Bescanó és un poble tranquil… potser hi ha una mica d’animació quan hi ha eleccions… les campanyes electorals fan moure una mica la gent.
.jpg)
vista parcial del poble
Porser amb una vista d’ocell podrem entreveure el poble…
Els que coneixem BKN entrelluquem la GROBER a mà esquerra, al fons
Bé els que sovint passem pel carril bici, amb bici o a peu… podem veure aquest cartell:
Sense voler aprofundir perquè serà un altre article… o potser un grapat… la GROBER actualment no va bé…
Jo passejo bastant pel poble, vaig a buscar el pa a la fleca els dimarts i divendres, al mercat setmanal els dimarts, a la carnisseria els dijous, a passejar les cames algun matí i a fer una mica d’esport passejant la bici…
Al mercat les dones grans, àvies, parlen entre elles comentant:
– Avui ja fa un mes que la meva filla no cobra a la GROBER, i li deuen encara una part de la paga de Nadal.
– Ui! al meu fill també li passa i no sé pas com ens ho farem, mira que jo havia trebalalt a la GROBER i cobràvem cada setmana i ara com hem arribat! I la puja del gas i de la llum… tot un problema.
Elles parlàven en veu normal com si estiguessin soles, mentre anàvem demanant fruita i verdures.. i després s’acomiadaven fins nova setmana.
Fora de la fleca també hi havia xiu-xiu… sobretot dones que s’explicaven els problemes de la GROBER segons fills, gendres i alguna ella mateixa.
A la terrassa dels bars de la Plaça de les Nacions també hi havia caliu… mentre prenien el cafè matinal després d’haver deixat el nen a la guarderia i/o escola aprofitaven per entrecreuar opinions.
Va ser fa un parell de setmanes que tornava a peu de la compra del pa i veig que a les parets hi ha unes fotocòpies amb un escrit senzil però preocupant:
GROBER
VOLEM
COBRAR
80 treballadors
Al cap de pocs dies n’hi havien d’altres…
Així les coses a partir del 28 de febrer, al FB surt un grup, «GROBER VOLEM COBRAR» que comença a compartir els seus problemes per la xarxa social.
En aquesta xarxa hi ha fotos ben creatives que ajuden a entendre el problema sense haver d’explicar-se gaire…
Imagino que l’àvia Ramona no tenia aquesta informació… ella va treballar a la GROBER quan encara es cobrava un sobre nominal cada setmana… sols es preocupava de la seva família i d’anar puntual a la fàbrica quan tocava la sirena ja era dins… i de produir perquè l’encarregat no li haguès d’avisar.
Però com les mares tenen un altre sentit amb llurs fills els treballadors d’una fàbrica després de deixar-hi els suors al llarg de quaranta anys saben quan les coses no van bé… per l’edat han viscut altres situacions complicades… i ara quan es creua amb les amigues i veïnes parlen d’aquests temes tot mirant si algú més surt al carrer… després cadascuna ala seva casa que hi ha feina i no cal perdre temps.
L’àvia Ramona parla amb el marit, en Met que torna del camp… ara s’ha de preparar per la sembra de patates que ajudaran a tirar endavant la família i encara podran ajudar als fills i néts… en Met cansat perquè la feina al camp és això cansar-se per anar fent la viu viu… li diu que els que treballen els horts també xiu-xiueixen de la GROBER i gairebé tots han estat treballadors o familiars de treballadors.
Bé arribem al 7 de març i apareix un nou grup de treball virtual, més jove i amb ganes de fer coses pràctiques… està bé parlar… però després de tants dies cal passar a l’acció… AJUDEM ALS PREBALLADORS/ES DE LA GROBER
Veig una imatge encara + preocupant,
Com a bon ciutadà d’un poble procuro trobar informació sobre això… la gent és molt cauta… i tinc els meus problemes per anar enavant amb la informació necessària per fer-me una idea del problema. Però la paciència m’ajuda a conèixer el tema.
Rebo un parell de fotos interessants,
Un ocellet em diu que el fotògraf Pere és escridassat des de diversos àmbits per culpa d’aquestes imatges… coses dels pobles… ara penso que seria bo fer una pancarta amb 3 dibuixos… i potser la gent entendria que ja n’hi ha prou… però cal deixar que les coses facin el seu curs…
Havia pensat quelcom com això:
Si passeges de dia pel poble trobes poca gent… aquí la gent està per casa fent feina, altres a Girona, Salt i rodalies treballant… i els carrers estan despoblats… Vaig a la via i prop de la GROBER uns avis que van a fer exercici, cansat i asseguts en un banc em saluden… decideixo per petar la xerrada una estona…
Em parlen de la seva feina a la GROBER:
– Mira noi jo treballava amb una màquina, la italiana, que és una planxa industrial… m’arribaven betes, gomes, trencilles de tota mena i jo les planxava… 8 hores cada dia des de les 5 fins l’hora de dinar… vigilava 2 màquines, no et podies pas encantar mai!
– Jo estava en una altra secció, als telers… has de tenir bona vista, cal enfilar molts de fils…
– Jo, afegeix la tercera persona, treballava a les trenes… portava 3-4 màquines, feiem cordons per sabates i esportives, curts, llargs, de colors, amb betum… els millors cordons del món (deia orgullós), mira jo mateix encara en porto a les sabates i espardenyes (en realitat volia dir esportives)… l’avi somreia de satisfacció, de la feina ben feta.
Pregunto què era això de treballar amb els telers… jo he vist telers artesanals… el teler és una de les màquines més antigues que es coneixen i ha perdurat fins als nostres dies gairebé amb el mateix format. En una estructura de pals, en que es va teixint la tela, utilitzant la llana d’ovella, cotó, seda o també la llana de camell, guanac, llama, alpaca o vicunya.El teler es compon d’un conjunt de fils disposats, longitudinalment -en el sentit de la llargària de la peça teixida paral·lels al voraviu- (de vegades, disposats verticalment) anomenats ordit. Els fils que es passen en sentit transversal constitueixen la ‘trama’. El tissatje és un procés pel qual es va passant el fil de la trama, creuant-hi els fils de l’ordit per la part externa de la trama, cada cop que passa la llançadora d’un costat a l’altra. Així, s’aconsegueix finalment, amb aquest encreuament de la trama volant i l’ordit fix, la tela… i se m’acut preguntar com era la feina?
– Mira les meves màquines feien gomes i betes… n’hi havien que havien d’enfilar 10-12 fils… però ara em diu la filla que és més complicat hi ha peces que has d’enfilar 700 fils diferents… cal estar atenta i no encantar-te.
– I aixecar-te aviat, abans tocava la sirena a 2/4 de 5 de la matinada per recordar aixecar-se… encara els galls dormien… després un altre toc a 3/4 de 5 i a menys 10 ja entravem perquè recuperàvem 10 minuts per arrodonir els dies de festade l’any.
– Pensa que la sirena de la GROBER marcava el ritme de vida.
– A aquelles hores, quan encara era fosc, la carretera s’omplia de bicis i «canyardos» (bicis velles que gairebé funcionaven gràcies a posar una mica d’oli de les màquines) i moltes dones caminant per la via amb alguna lot fent una mica de llum.
– Dins la fàbrica, sempre amb llum artificial i molta fressa, havies de cridar per fer-te entendre.
– I feies olor a fàbrica… sort que el cap de setmana et rentaves, anaves al mercat a Girona amb el tren de fum i et mudaves el diumenge per anar a missa, o aviat a Sant Llorenç o si volies fer el mandra, preparar una mica el dinar i anar a l’ofici a les 11 a l?Assumpta.
– Per la tarda anàvem al cinema a «l’Alba Bescanonina» un local social que havia construit la GROBER quan encara era una societat fabril paternalista.
– Oh! i els meus fills i els de moltes dones de Bescanó van anar a la guarderia, amb les monges, que ja te’ls volien de ben petits perquè tu poguessis anar a treballar a la fàbrica.
– Ui! ara ha canviat molt, les monges ja fa molts anys que van marxar i els directius hi van posar les oficines.
– Pensa que abans cada família hi tenia algun treballador, és impensable imaginar-se Bescanó sense la GROBER.
– Jo encara recordo l’any 75 quan van venir treballadors de Girona perquè van tancar la fàbrica d’allà.
– I al 84 que em va dir el gendre que les coses no anaven bé i s’ho va quedar el Banc.
– Sí el d’aquell senyor tant enclenxinat… que va acabar a la presó.
Jo vull ajudar i dic: Mario Conde.
– Aquest, aquest que un dia va venir amb avioneta a sobrevolar la fàbrica… era una guilla, no es fiava de ningú…
Portàvem molta estona fent petar la xerrada… arriba un noi amb bici… i decideix parar-se… ens explica que pel 92, any de les Olimpíades a BCN, a la GROBER van inventar una mena de tela de fibra de vidre com a material aïllant en la construcció amb un gran éxit de vendes… i que més endavant s’ho van vendre a Mèxic.
– Jo sé una cançó del Jorge Negrete… i ens la canta… aplaudim.
Com que no anava preparat no la vaig poder gravar… però en el seu defecte us poso una versió que ens la recordarà,
https://www.youtube.com/watch?v=OtjFkjx7-Sc
M’acomiado amb certa recança perquè la conversa era molt interessant i segueixo cami fins le molí, veig la casa del comte mig enrunada i em ve al cap que la GROBER pot acabar com aquest edifici… faig mitja volta i cap a casa falta gent.
Camí de retorn trobo un parell d’àvies, ens saludem i una em recorda:
– Tu ets el fill de’n Jaume… era molt bon home, sempre per la feina, quan anava a l’hort en bici o amb la «carretilla» sempre ens saludàvem… i deixava alguna frase feta ben profunda: «mentre hi hagi burros hi haurà qui vagi a cavall»… «hi ha burros amb lletra i sense lletra»… «a la fàbrica has de tenir seny, et paguen bé, treballes +, et paguen menys, treballes poc»… «abans o després de Corpus sempre plou»… » A l’hort, li va tan bé el formiguer com el femer»… «A la collita, veurem els fesols» (imagino que volia dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans)… «D’espigolar, pocs es fan rics»…
Li faig un petó a la galta i li donc les gràcies per les seves paraules… l’altra em diu:
– En Jaume portava la secció de botons… el fart de fer botons que se’n va fer!… envoltat de pilons de plàstic, amb bidons i bidons… i botons per tota la sala.
– Jo treballava als plegats… era una feina més fina… plegava un munt de productes diferents i després calia posar-los en «blisters» segons ens deia l’encarregat… ell ho manava tot, treballava poc però manava molt.
– El meu marit treballava a expedicions, estava al magatzem de sortida… havia de tenir molta memòria… era com una biblioteca però de caixes… amb papers i comandes amunt i avall…
M’acomiado de les 2 àvies però amb la sensació de la feina ben feta.
Escolto una mica de música mentre poso els peus en aigua i sal, agafo el lector reproductor MP3/MP4 i veig al dial, «avanti populo»
https://www.youtube.com/watch?v=hAXoGxLx6yk
Necessito una mica de música que em faci companyia… els Panchos seran una bona proposta… https://www.youtube.com/watch?v=OGI8vGOBrmA
Bé tornem a l’àvia Ramona… aquests darrers dies ha notat com la seva filla, treballadora actual de la fàbrica s’havia d’aixecar aviat i anar a la feina però amb una producció mínima… i sense cobrar!
– mira que sempre havia anat bé la GROBER, qui ho diria que no podrien ni pagar al personal!
En Met, ha pensat fer més patates per si de cas… i mongetes i fesols que no en faltin… que cal alimentar a la família.
Les nétes també han viscut aquesta situació… elles, per sort tenen feina i cobren a fi de mes… i tenen parella que sempre ajuda a viure i a crear il·lusions i a fer projecte de vida… però tenen bon cor i no acaben d’entendre com els 80 treballadors s’ho queden tot dins i no fan res per demanar ajut.
Aquest passat dimarts al mercat hi havia poques parades… la gent compra poc i alguns marxants prefereixen cercar altres mercats… però les àvies han seguit parlant de la GROBER a la seva manera…
– qui l’ha vist i qui la veu ara!
I expliquen anècdotes del seu treball, dels seus 30-40 anys de vida a la GROBER… i ara ho veuen com una cosa que va perdent la vida, una mica cada dia que passa…
Bé tot i que l’àvia Ramona no connectava al Facebook… escoltava converses de les nétes sobre l’evolució, els suports continuats i en progressió, els «m’agrada» les diferents propostes…
Diversos familiars també treballen i no cobren a la GROBER… i per l’àvia comença a ser un problema i no veu la solució.
– sempre havíem cobrat, mai cap problema. Dels sindicats ni sentir-ne a parlar… tot anava sobre rodes. No m’ho sé explicar.
Aquesta darrera setmana havia aparegut una carta de l’amic Mateu als 2 diaris:
Salvem la Grober
Mateu Frigoler Teixidor . Canet d´adri.
Arribo de Bescanó trist i disgustat, he vist per les parets molts cartells amb un escrit ple d´angoixa i desesperació: «Grober volem cobrar». Com un film amb una llarga cinta de cel·luloide he vist amb pocs moments milers d´imatges impressionades en blanc i negre de la meva relació amb aquesta empresa. He vist el meu avi amb divuit anys demanant feina de paleta en aquella nova fàbrica que s’estrenava a Bescanó. Uns treballs que pasarien de pares a fills al llarg de 100 anys. Una nova fàbrica tèxtil fundada pels italians Grober-Ferrari i que passa al cap d´uns anys a molt bones mans. Els nous amos són la família Portabella de Barcelona. Don Joan i Don Josep, així anomenava tothom aquells grans empresaris que varen patir amb dos anys la destrucció de la fàbrica de Girona amb la guerra el 39 i la inundació de la de Bescanó, el 40. Homes valents i decidits que varen haver de tornar a començar del no res i arribar amb pocs anys als 1.500 treballadors. Magnífics emprenedors que varen dotar la seva gent de confortables guarderies i locals per a tota classe d´activitats culturals i esportives tant a Girona com a Bescanó.
Per desgràcia, els governs d’una colla d’ineptes han portat des de fa anys tot el tèxtil català a la ruïna. La traca final ha estat ara l’ajuda amb els nostres diners de Caixes i Bancs en fallida. El mateix Rajoy reconeix que més de trenta mil milions ja es poden donar per perduts. Quantes empreses hauríem salvat només amb aquests trenta mil?
No podem permetre que la Grober tanqui, i aquí faig una crida a l´Ajuntament de Bescanó, Generalitat, i a qui sigui. Entre tots ajudem-los a sortir d´aquest ensurt, diuen que de comandes no en falten, doncs endavant, vull que aquest meu cel·luloide agafi els millors colors. Pitjor ho varen tenir els anys 39 i 40 i ho varen superar. Grober, Bescanó t´estima, ets una part entranyable d´aquest poble honest i treballador, estàs tan dintre nostre que no volem viure sense tu.
Bé l’àvia Ramona no llegeix el diari però tot el poble en va ple… i es diu amb veu baixa: s’ha de fer alguna cosa. Els avis encanyonen i callen.
Mica en mica s’anava preparant alguna cosa… I el FB arribava a les 300 adhesions…
El divendres hi va haver canvis d’impresions entre les persones que donaven suport als 80 treballadors i d’altres que en nom de no se sap quin objectius inexplicables no volien que es fes res. Després d’un tira i arronsa i els que tenien ganer de fer quelcom no afluixar… Permisos amunt i avall, Visites als Mossos, Contactes amb els diaris…
I molts veïns van rebre un full com aquest,
Altres resaven a sant Pancraç… que sembla que és un bon sant,
I ens despertem el dissabte, roba còmode perquè comença a fer calor de primavera, xiulet al coll i a recollir als amics per anar a la concentració…
En Met el divendres havia anat a buscar unes escollides canyes i les va prepararar seguint les indicacions de la nèta. Unes dones havien escollit uns llençols d’aquest oblidats al cul d’armari i els van posar a disposició de l’organització. Un equip jove, amb bon tremp, van posar les frases escollides a la roba i amb traç segur hi van donar una passada de pintura. Un dissenyador va dibuixar unes mones semblants a les que jo havia somiat.
L’àvia Ramona i en Met mai havien anat a cap mani… els semblava que era pels joves, pels universitaris, pels treballadors de les grans ciutats… però dissabte s’aixequen amb una il·lusió renovada… i a 2/4 d’onze comencen a fer via cap a la plaça de les nacions.
S’acostava les onze… i la gent a’anava apropant, ja hi havia periosites del «diari de Girona» del «punt diari+Avui» de «tele Girona»… i d’altres d’amateurs pels seus bloc i/o FB… les primeres treballadores feien declaracions, i poc a poc anaven perdent la vergonya… les mones ens havien donat una lliçó social…
Hi havia unes quantes àvies, van trobar bancs i van fer una parada tècnica, mentre la gent anava parlant…
Alguns portaven el diari de Girona que havia anunciat en primera plana i amb un article de pam dins el tema de la GROBER… molts treballadors criticaven les declaracins dels directius de l’empresa… no entenien perquè el periodista publicava qualsevol cosa… ells tenien molt clar que portaven 2 mesos i mig sense cobrar i per això no hi ha explicació… i + quan cada dia t’aixeques, vas a treballar i vas visquent l’agonia de la fàbrica…
L’Ester i la Neus van fer les declaracions a la premsa i vam començar a concentrar-nos per escoltar les indicacions sobre la marxa, recorregut, comportament…
L’àvia Ramona no estava sola, l’acompanyava en Met… però hi havia un grupet d’àvies… amb les seves pancartes i ben actives…
En aquest moment una altra àvia havia agafat el relleu del megàfon i animava al personal a ple pulmó…
Vam fer una volta a la poma urbanística fins arribar a la casa dels Carbonell,
Parada general…
Gràcies a la tecnologia i als «allargos de cable» vam poder cantar la cançó que per grups tothom podia compartir, i amb el fons de Xesco Boix, un cor de 300 veus va entonar sense director ni assaigs un impresionant «NO SEREM MOGUTS»
https://www.youtube.com/watch?v=YEkM5U9yDM4
Pocs dels presents sabien que aquella cançó la van inventar un grup de treballadors de les plantacions cotoneres que tenien problemes amb els seus amos… i que gràcies a Peter Seeger que ens va deixar fa pocs dies es va estendre pel món mundial, i aquí l’amic Xesco Boix el va promocionar fins a fer-lo un himne de protesta.
Un aplaudiment general compartit i camí cap a la Plaça de les Nacions amb una xiulada de record a la família Carbonell, que estava a la seva residència de vacances.
Poc a poquet i amb bona camaraderia van fer via fins la plaça, allà la tecnologia va aconseguir posar un micro inalàmbric a disposició de les nines de l’organització i la Neus va ser l’encarregada de llegir el manifest preparat per elles aquests darrers dies i que un ocellet m’ha comentat que era nit avançada i encara hi feien retocs.
Portàvem + d’una hora compartint espai amb treballadors, amics, simpatitzants i bentrobats per ajudar a trobar solució al problema de la GROBER… i les paraules de la Neus anaven calant dins cadascú… al final em vaig emocionar i quan va acabar un apladiment general per la feina ben feta.
Les nines van notar que el meu cor bategava diferent i al veure els meus ulls vermells amb llàgrimes contingudes ens vam fer una abraçada.
Una vegada recuperats i amb salutacions, xocada de mans, petons i abraçades a deiferents amics que ens van acompanyar vam poder fer la foto d’una balconada de la plaça on hi ha un record per uns dies,
A la tarda-nit el FB ja hi havia notícies sobre la concentració… imatges, frases de suport, petits talls de films… ara sabem que podem caminar junts ojalà els que tenen responsabilitats en el tema GROBER busquin una solució… i podem seguir amb la GROBER a Bescanó per molts anys !
Podem tenir un record multimèdia,
Des del 1895 fins aquest any… han passat 119 anys… i els que encara podem/poden veure!
Avui els diaris a la secció d’Economia n’han parlat… esperem que no sigui una flor d’hivern… la primavera està molt propera i cal seguir amb la vida… que es va renovant.
http://www.diaridegirona.cat/economia/2014/03/16/bescano-surt-al-carrer-donar/660852.html
Podeu visionar la galeria de fotos amb 15 imatges diferents. Interessant reportatge.
Un periodista del diari de Girona en plena tasca periodística.
Els del «Punt diari + Avui» han estat una mica + parcs, però també han dit quelcom en una notícia de pam,
A tv Girona també ha sortit la notícia.
Abans d’acabar potser tenim un detall amb l’amic Mateu que ens va deixar un carnet de la sevamare que treballava a la GROBER en plena guerra civil quan era una empresa col·lectivitzada,
Potser aclarir que els noms igual no es corresponen a la realitat o potser sí… el que es ben segur:
- Ramona, és un nom que vol dir protectora sensata, és d’origen germànic.
- Neus, és un nom llatí que s’origina en l’advocació de la Verge de les Neus.
- Met, Jaume, és un nom hebreu, significa el que substitueix.
- Ester, és un nom persa que vol dir estrella de bona fortuna.
- Mateu, és un nom hebreu, significa do o regal diví.
No cal acomiadar-nos… ben segur que seguirem parlant d’aquest tema en els propers dies. Han quedat molts aspectes a tractar…
Us recomano fer una ullada de tant en tant al FB,
https://www.facebook.com/pages/Ajudem-als-treballadorses-de-la-Grober/434217696713166
En aquest moment ja hi ha 351 adherits i segueix pujant.
Una cançó, ens la mereixem tots: Bebo Valdez & Diego el Cigala, «corazón loco»
https://www.youtube.com/watch?v=owXdcA_aWzY
Un petó.net
Cerverí de GirOna