Encara no havia sortit el sol que ja estaba llegint els diaris virtuals… avui he començat pel «Diari de Girona» per llegar la noticia ja coneguda de la II MARXA en suport de les treballadores i treballadors de la GROBER.
Tenia el presentiment que sortiria, també, un article d’opinió meu fet el passat 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano.
Em fa goig compartir-lo amb tots vosaltres, acompanyat d’altres imatges dels inicis dels Amador a la ciutat de Girona.
L’article també el podeu llegar virtualment a,
http://www.diaridegirona.cat/girona/2014/04/27/amador-pedreres/666931.html
Gràcies a l’amic Eduardo Amador, us puc penjar un grapat d’imatges dels primers anys a Les Pedreres.
El diari ha publicat aquesta:
Va ser el primer habiatge construit pels Amador… ara millorat, com els bons vins, al llargs dels anys i amb el suor de 4 generacions sovint ens aixopluga en les nostres activitats culturals i en les principals reunions amb representants de l’Ajuntament i defensor del ciutadà fetes al llarg d’aquest darrer any.
La muntanya tal i com la van trobar en «Juan» i la «Isabel» era un indret bastant inhòspit on ciutadans i empresaris de la construcción i abocaven deixalles de manera incontrolada… eren els anys 50 i el medi ambient estaba en bolquers…
Els Amador no es van desanimar… i a part de buscar alguna feinota per sobreviure encara van anar posant una mica d’endreça enmig d’aquell paratge que els va rebre.
Aquí podem veure una «casa de cartón» semblant als actuals camps de refugiats però sense l’ajut de cap ONG o Societat de Nacions.
Mica en mica els animals van fer compañía a la familia Amador fins arribar als cavalls actuals i la «yeguada Amador»
Primer va ser l’aigua com ja comentava en l’article i després van conectar a la seva manera l’electricitat… tires i afluixes amb la compañía… i ara totes les cases tenen llum… els carrers encara no están dibuixat i tampoc disposes de llum nocturna… de tant en tant la lluna brilla i els fa una mica de compañía… les estrelles no els obliden mai… per això a la seva bandera hi ha el color blau del cel que és el seu sostre.
Per sort els nens van deixar de trebalalr en recollir deixalles incontrolades i están tots escolaritzats a Infantil, Primària i Secundària Obligatòria. Malauradament seguir amb els estudis encara els és molt difícil tot i alguna excepció.
Pels blocaires paios us recordo que els gitanos tenen predisposició per la música, sense cap necessitat de pasar per escoles de música o conservatoris toquen la guitarra mab ànima i al «cajón» li treuen l’anima…
Podem cantar tots junts acompanyant un gitano conegut al món mundial, en Peret amb la rumba «una làgrima»
Un Petó.net
Cerverí de GirOna
PD.- imatge de l’estat de l’article a la 10 de la nit. Enhorabona Llorenç i Cerverí de GirOna.
