Pel que fa a Catalunya, de moment els youtubers + coneguts es dediquen a promocionar jocs virtuals, els “games” que diuen ells.
Podem fer una ullada al portal de la Generalitat… però estan començant… s’han de posar les piles i a caminar fins competir amb els privats que juguen en una altra lliga.
Sempre queda el recurs de fer una ullada virtual al CLIC, però és un inici de programació amb oques possibilitats multimèdia… per sort ajuda a la creativitat i es poden aconseguir temes interessants,
Bé ja tenim una visió + àmplia de com van les noves directrius en l’educació i en particular al que fa als youtubers que estan copsant l’atenció de molts alumnes que en el dia a dia no se’n surten a l’escola convencional.
Ens acomiadarem amb un e-tutorial avançat, que compta amb el suport de Disney i la multinacional “One”…
És una d’aquestes persones que posen l’ànima en la seva feina… es diu que els seus alumnes llegeixen una mitjana de 40 llibres a l’any.
Podem gaudir d’uns fragments d’alguna de les seves classes…
Esperem que aquesta notícia ajudi a promocionar la lectura entre els alumnes a qualsevol indret del món mundial…
També serà bo fer una menció a l’escola considerada + modèlica, tant pel que fa a l’edifici que s’adapta a les necessitats dels alumnes i dels mestres com alhora a les de la comunitat en la qual es troba ubicat… com podeu imaginar cal mirar cap a Finlàndia… i allà hi trobarem, entre altres, l’escola SAUNALAHTI, construida al barri residencial de la ciutat d’Espoo… model de centre del futur.
Gràcies a l’equip d’arquitectes que van dirigir la construcció d’aquesta escola:
Qui ho havia de dir que l’article de l’Oriol aixequès tanta polseguera ?
Després d’aquests 2 articles, els twitts, els post al Facebook, els comentaris de peu dret al carrer… entren al debat nous interlocutors… comencem pel divendres, amb el Director Territorial d’Ensenyament.
L’Albert Bayot, fa una argumentació pròpia d’un funcionari… li trobo a faltar el swing que es transpua als articles de l’Oriol.
Curiosament el fragment subratllat és molt gris:
“Ja s’ha acabat el temps de fer creure que l’escola inclusiva és només que tot l’alumnat romangui sempre a la mateixa aula amb tants suports com calgui”
Després d’acceptar diverses propostes de l’Oriol, sense concretar-les, es depenja amb un paràgraf:
Lògicament, qualsevol actuació mal dirigida vers una diferència o altra dels nostres alumnes podria conduir a la segregació o bé al “perjudici inacceptable als nostres conciutadans amb una situació sòcioeconòmica desfavorable o una procedència cultural diversa”. I això és ben lluny del que mai han pretès ni el Departament d’Ensenyament, ni les entitats que han fet recerca i acció sobre l’atenció a l’alumnat d’altes capacitats ni -m’atreveixo a dir- la gran majoria de docents.
Però tots sabem que l’infern és ple de persones amb bones intencions.
Per si algún blocaire no té gaire clar el concepte d’escola inclusiva: El model d’educació inclusiva és un procés que ens permet repensar cap on orientar l’educació actual. Es justifica, entre altres aspectes, per la voluntat d’organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom: alumnat, mestres i altres professionals relacionats amb l’educació. L’educació inclusiva “és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula”.
Ep! que el paràgraf excplicatiu no és meu… correspon al Stainback, Susan & William, extret del seu llibre: L’educació inclusiva: definició, context i motius”. Llibre publicat el 2001.
L’Anna (Ex directora de l’Editorial Narcea) em va regalar ja fa anys aquest llibre que tabé pot ajudar a entendre el tema:
Ja la famosa LOE ens proposava,
Crec que ens ha de quedar clar que el + important que que els Mestres siguin responsables i procurin ajudar i motivar a qualsevol alumne de la seva classe d’acord amb les seves capacitats… siguin quines siguin.
Com deia l’Oriol cada persona forma part d’un conjunt i pel bon funcionament del grup o societat cal que cada peça faci la seva feina. Que hi ha de tot a la vinya del señor.
Després de veure aquesta imatge igual se us escapa un somriure… però quantes vegades heu escoltat comentaris com aquests?
el meu fill ja resta i el teu encara no ha superat la suma, cal que l’espavilis!
el meu fill sols treu Excel·lents, és un geni. (l’altra mare baixa el cap i no diu res)
el meu fill té altes capacitats, aviat el passaran de curs. Què et sembla? (igual el pare interlocutor té un nen considerat de nivel baix, per no posar cap etiqueta de les que solen escriure’s en els informes.)
el meu fill anirà a un campus en un centre privat per preparar la universitat, i si no treu la nota que li correspon per les seves altes capacitats l’enviarem a una universitat privada a Madriz on treurà notes guapes per anar per europa.
I jo respondria a cada proposta anterior: I què?
De tots és sabut que el + important és anar superant etapes… per comoditat logística s’agrupa als alumnes per edats segons el naixement… però l’any és molt llarg i per dies, o mesos, pot anar un alumne en un grup o altra… i la maduració és propia… cada persona té un ritme.
Podríem seguir… però cal recordar que l’escola no és un centre competitiu… no és la lliga de fútbol… on tothom només recorda al campió i els altres com si fossin afeccionats de regional.
L’escola ha de preparar a tothom per a poder-se integrar en el món de la futura societat, cal treballar i viure els valors per aconseguir una societat + justa i menys competitiva.
Tornant a l’article, el paràgraf:
El Departament d’Ensenyament, en aquests darrers cinc cursos, ha intentat que aquest fos el discurs de la inclusió. Amb rigor, amb instruments, amb avaluació de cada cas i de cada context, redistribuint recursos i posant-ne allà on calien. Però no per ideologisme, sinó per pedagogia i per la voluntat de no simplificar ni superficialitzar els problemes d’aprenentatge sinó d’afrontar-los i d’avaluar-los de forma tècnica per fer possible que cada noi o cada noia aprengui més i millor, tant com pugui. Assegurar aquest fet és el que ens durà realment a una autèntica societat inclusiva perquè la motxilla d’aprenentatges de cadascú estarà plena al màxim i perquè, a més, s’haurà educat la ciutadania a compartir-los i a posar-los al servei del comú.
Propi d’un alt funcionari… però caldria concretar al costat quins recursos s’hi han destinat… les dades que jo conec són de retallades importants que han tret molts suports imprescindibles per fer una educació inclusiva de qualitat.
Aquest parell d’imatges valen + que mil paraules.
Des d’aquí encoratjo al Mestres a lluitar per una escola inclusiva de qualitat. Rellegim unes paraules publicades fa dies en una revista educativa:
Adaptar-se a l’alumne, no només escolaritzar-lo. L’escola inclusiva és la que acull tots els alumnes, sense tenir en compte l’origen o les discapacitats. La llei reconeix el dret de tots els alumnes a ser atesos en escoles ordinàries. Fa dues dècades la majoria d’alumnes discapacitats estudiaven apartats, en centres especials. Ara ja no. Però no es tracta només d’escolaritzar. Això seria el que es coneix com a “falsa inclusió”, assenyala el pedagog i especialista Josep Maria Jarque, membre de la Plataforma per l’Escola Inclusiva. “Una escola inclusiva és la que canvia per adaptar-se a l’alumne, la que el tracta de manera personalitzada, adaptant el currículum, els recursos, la manera de treballar, en tots els seus aspectes”, explica Jarque. Hi ha moltes escoles que han apostat per aquest model. “Però encara no s’ha estès a tots els centres”, diu. És un camí lent i complex que ha avançat, però que les retallades posen en perill. Tot plegat en un context en què l’atenció a la discapacitat i als més vulnerables retrocedeix –la llei de Dependència, per exemple, pràcticament ha desaparegut–.
Us proposo un acomiadament amb un clip multimèdia de l’amic Víctor Küppers, un mestre molt interessant que ens ajudarà a entendre com millorar… i amb 20 minutets!
Ens parla que el concepte de “superdotat” el va inventar un psicòleg nord-americà, Lewis Terman en plena I Guerra Mundial per la necessitat d’aplicar un test que havia creat el psicòleg occità (els clàssics el qualifiquen de francés) Alfred Binet (una dècada abans) i poder així clasificar de manera rápida els soldats en funció de la seva Intel·ligència i donar-los una formació militar conforme a les seves capacitats.
Més endavant Alfred Binet va compartir experieències amb un altre col·lega, el metge psiquiatra Théodore Simon, i va sortir el test Binet-Simon que encara, amb alguna adaptació existeix…
Actualment els psicòlegs solen aplicar el IQ (Coeficient Intel·lectual)… que és un concepte + modern d’origen alemany, del psicòleg William Stern. Pioner de la psicologia de la personalitat.
L’Oriol considera que hi ha una evidencia pràctica de no correlació entre la Intel·ligència i el quoficient Intel·lectual. Recolça la seva aposta recomanant l’entrevista que Errol Morris va fer a Christopher Langan, considerat com la persona viva amb el IQ + alt. Es pot ser l’home + Intel·ligent del món i a la vegada ser + curt que les mànigues d’una armilla (ell parla de sostenidors)
Podeu fer una ullada a la viqui i el que ens diu del personatge C. L.,
Els del’ABC, que tenen experts en curiositats, ja van publicar un article on expliquen una mica la seva vida i podreu comprobar que ha estat un personatge poc adaptat a la vida pràctica que va treballar molt de temps, uns 20 anys, fent de “goril·la” d’un bar a Long Island (USA)…
Insisteix que no es pot parlar de mitjana de gent “normal” que la Intel·li`gència no és com la riqueza de la población que es pot mesurar.
Es refereix al Protocol de detecció d’altes capacitats del Departament que s’hauria de cancel·lar immediatament… ja que el nostre sistema educatiu es basa en ser una ecola pública i inclusiva i això és incompatible amb el mite de les altes capacitats.
També es refereix a les universitats dels USA que després de diversos anys fent campanyes per detectar estudiants amb altes capacitats i de crear escoles i universitats expressament amb aquest perfil.. resulta que els acadèmics amb + credibilitat neguen el concepte d’alta capacitat. Parlen d’altres capacitats
Podeu baixar-vos el protocol del 2013 que té 53 planes… però la cosa ja està bastant clara:
Però jo em quedo amb una frase de l’Oriol, que ens ha de preocupar:
“Explicar a un nen de 12 anys que és Intel·lectualment diferent (i superior) de tots els seus companys, equival a estigmatitzar-lo per la resta de la seva vida”
Podem visionar uns capítols de
Una mostra + de que les altes capacitats (pels clàssics) no ajuden a integrar-te en la vida del dia a dia. Per això a partir d’ara millor que ens referim a altres capacitats!
Jari Lavonem és el degà de la Facultat d’Educació de la universitat de Helsinki, aquest diez ha estat a BCN com a ponent d’un simposi educatiu.
Pels que no disposeu de bona connexió a la xarxa:
Jari Lavonen: “Un niño de cuatro años necesita jugar, no ir a la escuela”
El decano de Helsinki desgrana las claves del éxito finlandés en el primer Simposio Internacional sobre la Formación Inicial de los Maestros celebrado en Barcelona
Sus alumnos son los que empiezan la escuela más tarde (a los siete años), los que menos horas de clase tienen, de los que menos deberes hacen… Y aún así, sus resultados escolares están entre los mejores del mundo. El fracaso escolar y la repetición de curso prácticamente no existen en Finlandia, cuyo sistema educativo ha centrado la atención internacional por su buena posición en el informe Pisa, la macroevaluación de la OCDE que mide los conocimientos de los estudiantes de quince años en el mundo.
Ayer, el decano de la Facultad de Educación de la Universidad de Helsinki, Jari Lavonen, desgranó las claves del éxito finlandés en el primer Simposio Internacional sobre la Formación Inicial de los Maestros celebrado en Barcelona. Este simposio, organizado a través del Programa de Millora i Innovació en la Formació dels Mestres i la Secretaria d’Universitats i Recerca, busca el intercambio de experiencias para impulsar la preparación de los docentes y el sistema educativo. Lavonen sorprendió a los asistentes por su visión de la educación.
¿Qué cualidades ha de tener un buen maestro? Una de las cosas que más valoramos en los candidatos para acceder a la facultad de Educación es la motivación. Si tienen experiencia con gente joven, en la atención a otras personas, si saben escuchar. La motivación es imprescindible para ser maestro. Otra cuestión en la que nos fijamos es que estén dispuestos a trabajar duro, a estudiar mucho, porque la de maestro es una carrera difícil. Y otro punto imprescindible: capacidad de comunicación e interacción.
¿Sólo los alumnos con notas excelentes al final de la secundaria pueden acceder a las facultades de educación finlandesas? Sí y no. Las notas de la secundaria nos dicen algo, por supuesto, pero también tenemos un examen de acceso a la facultad. Los estudiantes han de leer varios libros sobre filosofía de la educación, educación comparada, ciencia de la educación… y luego les hacemos aplicar estos conocimientos a nuevos contextos. En general, tenemos unos 3.000 aspirantes, y superan estos exámenes unas 300 personas. Luego entrevistamos a estos aspirantes y acabamos seleccionando a 120 estudiantes, que son los que accederán a la facultad de magisterio. Así que las notas de la secundaria no lo son todo para convertirse en maestro.
Usted hace hincapié en que un maestro necesita una amplia formación moral y ética. Esto es imprescindible, porque un maestro trabaja con seres humanos. Y el ser humano es lo que la educación hace de él. Los niños son valiosos, hay que tratarlos de forma adecuada, apoyarlos, ser positivos para sacar lo mejor de ellos. Hay que entender cómo son, y también entender a las familias. Un maestro ha de tener un comportamiento ético porque es un ejemplo social.
¿Cuáles son las claves del éxito de su sistema educativo? Existen varios factores. Primero, tenemos toda una cultura de la educación que nace del siglo XIV. Luego, la selección de los maestros, escogemos a los mejores, y les formamos bien. Además, la sociedad confía en los maestros, ellos se sienten apoyados porque se les valora, tienen autonomía, en Finlandia ni siquiera existe la inspección educativa. Y los maestros no son funcionarios, sino que los contrata el municipio. Además, no tenemos escuelas privadas, todas las escuelas son públicas y de alta calidad, y contamos con recursos suficientes para la educación. También nos preocupamos por los alumnos con necesidades educativas especiales, hay pocos alumnos por aula y contamos con apoyos y refuerzos en las clases con mayores dificultades.
Usted ha comentado antes que en Finlandia, la educación es totalmente gratuita. Sí, desde la primaria a la universidad. En primaria, todos los alumnos tienen los libros gratis, la comida en el centro gratis y el transporte gratis. En la secundaria, en cambio, los libros no son gratuitos, pero contamos con buenas librerías. La universidad también es gratuita, tanto los grados como los másters, no existen tasas. Esto es así porque creemos en la equidad.
¿Un país necesita justicia social para obtener buenos resultados educativos? Por supuesto. Esto es crucial. Sin equidad no hay excelencia. En Finlandia hay pocos alumnos con resultados bajos y el origen social pesa menos que en la mayoría de países para tener éxito educativo, aunque también debemos mejorar en esto. Ahora tenemos retos, la economía va peor y tenemos más diversidad cultural en las aulas. Debemos trabajar más para mantener esta igualdad.
¿Hay consenso político sobre ello? Así es. Entre los partidos finlandeses no hay grandes diferencias en su agenda educativa. La educación es un valor nacional.
¿Cuántas leyes educativas han tenido en los últimos treinta años? La última es de los 80.
Aquí llevamos siete. Bueno, tras esta ley ha habido normas menores para mejorar algunas cuestiones, como la educación especial. Pero no son leyes que se confronten con las anteriores, sino que aportan algo nuevo, que responden a nuevas necesidades.
Todos los países quieren salir bien en el informe Pisa. ¿A ustedes les preocupa especialmente? En el 2012 nuestra puntuación en matemáticas bajó, y la ministra de Educación se preocupó mucho. Pero la mayoría de la población no. De hecho, muchos maestros estaban contentos porque creían que así recibirían más recursos para sus escuelas.
Pisa aporta datos valiosos. Pero, ¿hacer un ranking de sistemas educativos tiene sentido? ¿Es posible comparar las escuelas de dos sociedades tan diferentes como la coreana y la mexicana, por ejemplo? Quizás no. No debemos olvidar que el informe Pisa es un proyecto de la OCDE, y que esta organización tiene una visión determinada del progreso. Ellos dicen: aquí tenemos petróleo, aquí minerales, y aquí trabajadores cualificados. Miran en qué países hay suficientes trabajadores cualificados para instalar empresas y fábricas, para invertir. Y el ranking de Pisa es un efecto colateral de esta visión.
En España, el ranking de Pisa se vive como el sorteo de la Champions League. A nosotros, pese a que salimos bien, no nos gustan los rankings. No publicamos rankings de escuelas ni de universidades. No buscamos competición, sino colaboración.
La educación en Finlandia comienza a los siete años. ¿Por qué tan tarde? ¿Y por qué antes? La niñez es para jugar, para hacer cosas con otros, para colaborar, no para se educado de una forma reglada y pesada. Un niño de cuatro años tiene que jugar, no estar en una escuela con una educación reglada.
¿Y si ambos padres trabajan? Cada municipio tiene guarderías, pero es un servicio más bien lúdico. También hay madres que se encargan de varios niños y es el gobierno local el que las paga. Aunque es cierto que ahora estamos discutiendo de nuevo la educación de 0 a 6 años.
¿Qué efectos tiene un sistema educativo de calidad e igualitario en la sociedad? Nuestra visión de la educación es holística. Por supuesto que existe una correlación entre nivel educativo y progreso económico, pero hay algo más. Una persona educada tiene una vida más plena, más recursos vitales, cuida mejor de su salud, disfruta más la vida. Ese es al menos el objetivo.
¿Y qué necesita mejorar la escuela finlandesa? Muchísimas cosas. Ahora tenemos un debate sobre cómo introducir la tecnología en la educación, sobre cómo dar respuesta al aumento de la diversidad cultural en las aulas… También, entre los estudiantes de primaria, hemos detectado una menor motivación por leer y aprender. El funcionamiento de las escuelas y la relación con las familias también debe avanzar.
Podem fer una ullada virtual al sistema educatiu de Finlàndia:
El pròleg és d’Álvaro Marchessi, el vaig conèixer a Madriz al MEC i ems va causar una immillorable impressió. Actualment és professora la Universitat Complutense.
Si disposeu d’1 hora, podeu invertir-la en aquest documental que està subtitolat en castellà i fareu una passejada per l’educació a Finlaàndia de manera + complerta…
A manera de conclusió d’aquest segon article podem dir:
La diferència de puntuacions segons el nivell socioeconòmic va passar dels 25,1 punts de distància del 2012 als 17,7 punts el 2014. A més a més, les proves PISA, va precisar la conselleria, que va defensar la validesa del seu pla a favor de l’èxit escolar, implantat el maig del 2013, només les realitzen uns 1.500 joves catalans.
No obstant, la fundació Jaume Bofill (especialitzada en temes educatius) recomana que s’ha d’aprofundir en la lluita contra l’abandonament escolar amb un nou «pla d’equitat educativa amb mesures per a l’alumnat més desafavorit i amb un pla específic per als immigrants». L’entitat suggereix que ha de millorar també el sistema de detecció dels estudiants amb necessitats educatives especifiques.
[ clíqueu sobre la imatge a la notícia virtual i podreu visionar un clip multimèdia interesant ]
A manera de resum:
No tots els nens van a casa després de l’escola, ni tenen pares que els ajudin amb els deures.Alguns van a centres com el (Casal dels Infants, al Raval, a BCN) i a Girona a l’Espai 31per tenir reforç escolar. Allà no només aprenen a resoldre problemes de matemàtiques o a fer exercicis d’ortografia, sinó també valors i el sentit de la responsabilitat.
Arrodonirem el tema amb un article d’opinió a càrrec del pedagog Gregorio Luri, “els nens no paren de fer deures”
Seria bo llegir algún dels seus 16 llibres publicats.
Mentre busqueu a la bliblioteca o aneu a la llibreria, us proposo un llibret (fragment d’un llibre molt interessant) seu virtual, gentilesa d’Espai 31,
Seria bo que cadascú llegís i contestés el qüestionari en els 2 apartats i els diferents punts tractats.
Acabarem amb uns acudits per ralaxar-nos, i potser entendrem molts aspectos educatius que no acabàvem d’entendre…
Després d’aquest acudit, recordar que Serafí Antúnez ja ens deia fa un grapat d’anys que innovar no vol dir ser exclau de les màquines… és tenir creativitat en el disseny educatiu.
El proper està inspirat en el pensament del professor Cardús, i la cultura de l’esforç:
EAquest passat dimecres 11 de febrer d’aquest 2015, a proposta del diputat socialista, Pablo Martín Peré, es va aprobar per unanimitat implantar l’escacs a les escoles en horari lectiu. Així l’actual Congrès de les espanyes opta per potenciar aquest joc Intel·lectual al disseny curricular.
La proposta ha tingut 8 punts forts:
Millora la Memòria i la Concentració
Eleva el Quocient Intel·lectual
Ensenya Responsabilitat i Humilitat
Exercita els 2Costats Cerebrals
Millora la Creativitat
Democràtic i Solidari
Facilita l’aparició de Nens amb Altes Capacitats
És molt Barat
Anem a comnetar una mica aquests 8 punts:
1.-Millora la Memòria i la Concentració:
Sabem que les Llengües i la Matemàtica (que no deixa de ser un altra llenguatge) ajuden al rendiment dels alumnes… els rusos que des temps immemorials ja tenen l’escacs com una asignatura quotidiana també consideren que l’escacs millora la memoria i la concentració… aspectos bastant coixos en la pedagogía actual als nostres centres escolars.
El mateix diputat citat abans, Pablo Martín, va explicar davant el Congrès de Diputats: “diferentes estudios han acreditado que el ajedrez introducido a temprana edad puede mejorar la capacidad de concentración de los menores”
Modernament l’escacs també s’ha començar a utilizar pels alumnes amb TDA, amb hiperactivitat o no, el que coneixem com TDAH… Tractament Déficit d’Atenció i Hiperactivitat.
Alguns dels meus amics en coneixen 1 de no diagnosticat que és una enciclopèdia del que pot aconseguir 1 TDAH cultivat.
El diputat també va insistir en les capacitats memorístiques que desenvolupa l’escacs. Hi ha dades actuals que ajuda a prevenir, i fins i tot retarda l’aparició de la malaltia d’Alzeimer… que tants disgustos porta a les famílies. També s’ha començat a implantar en tallers amb persones pacients en malalties mentals.
El que sí queda clar, en diferents estudis fets als Estats Units, on són molt amics de fer estudis per qualsevol tema, així al 1985 un estudi va demostrar que els alumnes que practicaven escacs amb regularitat milloraven i destacaven per la seva memoria en totes les asignatures, al mateix temps que milloraven en els moviments de les fitxes.
Un altra experiment fet a Pensilvània va demostrar que els alumnes que practicaven escacs milloraven la memòria i les habilitats verbals.
2.- Eleva el Quocient Intel·lectual
Recordem que l’intel·lectual del 98, l’Unamuno va dir: «el ajedrez procura una suerte de inteligencia que sirve sirve únicamente para jugar al ajedrez»… però ja sabem que ell era escriptor i pesimista, va viure una época molt tristoia i ell s’hi capficava molt, Unamuno va comprobar que els que practicavem amb asiduïtat cada vegada jugaven millor… però no tenia les eines per avaluar el quocient Intel·lectual.
Hi han un grapat d’estudis sobre l’escacs i el QI, per això queda clar la relació positiva entre l’escacs i el QI.
A la universitat de la Laguna (Tenerife-Canàries) van fer un estudi i a la memoria podem llegir: “evidencia que el ajedrez mejora las capacidades cognitivas, moldea la capacidad de afrontamiento y resolución de problemas e, incluso, influye en el desarrollo sociopersonal de los niños y adolescentes que lo practican”.
A Venezuela, 1 estudi fet amb una mostra de 4.000 estudiants, es va poder comprobar que després de 4 mesos practicant escacs el QI dels alimnes havia millorat.
Els que dominen una mica la llengua del Shakespeare, poden llegar aquest article del dr. Peter Dauvergne de la Universitat de Sidney.
Pels que no es manegen gaire amb el Shakespeare us faig un abstrat: l’article diu que l’escacs millora la capacitat per a resoldre problemas, així com millora les habilitats lectores, de llenguatge, matemàtiques i memorístiques en general. Facilita un pensament creatiu i original. Els alumnes aprenen a premdre decisions + precises i ràpides sota pressió. En general milloren les seves notes en els controls (no es posen tant nervioso davant un control). i el millor tot l’esmentat, és independent del seu sexe i nivell sòcio- econòmic.
aquest nen manifesta el síndrome de Asperger (autista) però juga a escacs molt bé.
Només cal recordar que l’escacs té unes normes que semblen senzilles… però cada jugada té una responsabilitat, unes conseqüències… i jugant es veu des del primer dia.
Per això és bo aprendre a veure què passa amb els diferents moviments… aquí no hi ha daus i no cal esperar la sort de l’atzar.
Aquí no podem dir que la culpa d’haver perdut una partida és de l’àrbitre. Qui fa una errada, ja està llest i a per una altra partida.
Però no oblidem que l’escacs també ens ajuda a pensar i cercar solucions per a poder seguir lluitant… com en la vida real.
Aquestes mateixes característiques del joc d’escacs el converteixen en una perfecta cura d’humilitat. De les derrotes, contra qualsevol contrincant (fins i tot d’algun que abans consideraven poc afortunat Intel·lectualment) ens hem de culpar a nosaltres mateixos i no podem culpar a ningú del desastre al tauler.
Aquí no val fer-se el “milhomes” perquè les fitxes i el tauler ja s’encarreguen de fer-nos veure la realitat, són el veritable i imparcial jutge de les nostres jugades.
Posem un exemple pels novells: la jugada del pastor
4.-Exercita els 2Costats Cerebrals
Uns investigadors alemanys van demostrar que tant els aprenents com els grans Mestres, quan analitzen una jugada o rumien una posició i les seves repercusions al moure una peça, fan treballar els 2 hemisferis del cervell.
Fins i tot el prestigiós diari, «The New York Times» va publicar aquesta notícia.
Sembla ser que aquest resultat científic va sorprendre al propis investigadors, pensaven que el costat Esquerra, que és on hi ha procesos de lógica, analítica, racionalitat.. seria el + utilitzat.
Els estudis van demostrar que cada persona, per poder resoldre el + ràpid posible les dificultats que es van presentant, aprofitem tots els recursos disponibles, aprofitem qualsevol neurona estigui on estigui.
Aquesta nina de Naranjo, es diu María Rodríguez, té 23 anys, és la campiona nacional (a Costa Rica) d’Escacs, i sols fa 8 anys que es dedica a competir.
Sabem que l’hemisferi dret del cervell és el responsable de la creativitat, i per tant ha de formar part en la resolución de les jugades i problemas d’escacs.
En general els Mestres i professors consideren que l’escacs, l’esport predilecte de Bobby Fischer pensen que l’escacs està molt vinculat a les matemàtiques… però tot i que això és cert, també hi ha una part important en la creativitat, l’escacs té una part artística imprescindible per a poder guanyar.
Per això modernament es parla d’escaquistes + cinetífics i d’altres escaquistes + creatius. Podem veure com moltes vegades hi ha jugadors que troben solucions increíbles als problemas plantejats al tauler d’escacs.
Els que gaudeixen de partides creatives han de cercar jugades de: Mikhaík Tal, Bronstein i Shirov que són immillorables exemples de creativitat sobre el tauler.
Pels que tenim petits problemas amb el Shakespeare:
L’estudi ens confirma que després de 32 setmanes, el grup d’alumnes escaquistesva obtener millors resultats en les proves de creativitat. Entre les aptituds + desenvolupades hi ha la origininalitat.
Una imatge del darrer campionat del món que com sabeu va guanyar el jove Carlsen… curiós la manera de concentrar-se del Carlsen, però va guanyar de manera convincent al Gran Mestre Hindú.
6 .- Democràtic i Solidari
Mira que hi han jocs i jocs… però potser será difícil trovar un joc o escport que fomenti + la igualtat d’oportunitats que l’escacs.
Al contrari dels grans esports de competició: futbol, bàsquet, atletisme… els nois d’ambdòs sexes tenen les mateixes oportunitats. tampoc distingeix alts-baixos, prims-pesants, religions, clases socials, idees polítiques… fins i tot els alumnes poden guanyar als profes, i un invident a un vident… en qualsevol altre esport seria inviable.
7.-Facilita l’aparició de Nens amb Altes Capacitats
Penso que “ser un nen prodigi” no és necesàriament una bona cosa… però si que és important la seva detecció primarenca, que ben segur serà la millor manera per a poder-lo ajudar i que la seva vida sigui profitosa i feliç. Altra cosa és quan un alumne mostra altes capacitats i és “tutoritzat” correctament.
Els escacs, la música i les mates són les 3 activitats que han generat + nens prodigis en tota la història documentada.
Molt interessant el documental “La dama de l’escacs” del cineasta Agustí Mezquida… ens recorda de manera cinematográfica que per la majoria de persones per ser novel·lista i/o artista cal haver viscut unes experiències… però un nen de 7 anys pot ser un geni sense cap necessitat d’haver “viscut”.
Gaudim del clip promocional del documental citat:
8.-És molt Barat
Podem fabricar un tauler i les peces amb materials ben diveros i ben baratets… en paper, “miga de pa”, fullolla retallada…
Poder disposar de taules i peces d’escacs a les escoles és molt barat i gairebé no té desgat, i si se sap cuidar no s’ha de reposar gaire.
L’economia de l’escacs arriba fins i tot a la xarxa d’Internet, amb una bona connexió es poden jugar partides en directe… hi ha un grapat de portals que ens poden ajudar.
Si disposem de + €uros podem comprar diferents jocs d’escacs virtuals.
Si tenim paciència i il·lusió podem veure jugade de grans mestres que ens ensenyaran un camí a seguir.
Fins i tot, la FEDA, la “Federación Española de Ajedrez” ha posat en marxa un programa de formació per a docents i escoles disponible a baix cost.
Si vols pots fer una ullada al link que et proposem i podràs baixar-te de manera gratuïta algún programa que t’ajudarà amb l’escas i amb el suport de l’ordinador,
El projecte “ESPAI 31” és una mena d’UTOPIA… que poc a poc es va fent realitat gràcies al VOLUNTARIAT.
Anirem presentant el diferent personal adult:
1- MARTÍ ALFARÀS.
En Martí és un voluntari que va començar per ajudar als grans i quan va veure les necessitats i les ganes d’aprendre dels de primària, s’hi va quedar… ara ve cada dia i ajuda a primària i secundària. Químic de professió.
2- FINA BURSET.
La Fina, voluntària, inicialment pels petits, Infantil i Cicle Inicial participa 2-3 dies segons la seva agenda perquè col·labora amb la Fundació “Mas Casadevall”. Si veu feina amb els de Secundària sempre disposada a donar una mà sense mirar el rellotge. Mestre de professió.
3- LLORENÇ CARRERAS.
En Llorenç coordina conjuntament amb la Montse. Treballa cada dia amb els més diversos… Infantil, Primària, Secundària, Post Escolar… logística, informàtica, disseny… i maneja la màquina de fer fotos. Mestre de professió i ara dinamitzador cultural i periodista lliure.
4- ADELINA CLAPÉS.
L’Adelina, voluntària, ajuda al sector dels grans de Primària dels 3 dies que ve. Els de 4rt. i 6è. I quan els de Secundària col·lapsen al personal s’hi afegeix. Mestra i Membre dels Equips d’Ajuda PsicoPedagògica a les escoles.
5- PERE DOMÈNECH.
En Pere és el consiliari i patró del grup… estem en contacte per correu@, per telefonet, pel Facebook… ens visita sempre que té algún moment de calma… i ens ajuda molt amb la seva agenda plena de bons contactes.
6- JOSEP GORRAIZ.
En Josep, voluntari, participa 2 dies és el responsable de l’anglès pels de Secundària. Els seus alumnes sovint ens donen bones notícies, ara l’anglès ja no se’ls fa tant estrany. Veterinari de professió (manescal que deia el meu pare).
7- SILVANA MAGALDI.
La Silvana, voluntària 1-2 dies segons la seva agenda. Ajuda a primària o secundària segons faci falta. Professora de Secundària de professió.
8- PAQUITA MAINEGRE.
La Paquita, voluntària, col·labora els dilluns i ajuda a personal de Primària.
9- JOAN PERPINYÀ.
En Joan, voluntari, col·labora un dia amb els de Secundària… en temes de Mates, Física, Química… Enginyer de professió.
10- CLARA RUBIO.
La Clara, voluntària, una jornada amb personal de primària. Prepara sempre feina per si algún alumne no porta cap tasca apuntada a l’agenda. Mestra d’Educació Especial de professió.
11- C. S.
La voluntària C. S., participa 1 dia amb els de primària.
12- ASSUMPCIÓ SIQUÉS.
L’Assumpció, voluntària, col·labora un dia amb els menuts, forma part de l’equip de la Montse. Es diverteix com un nen i diu que aprén moltes coses.
13- ANNA Mª SUBIRÓS.
L’Anna, voluntària, va venir a fer una ullada un bon dia, i s’ha quedat… col·labora 3 dies i si fa falta fa hores extres quan hi ha treballs manuals per completar. S’ho passa d’allò més bé amb l’equip de la Montse i els diferents elements que fa llegir.
14- MONTSE VALENTÍ.
La Montse, coordinadora, cada dia dia col·labora i amb els seus cants i marxa anima l’espai amb diferents propostes escolars. S’inventa moments de ciència, treballas plàstics, lliçons dels temes + inversemblants i encara li queda temps per convidar al personal a fer un most. Ajuda a realizar la utopia que ens permet seguir endavant. Mestra i Psicòloga de professió.
15- ESTHER
L’Ester, voluntària, col·labora 2 dies amb l’equip d’Infantil i Cicle Inicial amb la Montse i altres companyes esmentades. Li agrada fer qualsevol cosa. Encara li queda temps per emportar-se un grapat de papers relacionats i convertir-los en un taló amb diners per a poder seguir comprant + material per a tots.
16- CARLES LLORET.
En Carles, voluntari, és “Telecos” i com que ha arribat el darrer del grup, els 3 dies que col·labora ajuda una mica als de Primària i en especial als de Secundària… fa una mica de tot: anglès, mates, física, literatura, treballs… [ja li farem la foto aviat]
També tenim col·laboradors + puntuals, així cada mes procurem fer una diada de PINTURA, 1 de POESIA/CONTES i 1 de MÚSICA.
17- LLUÍS BOSCH MARTÍ
En Lluís BM, voluntari artista, col·labora 1 dia al mes i si cal 2 per a completar els treballs. Apareix el dilluns que hem concertat i pintem una mica tots sota la seva batuta. Tenim el local envoltat d’obres col·lectives dirigides per ell. Pintor artístic i periodista d’opinió, de professió. També dinamitzador cultural i activista social.
18- LOURDES MACAU.
La Lourdes, voluntària, va començar per 1 dia mensual com a poetessa… però al compartir aquestes jornades amb el grup i veure les necessitats, ha acabat col·laborant cada quinze dies amb una jornada amb el grup Post Escolar, sense deixar de venir amb els poemes i els contes.
19- BETH RIERA.
La Beth, voluntària artística, col·labora cada mes en els aspectes musicals. Porta la guitarra i sovint la lletra de les cançons amb fulls impresos per ella mateixa. É s la nostra “Joan Baez”
Encara tenim d’altres col·laboradors, com el cas de:
20- MIQUEL BATALLER.
En Miquel és expert en papiroflexia… i quan va sorgir el tema de confeccionar un ocellet per la diada de la PAU, per a poder entendre l’esquema trobat a Internet ens vam haver de posar les ulleres… vaig trucar-lo i va montar un taller guapo on vam manipular fulls de paper fins confegir unes 80 ocelles que semblaven volar.
21- CONXITA.
La Conxita ha començat aquest mes de “Girona Temps de flors”, participa 3 diez del voluntarietat i ajuda a fer llegar als diferents alumnes de P5 i 1r. Mestra de professió.
22- ANTONI .
filòleg
23- ESTEVE .
A totes i tots ells els agraïm la seva bona predisposició i bon fer perquè ESPAI 31 sigui un punt de trobada educatiu sense deixar de ser una família amb els valors que això comporta.
_1.jpg)
Lewis Terman
Alfred Binet
Theodore Simon
William Stern
Jari Lavonem és el degà de la Facultat d’Educació de la universitat de Helsinki, aquest diez ha estat a BCN com a ponent d’un simposi educatiu.
aquest nen manifesta el síndrome de Asperger (autista) però juga a escacs molt bé.
BéDe todos los
[ El diari també us convida i podeu consultar: