció de relacions espacials. 
– La identificació i aplicació de transformacions geomètriques.
– La utilització de la visualització i de models geomètrics per resoldre problemes. 
– La comprensió de les magnituds mesurables, de les unitats i del procés de mesurar. 
– L’aplicació de tècniques i instruments per mesurar.

Relacions i canvi

S’avaluen:

– La comprensió i anàlisi dels patrons, les relacions i el canvi. 
– L’ús de models i expressions matemàtiques per representar les relacions. 

Estadística i atzar

S’avalua: 

– La formulació de preguntes abordables amb dades i la recollida, organització i presentació de dades rellevants per respondre-les.

Aniria bé llegir-se i domesticar aquest document:

indicadors_competencials_llengua

Una mica de divertiment que le tema ha estat molt acadèmic i ben segur que tenim les neurones calentes:

 

ç

Ens acomiadarem amb una cançó ben interessant per l’escola…

Salut!

Llorenç i equip

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA PRI 3

 

Avui dilluns ha començat l’Avaluació diagnòstica als alumnes de 3r. de Primària.

Sobre el tema hi ha diferents opinions. Avui ens limitarem a posar el link de la conselleria i a posar els pdf amb les diferents proves i instrucions. Els que llegeixin el bloc ja sabran què fer amb el material:

http://csda.gencat.cat/ca/arees_d_actuacio/estudis/diagnostica-educacio-primaria.-2014-2015/#FW_bloc_2dc634a5-c638-11e4-8a74-005056924a59_4

Com que la proposta és del ministre Wert, comencem amb el castellà i/o español:

castella-comprensio-oral-i-lectora-tercer2015

castella-comprensio-oral-text-docent-tercer2015

catala-comprensio-oral-i-lectora-tercer2015

Seguirem amb la nostra llengua: el català:

catala-comprensio-oral-text-docent-tercer2015

catala-expressio-oral

Ara, el torn per les mates:

PROVA-MATES

També és interessant llegar les orientacions abans de fer-se una idea global de la prova:

criteris-correccio-expressio-oral

CRITERIS-CORRECCIO-MATES

CRITERIS-DE-CORRECCIO_EXPRESSIO-ESCRITA

A la xarxa trobem aquest resum d’una escola:

L’acudit del Quino, en Manolito ens comenta una mica com van les coses per les aules,

L’amiga Odile, de la República de la França, ens envía aquest disseny, (és antic.. ella ara ja fa anys que està jubilada)

Passen els anys i aquest acudit encara és ben vigent:

Hem de recordar el gran pedagog Francesco Tonucci, el FRATO,

Però no tot és un “petit problema”… a l’escola també es llegeix… per sort:

Gràcies Francesco, ets un mestre…

Bé ara ja tenim material per llegar i pensar-hi.

Salut!

Llorenç

EL TELEFONET ÉS EDUCATIU?

 

 

http://noticias.lainformacion.com/educacion/no-hay-que-prohibir-los-moviles-en-el-aula-sino-incorporarlos-a-la-ensenanza_CgrtXuw2dQGHbogIlbrV05/

Lisa Nielsen, de The Innovative Educator

“No hay que prohibir los móviles en el aula, sino incorporarlos a la enseñanza”

Laura Pintos

domingo, 09/10/11 – 06:15

Contrariamente a lo que opina la mayor parte de los educadores, y a lo que se hace en la casi totalidad de los colegios, donde el uso del móvil está prohibido durante las clases, Lisa Nielsen cree que hay que permitirlo. La experta estadounidense considera que hay que incorporar al aula las tecnologías que utilizan los alumnos. Y sacarles partido, en lugar de temerles.

Lisa Nielsen, de The Innovative Educator  –Foto: lainformacion.com

“Hasta que entran a clase, los alumnos están rodeados de tecnología, viven en las redes sociales, pero una vez allí los dispositivos digitales están prohibidos, son confiscados. Se sienten encerrados en aulas del pasado”.

Así de contundente, y de revolucionaria, es Lisa Nielsen. La experta estadounidense en educación, autora del blog The Innovative Educator y de paso por Madrid para participar del Global Education Forum 2011 organizado por la Fundación SEK y la Universidad Camilo José Cela, nada contra la corriente cuando se habla de enseñanza y aprendizaje.

La mayor parte de los centros educativos ha optado por prohibir el uso del móvil durante las clases. Los teléfonos se persiguen y se confiscan, y los demás “cacharros” que suelen llevar encima los adolescentes durante el resto del día se quedan fuera del aula o apagados en las mochilas.

“Nuestras aulas son del pasado. Y los estudiantes viven en el futuro. Ellos están rodeados de tecnología y dispositivos electrónicos en su vida…hasta que entran al colegio. Esto no puede seguir pasando”, sostiene Nielsen.

A su juicio, “una escuela que prohíbe y confisca se parece a una prisión” y con estas prácticas “estamos limitando su productividad y creatividad, y sobre todo provocándoles mucha frustración”. “Hay que confrontar los miedos y disipar los mitos”, dice.

Cómo hacerlo

Para tranquilidad de los profesores, Nielsen aclara que no se trata de dejar entrar los móviles, las tabletas y otros aparatos así, sin más. Hay métodos para regular su uso, ponerlo al servicio del aprendizaje y sacarle partido.

La experta, que reconoce no creer en los libros de texto (“contienen información que inmediatamente resulta limitada y obsoleta”, afirma), recomienda que alumnos y profesores pongan el tema en común y busquen soluciones creativas por consenso, que contribuyan a la motivación de los estudiantes.

“Los alumnos pueden poner ellos mismos las reglas, decidir cómo se van a usar los dispositivos y qué consecuencias para ellos tendrán estas normas. No es un caos como dicen muchos docentes. Mi experiencia dice que se pueden integrar”, señala.

Nielsen acaba de publicar un libro, Teaching Generation Text, en el que justamente desarrolla estos consejos sobre cómo convertir los teléfonos en oportunidades educativas en lugar de en fuentes de distracción y desorden.

Entre otras funciones y estrategias, la autora indica que se pueden utilizar como recordatorios de tareas y exámenes, para tomar notas y enviar respuestas breves, para consultas rápidas e instantáneas de información o para realizar encuestas y vídeos.

Para Nielsen, no se trata solo de móviles sí o móviles no, sino de unificar mundos o las “vidas paralelas” que parecen llevar los estudiantes. “El gran problema de la educación es que la escuela está muy desconectada de la vida real”, afirma Nielsen.

La experta va más allá al asegurar que “la vida escolar no les está dando a los jóvenes las herramientas y los recursos que necesitan para triunfar en la vida real y eso debe cambiar”.

“No podemos seguir enfocados en exámenes y memorización, hay que trabajar por objetivos y por proyectos”, aconseja. “Tenemos que replantearnos completamente la educación”, reclama, al tiempo que recuerda que “el mundo ha cambiado y no podemos seguir aplicando los mismos métodos de enseñanza”.

Podem fer una ullada virtual amb ajuda de les eines “trasllator” al seu espai virtual:

http://theinnovativeeducator.blogspot.com.es/

També podeu seguir-la pel Facebook, a :

https://www.facebook.com/InnovativeEdu

Els que sou del Twitter,

https://twitter.com/innovativeedu

I els del LinkedIn,

https://www.linkedin.com/in/innovativeedu

Recordeu que aquesta nina i d’altres professionals ja porten defensant aquest tema des del 2011 que els mòvils  o telefonets es van convertir en veritables ordinadors de butxaca…

Seria bo fer una ullada al llibre:

Us oferim 4 planes gratuïtes,

19irina

Alguns mortals ja están en aquesta “pantalla”… altres les coneixem i molts encara sols ho veuen en filmets…

Ens acomiadarem amb un fragment d’una coneguda “zarzuela” que a Madriz és molt coneguda…

Salut i a reconectar!

Llorenç i equip E31

PD.- Podem completar-ho amb aquest clip multimèdia…

3 TOMBS – SANT ANTONI DEL PORQUET

 

Aquesta diada és una festa tradicional  que forma part de la nostra cultura.

A Girona, com ciutat, s’ha anat perdent i sols la celebren alguns col·lectius molt concrets:  els gitanos uqe encara tenen animals de peülla i algunes escoles que treballen la cultura en el sentit més universal.

Passejada a cavall per la devesa de Girona dins el marc de la Festa de Sant Antoni.

 aquí veiem com van passejar amb un carro a sant Antoni.

Bé nosaltres a l’ESPAI 31 van tenir la visita de sant Antoni.

Coneguem algunes dades sobre aquest interessant sant:

L’escola d’Olot el representa així.

  • Nascut el 251 a Coma, poble prop de la ciutat d’Heraclea (ciutat fundada per Hèrcules) a Egipte.
  • Va néixer dins una familia molt rica.
  • Va escoltar unes paraules de l’evangeli de Sant Mateu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21)
  • Va decidir vendre les seves propietats i repartir els seus béns als 19 anys.
  • Va anar a viure sol a la rodalia del seu lloc de naixement.
  • Feia una dieta dura (menjava poc, era vegetarià, i sovint vivia del que trobava al bosc)… les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys, es diu que va arribar als 105 anys.
  • El 285 es va retirar a les muntanyes d’Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. Aviat hi havia una gran quantitat de persones que vivien en coves com ell i va decidir organitzar alguna cosa diferent.
  • El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d’un nombre de deixebles, es diu que feia miracles.
  • Amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d’Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d’aquests establiments.
  • Va proclamar una manera de viure en comunitat… que al segle Vè sant Benet va acabar d’organitzar i encara és vigent en tants llocs, algún d’ells molt representatiu per nosaltres com el monestir de Montserrat.
  • Però en aquells temps a Roma manava un emperador, Maximilià, que perseguia als cristians per la seva manera de viure, exemple de solidaritat. I ja tenim que sant Antoni va anar a veure’l però aquest no li va fer res al veure que era una persona d’avançada edat i que no significava cap perill per Roma.
  • Es va relacionar amb el bisbe més  important d’aquells temps: Sant Atanasi (Anastasio en castellà) que era el bisbe d’Alexandria (ciutat molt important, com ara Paris, Barcelona o Nova York)
  • El bisbe Atanasi va ser exiliat per l’emperador Maximilià. Sant Antoni va escriure una carta a l’emperador demanant el seu alliberament, però l’emperador que ara era Constantí el Gran, no li va concedir el perdó, però el va invitar a la capital a Constantinoble perquè volia conèixer un personatge amb fama de sant… proposta rebutjada per Sant Antoni.
  • Més tard va veure la restauració d’Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria a abraçar-lo.
  • Va tornar a les muntanyes, que trobava a faltar, on va morir el  17 de gener del 356.
  • Fou enterrat en secret.
  • Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set són amb seguretat genuïnes.
  • El bisbe sant Atanasi  va escriure la seva vida, per això la coneixem tant bé.

 

Es diu que una vegada retirat a les coves de la zona de Tebes (Egipte) va tenir moltes temptacions… sembla ser el diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s’hi va resistir.

Finalment, una plèiade (familia) de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar.

La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides.

Però Déu es va “apiadar” d’ell i  va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.

Per això en molts pobles es representa una escena de la seva vida amb la lluita contra el dimoni.

A Sa Pobla, hi ha fins i tot un museu d’aquesta feta,

http://www.ajsapobla.net/espais/dimoni/index.ct.HTML

A molts pobles de Mallorca, canten aquesta cançó,

http://www.viasona.cat/grup/salbaida/llucalquelba/sant-antoni-i-el-dimoni

Podem visionar aquest fet a Manacor:

I a sant Llorenç de Cardassar,

Potser hi ha qui pensi que exagerem… podeu consultar l’abstrat d’un interessan ttreball de recerca de la Festa de Sant Antoni a Mallorca,

http://weib.caib.es/Documentacio/ponencies/COMUNIC_LLUCMAJOR.pdf

Bé retornem a Sant Antoni, actualmente podeu visitar la seva tomba al monestir de Delfinat de Viena, a la Provença… a la Catalunya Nord… els de la França en diuen Vienne d’aquest poble:

sant antoni delfinat viena

A l’ESPAI 31 vam voler recordar aquests fets culturals:

3 tombs 15

Al llarg de la semana anterior havíem parlat una mica dels 3 tombs, d’estimar  als animals, d’aprendre a compartir, i una mica la vida de sant Antoni… i vam decidir de portar una animal si podíem garantir-li una estada feliç i sense perill pels altres i/o portar un animaló de peluix que sempre va bé treure’ls a passejar una mica.

I com podeu veure a les imatges va ser un éxit de participació.

Una vegada fets els 3 tombs cantant a ple pulmó vam poder compartir un berenar frugal perquè l’ocasió ho demanava: pa amb xocolata com en temps dels avis.

I ens van acomiadar amb la salutació de sant Antoni que ens va obsequiar amb un díptic amb una sèrie de consells per ajudar a vencer el fred d’aquests dies.

estampeta st Antoni

Ens a comiadarem amb una cançó sobre Sant Antoni i les seves lluites amb el dimoni…

Salut blocaires,

Llorenç i equip Espai 31

QUINO

 

QUINO

SUSANITA

En realitat es diu Joaquín Salvador Lavado (Departament de Guaymallén, província de Mendoza a l’Argentina, 17 de juliol de 1.932)

De totes maneres és + conegut com QUINO, és un humorista gràfic i creador de  còmics.

La seva obra més famosa és la tira còmica MAFALDA publicada originalment entre el 1.964 i 1.973.

Mafalda és un còmic en format de tira diària que té com a protagonista una nena de sis anys que tracta de temes per adults (polítics i socials).

Va ser inventada per primera vegada el 29 de setembre de 1.964 com una tira diària.

En català s’ha publicat el llibre Tot Mafalda, un recull de totes les tires en les que apareix.

Els còmics han estat adaptat en format de sèrie de dibuixos animats. Els còmics s’han convertit en una eina de crítica social i un reflex fidel de la cultura llatina.

Si disposeu de + d’1 hora podeu visionar el film complert:

https://www.youtube.com/watch?v=gA8ZJhTPh8o

També podeu optar per visionar algún capítol, sols neccessiteu 10 minutets,

https://www.youtube.com/watch?v=fiRfdOn_lZM

Ara que ja coneixem millor Mafalda, anem a fer un repàs als diferents personatges + importants de la sèrie:

Mafalda és la protagonista, la que dona el nom al còmic. Ningú coneix els cognoms… els fans de Mafalda saben que en una tira, el Quino, en un treball de Mafalda a l’escola va posar una M. darrera el nom. És una nenade 6 anys segons explica el propi Quino i es preocupa massa detot el que passa al món… sempre està escoltant les notícies per la ràdio o la tele, encara que són dolentes, ella té l’esperança que algún dia tot s’arregli i s’aconsegueixi la pau mundial. Sovint té discusions amb la seva mare perquè no li agrada la sopa (com molts nens). El seu primer amic fou Felipe.

Felipe és el més gran del grup, té un any + que els altres i a Miguelito el passa en 2 anys. És un dels personatges +  carismàtic i es porta molt bé amb tot el grup. Està bojament enamorat d’una veïna molt guapa, del seu barri… per la que suspira però com que és molt tímid no pot parlar mai amb el seu amor platònic. És un “angústies”. Sempre està pensant en les feines o deures que no ha fet i s’imagina que l’escoa serà ensorrada.

Manolito, fill d’espanyols, és un personatge fonamental. Culturalment és el + “brutu” perquè sols sap resoldre operacions. Ajuda al seu pare al magatzem i sempre fa propaganda del magatzem de don “Manolo”. A ell i al Guille els agrada la sopa (cosa estranya) Odia als Beatles i a Susanita, ja que aquesta sempre l’insulta fent comentaris sobre la seva Intel·ligència. El seu ídol és  Rockefeller i la seva meta és tenir una gran cadena de supermercats, com + gran millor. Curiosament té cognom: Goreiro.

Susanita és la millor amiga de Mafalda. És el personatge +  egocèntric… odia compartir  protagonisme. SLa seva gran obsesió en la vida és casar-se i tenir molts fills. I va pel món proclamant la seva obsesió, pel que sovint té disputes amb els altres enmig del carrer. Sobretot amb Manolito té molts problemas. Tot i ser la “dolenta” de la tira còmica porta una vida ben normal, i procura fer dentetes als altres (donar-lis enveja). Té de cognom: Chirusi, i a vegades un segon nom, Clotilde.

SUSANITA

 

Miguelito és el nen + petit del grup… excepte en Guille que és un nadó. En aquest personatge en Quino mostra la ingenuitat i el decobriment del món… És un personatge que es fa estimar degut a la seva manera de ser. Mafalda el va conèixer a la platja, i va resultar que vivía molt a prop de la casa de Mafalda. Es porta bé amb tothom… però degut a ser petit, al seu poc coneixement de les coses i a la seva gran imaginació sempre es posa en qüestions absurdes i fa unes deducions sense sentit, molt maques. El seu cognom és Pitti.

miguelito

Guille, és el germà petit de Mafalda.  És rebel i ingenu. La seva innocència és la causa de l’éxit quan surt a les tires còmiques. Com dèiem abans , a ell i al Manolito els agrada la sopa, pel que Mafalda s’enfada amb ell. Els experts consideren que les poques tires on surt el guille són les de + qualitat. Es relaciona poc amb el grup, és petit a la seva germana li diu: “Mafaddita”.

Guille

Libertad va ser el darrer personatge de la tira còmica. És com la Mafalda però + radical… d’això el seu nom: Libertad. Segons el mateix Quino, Libertad representa la llibertat, l’ídem que diu ell. És la + petita del grupi s’enfada davant la gent alta. Ella vol la gent senzilla però quan parla es fa un garbuix i es complica la vida. La seva mare és traductora de llibres de francés i viuen en un petit apartament, però s’esforcen per demostrar que és molt gran, pel que puguin dir els altres.

libertad

 

Encara queden els pares de Mafalda i Guille. Són de classe mitja… Mafalda ho defineix com “mediaestúpida”. Curiosament no se sap el nom del pare, la mare es diu Raquel. Ella és una mestressa de casa (ama) que no va acabar els estudis per casar-se, mafalda de tant en tant li ho recrimina. Ell és un  agentd’assegurances que sempre està pendent de que no faltin diners a la família. Com que la Mafalda sempre els està al damunt… acaben comprant-se una tele i + tard un cotxe, encara que últim model perquè era massa car…. però els permet poder viatjat còmodament els 4. Tampoc coneixem els cognoms però si que la mare té sempre entre 36-37 anys. El pare va començar amb 35 al 1967 i 39 en el darrer álbum.

Bé ara ja coneixem una mica els personatges de Mafalda… ja podem dibuixar aquesta tira còmica, començarem amb els models:

Bé ara sols resta agafar el llapis, el model, i començar a treballar…

 

 

Les obres d’art dirigides per Lluís Bosch Martí i Montse són aquestes:

 

 

 

Recordem que Quino ha estat fa pocs dies Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i humanitats:

https://www.youtube.com/watch?v=YtK7xwJJuy8

I una entrevista per conèixer millor al personatge:

https://www.youtube.com/watch?v=KFanNR-Ti1Y

Pels adults un recull de dibuixos de Mafalda, on hi ha tota una lliçó de filosofía…

https://www.youtube.com/watch?v=tqPMB2C4XCw

Salut!