Sí, aviat, el 16 d’aquest mes es compliran 11 anys de la mort d’una activista, les 2 imatges anteriors en són testimoni.

Qui era aquesta nina ?

RACHEL CORRIE (Olympia – Washington), 10 d’abril del 1.979 – Rafah, Franja de Gaza, 16 de març del 2.003) fou una membre de l’International Solidarity Movement (ISM) que es trobava com a activista pro-palestina a la Franja de Gaza durant la Segona Intifada.

http://palsolidarity.org/

El 16 de març de 2.003, durant una protesta contra la demolició de cases palestines per part de les Forces de Defensa d’Israel (IDF) a la Franja de Gaza, va mirar d’aturar una excavadora Caterpillar D9 de les IDF a Rafah i va morir esclafada.

Rachel va arribar a Gaza com a part de la seva participació, mentre estava a la universitat, en el projecte d’agermanament entre la seva ciutat natal i Rafah.

Ella ja coineixia activistes de l’International Solidarity Movement, ISM, però mai havia participat activament en activitats de l’ISM, al conèixer de primera m+a la vida a gaza, i en especial a Rafah va voler ser + activa i va apuntar-se a les activitats i esforços de manera no violenta per impedir la demolició que volia fer l’exèrcit israelià de un bon grapat de llars de palestins.

Tot just feia dos mesos després de la seva arribada, el 16 de març de 2.003, Corrie va ser assassinada després d’un enfrontament de tres hores entre dues excavadores i vuit activistes de l’ISM.

Anava amb el megàfon i protegida amb una armilla fluorescent taronja brillant… fins poc abans de la seva mort demanava aturar l’operació de demolició de la casa de la família del farmacèutic local Samir Nasralla amb qui havia travat amistat… malauradament va ser assassinada mentre estava dreta enmig del camí d’un bulldozer que no va parar i va fer maniobra, amb la qual cosa va ser atropellada dues vegades pel buldòzer amb el resultat de fractura de crani, costelles destrossades i pulmons perforats.

Encara no ha quedat aclarida la naturalesa exacta de la seva mort i la culpabilitat de l’operador de buldòzer… es disputen amb testimonis per un costat els activistes i palestins presencials consideren que el soldat israelià que opera l’excavadora va atropellar Corrie deliberadament, i per altra part, el govern israelià va dir que va ser un accident ja que l’operador de buldòzer no la podia veure.

Com que el tema no s’aclaria… el 2.005 els pares de Corrie van presentar una demanda civil contra l’Estat d’Israel. La demanda va acusar Israel de no dur a terme una investigació completa i creïble sobre el cas i amb la responsabilitat de la seva mort, afirmant que havia estat o bé intencionadament morta o que els soldats havien actuat amb negligència temerària. Ells van demandar per un simbòlica 1$ en danys i perjudicis perquè volien reslatar que sols demanaven justícia per la seva filla i la causa palestina que ella havia estat defensant. 

Els anys van anar passat i a l’agost del 2.012, un tribunal israelià va rebutjar la seva demanda i va confirmar els resultats de la investigació militar d’Israel del 2.003, en dictaminar que el govern israelià no va ser responsable de la mort de Corrie. La decisió del ​​sistema de justícia israeliana, i la investigació  que va exonerar aquest afer han estat mol criticats per ONG’s però ha quedat així.

http://www.youtube.com/watch?v=ZT4INrtsu1M

A manera de resum multimèdia,

https://www.youtube.com/watch?v=SHCJ-wUIPV0

Rachel era una estudiant molt organitzada i portava un diari personal on descrivia les seves experiències a la Franja de Gaza, la vida quotidiana dels palestins i els esforços d’homes, dones i nens per sobreviure enmig de les condicions que els imposa la guerra.

Amb aquests diaris es va fer una obra teatral, My name is Rachel Corrie, que en la versió catalana, El meu nom és Rachel Corrie, està dirigida per Mikel Gómez i interpretada per Marta Marco, amb un text que subscriuen Gerald Fannon i l’actriu protagonista.

Podem visionar un fragment en la llengua del Shakespeare,

https://www.youtube.com/watch?v=Ugoe6tx7QQc

I una altra versió,

https://www.youtube.com/watch?v=cyswxH2ui4s

Fa un parell d’anys que pel seu aniversari els seus amics van posar aquest testimoni a la xarxa,

https://www.youtube.com/watch?v=iz0Vef4Fu8U

També són un bon testimoni,

https://www.youtube.com/watch?v=YTNUGfWz1d8

https://www.youtube.com/watch?v=d9REGqQKiUA

Rachel no ha quedat a l’oblit.. a part dels documents al youtube, l’obra de teatre basada en el seu diari personal, llibres sobre el seu testimoni…

• La ciutat palestina de Ramal·lah li va dedicar un carrer a Rachel Corrie en el setè aniversari de la seva mort.

• L’International Solidarity Movement li ha posat el seu nom a un vaixell que utilitza per intentar trencar el bloqueig de la Franja de Gaza.

http://internacional.elpais.com/internacional/2010/06/04/actualidad/1275602414_850215.html

• La cantata El cel plora.

https://www.youtube.com/watch?v=QxazIsQE1XE

• Les seves obres completes van ser publicades en 2.008 sota el títol «Let Em Stand Alone» obrint «una finestra en la maduració d’una jove tractant de fer del món un lloc millor».

Els blocaires pacients podeu visionar un multimèdia d’hora vint-i-dos minuts sobre el diari personal de Rachel Corrie,

http://www.youtube.com/watch?v=ljKHw5J8S7Q

• Cada any s’organitza una marxa memorial,

• La Fundació Rachel Corrie per la Pau i la Justícia s’ha establert per continuar-la.

http://rachelcorriefoundation.org/

Unes paraules del seu diari personal:

«Jo vull poder ballar, tenir amics i amants, i dibuixar historietes pels meus companys. Però abans, vull que això s’acabi»

Ens acomiadarem amb una música palestina, la que va poder escoltar la Rachel,

https://www.youtube.com/watch?v=RF3PrfqskYI

Un petó.net & As-salaam-alaykum (la pau sigui amb tu)

Cerverí de GirOna.