Davant d’aquesta imatge hem de preguntar-nos… Volem provar el llibre digital ?
Penso que ve com anell al dit recordar:
NO OBLIDEM MAI QUE EL PLAER D’ESCRIURE I DE LLEGIR CONTINUA INTACTE.
NOMÉS CANVIA EL SUPORT
M’estic referint a una revolució imminent, ara s’obre un moment de canvi, de profundes transformacions… com tantes altres vegades un invent tecnològicprovoca canvis insospitats.
En realitat ara estem als inicis de la e-ink… o tinta electrònica, és una tecnologia d’il·luminació de pantalles… aquests ginys tenen la il·luminació de davant cap a enrere i així s’evita el que els experts anomenen retroil·luminació, les pampallugues de la pantalla i la consequent fatiga visual…
Jo l’he provat i diria que és semblant a llegir amb el suport de paper.
Reconec que són 500 anys de llibre i això pesa… però el llibre digital és ja un dels invents més importants d’aquest inici de segle…
No hem de parlar de cap lluita… ara toca conviure llibre digital & llibre de paper…
De totes maneres cada dia hi ha més ús de les enciclopèdies digitals en front de les de paper….
Cal reconèixer l’ús dels mapes que cada vegada es fa més de tipus digitals i GPS que amb el mapa plegat d’abans…
Ja som molts els ciutadans que cada dia llegim els diaris en format digital… tot i que rebem a primera hora algun diari en format paper…
Els de correus ens podem aclarir perquè baixa el nombre de cartes i postals i en canvi avança les enviades de correus-@
A les targetes de visita no hi manquen les dades virtuals de correu-@, web personal, bloc…
Ja és costum entre els internautes llogar o adquirir espais virtuals i dominis de tot tipus…
Seria bo fer una ullada al pas dels temps:
ESCRIPTURA CUNEÏFORME
Pròpia dels pobles sumeris i mesopotàmics de l’antiguitat…
Aquest tipus de signes trobats a la ciutat d’Ugarit… són molt antics… es feien amb una canya sobre una tauleta de fang encara poc seca… com que els escribes els agradava treballar hi havia més de 1.000 tipus diferents… encara que habitualment s’empraven sols un centenar.
Diuen els experts que el sistema d’escriptura cuneïforme va estar en ús durant més de 30 segles, com el primer sistema del món a través de diverses etapes de l’evolució, des del segle 34 aC fins al segle 1 DC.
Va ser substituït per complet per l’escriptura alfabètica en el curs de l’època romana. Per aquesta raó, va haver de ser desxifrat a partir de zero en el segle 19 assiriologia. L’aprovació de desxiframent amb data de 1857. l’escriptura cuneïforme, hi va haver de passar per diverses etapes. Els primers signes, de cap al 3000 abans de Crist, són clarament formes pictogràfiques que apareixen en el sistema proto-sumeri, desprès ja són una representació cuneïforme de cap al 2400 aC, en aquest temps encara hi ha un acostament al dibuix original, però ja es tendeix a representar les idees per signes abstractes, finalment, cap el 650 aC., són definitivament sil•làbics, i allà ja pot veure la seva equivalència fonètica sumèria i el seu significat.
Aquesta etapa sil•làbica és coneguda en els seus començaments per un grup de textos d’Ur corresponent a l’època de les dinasties I i II de Sumer (2800 aC). En aquests textos trobem el primer ús identificable d’elements fonètics i de gramàtica, i en la mesura en què es pot identificar l’ús de síl•labes en l’escriptura cuneïforme, podem conèixer el llenguatge sumeri.
Els primers exemples de tauletes cuneïformes ja mostren un desenvolupament progressiu en la forma dels signes i en la flexibilitat del seu ús. Per exemple, la taula lateral procedent de Shuruppak, Fara, (2600 aC) registra xifres de treballadors. D’aquí, segons la literatura sumèria, és procedent l’heroi del diluvi, Ziusudra
Ara resulta que el llenguatge escrit es va inventar per a poder portar el control i registre dels treballadors, del cereal que portaven els pobles a l’emperador de torn, per saber la paga dels soldats de l’exércits… és a dir que l’invent del funcionariat va determinar l’escriptura.
De totes maneres + endavant… els lletraferits estaran contents també hi va haver algun poeta… i va redactar el Gilgamesh… que és un poema épic… una mena de novel·la dels temps dels sumeris… parlem d’anys i anys aC.
Una vegada trobades diverses taules d’argila… i gràcies als arqueòlegs que al llarg del segle XIX es van esforçar molt hem pogut conèixer fragment d’aquesta primigènia i excel·lent obra literària.
Gilgamesh (Gilgameš – «Gilgameix») fou el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d’Uruk, segons una llista de reis trobada a Shuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus). La llista diu que va governar durant 126 anys i que el seu pare va ser un esperit. Podria correspondre a un rei històric dels anys 2.700 aC, suposat fill d’un altre rei anomenat Lugalbanda. El va succeir el seu fill Urnagall. La llegenda diu que va construir les muralles d’Uruk i un temple dedicat a Ninlil a Nippur, i que es va enfrontar amb Mebaragesi de Kish.
Les seves gestes heroiques van inspirar el relat épic conegut com l’Epopeia de Gilgamesh a Babilònia, basat en antigues llegendes sumèries. La llegenda es va engrandir entre els accadians i la versió més completa que s’ha trobat són onze tauletes d’argila del reiassiri Assurbanipal (cap el 650 aC).
Aqué tenim una estela o gravat on veiem el Gilgamesh que acaba de vèncer un parell de lleons com aquell que juga amb 2 mascotes…
us proposo un dibuix… acabareu d’imaginar aquest heroi…
Podem arrodonir el tema amb un mapa de la Mesopotàmia clàssica, país entre rius, i els actuals estats…
Passem plana a la Història… i a l’escriptura
ESCRIPTURA JEROGLÍFICA
Comencem per dir que les egipcis… poble situat a la vall del Nil, van optar per una escriptura més aristocràtica… que es va anar enriquint… i uan van arribar els romans a fer-lis alguna visita… com és el cas de les relacions Marc Antoni & Cleòpatra o César & Cleòpatra… els escribes, que erens els guardians i responsables de l’escriptura… que era una ciència sagrada… ja tenien un mostruari de + de 6.000 signes diferents…
Avui, aniversari de la mort de l’emperador més famós i més criticat de l’estat veí… Napolió… és un bon dia per a recordar que un dels seus soldats i científic que viatjava amb l’exércit francès a Egipte va aconseguir descobrir l’entrallat dels jeroglífics gràcies a una pedra, ara venerada per tots els arqueòlegs i egiptòlegs… era el arxifamós Champollion que el 1.822 va començar a desxifrar-la
La viqui ens diu:
«La Pedra de Rosetta és una pedra de granit fosc (sovint identificada erròniament com a basalt) on hi ha gravat, en dues llengües diferents (egípcia i grega), però en tres escriptures (jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia, i grega), un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC. Com que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per al desxiframent dels jeroglífics egipcis, el 1822, per Jean-François Champollion, i el 1823 per Thomas Young. La descoberta va facilitar la traducció d’altres texts jeroglífics. La pedra es troba actualment al Museu Britànic de Londres.»
Bé… els jeroglífics es gravaven en pedra i fusta, o bé, en el cas de l’escriptura hieràtica i demòtica, amb càlamo i tinta sobre papirs, ostraca, o suports menys perdurables
Recordem que el càlamo era una canya preparada per a poder repartir, escriure i dibuixar amb tinta…
podem observar que el suport és un papir…
La viqui ens ajuda a recordar…
I dels papirs… en va sorgir la biblioteca d’Alexandria… em refereixo a la clàssica… que va arribar a reunir ni + ni – que uns 700.000 volums de papirs… que aviat està dit i escrit…
Dibuix – gravat sobre la biblioteca clàssica d’Alexandria…
podem visionar un documental sobre l’ara ja una mica coneguda Hipatia d’Alexandria…
http://www.youtube.com/watch?v=ab65NtjldM0
Si us sobra temps podeu recordar el film «Agora» on aquest tema queda molt ben tractat, hem de conformar-nos amb el trailer…
http://www.youtube.com/watch?v=dYgwR7QCBZc
Però les ciutat sempre tenen enveges i rivals… i Alexandria va tenir una rival… Pèrgam !
http://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A8rgam
Resulta que el faraó d’Egipte que volia controlar el tema dels Papirs… va provocar que la veïna Pèrgam cerquès una solució per a trobar suport per a poder escriure…
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pergam%C3%AD
Així va sorgir el PERGAMÍ
El pergamí aviat va comença a substituir al papir…
Recordem que es tractava segons còdex de la ciutat de Lucca al segle VIIIè, posar les pells, de vaca, ovella o cabra, en calç viva durant tres dies, després s’esbandia amb aigua i després es rascaven les dues cares per a retirar les restes de pèls i carn que encara hi restessin adherides. Un cop sec es solia tenyir i l’escriba un cop l’adquiria el tallava a la mida adequada i l’acaba de polir i reparar els defectes.
Pels llibres o relligats més nobles es feia servir la Vitel·la… de vedelles sel·leccionades…
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vitel%C2%B7la
De totes maneres la biblioteca de Pèrgam va ser més senzilla que la d’Alexandria… però va arribar a acuular uns 200.000 volums…
http://es.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_de_P%C3%A9rgamo
Cal recordar que els «llibres» s’escribiem de manera manual artesana, una a un… els copistes o amanuenses feien la seva feina en equip i al llarg de la seva vida… (Amanuense, vol dir fet a ma)
http://es.wikipedia.org/wiki/Copista
Podem recordar les escenes del film «el nom de la rosa»
http://www.youtube.com/watch?v=CU-bTRWt5QU
La vida laboral dels monjos a la biblioteca queda molt ben reflexada…
Els llibres importants solien rebre el nom de CÓDEX…
http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2dex
fragment del Códex de Dresde,
Códex inspirat amb les cultures d’Amèrica, acabada de descobrir quan es va confeccionar l’esmentat llibre.
fragment del còdex amb obra del gran poeta Dante
També hem de recordar els MANUSCRITS decorats…
http://www.youtube.com/watch?v=2UULALD_xto&feature=related
I gràcies a l’esforç de molts monjos i monges… hi han els BEATUS, com el de la catedral de Girona… obra dirigida per la monja Ende… i ajudada pel frare Emeteri que treballaven als escriptoriums propers a Tábara, monestir de Sant Salvador (Zamora) abans de l’any 1.000.
Punt i a part serà la invenció del PAPER i de la IMPREMTA que va revolucionar les costums medievals de tractar la cultura i va obrir tot un ventall de nous lectors amb ulls crítics davant d’un llibre… la cultura va sortir dels monestirs i va ajudar al creixement personals de les persones… els va permetre conèixer i aprendre a llegir i a escriure…
PAPER
http://ca.wikipedia.org/wiki/Paper
Una vegada arribat el paper a Europa degut a l’impuls de la cultura dels àrabs que havien estat en contacte amb els xinesos… que ja feia + de 7 segles que el coneixien i l’utilitzaven juntament amb els japonesos que tenen una gran tradició de paper decoratiu i papiroflèxia…
IMPREMTA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Impremta
La impremta va ser un gran invent gràcies a l’impuls de molts personatges del renaixement, en especial d’aquest senyor…
Es tracta de Gutenberg… que va millorar i sistematitzar els tipus i així la impremta va poder funcionar a bon ritme… era l’any 1.450
INCUNABLES
Llibres editats des de 1.450 fins 1.500
http://ca.wikipedia.org/wiki/Incunable
Exemple «Tirant lo blanc»
També hi havia incunables notablement decorats…
I relligats incunables de prestigi…
O sigui que ben mirat els llibres en el sentit actual tenen una vida de 500 anys… o sigui que ara ningú vingui a dir que són una cosa de tota la vida… i menys comparat amb les tauletes d’argila dels mesopotamis de van durar uns 30 segles… com aquell que no vol la cosa… parlem de 3.000 anys…
Ara gràcies a la CIÈNCIA el MÓN avança que és una barbaritat !… ja ho deia don Hilarión a la «sarssuela la Verbena de la Paloma»
«Hoy los tiempos avanzan que es una barbaridad… «
I ara, nosaltres que hem nascut i viscut envoltats de llibres… en aquests darrers 20 anyets… han començat a sorgir ESTRIS DIGITALS
No cal buscar gaire però avui dia la TDT ha esborrat la televisió que vam veure néixer… primer en B/N i després en color… ara la veiem amb un piló de canals… i per Internet… i aviat arribarà en alta definició…
La ràdio també ha viscut molts canvis… i la FM de moda actual… també es pot seguir per Internet… o per telèfon, PDA, iPod…
Els discs de vinil o plàstic i les cintes han estat substituides primer per CD’s, i ara per fitxer *.mp3 i d’altres formats digitals i baixen i pugen per la xarxa Internet sense suport de plàstic ni de botigues convencionals…
Els diaris de paper, cada dia menys llegits… sort que van mogrant a les diferents plataformes digitals…
Els llibres suport paper i les editorials convencionals ja comencen a oferir llibres suport paper amb un DVD amb activitats i propostes digitals… i ben aviat seran llibres virtuals…
Els llibres penjats a les diferents plataformes Internet amb format *.pdf cada són més importants… i les biblioteques virtuals com la Cervantes té un munt de consultes…
Les enciclopèdies virtuals com la viquipèdia va començar el 2.001 i actualment ja hi ha unes 240.602 entrades en català… i en castellà 594.774… però amb English ja superen els 3,283.979 articles…
Bé us ensenyo un lector de llibres virtuals, baratet… una mica estandard…
I de llibres virtuals n’hi han de tota mena… de gratis i de pagament…
Fins i tot el diari «El País» aquest pasat Sant Jordi va publicar un interessant reportatge…
Si hi ha algun internauta agosarat i vol baixar un llibre interessant ho pot fer:
Però ara hi ha una oferta a:
Bé ha passat bastant de temps… el tema és apassionant… ara ens cal una mica de música per a poder acomiadar-nos amb relax i swing, anem pels anys 70…
http://www.youtube.com/watch?v=OU9oPPcVHxE&feature=related
Un Petó.Net
Cerverí de GirOna
Cerverí, i tan que em baixaré el llibre. Ara penso quina cara posarien els pobres escrivans egipcis, o el mateix Guttenberg o els monjos que feien aquelles magnifiques filigranes amb la cal·ligrafia, que es passaven mitja vida conventual escribint aquells fabolosos llibres a má, si aixaquessin el cap? Lo del llibre digital, imagino que és un pas més del progrés, però perdre la olor d’un llibre vell i deixar de escoltar el soroll de les seves pàgines esgrogueides a mesura que les vas llegint, en mig del silenci de la nit i a la llum de una lampareta, em costará molt acceptar-ho.
Una abraçada i endavant sempre!!
cerveri apresiat amic
mol maco lo del llibre digital, yo trobu que no mes valdra la pena, perque
no es faran mal be arbras, ,,,,pero y la feina que fan els impresos
no y ya prou paro….. que apa un pilo mes
el progres es mol maCO . PERO EN LA MEDESINA, no en lu demes
masas maquinas …..pocas mans a traballaR
es lo que penso »? ME EQUIBOKU¿ NO SE PERO ME AGRA DA FEINA PER A TUTOM, UN SALUDO.