És probable que ja tinguem una idea aproximada d’aquest ritus…

Jo vaig tenir la sort i plaer de fer un curs, a la UdG, sobre les religions a l’Àsia… es diu aviat però ull!, és el continent més extens i poblat de la Terra, que amb prop de 44 milions de km ² suposa el 8,70% del total de la superfície terrestre i el 29,45% de les terres emergides, i amb els seus 4.200,000.000 d’habitants, el 60% de la població mundial… dades que donen vetígen… i la nostra premsa i mitjans de comunicació com si no fóssin gent d’un altra planeta per descobrir.

Un bon grup cultural d’allà… estan de festa…

En el marc del hinduisme, el Kumbhamela o Kumbh Mela és un pelegrinatge que es realitza quatre vegades cada dotze anys, i té lloc, per torn, en els següents llocs sants:

• Prayag, el nom hindú d’Allahabad (a Uttar Pradesh),
• Hardwar (en Uttaranchal),
• Ujjain (a Madhya Pradesh) i
• Nasik (a Maharashtra).

Panch Prayag (Sànscrit: पंच-प्रयाग) és una expressió en llenguatge religiós hindú, s’utilitza específicament per connotar les cinc Confluències riu sagrat de l’ Himàlaia Garhwal en l’estat d’ Uttarakhand, Índia. (ull que aquí les aigües són glaçades la major part de l’any.

http://www.youtube.com/watch?v=EehwNYwkdUE

Hardwar o Haridwar (hindi हरिद्वार भारत) és una ciutat i municipalitat de l’Índia, capital del districte d’Hardwar a l’estat d’Uttarakhand. Haridwar vol dir «Porta de Deu».

Antigament va portar el nom de Gangadwára (गंगाद्वार, lloc on el Ganges baixa a la plana). Es considera que és un dels quatre llocs on es troba l’elexir de la immortalitat (els altres son Ujjain, Nasik i Allahabad) i per tant s’hi celebren les festes de Kumbha Mela un cop cada tres anys en una de les quatre ciutats (una vegada cada 12 anys) amb assistència de milions de peregrins i turistes; el lloc on surt l’elexir o nectar (amrita) es conegut com Brahma Kund, o llac a la vora dels ghats d’Har Ki Pauri.

http://www.youtube.com/watch?v=KR2Ri73mrJI

Ujjain (hindi उज्जैन, altres variacions del nom són Ujain, Ujjayini, Avanti, Avantikapuri i algunes més), és una ciutat de la regió de Malwa a Madhya Pradesh, capital del districte d’Ujjain, a la riba oriental del Sipra o Kshipra. També ciutat sagrada.

http://www.youtube.com/watch?v=YH7jeoin_9M

Nasik o Nashik és una ciutat i municipi del nord de l’estat de Maharashtra (Índia) capital de la divisió de Nasik i del districte de Nasik a 180 km de Bombai i a 220 km de Poona.

http://www.youtube.com/watch?v=-bsz06yVb5w

Tornem a la festa religiosa en general.

Les arrels històriques del Kumbhamela es troben probablement en les cerimònies propiciatòries organitzades en les èpoques de sembra, en el curs de les quals en les aigües dels rius sagrats es posen en remull recipients amb grans per germinar.

També se l’ha considerat com un ritual de fertilitat on el càntir simbolitza, per la seva forma, no només a la Deessa Mare sinó també a l’úter, la matriu del món.

En general, el pot s’associa naturalment a l’aigua, i en particular als rius, que han tingut un important paper en el món indi des d’almenys la civilització de la vall de l’Indus, com sembla indicar el tanc d’aigua de Mohenjo-daro.

Probablement hagi estat el pelegrí xinès Xuanzang qui va fer el primer esment històrica de la Kumbhamela.

Al segle VII, el rei indi Harsha el va convidar a visitar Praiag. No obstant això, alguns historiadors dissenteixen amb aquesta interpretació: no se sap si el pelegrí va assistir a una reunió de santons. En canvi, sí que hi ha acord en acceptar que el reformador hindú Shankar Acharya va ser el promotor d’aquesta reunió d’homes sants durant les Kumbhamela per infondre un renaixement de l’hinduisme, que des de feia diversos segles s’havia ressentit de la puixança del budisme i del jainisme.

Bé fins aquí la vida social, i un relat històric… però els trobadors ens agrada esbrinar una mica més…

L’observança del Kumbhamela es basa en el mite hindú del batut de l’oceà de llet.

En temps pretèrits, els devas (déus) i els asuras (dimonis) van fer una aliança provisional per treballar junts en l’elaboració del amrita, el nèctar de la immortalitat, a partir del Kshīra Sagara, l’oceà primigeni de llet, i compartir després aquest amrita.

 

No obstant això, quan va aparèixer el déu Dhanu Antari amb el Kumbhá (el pot que contenia l’amrita), els dimonis l’hi van arrabassar i van fugir lluny, perseguits pels déus.

Durant dotze dies i dotze nits divines (l’equivalent a dotze anys humans), els déus i els dimonis van combatre al cel per la possessió del càntir de amrita.

Durant la batalla, algunes gotes de amrita van caure en quatre llocs: Praiag, Hardwar, Ujjain i Nasik, motiu pel qual aquestes ciutats són sagrades i llocs de celebració del Kumbhamela.

Què us ha semblat ? Nosaltres només tenim un Déu i molts dimonis… i no fan res junts…

 

Gràcies a la BBC News, podem gaudir d’aquestes magnífiques imatges:

Tot un món diferent al nostre… ara ja coneixem una mica millor gran part de la població hindú…

A veure si l’amic Tahir Islam… que és hindú ens hi pot afegir quelcom.

Un Petó.Net

Cerverí de GirOna