Primer recordar que escollir només 10 personatges de la Grècia clàssica és una tasca difícil i sovint molt personal.

D’acord amb una revista divulgativa molt llegida,

Lamentablement mai van estar tots 10 a l’Àgora de la Polis intercanviant idees i projectes.

Els posarem per ordre cronològic segons els naixememnt…

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pit%C3%A0gores

Ben segur que qualsevol de vosaltres recorda el famós teorema de Pitàgores que ens va ajudar a resoldre un grapat de problemas a l’aula.

Hi ha una proposta didáctica interessant, amb la famosa corda dels 13 nusos que també tenia el Pitàgores, organitzar un triangle rectangle i aprendre a demostrar el teorema.

http://www.xtec.cat/~eguardi4/abans.htm

No oblidem que Pitàgores al’Àgora sols tenia una sorrera, uns palets i cordes… i amb aquests estris ben primitius va demostrar el teorema:

Pitàgores va muntar una escola com un règim de vida… La seva escola de pensament afirmava que l’estructura de l’univers era aritmética i geomètrica, a partir de tot això les matemàtiques es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigació científica. De fet, el lema de l’escola pitagòrica era el de “tot és nombre”.

• Pitàgores, deixebles i simpatitzants que participaven de les seves ensenyances, tots ells seguien un  codi de conducta molt estricte.
• Eren vegetarians perquè creien en la transmigració de les ànimes i, per tant, no s’havia que sacrificar cap animal perquè podia ser la nova morada d’un amic mort.
• Els pitagòrics confiaven molt en la prossecució dels estudis filosòfics i matemàtics com a base moral per a la direcció de la vida.
• Pitàgores pot ser considerat la persona més influent de la història universal, passa per ser l’introductor de pesos i mesures.
• Descobridor de la teoria musical 8molt a veure amb la matemática)
• Inventor de la geometria i l’aritmètica de manera sistematitzada i organitzant la teoria.
• Va ser el  primer en sostenir la forma esfèrica de la terra.
• Va explicar el concepte de “teoria” i de “filòsofs”
• Va ser el primer en postular el buit.
• Va saber  canalitzar el fervor religiós a través de fervor intel·lectual.
• Usava  el racionament i la definició com a norma per avançar.
•  Considerara que l’univers era una obra només desxifrable per mitjans matemàtics.

Va treballar el pentàgon i el va convertir en el logo de la seva escola,

Proveu de dibuixar un pentagram regular i veure perquè Pitàgores era tant amic d’aquesta figura geomètrica.

Dedicat a la Beth, l’Agustí i d’altres Mestres-músics…

Pitàgores, un bon dia, en passar davant d’una ferreria, es va aturar a escoltar el so que feien els martells dels treballadors.

Se n’adonà que, mentre els tres primers produïen sons harmònics, el so del quart resultava desagradable a l’oïda.

Encuriosit, va demanar en préstec els martells i els penjà de quatre cordes, afegint una mica de fang al martell del so dissonant.

D’aquesta manera, s’adonà que l’harmonia entre els sons que produïen les cordes era equivalent a la dels martells.

També va fer l’experiment escurçant la llargada d’una corda musical; s’ha dit que un dels resultats d’aquest experiment fou la invenció del monocordi.

Amb aquesta experiència Pitàgores va deduir una llei aritmètica per a explicar els intervals musicals.

Els pesos dels martells eren equivalents a 12, 9, 8 i 6; si considerem el 12 com a 1, les raons entre ells són 1, _, 2/3 i _.

Per tant, prenent el 12 com a to, el 9 és la quarta, el 8 la cinquena i el 6 la vuitena. Aquestes, doncs, són les proporcions matemàtiques que hi ha d’haver entre sons harmònics, que s’originen per cordes tenses en el mateix grau.

Per altra banda, Pitàgores es va adonar que les fraccions anteriors es construeixen amb els nombres 1, 2, 3 i 4, és a dir, la tetractys, que va definir com “la font i l’arrel de la naturalesa humana eterna”.

http://www.xtec.cat/~rcapsada/matgrega/musica.htm

Sovint tenia “petits problemes” amb les autoritas de la seva época… però gràcies al seu enginy se’n sortia prou bé

Després d’haver conegut a molts savis a Egipte, Pèrsia i l’Índia va tornar a les Polis gregues. Un bon dia va tenir la visita de Leonte, tirà de Flios, qui es trobava admirat per l’eloqüència i l’enginy del savi jònic:

– Oh, savi Pitàgores A què et dediques? Quina és la teva saviesa particular?

– No Sóc mestre en art alguna, Leonte, i tampoc sóc un savi (sophos), més bé sóc Filòsof  (Philos-sophos): algú que estima i aspira a la Saviesa (sophia), és a dir, em dedico a la Filosofia “.

Leonte va quedar meravellat per aquesta nova paraula i va voler saber més sobre ella, i va preguntar-li què distingeix els filòsofs dels altres.

– La Vida -li explicà Pitàgores- És com els Jocs Olímpics, on assiteixen 3 tipus de personatges diferents:

• els Atletes, que competeixen per la glòria de’algun premi
• els Comerciants, que van amb la Intenció de comprar i vendre
• els espectadors, que només assisteixen als jocs, i són t indiferents als aplaudiments i al lucre. Així és el món: uns busquen la fama i altres els diners, però hi ha un tercer grup que es dedica a la Contemplació de la naturalesa, per amor a la Saviesa. Aquest és el món dels  Filòsofs.

Moltes coses del Pitàgores queden per comentar però cal deixar pas a altres personatges… de totes maneres no podem acomiadar-nos d’ell sense recordar un dels seus millor pensaments:

« Un home no envelleix quan se li arruga la pell ,

sinó quan s’arruguen els seus  somnis i les seves esperances »

Anem pel 2n. personatge