Pedro Joaquín Chamorro Cardenal, (Granada, Nicaragua, 23 de setembre de 1924 – Managua, 10 de gener de 1978), va ser un periodista, escriptor, empresari i polític nicaragüenc opositor a la dictadura d’Anastasio Somoza Debayle; director del diari La Premsa que va morir assassinat… el 10 de gener del 1.978 (aquests dies s’han complert 35 anys).

Des del 2.012, va ser designat de manera oficial com Heroi Nacional de Nicaragua amb el títol de «Màrtir de les llibertats públiques» per Decret Legislatiu de l’Assemblea Nacional de Nicaragua, encara que des de la mateixa data del seu assassinat ja era honrat com a tal pel poble nicaragüenc.

Uns elements lligats al dictador Anastasio Somoza, el van assassinar a trets d’escopeta… d’aquesta manera tant cruenta acabava la vida d’aquest lliurepensador franc i honest que havia liderat l’oposició interna.

Però coneguem una mica millor al personatge,

Va néixer a la ciutat de Granada, 23 de setembre de 1924. Era fill del senyor Pedro Joaquín Chamorro Zelaya i la senyora Margarita Cardenal. Els seus germans: Xavier, Jaume, Ana Maria i Ligia Chamorro Cardenal, que encara són vius, excepte en Xavier que va morir el 2008.

La seva Família es va tralladar a la capital, Managua, per motius de feina.

Aviat el seu pare va comprar les accions del diari «La Prensa» (fundat el 2 de març de 1926 pel Gabry Rivas), convertint-se en l’amo del diari.

Aquest diari encara existeix…

http://www.laprensa.com.ni/

Va estudiar als germans de «La Salle» (Ordre dels Germans de les Escoles Cristianes)… i va tenir com company de classes al futur dictador i president de Nicaragua: Anastasio Somoza Debayle, fill del Cap Director de la Guàrdia Nacional (GN) Anastasi Somoza García i la senyora Salvadora Debayle de de Somoza.

Després en Pedro Joaquín va fer estudis de Dret a la Universitat Central de Managua (fundada el 1941 i clausurada el 1944) peñ que va haver d’anar a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) a Mèxic.

http://www.unam.mx/

El 1.948 va acabar els estudis i va començar a col·laborar amb seu pare com a sotsdirector del diari de la seva propietat… més endavant, al 1.952 va convertir-se en el director del diari.

Ja al diari, durant les vacances de l’any 1.949 al departament de Rivas, a la Propietat de Carlos Barris Sacasa i Amalia Torres Hurtado, quan tenia 25 anys va conèixer a la filla de Violeta Barris Torres (avui Violeta Barris de Chamorro), es van enamorar i es van casar el 8 de desembre de 1950 a l’Església Parroquial de Rivas.

El 24 de setembre del 1.951 va néixer el seu primer fill, Pedro Joaquín Chamorro Barris. Van anar a viure a la casa dels pares al costat del diari «La prensa»

Com que els començaments són difícil per la gent treballadora… quan va millorar una mica, va anar de lloguer fins que la mare política els va regalar una caseta al Barri de Santo Domingo.

Va anar millorant en el treball i augmentant la família, aviat ja tenien tres fills… quan les coses ja els començaven a anar sobre rodes van anar a viure a la «Casa Colorada» que encara avui dia es pot visitar.

Però recordem que ell era periodista… i en aquella nació hi havia una dictadura… i ell no es mossegava la llengua… un bon dia va ser empresonat a la «Loma de Tiscapa» per la rebel·lió del 4 d’abril de 1.954, a la que un grup d’oficials de la GN (guàrdia nacional) i alguns guàrdies civils volia emboscar a Somoza García a la Carretera Panamericana prop de Jinotepe, Carazo…

Un traïdor els va delatar… i molts dels complotados van ser torturats als soterranis de la Casa Presidencial a Managua i després afusellats a Carazo.

A Pedro Joaquín el va condemnar sense un Consell de guerra a dos anys de presó en les presons de l’Aviació (avui Complex Policial Ajax Delgado).

L’Ajax delgado era un líder estudiantil que també va lluitar contra la dictadura del Somoza… i va morir en l’intent.

Pedro Joaquín no excarmentava.. va sortir de la presó… i en pocs dies ja s’havia recuperat i tornava a treballar activament tamb l’oposició clandestina a Somoza… per postres hi va haver un nou atemptat… i la nit del 21 de setembre de 1.956, va ser capturat a la seva casa i el van portar a a la presó d’El Hormiguero, més tard el van traslladar a les Cel·les del Primer Batalló, torturat en el que ara es coneix com «Cuarto de Costura».

Un nou Consell de Guerra el va condemnar per rebel·lió i després de 6 mesos de presó a la ciutat de Sant Carles, capçalera del departament de Riu Sant Joan.

No sabem com però es va poder escapari va fugir amb la seva dona, Violeta, al país veí de Costa Rica a l’abril de 1.957… tots dos van demanar asil polític.

Aquests darrers fets, detenció, procés i fugida els narra en el seu llibre testimonial «Estirpe sagrienta: los Somoza» Editat a Costa Rica el 1.958.

Ell era un home compromès amb el seu poble i va tornar a Nicaragua el 31 maig del 1.959 juntament amb 110 camarades en un desembarcament aerotransportat.

Un Grup va aterrar amb ell en el pla Chontaleño de Mollejones i l’altre al pla de Olama… però van ser aviat capturats pels soldats de la Guàrdia Nacional el 13 de juny del Mmateix any i condemnats a 9 anys de presó. Per sprt un any després, el 1.960  van sortir lliures gràcies a una amnistia general, i Pedro Joaquín va tornar a dirigir el diari «La Prensa»

Hem dit que era home de paraula… doncs al 1.966 es va formar una coalició de partits polítics oposats al somocisme… la Unió Nacional Opositora, UN (no confondre amb l’ONU).

Hi havien un grapat de partits: Partit Conservador de Nicaragua (PCN), Partit Liberal Independent (PLI), Partit Social Cristià (PSC), el Partit Comunista de Nicaragua (PC de N) i el Partit Socialista Nicaragüenc (PSN), es tractava de presentar-se a les eleccions Presidencials de 1.967 i derrotar el Candidat l’oficialista del Partit Liberal Nacionalista PLN Anastasio Somoza Debayle (el seu excompany d’aula a l’Institut La Salle).

El candidat presidencial de la UN era el doctor Fernando Agüero Rocha, conservador, per tant Pedro Joaquín va utilitzar el seu diari: «La Prensa» com a mitjà de propaganda d’aquesta Coalició, el lema: «Pinolero, pinolero Vota por Agüero» i «Aunque con Fernando no ando por Agüero muero»

La cosa estava molt animada… les ràdios opositores i «La Prensa» van convocar una manifestació a la Plaça de la República a Managua el diumenge 22 de gener de 1.967. Els MISSATGES deien que cada manifestant portés seu sarró (anar preparat).

Segons els cronistes de l’época… un tinent de la guàrdia nacional va agafar una mànega i volia dispersar els manifestants amb el canó d’aigua… però un cap calent dins els manifestants… li va disparar un tret i el va matar… i va haver un temps de sorpresa…

Però l’exèrcit va reaccionar amb una exagerada contundència… és probable que entre els manifestatants algun exaltat anès armat… Els guàrdies nacionals van obrir foc amb fusells semiautomàtics M1 Garand calibre 7,62 x 63 mil·límetres i van fer una massacre… hi va haver entre 1.000 i 1.500 morts.

Els dirigents del NU es van refugiar al Gran Hotel (actual Centre Cultural Managua) a 2 quadres situat al nord dels fets anteriors… però una tanqueta Sherman el va disparar fins acabar les municions.

Al dia següent Pedro Joaquín va ser detingut. Hi havia altres detinguts: Herty Lewites, Edèn Pastora Gómez, Carlos Guadamuz Portillo… que juntament amb Chamorro van anar directament a la presó «d’El Hormiguero».

Tornem a tenir problemes… però la sort estava de cara i Chamorro i els seus camarades van ser alliberats per una amnistia quart de març de 1.967, després que Tacho guanyés les eleccions.

El 28 de març de 1.971 es va signar el pacte Kupia Kumi (Un sol cor en miskito) al Teatre Nacional Rubén Darío pel que Somoza pactava amb Agüero i aquest seria membre de la Junta Nacional de Govern en el període de l’1 de maig de 1.972 a l’1 de desembre de 1.974, això significava que Agüero trïa al Partit Conservador.

Efectivament Somoza va lliurar el poder a aquesta Junta, però mesos després i va haver un terrible terratrèmol a Managua el 23 de desembre del 1.972.

 

Tot va quedar molt afectat i l’edifici de «La Prensa» també pel que van haver de traslladar la redacció a un local provisional prop de la carretera Nord i fins l’1 de març de 1.973 no va sortir altra vegada.

Quan va tornar a sortir el diari va publicar els efectes del terratrèmol… i va escriure:

«El terremoto fue un ensayo de ese Juicio Final en sólo 30 segundos, y eso significa que nunca como ahora, debemos de reflexionar sobre el equilibrio de la creación a través del cual, el Ser Supremo reclama su verdadero y perenne lugar como Señor de todas las criaturas que entre sí, deben ser iguales y tratarse con equidad y justicia.»

Ja una mica recuperats del terratrèmol… quan Anastasio Somoza Debayle havia iniciat el seu segon període com a President de Nicaragua l’1 de desembre de 1.974… va haver un sopar on hi havia tot el govern i d’altres autoritats… alguns ja havien marxat com l’embaixador del USA, i el germà del president Somoza… quan eren les 11 de la nit (27-12-74) un «comando» de la guerrilla marxista Front Sandinista d’Alliberament Nacional del FSLN al comandament del comandant Eduardo Contreras… va interrompre… i va segrestar als assistents i van obligar a alliberar un escamot de sandinistes que estaven a la presó… entre ells el futur president, en Daniel Ortega

Fem un salt i anem pel dilluns 9 gener 1.978, Chamorro va reunir a la seva residència del Repartiment de Las Palmas, a Managua tres personatges: El seu gendre, el doctor Edmundo Jarquín Calderón (Espòs de l seva filla Claudia Lucía i ex Candidat presidencial en les Eleccions de 2006 Per el Moviment Renovador Sandinista (MRS), enllaç d’Entre Chamorro, el FSLN i el Grup dels Dotze, els Doctors Rafael Còrdova Rivas, president de la Unió Democràtica d’Alliberament (UDEL) i més endavant membre de la Junta de Govern de Reconstrucció Nacional, i Pedro Joaquín Quintanilla del Moviment Liberal Constitucionalista MLC (avui Partit Liberal Constitucionalista PLC). Es diu que van discutir i analitzar la Pposició del FSLN, com es feia el diàleg amb Somoza Debayle, que ja havia acceptat dialogar amb Chamorro. Aquesta mateixa nit va celebrar amb la seva família l’aniversari de la seva mare, la senyora Margarita Cardenal (vídua de Chamorro).

El matí de l’endemà…. dimarts 10 de gener de 1.978, va sortir de casa seva com cada dia… per Nadal s’havia comprart un Saab suec (color cafè, plaques MA-2C-454-1977)… eren les 8 am…. de sobte un altre cotxe que el vigilava se li va posar al costat i un dels assassins (Silvio Penya) des del cotxe en marxa li dispara tres trets d’escopeta calibre 12 mm que el van matar a l’acte… El Saab de Chamorro es va estavellar estavellar frontalment contra un pal de llum a la cantonada sud-oest de la Intersecció del carrer Trèvol i l’Avinguda Bolívar, quedant amb les llantes del Costat Dret a la vorera, les del Costat Esquerre al carrer i les finestretes de les Portes d’enclusa Costats trencades. El Paracops davanter i surt si va abonyegar al igual Que el guardafango Dret i la capota del carro va quedar desajustada Per El xoc, segons el testimoni de les Inspeccions Que MÉS TARD ESE van fer Mateix Dia, en dos carros, els jutges Zoila Luisa Ferrey de Ocón i Guillermo Rivas Quadra, jutges Tercer i Primer Local del Crim de Managua respectivament. (això diu l’atestat)… els Criminals van fugir amb un altre vehicle.

El seu assassinat va desencadenar la insurrecció del poble nicaragüenc, i un gran suport al FSLN fins L’enderrocament de la Dictadura el 19 de juliol de 1.979 i el triomf de la Revolució Sandinista aquell mateix dia.

http://www.elpueblopresidente.com/

http://www.lavozdelsandinismo.com/

Podem afegir que el Saab (el que va quedar) es conserva a la casa dels Chamorro en el Repartiment Las Palmas i el Foli N º 7 de l’expedient judicial es pot consultar a l’Arxiu dels Jutjats de Managua, ubicat al Centre Comercial Nejapa.

Podem visionar un documental sobre la revolució sandinista,

http://www.youtube.com/watch?v=h3-GErwbOAI

Ens acomiadarem amb una música de carnaval… propi d’aquests dies, fet a la ciutat agermanada amb salt, Bluefields,

http://www.youtube.com/watch?v=mjg5E8Eg6fA

Un petó.Net

Cerverí de GirOna