Bé no us espanteu pas… no us parlaré/escriuré sobre el ratolí de la multinacional Disney…

A la major part del món occidental… coneixem un ratolí més fantàstic i familiar… RATOLÍ PÉREZ !

Cal recordar que segons la tradició de pares a fills… més ben dit d’avis a fill i néts… és pràcticament universal a les nostres cultures considerar que cal premiar a la persona, en particular nen/a, que li cau una dent…

«Ratoncito Pérez» als diferents països hispanos o llatins, a excepció de «México &  Chile» que se l’anomena:  «el Ratón de los Dientes»  i sovint a «Argentina, Venezuela, Uruguay, Colombia» que queda com a  «El Ratón Pérez».

A França…. «la petite souris»

A Itàlia, se’l coneix com a «Topolino», «Topino» que es podria traduir com a «Ratoliuet»  o «Fatina» (Fadeta)

Els Països Anglo-saxons… tenen la «Tooth Fairyn» que vindria a ser una «Fada de les dents»

A Catalunya… penso que gràcies a la Moreneta i d’altres verges negres… encarreguem aquesta feina als «Angelets»

Al País Basc, a «Maritxu teilatukoa» seria la Mari, la del teulat.

A Cantàbria que coneixen el «bable», L’Esquilu de los dientis», l’esquirol de les dents.

Bé després d’aquest recorregut geogràfic dins el món de la fantasia familiar… retornem al Ratolí Pérez. Hem de cercar l’origen de la tradició…

Resulta que a finals del s. XIXè. des del Palau Reial, on vivien els reis de les Espanyes… la reina Maria Cristina casada amb Alfons XII tenia un fillet d’uns 8 anyets… i a aquest li va caure una dent… podeu imaginar quin problema tenia la cort… el Pare Coloma (va néixer 100 anys abans que en Carreras) era un jesuïta molt conegut i es va empescar una història d’un ratolí molt generós que es vivia en temps del rei Bubi… resulta que la mare reina MC, en la intimitat, al futur rei Alfons XIII li deia Bubi… és que parlava poquet i molt infantil…

Arribats aquí com que des de la meva cadira escolto les rialles que s’escapen de les vostres cares… us passo a la Biblioteca Cervantes virtual… on es poden llegir llibres virtuals de manera gratuïta…

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p281/12708301125618273432435/index.htm

Tot i que no és gaire llarg, si un no està animat a llegir-lo… tot i que ja us avanço que és molt interessant… i és la veritable història del Ratolí Pérez… cal que llegiu les planes 14 i 15…

I com que és una versió de 1.911 té un caire religiós, espiritual i adoctrinador… però el fons de la història és molt interessant…

Rellegim la plana 42

 Penso que als prínceps actuals no els llegeixen ni expliquen aquest contes… llàstima, ells s’ho perden !

Bé cadascú pot llegir al seu aire la proposta del pare Coloma, membre de la Real Acaèmia de la Llengua a la seva época.

Sigui com sigui per si encara hi ha algun incrèdul que segueix llegint al bloc… ara recordo que fa uns anys, devia ser el 2.006 es va estrenar una peli de dibuixos animats sobre el tema…

http://www.youtube.com/watch?v=le0BswMXIBc

Vet aquí la caràtula d’aquesta emocionant pel·lícula intantil… és canadenca.

 

Ben segur que us agradarà visionar-ne un altra fragment,

http://www.youtube.com/watch?v=JgEmgU06aso&feature=related

I, encara més espectacular la versió Ratoliuet 2,

http://www.youtube.com/watch?v=dQsXTEv9sXU&feature=related

De totes maneres si aneu algun dia per Madriz… podeu arribar-vos fins el carrer «Arenal» és un carrer proper a la plaça del Sol… del Madriz – Madriz…

http://www.casamuseoratonperez.es/

Gràcies a la casa del ratoliuet Pérez a Madriz… podeu visionar aquesta adaptació del conte ja una mica actualizada…

http://www.youtube.com/watch?v=gCX045J3dKQ

Bé,  jo volia penjar una carta (escric poc i menys cartes) al bloc de quelcom d’quest passat cap de setmana:

Benvolgut Ratolí Pérez,

Tenia una dent, la del mig de la barra inferior que bellugava com els de «Mira quien baila». I després de passar 4 dies amb aigüetes de la mare-àvia i algun que altra sobre de l’apotecari… com que la dent seguia ballant i ensopegava amb qualsevol cosa menjívola que s’atrevia a entrar a la boca… el divendres surtint de classe, «raudo i veloç» vaig anar a ca la Cristina, que és dra. especialitzada en odontologia… vaja el que normalment coneixem com a dentista… però ella té unes mans d’àngel…

Intercamviem uns mots… i començo a fer «meditació trascendental» ella molt professional posa unes imatges a l’ordinador amb coloraines… és el plànol de la meva boca… i de la seva problemàtica… resulta que teníem pendent «matar unes arrels d’un queixal entremaliat»… jo encara tinc temps per a recordar que em preocupa la dent ballarina….

Una ràpida injecció em deixa la barra superior com per no cantar en un bon temps… i segueix una altra punxadeta a la inferior… però jo segueixo passejant pel Nirvana… Potser va passar mitja horeta quan esclto una veu que em diu:

– et faig mal?

– Uau!!! ni els indis del Gerònimo estaven tant ben entrenats…

– Bé, cap problema… ets una mica nerviós… una altra dosis i treurem a ballar la dent.

Jo vaig aclucar els ulls… somniava amb les aventures del ratolí Pérez… sempre amunt i avall com els trobadors de l’edaqt mitjana… però amb una vida plena d’experiències… per un moment em va semblar que parlava amb una damisela…

– Ara et col·locaré un «taponet», apreta amb força uns 10 minutets… després et mires al mirall i segur que ja podràs menjar quelcom, ni massa fred, ni massa calent… i no t’oblidis a partir de l’endemà de fer cada dia 3 sessions de swing amb el dentrifici i suc de canyell…

Gairebé no podia dir ni fava…, mecànicament vaig pagar a la sortida… vaig anar com un robot al cotxe i cap a casa falta gent…

Pel camí, ja no recordava que Carlemany va anomenar a aquest indret «La Vall dels Àngels»…  sense adonar-me ja estava a caseta… i per postres m’havia oblidat d’agafar la DENT… la Dra. va pensar que ja era massa gran per aquestes coses.

Vaig ajudar a preparar les coses pel viatge del cap de setmana a veure les sirenes de Llançà…

Vam arribar de nit… sort que la lluna era maca i joganera amb el núvols… però aviat em vaig cansar de seguir-la i quan vaig escoltar: A taula que hi ha sopeta ni calenta-ni freda… vaig anar a taula i amb una mirada de gràcies vaig començar a sopar… els fideuets passaven bé… i ja no vaig notar la ballaruga dentota… però la llengua joganera com és passava una i altra vegada fins a fer-se mal al forat nou… ella volia conèixer aquest nou espai dins la meva boca… clar, ja portem 50 llargs anys junts i ara hi havia novetats… i la llengua acostumada a xerrar i xerrar, també vol aventurar-se pels espais nous.

A la nit vaig anar a dormir aviat… i mentre llegia una novel·la històrica… la mà es va desviar algunes vegades sota el coixí per veure si hi havia quelcom…

Bé ja he dit que m’havia descuidat la dent a la consulta de la dentista… però la il·lusió fa fer coses, el cor a vegades ens fa fer coses que el cap no controla…

No hi va haver sort… i com que no em concentrava gaire vaig acabar posant el punt de llibre a la plana que no avançava, vaig deixar el llibre a la tauleta, vaig tancar el llum, vaig tornar a posar la mà sota el coixí i vaig aclucar el ulls.

Encara estava en el primer somni que sona el despertador… el mòbil està ensenyat i em recordava parlar un moment amb el fill que té el bon costum d’anar a trebalalr a les 3 de la matinada i jo a 2/4 de 3 li recordo que va bé estar aixecat i esmorzar una mica abans d’anar a ltreball… vaig anar a canviar l’aigua de les olives, després em vaig tornar al llit…i  com qui no vol la cosa vaig tornar a mirar sota el coixí.

El diumenge encara recordava el tema però vaig procurar estar ocupat… per un moment vaig pensar que com que jo al lar del curs escolar dormo a BKN, el ratoliu Pérez haria anat allí i no m’havia trobat i ell estaria preocupat.

El diumenge al vespre vaig arribar ja de fosc a casa… em vaig posar còmode, amb «pijama primaveral» per a sopar i veure la sèrie «POIROT» el detectiu més carismàtic d’Agatha Christie…

Estava una mica cansal del descans del cap de setmana al mar de Llançà… i vaig decidir anar a dormir aviat… amb la il·lusió d’anar al llit i mirar sota el coixí em vaig descuidar d’escriure la carta i posar la dent sota el coixí.

Com diu el Petit Príncep cal fer les coses que es puguin complir…

Per això aquest vespre he escrit 4 ratlles, a mà… amb llapis com abans… i he demanat al ratolí Pérez que em perdoni, per haver abandonat la dent a la vall dels àngels, però que li demano una moneda amb la seva efígie per a poder explicar als nens i nenes que ratolí Pérez  existeix… almenys dins el cor de les persones que encara no estan «espatllades2 per la societat consumista que ens ha tocat viure…

Bé m’ho pensat millor… que porti la moneda a qualsevol nen/a que li hagi caigut la dent avui… jo em conformo en poder somniar que em vens a veure i fem petar la xerrada tota la nit… demà em despertaré nou i et dibuixaré més guapo que mai.

Un petó pel ratolí Pérez… ara parlo amb una mica se xiulet… però la Cristina ja m’està preparant una solució… perquè pugui seguir xerrant pels descosits…

Llàstima que tinc la màquina de fer fotos espatllada des de la nevada… però ara quan ric i obro la boca… tinc un túnel enmig de les dents inferiors… puc fer la competència a la Gerunda que vol fer un forat a la ciutat de GirOna.

Si algun lector serio s’ha migadormit… unes imatges del col·lega Mr. Bean, el dia que va anar al dentista…

http://www.youtube.com/watch?v=6mpDdSErO8c

Abans de seguir podem visionar 3 fragments i coneixerem millor les nostres dents:

http://www.youtube.com/watch?v=SlUMYnOCgIQ&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=WJ00zIWKeRI&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=4tGSkJmJPuA&feature=related

Encara que sigui bastant republicà, us adjunto un testimoni autografiat de la dedicatòria del conte,

Us afegeixo la placa que trobareu al costat de la porta de la casa de ratoliu Pérez a Madriz, és perquè no us desorienteu !

Si encara us manca alguna dada:

 

han quedat moltes coses al tinter… però haig d’anar a dormir aviat… avui ja tinc la carta… i la dent segueix amb la Cristina… però Ratolí Pérez ho entendrà…

Aquí tenim un bon company que ens proposa fer musiqueta amb la boca… encara que hi falti una dent es pot fer tranquil·lament,

http://www.youtube.com/watch?v=pJzlrqG5BfI

Per acabar us proposo visionar un filmet i així poder acomiadar la dent blanca incisiva que m’ha deixat aquest cap de setmana…

http://www.youtube.com/watch?v=pE-od-VKZlQ

Un Petó.Net

Cerverí de GirOna