Aquest llibre de converses entre Stéphane Hessel i Gilles Vanderpooten, que seria com un complement o segona part del llibre «Indigneu-vos», ja molt citat i conegut.
“Us correspon a vosaltres, amics d’un país on la diversitat de cultures és mundialment reconeguda, ciutadans del món, a cadascun de vosaltres individualment, i a tots col.lectivament, trobar les pistes a través de les quals “la internacional ciutadana” podrà dotar de vida aquest segle. No pas per aconseguir el millor dels mons, sinó un món viable” (Hessel)
Us poso la fitxa perquè us animeu a llegir-lo… és molt agradable… es fa curt i tot.
Títol: Comprometeu-vos!
Autor: Stéphane Hessel
Editorial: Destino
Col·lecció: L’àncora
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-9710-205-6
Preu: 7,50€
Com molt bé diu l’autor, «Ja no n’hi ha prou amb indignar-se»… ara cal avançar… «Compromoteu-vos!»
Aquest llibre té un fil conductor: una conversa entre un jove d’una vintena d’anys i l’autor francès a través de la qual parlen d’una sèrie de qüestions d’actualitat com ara la implicació dels joves en el món que els envolta, aquest moviment d’indignació, la possibilitat d’èxit que pugui tenir aquest fenomen dels “Indignats”, etc.
Durant el llibre es fa referència als Drets Humans, citant-los i recordant que avui en dia, malauradament, aquest món encara no és capaç de complir-los i respectar-los.
Després d’haver-me llegit els dos llibres tinc una mica més de confiança de què aquest moviment que es coneix com “Els Indignats” o el “15-M” pot arribar a bon port.
I, sobretot, sóc dels que estem convençuts que a través d’una revolució pacífica es pot crear algun dubte a lectors i ciutadans de si després de més de 40 anys hem anat endavant.
Uns mots per conèixer una mica + a aquest excel·lent home del segle XX i ara ja del segle XXIè.
http://ca.wikipedia.org/wiki/St%C3%A9phane_Hessel
No cal oblidar que va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948… que disortadament encara no s’aplica arreu del món mundial.
El seu pare era un jueu que vivia a Berlin, aviat va desplaçar la família a França prop de Paris… allà als 7 anys va estudiar a Saint Maixent.
Membre de la resistència durant la Segona Guerra Mundial, Hessel es va unir al General de Gaulle el 1941. Fou enviat en missió a França per la Direction Géneral des Services Spéciaux (DGSS) a finals de març de 1944. Fou deportat a Buchenwald i a Mittelbau-Dora, un camp de concentració que depenia del de Buchenwald. Hessel va poder evitar de ser penjat i va fugir de Dora amb Forest Yeo-Thomas durant un trasllat a Bergen-Belsen, canviant la seva identitat amb la de Michel Boitel, mort de tifus.
Del llibre aprenem la filosofia d’aquest magnífic personatge, Hessel carrega contra:
- «l’atur i la precarietat laboral» dels joves,
- contra «la incertesa que angoixa milions de treballadors i famílies«,
- contra la posada en qüestió de les «conquestes socials adquirides al llarg de les últimes dècades«,
- contra «l’especulació immobiliària desenfrenada» i
- contra «els escàndols de corrupció«. Segons Hessel i Vanderpooten, aquests són els cinc principals problemes davant els quals s’ha d’adquirir el compromís.
Acabada la lectura ens cal una mica de reflexió…
A les Espanyes, que al llarg de les últimes dècades han viscut una transició democràtica, un auge econòmic i transformacions socials que desperten admiració, no és una excepció: els joves, sovint sense futur, afectats per l’atur i la precarietat laboral; la incertesa que angoixa milions de treballadors i les seves famílies, sense que ningú els ofereixi perspectives de millora a curt o mitjà termini; la posada en entredit de conquistes socials, èxits i drets adquirits al llarg de les últimes dècades a costa d’importants esforços i lluites; l’especulació immobiliària desenfrenada, econòmicament i socialment absurda, que dificulta l’accés a la vivenda alhora que altera els paisatges litorals i el medi ambient; els escàndols de corrupció que impliquen dirigents polítics.
Així doncs, ¿què hem de fer? Aquest món estrany i incert ¿ens ha de desanimar per això i deixar que ens enfonsem en el pessimisme?
No!
http://www.youtube.com/watch?v=JNUhSbAN4Rs
La nostra capacitat per indignar-nos pot i ha de portar-nos a accions constructives, motivades pel rebuig de la passivitat i de la indiferència.
Saber dir no. Denunciar. Protestar. Resistir. Indignar-nos. Desobeir, en ocasions, davant del que ens sembla no legítim i que retalla les llibertats i els drets fonamentals.
Ens hem posat trascendentals… potser el colombià Rubén Blades ens ajudarà atocar de peus a terra… aquest noi potser algun dia l’hauran d’estudiar a les universitats…
http://www.youtube.com/watch?v=hvIcIRsRces
Per si us heu perdut ja que la lletra és una mica llarga:
Ligia Elena la candida niña de la sociedad
Se ha fugado con un trompetista de la vecindad
El padre la busca afanosamente
Y lo está comentando todo la gente
Y la madre pregunta angustiada
¿En dónde estará ?
De nada sirvieron regaños
Ni viajes ni monjas
Ni las promesas de amor
Que le hicieron los niños de bien
Fue tan buena la nota que dio aquel humilde trompeta
Que entre acordes de cariño eterno
Se fue ella con él
Se han mudado a cuarto chiquito
Con muy pocos muebles
Y allí viven contentos y llenos de felicidad
Mientras tristes los padres preguntan en dónde fallamos
Ligia Elena con su trompetista amándose están.
Dulcemente se escurren los días en aquel cuartito
Mientras que en las mansiones lujosas de la sociedad
Otras niñas que saben del cuento al dormir se preguntan
Ay señor y mi trompetista cuando llegará
Otras niñas que saben del cuento al dormir se preguntan
Ay señor y mi trompetista cuando llegará
Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá
Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá
Se escapó con un trompeta de la vecindad
Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá
Se llevaron la niña del ojo de papá
Ligia Elena esta contenta y su familia esta asfixiá
En donde fallamos pregunta mama
Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá
Se han colado un niche en la blanca sociedad
Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá
Pudo más el amor que el dinero señor
Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá
Que buena la nota que dio aquel trompeta
Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá
Eso de racismo brother no está en na
Ligia Elena esta contenta y su familia está asfixiá
Deja que la agarremos jura el papá
Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá
Ligia está llena de felicidad
Mira doña Gertrudis le digo que estoy
Pero es que mire a mi lo que más
Me… a mi lo que más me…
A mi lo que más me choca
Es que esa mal agradecida yo pensaba que me iba a dar
Un nitecito con los cabellos rubios
Y los ojos rubios y los dientes rubios asi como Froy Donahue
Y viene y se marcha con ese tuza ay… ay… ay no?
Ay esta juventud…
Suggereixo una passejada per la web de RB
Un Petó.Net
Cerverí de GirOna