http://www.youtube.com/watch?v=QvFLBs9S8FY
«MA SOLITUDE»
«Pour avoir si souvent dormi
Avec ma solitude
Je m’en suis fait presqu’une amie
Une douce habitude
Ell’ ne me quitte pas d’un pas
Fidèle comme une ombre
Elle m’a suivi ça et là
Aux quatre coins du monde
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude
Quand elle est au creux de mon lit
Elle prend toute la place
Et nous passons de longues nuits
Tous les deux face à face
Je ne sais vraiment pas jusqu’où Ira cette complice
Faudra-t-il que j’y prenne goût
Ou que je réagisse?
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude
Par elle, j’ai autant appris
Que j’ai versé de larmes
Si parfois je la répudie
Jamais elle ne désarme
Et si je préfère l’amour
D’une autre courtisane
Elle sera à mon dernier jour
Ma dernière compagne
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude»
Potser hi ha algun blocaire que no entenc el francès… cap problema aquesta cançó podria dir:
«Per cert temps adormit
Amb la meva solitud
He fet gairebé un amic
Un hàbit dolç
Ell, no em deixis pas
Fidel com una ombra
Ella em va seguir aquí i allà
A tot el món
No, jo mai estic sol
Amb la meva solitud
Quan ella està en el palmell del llit
Es necessita tot l’espai
I passem llargues nits
Tant el cara a cara
Realment no sé fins a quin punt
Serà aquest accessori
No vaig a haver de desenvolupar un gust
O reacciono ?
No, jo mai estic sol
Amb la meva solitud
A través d’ella, he après molt
Vessar llàgrimes
Si de vegades em repudio
Mai desamor
I si vull amor
En una altra cortesana
Serà el meu últim dia
La meva última nòvia
No, jo mai estic sol
Amb la meva solitud
No, jo mai estic sol
Amb la meva solitud»
En realitat es deia Josep… 
Georges Moustaki era el nom artístic de Giuseppe (anomenat Iosif en grec, Youssef -estat civil egipci-, Joseph en francès… la seva segona pàtria) Mustacchi (Alexandria, 3 de maig de 1934 – Niça, avui 23 de maig de 2013).
Era un poeta… però se’l coneix com a cantautor políglota (grec, àrab, anglès, portuguès, però principalment francòfon).
Neix a Egipte al si d’una família grega originària de l’illa de Corfú i es cria en un ambient multicultural (jueu, grec, italià, àrab i francès).
però per satèl·lit es veu així, 
Crec que al bèixer en aquest illa que té una gran càrrega mitològica li va afavorir la seva vena de poeta…
Segon en Cerverí de GirOna, Posidó (el rei de la mar) es va enamora de Còrcira, filla d’Asop i la nimfa Metope… i com era moda a l’època dels deus… la va raptar. Posidó la va amagar a aquets illa que aleshores encara no tenia nom… i com a regal nupcial li va donar el seu nom que en grec de l’éoca clàssica era: Kórkyra, i amb el temps el nom va evolucionar cap a Kérkyra que s’ha traduit per Corfú… que és com la coneixem actualment. Junta van tenir un fill que li van posar de nom Fèax, que amb el temps es va convertir en l’heroi que va donar lloc a un poble (epònim)… així els habitants posteriors de la illa van ser els feàcis…
En Cerverí encara ens recorda que aquesta illa va ser molt important en l’Odissea de l’Homer perquè va acollidor a l»Odisseu (conegut pel nom llatí d’Ulisses) poc abans del seu retorn a Ítaca.
Després de partir en una bassa de la illa de Calipso, Odisseu naufraga en una nova illa i és trobat per Nausícaa que el porta davant seu pare el rei Alcínous. Aquest ho recollirà i sentirà la seva història per després ordenar ajudar a tornar Odisseu a la seva pàtria posant a la seva disposició un vaixell amb tota la seva tripulació.
El destí fatal d’aquest poble s’entén quan Posidó, molest per l’ajuda prestada a Odisseu, demana càstig a Zeus. Aquest, al seu retorn, converteix la nau dels feacis en una immensa roca enfront del port.
I si avui dia aneu a Corfú, a l’entrada del port encara podreu veure la pedra,
Tornem a la vida del GM,
El jove Feorges Moustaki s’instal·la a París el 1951, i exerceix diferents treballs: periodista, cambrer en un piano-bar on començarà a tractar a les personalitats del món musical de l’època.
Des de molt aviat sent entusiasme per la literatura i la cançó francesa (especialment per Édith Piaf).
Edith Piaf & Georges Moustaki
Era el 1.958, en Georges Moustaki era un poeta jove carregat d’il·lusions… va conèixer a l’Édith Piaf i es van enamorar, va ser una mor a primera vista… va durar un parell d’anys. Ella tenia quaranta-dos i ell només vint. Segons va comentar + tard en Georges van mantenir una bona relació però les drogues i l’alcohol els van separar… Ella sovint es tancava a la seva habitació, prenia cervesa que barrejava amb ansiolítics i amfetamines… fins que van decidir deixar-ho.
Per sort un bon dia va escoltar cantar a Georges Brassens… va ser per a ell una revelació. Des de llavors el considerarà el seu mestre, fins al punt d’adoptar el seu nom (Georges) com pseudònim artístic.
http://www.youtube.com/watch?v=rslShTbqNbo
http://www.youtube.com/watch?v=lLJW0FrQlAM
Però l’amor és un gran iman… Édith Piaf era la reina de la nit a Paris… però això la va perdre… coses de la vida ! Podem escoltar-la en la seva millor época…
http://www.youtube.com/watch?v=Q3Kvu6Kgp88
Édith Piaf actuant a Paris el 1951
Precisament aquest 1.958 gràcies a l’amor per Édith Piaf li va escriure per a ella la lletra d’una de les seves cançons més populars, Milord… molt cantada al music hall’s de l’época (la lletra és de GM, però la música és de Margarida Monnot) un dels seus majors èxits.
http://www.youtube.com/watch?v=d00o1_zUync
L’éxit de l’Édith és tant gran que Paris se li fa petit i deixeix anar a NY a fer les Amèriques… marxen tots dos encara enamorats.
Georges Moustaki amb Édith Piaf a New York el 1958
Malauradament tenen un greu accident automobilístic l’any 1958, el que empitjora el seu estat de salut ja deteriorat i la seva dependència de la morfina.
En 1959, Édith s’endinsa en l’ escena durant una gira a New York. Sofreix de nombroses operacions quirúrgiques i torna a París en llastimós estat i sense Moustaki, qui l’ha deixat en ruta… cansat dels seus excesos.
Curiosament encara es troben de nou en el transcurs d’una emissió de televisió de TV Award amb motiu de la promoció de la cançó «Milord»… a l’estudi de gravació es troben Georges Moustaki i Édith Piaf en companyia de Marguerite Monnot, els autors de la cançó.
De totes maneres ja no van tornar a compartir projecte de vida… L’Édith va reemplaçar al Moustaki pel Douglas Davis un pintor Jove.
En els anys 60 escriu cançons per als grans noms de la cançó francesa, com Henri Salvador, Colette Renard, Yves Montand, Juliette Gréco, però especialment, per a Serge Reggiani.
Podem escoltar a Henri Salvador,
http://www.youtube.com/watch?v=WcIrnIo_Hao
a Colette Renard,
http://www.youtube.com/watch?v=n3gwyPxS7Yc
a Yves Montand,
http://www.youtube.com/watch?v=JWfsp8kwJto
a Juliette Gréco,
http://www.youtube.com/watch?v=PtXzVFYPkyc
a Serge Reggiani,
http://www.youtube.com/watch?v=XXqicvTuycA&list=PL62FCD2958B6E57F0
D’aquesta època són alguns dels seus grans èxits: Sarah, Ma Solitude, Il est trop tard, Ma Liberté i La dame brune que va interpretar a duo amb Barbara.
Podem gaudir de la versió original de «la dame brune» amb GM fent duet amb la cantant Barbara,
http://www.youtube.com/watch?v=pkuPAa8fcQ4
El 1968 escriu, compon i interpreta Le Métèque (L’estranger), el seu major èxit, que va marcar un rellançament de la seva carrera artística. [ja posada abans però ara en una latra versió]
http://www.youtube.com/watch?v=F108veDL4i0
Al gener de 1970, va fer el seu primer concert com estrella a «Bobino», una famosa sala de music-hall de Montparnasse.
interior de la sala de festes Bobino de paris
Tot i les seves actuacions al «Paris la nuit» seguia sent un poeta…
I en aquesta foto amb els seus pares: Nessim et Sarah a la sala de festes Bobino, 1976
A partir de llavors la seva popularitat va traspassar fronteres.
.jpg)
És poc conegut però va estar casat amb la Yannick, aquí podem veure al Georges Moustaki i la seva muller Yannick a Paris el 1.970.
Ja pel 2.000 grava en el disc «Y rodará el mundo» de la cantautora catalana Marina Rossell el tema Les anges sont très a la mode (Els àngels estan molt de moda)…
Es van fer bon amics… i més endavant comparteixen junts l’escenari del Palau de la Música Catalana de Barcelona l’any 2007 interpretant en català la cançó Vagabond.
http://www.youtube.com/watch?v=L24A06ru1bo
En moment de gran felicitat al costat de la seva dona a Paris,
Com a home d’esquerres va ajudar als socialistes de França en diverses campanyes,
Georges Moustaki també va fer amistat amb la cantant i actriu francesa, Line Renaud (a la foto la parella a Paris el febrer de 2.004).
Malauradament el 8 de gener de 2.009, Georges Moustaki en un concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona va explicar al públic que els seus problemes respiratoris no li permetien assegurar la realització del concert. Només va cantar tres cançons en el que seria el seu darrer concert.
http://www.youtube.com/watch?v=wnD0o-Ua7us
El 14 d’octubre de 2011, el cantant anuncià a la premsa que deixava definitivament de cantar… podem veure un document de l’entrevista que se li va fer… ja seria la darrera, els problemes respiratoris no perdonen…
http://www.youtube.com/watch?v=TvggIljfqdU
Podem verue’ls (al GM i a la MR) en moments més alegres… interpretant «rodamon» conjuntament…
http://www.youtube.com/watch?v=B1srsUE-ktE
Ja al 2.011, Marina Rossell va enregistrar el disc Marina Rossell canta Moustaki amb les cançons més conegudes del cantant francès adaptades al català per Josep Tero, Pelai Ribas, Lluís Llach i Víctor Obiols… precisament fa pocs dies al teatre municipal de Girona, amb motiu del cicle Strenes, la Marina va interpretar un excel·lent concert sobre aquest CD.
Mireu i escolteu el clip promocional…
http://www.youtube.com/watch?v=5P-NZVpfl1Y
I l’entrevista amb en Manel Fuentes…
http://www.youtube.com/watch?v=MTdjFGwxtSE
I ara una magnífica cançó d’aquest interessant treball,
http://www.youtube.com/watch?v=WQCm81BS7ZU
George Moustaki també dibuixava com es pot veure en el darrer treball de la Marina Rossell…
No cal dir que aquest treball ha estat un éxit…
Com que vaig tenir el plaer de compartir 2 hores d’excel·lent música al teatre municipal de Girona us convido a escoltar,
http://www.youtube.com/watch?v=6SYri8ZTRY8
Tornem al Moustaki… en aquest documental multimèdia tindrenm un resum de la seva vida…
http://www.youtube.com/watch?v=MmiVQd1NqxE
Et recordarem així…
Era tot un ciutadà de la mediterrània… fins ara Georges!
http://www.youtube.com/watch?v=to1KyJ-5EHM&list=PLBBBEEDBC8CAADC77
Un petó.net
Cerverí de GirOna
no hi ha el que va estudiar
Hola Sílvia,
Si estàs interessada en la vida i l’obra molt àmplia del Moustaki et recomano fer una visita amb temps a la seva web,
http://www.creatweb.com/moustaki/
Ell en realitat, com la majoria d’artistes, va ser molt autodidacte… va tenir molt bons estímuls el seu pare parlava 5 idiomes amén de tenir una cultura universal, a casa seva es respirava cultura dejueva, grega, italiana, àrab i francesa.
A part de passar per l’escola va tenir la sort de la «Cité du livre» que era una llibreria especialitzada en el Mitjà Orient al costat de casa seva… com que li agradava la lectura va poder fer de rata de biblioteca i va ampliar el seu creixement personal.
També va ser important per la seva formació el fet que li agradavamolt el cinema d’autor i això sumat a la seva ment oberta va donar un ventall molt ampli dels seus aspectes culturals.
De jove es va voler independitzar de la família, vaanar a viure sol en una casa diferent i per poder sobreviure vacomençar a vendre llibresporta a porta per la ciutat… per potenciar les vendes va començar a recitar fragments de poesies o paràgrafs dels llibres als potencials clients… que embadalits acabaven comprant els seus llibres.
Mica en mica es vaanar animant i aviat hi va afegir alguns simples acords de guitarra per millorar els poemes.
I poc a poc va anar agafant confiança, el 1952 els seus amic el van empènyer a actuar en un local públic amb poemes d’altres autors i alguna composició pròpia.
Això el vaobligar a perfeccionar els seus estudis de guitarra i piano… però copm que hi posava ganes aviat va poder actuar amb un repertoti de 6 cançons a diferents locals:
«Eden blues»
«Le bar des cinq parties du monde»
«Putain de toi» de Brassens
«La chambre» i «Le parvenu» de Leo Ferré
«Un jour tu verra» de Monlondji
Actuava en petit format amb ajut de la seva guitarra i el piano del local… però aviat la seva fama de cantautor vaarribar a Jacques Brel… es van fer bons amics i fruit d’aquesta amistat va ser que el Moustaki va agafar confiança amb les seves composicions.
Així les coses arriba el maig del 68… i ell va passar de l’ombra perquè poca gent el coneixia tot i haver escoltat cançons seves interpretades per vedettes… i va començar a actuar davant gran públic i gràcies al moviment dels universitaris va ser conegut al món mundial.
Aviat, era el 1970, el van contractar a la sala «Bobino» on va triomfar en la nit de Paris… però no va perdre el cap per la fama… va seguir composant i fent la seva vida.
Bé no em vull allargar… convidat pel seu amic jorge Amado el 1972 va fer una estada a Brasil, allà va conèixer els cantautors del moment com Elis Regina, Chico Buarque, Jorge Ben, Gilberto Gil… va aprendre noves sensibilitats musicals i va fer una recreació superba d’un tema d’Antonio Carlos Jobim «Les eaux de mars» que la va portar al 1973 a Paris i va ser un gran éxit.
Bé Sílvia i blocaires ha estat un plaer completar una mica +
Us convido a escoltar aquesta magnífica cançó d’arrels brassileres,
http://www.youtube.com/watch?v=cx0mdhK1ZYQ
Cerverí de GirOna
Gràcies Llorenç…ens queda tota la seva música.
Per cert no et vaig veure al municipal.
http://youtu.be/d5w3zQDutz4