RETORN

 

Etern retorn és el nom donat per Friedrich NIETZSCHE a una concepció FILOSÒFICA del temps que té els seus orígens en l’Antic Egipte, i que forma part de la retòrica del clàssic PITÀGORES, i de les teories cosmològiques dels primers estoics.

La teoria es pot esquematitzar en la idea que el temps no és infinit, sinó que es troba ocupat per un nombre finit d’accions possibles en l’univers, i que totes aquestes accions i fets tenen lloc un nombre indefinit de cops de forma repetida.

Un lloc central en aquesta teoria l’ocupa la idea que l’univers no té un estat final, i que en lloc d’això simplement reviu cicles sense cap destí .

El temps, doncs, es percep com quelcom cíclic, contràriament a la visió del gran i complicat ARISTÒTIL quan defineix el temps, que és una explicació rectilínia, i que és la visió que nosaltres hem heretat a travès de la tradició abrahàmica. (les 3 religions que reconeixem al patriarca Abraham… del que ja en vam parlar fa bastant de temps).

Fitxer:ReligionSymbolAbr.PNG

Aquests darrers dies, preparant la 7mana de la Ciència a l’escola he repassat apunts sobre els ALQUIMISTES… i he trobat aquest signe que ens ajuda a representar el RETORN.

Bé, si ens centrem amb el Nietzsche… que ja se les porta i entendre’l és tot una aventura…

La idea o pensament de l’etern retorn’ ocupa un lloc privilegiat en els texts de F. Nietzsche.

Tal com un estudiat Heidegger va indicar, Nietzsche mai no va parlar directament de l’etern retorn com una realitat o un fet còsmic, sinó de la idea de l’etern retorn.

Nietzsche va sentir-ne a dir per primer cop llegint les obres de Heinrich Heine, on es teoritzava que hi hauria un dia en el qual hi hauria una persona nascuda amb els mateixos pensaments que un mateix, tal i com passaria amb totes les altres persones del planeta.

Nietzsche ho va expandir fins formar la seva teoria, que es pot llegir en l’obra «El gai saber», i que desenvolupà molt millor a «AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA».

Friedrich Nietzsche (1844-1900)

En comptades ocasions en les seves anotacions, però, Nietzsche parla de la possibilitat que l’Etern Retorn sigui una veritat coslomògica, mentre que a les obres que preparà per ser publicades, es tracta com el mètode definitiu d’afirmació de l’existència. Segons Nietzsche, es requereix un sincer «Amor Fati» (Amor pel Destí, en llatí dels nostres orígens romans), no tan sols per suportar, sinó en arribar a desitjar es repeteixen eternament tots els passos d’una vida tal qual van tenir lloc: tot el dolor i l’alegria, i la vergonya i la glòria.

Nietzsche anomena aquesta idea «horroritzant i paralitzant», i diu que la càrrega que aquesta idea comporta és la més pesant imaginable (das schwerste Gewicht). Així doncs, el desig de l’etern retorn de tot seria l’afirmació vital definitiva:

* Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s’introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués:

«Aquesta vida, tal com tu la vius i l’has viscut hauràs de viure-la encara un altre cop i fins i tot innumerables vegades; i se’t repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot l’extraordinàriament gran i petit de la teva vida. A més a més tot es repetirà en el mateix ordre i successió… i fins aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i el mateix aquest instant i jo mateix. L’etern rellotge de sorra de l’existència donarà la volta sempre novament, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, carrisquejaries les dents i maleiries el dimoni que així et parlés? O potser hagis tingut alguna vegada la vivència d’un instant prodigiós en què respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!».

M’agrada aquesta imatge  del N.

 

Tal com Nietzsche la descriu, la idea de l’etern retorn és més que un mer concepte o desafiament intel·lectual: és talment com un koan, o un ardit psicològic que ocupa la totalitat de la consciència d’una persona, estimulant la consciència d’una persona fins transformar-la, el qual es coneix com a metanoia.

watch?v=ZQ9EIaY5eZE&feature=fvst

En l’estudi de Nietzsche la seva visió de la hipòtesi cosmològica de l’etern retorn és extremament interessant, i és un axioma crucial de la seva filosofia. Al capítol 2 de la part III d’Així parlà Zaratustra, «De la visió i de l’enigma», Nietzsche s’enfronta amb el mencionat dimoni interior i li demostra que l’eterna repetició duu a un desvetllament mitjançant el qual s’exorcitza el dimoni. Avui en dia encara s’estan destinant esforços en intentar entendre les diverses maneres en les quals es menciona l’etern retorn.

Bé deixem al Nietzsche i al Zaratustra i gaudim del retorn del BLOC.

FELICITATS ALS PACIENTS LECTORS VIRTUAL QUE HAN ESPERAT EL RETORN !!!

Abans d’acomiadar-nos permeteu-me que sigui l’amiga Amaral la que ens parlarà amb la seva sensibilitat

«SIN TI NO SOY NADA»

Un petó.Net

Cerverí de GirOna

 

 

 

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *