A l’estiu les imatges d’aquest tipus són les més estandarditzades… però quan entra l’estiu?…
Quan eren alumnes vam memoritzar que hi havia 4 estacions al llarg de l’any, que entraven cada 21 de juny -estiu- cada 21 de setembre -tardor- cada 21 de desembre -hivern- i cada 21 de març -primavera-
Amb els anys hem après que això és un tema + complex… a la nostra zona geogràfica sí que hi han 4 estacions, però hi ha molts indrets que amb 2 ja en tenen prou… i que el canvi es pot produir un 20-21-22 segons la durada del dia/nit originant els 2 solsticis i els 2 equinoccis.
Concentrem-nos en aquest terme científic: solstici d’estiu,
Primer, recordar que solstici és cadascun dels dos moments de l’any en què l’astre rei, el Sol té la màxima declinació que diuen els experts… hem d’entendre la distància angular respecte a l’Equador celeste.
En el solstici d’estiu de l’hemisferi nord (el nostre), el Sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d’hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn.
Però deixant de banda les elucubracions astronòmiques… una altra manera d’entendre el significat de solstici és de referir-nos a la durada del dia. Recordem que en astronomia, el dia comprèn el temps en el qual el Sol es troba per damunt de l’horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta. Aquesta durada és variable al llarg de l’any. Hi ha dos dies a l’any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d’estiu, i el més curt, al solstici d’hivern.
El solstici d’estiu marca el pas de la primavera a l’estiu, alhora que el solstici d’hivern marca el passatge de la tardor a l’hivern.
A l’hemisferi sud, se’n diu solstici d’estiu del solstici del mes de desembre, i solstici d’hivern, del solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d’estacions entre els dos hemisferis.
En realitat aquesta manera de dividir l’any a la zona mediterrània… ja la coneixien des de temps immemorials… així la cultura grega de tipus pagà ja organitzava unes festes per a recordar en cada canvi de cicle astronòmic.
Amb els temps i la implantació dels cristianisme aquesta relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes dates singulars van començar a ser reciclades.
Les festes paganes celebrades des de temps primitius, especialment els dos solsticis, que el temps era millor: es feien celebracions rituals amb l’encesa de fogueres.
Recordem que la religió cristiana era perseguida en els seus començaments… i molts màrtirs van donar la seva vida en testimoni de la seva religió… després l’emperador Constantí va fer un canvi radical de 360º…
https://ca.wikipedia.org/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran
Com recordareu el Cap Constantí es va haver d’enfrontar contra el seu rival Maxenci… i prop de Roma, a l’indret del Pont Milvi sobre el riu Tíber, va tenir lloc una segona i definitiva batalla el 28 d’octubre del 312, de la qual Constantí va sortir novament victoriós.
Maxenci va caure al riu, empès pels seus mateixos soldats durant la desbandada, i s’hi va ofegar.
La llegenda diu que, abans de la batalla i veient-se amb forces molt inferiors, Constantí va tenir una visió en la qual va veure el crismó -Signe del llatí Christi Monogramma… significa gràfic (logo modern) de Crist. Està format per les dues lletres X [khi] i P [ro] i superposades (☧ amb l’ordinador, unicode U+2627). És una abreviació del terme grec ΧΡΙΣΤΟΣ (que en llatí donà Christus, i Crist que significa «l’ungit». Fins a l’edat mitjana, la inscripció «ΧΡISTUS«, on es barregen lletres greges i llatines, era usual-
Retornant a la història del futur emperador Constantí… al cel ell va veure una brillantor en forma de creu, amb les paraules ἐν τούτῳ νίκα (In hoc signo vinces, «Amb aquest signe venceràs») i que, empès pel conseller i filòsof Lactanci [tutor de llatí del seu fill], va obligar tots els seus soldats a pintar-lo als escuts.
Fos com fos, Constantí sempre va pensar que el seu triomf s’havia degut al suport del déu dels cristians, que l’havia elegit, i des d’aleshores va decidir afavorir el cristianisme.
Per completar informació sobre el crismó:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Crism%C3%B3
Després de la batalla, Constantí va entrar a Roma i fou reconegut com l’únic sobirà d’Occident. En les primeres accions de govern es va revelar com un gran estadista; entre altres mesures, va dissoldre el cos dels pretorians i va establir un fort impost per als senadors.
Va acceptar el títol pagà de Pontífex Màxim, però conjuntament amb Licini va promulgar l’Edicte de Milà al 313, que garantia la llibertat de culte a tot l’Imperi Romà.
I ja tenim que la religió cristiana/catòlica s’hi va adaptar a les festes paganes… i hi van sobreposar les religioses:
- NADAL al solstici d’hivern,
- SANT JOAN amb les fogueres, al solstici d’estiu
- SANT JOSEP i les Falles en molts indrets llevantins a l’equinocci primaveral
- SANT MIQUEL a l’equinocci de tardor.
Un mosaic romà ens recorda les 4 estacions:
Fem parada al SOLSTICI d’ESTIU,
Una mirada a la viqui per a recordar:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan
En Cerverí de GirOna ens demana la paraula: