A partir de l’any 1.908, hi van haver una sèrie de canvis, l’empresa passà a mans exclusives de la familia Grober. El 1908, Ramon Cabrera i Barrera, que havia substituit Narcís Barrera per defunció d’aquest, vengué la seva participación en la societat a Adolfo Grober i Viotti, germà del promotor. L’any 1914, Lluís Jury abandonava la compañía i donava lloc a la incorporació de dos socis més, Elisa Cardol Sormano, muller de Cristòfol Grober i Enric Grober Encio, el seu Nebot. [Josep Clara. Notes sobre la fábrica Grober (1890-1978). Girona. Pàg. 47] Fàbrica Grober de Girona, carrer Indústria, xamfrà carrer del Progrés, anys 20 En els arxius de la Grober es diu que Primerament Cristóbal Grober s’havia instal·lat als locals de l’empresa «Bosch y Barrau». Aquest primer cos d’edificis fou destinat a la fabricació de trenyelles, cordons i cintes, i com a dipòsitde màquines i telers. Entre les seves dependències s’hi comptaven una zona de patis, els salts i conductes d’aigües, així com motors hidràulics i de vapor. Ja el luliol de 1.902, l’empresa  havia adquirit l’edifici Campderich, annex a la fàbrica, el qual fou reformat i convertit en magatzem de primeres matèries i una secció de debanat. A partir de 1.906 s’inicià el procés accelerat d’expansió. El 9 de març  «Grober y Cía» adquirien una casa de planta baixa i 3 pisos, al carrer de Sant Francesc, propietat de Na Margarita Santaló. La casa fou enderrocada i el seu solar es destinà, una part a eixamplament del carrer i l’altra a un cobert per al tint. Curiosament l’ampliació de la industria es veié destorbada en aquells moments per l¡existencia del jutjat de Girona, que s’alçava prop dels patis de la fàbrica. Per resoldre la situación Cristóbal Grober va adquirir el Palau de Sobreportes, coneguda com casaPastor (ara està de moda pel seu ús com a museu i promoció d’artistes), situat davant la façana de la Catedral de santa Maria i el va oferir a l’Ajuntament de Girona per a ser destinat als nous jutjats, a canvi de l’edifici que dificultava l’expansió de la seva industria. El canvi fou acceptat i la permuta fou firmada el 28 de juliol de 1.906 davant del notari Francisco Català. [Joan Masó Sala. Historial de Sociedad anónima Grober. Girona, 1977] Segons els arxius de la Grober, l’edifici fou enderrocat i reconstruït com una dependencia més de la fàbrica, destinada a tintorería textil, magatzem de cintes, trenyelles i primeres matèries, i dipòsit de maquinària i peces de recanvi. L’any 1910, la fàbrica Grober de Girona pràcticament doblava la seva extensió amb l’adquisició dels dos edificis que fins aquell momento havien estatjat l’empresa de tallers de fundició, construcción i muntatge de màquines «Planas Flaquer y Cía». Primer s’adquirí l’edifici del taller que fou destinat a la fabricació de trenyelles, cordons, cordons, cntes y botons de «corozo», així com a magatzem i dependències de confecció i expedició del gènere. Poc després era l’edifici fundició, al carrer de la Sèquia, el que era ocupat i reconvertit en dues noves dependències: na com a magatzem de «corozo», cotó i altres, i l’altra per a quadra, paller i magatzem general de cintes, trenyelles i botons. [Francesc Forn i Salvà. «De Grober a Grobelàstic. 1890-1984». pàg. 21] Totes aquestes fabriques i cases estaven edificades sobre les ruïnes, procedents de la desamortització de l temps de Mendizábal, del Convent de Sant Francesc, que abarcaba des del marge esquerre del riu Onyar fins el carrer Indústria, avui Cristòfol Grober, i desde l’actual avinguda de sant Francesc fins el carrer del Perill. Les restes de l’antic convent encara són visibles en els fonaments i les parets d’algunes cases d’aquesta zona.

Bon momento per fer una parada técnica i ampliar el nostre coneixement sobre el monestir dels franciscans a Girona…

http://www.pedresdegirona.com/separata_convent_francesc_2.htm

El claustre de Sant Francesc (1893), fotografia de Gaietà Barraquer.

De totes maneres si algún dia aneu a la Galeria «EL Claustre» del carrer Nou… podreu gaudir d’aquest aspecte,

I els que us agrada fer turismo cultual, si aneu a S’Agaró i visiteu l’església de la Mare de Déu de l’Esperança… en podreu veure un altre fragment,

I vist des de dins,

Si visiteu el museu d’Art de Girona, al costat de la catedral podreu veure aquesta talla, del segle XIII-XIVè, Mare de Déu de l’Esperança, que havia estat al convent de sant Francesc,

I també trobareu un sarcòfag corresponent al cavaller Jofre Gilabert, protector del monestir,

I per a fer-nos una idea millor de la situació, un plànol de l’época dels setges francesos,

Bé retornem a la GROBER,

Aquestes noves ampliacions, a part de consolidar l’empresa «Grober y Cía», la convertiren en la primera i més important indústria de Girona.

L’ampliació es completà, el 1912, amb una parcel·la procedent de l’enderroc de les muralles, a l’actual Gran Via Jaume I, que es comprà al «Ramo de Guerra». Posteriorment, el 1915, dos nous immobles, l’edificiRosquelles i l’edifici Almeda, foren annexionats mitjançant compra a la fàbrica.

[arxius de la Grober]

Però no tot eren flors i violes, corria l’any 1909 i es desfermaren uns rumors, probablement interessats, que apuntaven cap al trasllat de l’empresa Grober a BCN. La inquietud provocada per la noticia, que després es veié que no tenia fonament, fou recollida pel diari de Girona, que manifestà el seu temor al trasllat en un article titolat «Nuevo peligro», publicat el 21 de juny del 1909:

«…importantísimo centro fabril, el único que hoy tiene Gerona, el que contribuye al sostén de tantas y tantas familias».

Però no acaba aquí la cosa… uns anys més tard, el 1915, amb l’empresa en plena expansií i coincidint amb la Primera Guerra Mundial, es decidí el trasllat a França, concretament a Lió, de 6 telers i 12 màquines de serrar «corozo». Amb tota probabilitat, la guerra féu fracasar aquella iniciativa d’expansió.

Els anys de la guerra mundial constituiïren un período de fort creixement de la producción industrial al nostre país, motivat per la posición de neutralitat que l’Estat español mantingué durant tot el conflicto bèl·lic. L’empresa Grober continuà un procñes ascendent quan a maquinària, producción i nombre de treballadors. Durant aquests anys, l’empresa assolia una dimensió internacional:

• el «corozo» arribava d’Aèrica Central i del Sud.
• la llana provenia d’Austràlia.
• les exportacionsja abastaven diferents països de tots els continents.

Pel 1914, s’escriví «sin duda, dentro de pocos años, podrá verse en Gerona una de las fábricas més importantes, no solamente de España, pues esta importancia la tiene ya, sinó de Europa»

[Guía de Gerona y su provincia. Artística, descriptiva, comercial e industrial. Compilada y ordenada por el reverendo D. José Esteva, D. Javier Montsalvatje, D. Joaquín Pla y D- Manuel Ibarz Grao, 1914. Pàg. 69]

El nombre de treballadors també se n’anà incrementant, el 1911 es comptaven 1.100 treballadors (123 homes, 929 dones, 32 joves i 16 nens)

[Josep Clara. Notes… ]

El 1914 eren 1.500 els seus operaris, entre les dues fabriques: Bescanó i Girona.

[Guía de Gerona…]

A més dels empleats que treballaven directamet a les fabriques, Grober també donava feina a moltes altres indústries auxiliars de Girona: tallers, fabriques de caixes de cartró, impremtes… El cens de 1910, Girona comptava amb 17.045 habitants, queda clara la importancia assolida pel centre fabril.

[Joaquim Nadal i Farreras. Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. VIII. Barcelona, 1975. Pàg 116.]

Cap el 1919, la situación s’havia estabilitzat, ala fàbrica de Giorna es comptaven 850 treballadors:

• 700 dones i nenes
• 150 homes i joves

La fàbrica de Bescanó en tenia 120.

[arxiu Grober]

Quant al nombre de fusos en funcionament, els rebuts de contribucions de l’empresa de l’any 1917 esmenten l’existència de 28 telers de cintes, 1 màquina d’aprest, 55.458 fusos de trenyelleria, la tintorería i la fàbrica de botons, a la fàbrica de Girona.

[Arxius de la Grober]

I segons el «Diario de Gerona», de 9 de març de 1919: el nombre de fusos de les seccions de trenyelleria i cordons havia augmentat a 100.000.

Tot i que la qualitat és fluixeta, us poso una carta enviada pel sr. Grober a la familia Portabella de BCN,

Bé per avui ja hem fet un nou capítol de la GROBER fins el 1919… en el capítol III hi haurà aspectes del MÓN OBRER d’aquella época…

Ens acomiadarem amb una música de l’any 1919, la qualitat és millorable, però és un document històric,

Un Petó.net

Cerverí de GirOna