Bé serà millor explicar una mica què significa «Sant Miquel de Fluvià» a la meva vida.
Quan fas un pas trascendent tot és important… i casar-se és una cosa que es fa poquetes vegades…
En primer cal trobar una persona que vulgui crèixer al teu costat… que ja és bastant difícil.
En segon lloc cal organitzar una cerimònia (civil o religiosa) que visualitzi aquest contracte lliure.
En tercer lloc trobar un indret que et faci sentir un personatge… (sovint per comoditat les parelles deixen en darrer lloc aquesta premisa i opten per trobar un lloc ben reexit per la festa-àgape)
Nosaltres vam optar per cercar un indret històric monumental que ens donés aixopluc com a parella carregada il·lusions i amb ganes de compartir un futur engrescador…
Amb aquesta vista general del poble ja tenim situat el monestir…
En resum… el monestir de Sant Miquel de Fluvià és d’estil romànic i data del segle XI. Està situat a la part antiga del poble, al mig de la plaça de l’Església, que es troba al costat de l’ajuntament.
L’alçada de la torre és de 28 metres aproximadament. Té tres naus i forma de creu llatina. A la part est hi ha l’altar i a la part oest hi ha la porta d’entrada. Té dues voltes de creueria, un arc de migpunt i una volta de canó. A la part d’entrada hi ha una clau de l’arc i les finestres són d’arc de mig punt.
Però ben segur que voleu saber la seva interessant història…
L’amic Joan Subias, que en sabia un niu en aquest temes d’art… va ser el que ens va parlar d’aquest indret a partir d’aquest dibuix anterior… vam fer-hi una visita «in situ» i ho vam tenir clar.
Però abans de continuar permeteu-me unes paraules per explicar qui era aquest homenot que vivia l’art de les nostres comarques com ningú…
Joan Subias i Galter (Girona. 17 de juliol del 1897 – BCN, 22 de març del 1984) fou un historiador de l’art català.
Estudià a la Universitat de BCN assignatures de Ciències Exactes i de Química (1914-15) i a la de Saragossa de Filosofia i Lletres (1927-30).
Ingressà al Servei de Catalogació de Monuments de Girona el 1927, i va ser, des 1929, assessor de la Comissió Protectora del Patrimoni Artístic Històric de la diòcesi de Girona.
El 1930 esdevingué Cap dels Serveis Culturals de la Diputació de Girona. Durant la guerra civil va tenir un paper imnportant en el salvament del patrimoni artístic.
Fou, des 1956, catedràtic numerari d’Història de l’Art a l’Escola Superior de Belles Arts de BCN, després d’estar des del 1947 donant classes a l’Escola d’Arts i Oficis i a la mateixa de Belles Arts.
Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Una imatge d’una interessant publicació seva…
(aclareixo que és un exemplar de col·leccionistes, aquest concretament valia 100 €uros)
Si algun lector està interessat en l’art ivol adquirir qualsevol de les publicacions de l’amic Joan Subias, us proposo aquesta adreça:
http://www.uniliber.com/autor/SUBIAS-GALTER.html
Bé retornem a la històra de sant Miquel de Fluvià…
Primer el situarem en un mapa,
El Monestir de Sant Miquel de Fluvià (declarat Monument Nacional l´any 1931), nasqué com a dependència del de Sant Miquel de Cuixà (Conflent,França), sota el mandat de l´Abat Oliba car, els terrenys on fou aixecat ja eren propietat dels monjos de Cuixà, molt abans de l´any 1011.
Així consta a la butlla del Papa Sergi IV de l´any citat que confirma les seves possessions. En aquestes dates diu que ja existia un petit poblet amb la seva esglesiola.
El 26 de juliol de l´any 1045, en aquest indret, a uns 200 m. del Fluvià en una petita vall que s´en deia Vallgarriga, del comtat d´Empúries i prop d´una font, es marcá i s´afità amb creus, el lloc destinat a
la construcció del cenobi i dependències monacals en senyal d´immunitat eclesiàstica.
Segons l´acta de consagraciò, es diu que la cerimònia fou de gran solemnitat. L´Abat Oliba de Cuixà i bisbe de Vic com a propietari, estigué acompanyat del seu così Guifre arquebisbe de Narbona
(França), pel comte Ponç d´Empuries també cosí del de Cuixà, pel bisbe Pere de Girona, pel comte Gaufred de Rosselló (França) i per altres nombroses dignitats episcopals, les signatures dels quals figuren en l´acta.
La construcció fou lenta car, no es consagrà fins passats més de 20 anys, després de la ceremònia de l´emplaçament. Sembla que hi
hagué malentesos entre els propietaris i el noble local Guillem de Fonolleres el qual, reclamava per a ell, la propietat del terreny adduint que, el comte Gaufred d´Empúries l´havia cedit al seu pare. Això feu que mentre es pladejava, s´interrompessin les obres algunes vegades des fins que per últim el plet es resolgué a favor del monestir.
En la seva época devia brillar molt… encara queden algunes restes de pintures romàniques…
Actualment presenta una imatge sobèrbia… com si els temps no van amb ell…
Tot i que les imatges i la dinàmica podria millora una empresa de serveis haelaborat una presentació PP amb 16 diapos i ens ajudarà a entendre una mica aquest excel·lent monument… testimoni de tants moments històrics anònims…
guia monestir SANT MIQUEL de FLUVIÀ
Vet ací una imatge de la nau central
Dins l’església hi ha una imatge de la verge que és una joia… és una talla en alabastre d’una sola peça i molt simpàtica…
Aspecte de l’interior mirant l’entrada,
Detall d’una volta,
Un parell de fragments de la portalada d’entrada,
El campanar és un magnífic exemple del romànic…
Un parell de mostres de les parets exteriors…
I la rossasa, de pedra treballada…
I un detall del sostre de la cripta,
Encara podem veure una imatge amb el cloquer i l’absis…
I un perfil que dona enveja a molts altres monestirs…
Detall de l’absis,
Una de les finestres de l’església,
Bé, el temps va tenir cura de posar al seu lloc aquest fenomenal monument que va viure moltes accions…
A mitjan segle XV, passa a ser dirigit per abats comandataris.
Ja al 1592 és unit a sant Pere de Galligants.
Arribaren anys de decadència… però perdurarà com a monestir fins el 1835.
Després de la desamortització i les «males actuacions» d’aquells temps… va esdevenir església parroquial d’un poblet de mig miler d’habitants de l’Empordà.
Sortosament els responsables de cultura dels darrers temps hi han actuat… han renovat tota la teulada i han arranjat la placeta que l’envolta… ara és ha tornat a somriure i a ser testimoni de moltes de les nostres actuacions.
Ara ja coneixeu una mica millor aquest interessant indret de la nostra terra que entre altres coses ens va donar aixopluc quan vam decidir, la Pataliu i jo mateix compartir un projecte de vida ple d’il·lusions i que al llarg de 33 anys ha donat molts fruits… entre els millors un fill que ja porta 32 anys al seu damunt i ens fa adonar que el temps també passa pels humans…
Ens acomiadarem amb una melodia… que té ganes de ser «interminable»
Unchained Melody – Righteous Brothers
Un Petó.Net
Cerverí de GirOna