Després de dies de molta feina ens reintegrem al Bloc… les lletres ja ens anuncien un temps de flors… i papallones multicolors…
M’agradaria recordar una mica la mitologia, en especial l’hel·lènica:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia
Seria bo quedar-nos amb la idea que la Mitologia és un sistema relativament coherent de mites que fonamenten una religió o un sistema de creences, o bé un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Un mite té com a característiques principals el ser una narració on no es pot destriar fàcilment contingut i la història. Els temes es basen en explicar l’origen de l’univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants. Deixant a part la relació mitologia-religió (Ja que molts creients es poden ofendre si s’anomena mitologia al seu sistema de creences, d’altres accepten que no cal creure literalment en les històries que surten als textos sagrats, sinó que cal veure-les com a representacions figuratives (al·legoria) del seu sistema de fe)…
Podem acceptar que el terme mitologia s’aplica més sovint a llegendes antigues, com la grega o la romana… i com que portem uns 3.000 anys de civilització des que els hel·lènics ens van permetre entrar a la història… en especial de la Mediterrània… recordarem unes dades :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_grega
Bé com que els déus, semidéus, herois, amics i simpatitzants la sabien molt llarga i no acabaríem mai ens concentrarem en la parella Zeus – Demèter…
Proposo visionar un documental animat sobre el Zeus…
http://www.youtube.com/watch?v=ZASjanu0-KU
Bé, hem d’aclarar que Zeus… era bastant tastaolletes i una mica informal… aviat es va enamorar de Dànae, i més tard de Hera, Leto, Demèter, Díone i Maia… i no vull ser exhaustiu per no cansar… si en concemtrem en el matrimoni Zeus & Demèter…
Va ser una parella enamorada… llur de la seva unió va sortir Persèfone… Περσεφόνη ( en grec clàssic) i com que la mare coneixia què és enamorar-se i perdre la persona estimada va decidir amagar a la seva filleta dins un bosquet una mica amagat de l’Olimp (residència dels déus) aquest espai estava limitat per un prat amb tota mena de flors… Persèfone era una criatura ingènua… no havia conegut cap déu ni mortal… i jugava a cercar flors per olorar i es divertia col·leccionant olors, perfums i flors de tota mena…
En un altra indret vivia Hades… que també era déu… fins i tot germà de Zeus… però després de moltes peripècies que no venen al cas, els primers déus, que encapçalava Urà i que representaven les forces més fonamentals de la natura: el cel (Urà), la terra (Gea), la mort (Tànatos)… van ser vençuts per uns déus nous i més potents… els Titans capitanejats per Cronos… i aquests van ser desplaçats per Zeus i tota la seva família… i hades sempre va ser un déu conflictiu… era conegut com l’invisible… però controlava el mal i en especial la mort…
Bé retornant a la relació Zeus-Demèter-Persèfone-Hades:
Hades estava una mica avorrit d’estar sempre invisible i esperant quealsevol mort… va pujar a la terra… i passejant camí de l¡Olimp va veure un prat molt ben decorat de flors de tota mena.. i una nina que anava de flor en flor com si fos una papallona… i se’n va enamorar…
Qualsevol romàntic defensarà que enamorar-se és la situació ideal, perquè entén que res al món mereix comparar amb aquesta felicitat que genera la passió amorosa… però els mortals sabem que l’enamorar-se és un estat de bojeria transitòria i que per sort no dura tota una vida que seria una eternitat… (l’amor és una altra cosa)
Resulta que Hades es va enamorar com un adolescent o qualsevol mortal… i com que sabia que Peresèfone era filla de Demèter (que era germana seva i tenia un caràcter ! ) va optar per fer servir el magí i preparar un engany on cauria la Persèfone… així que es va convertir en una magnífica flor
i quan Persèfone s’hi va acostar, en un plis! plas! se la va cruspir…
i l’espavilat d’Hades sense descansar ni un moment va anar cap els seus dominis… recordeu que viu a l’interior de la terra… allà on els poetes anomenen l’Avern… (els judeo – cristians el coneixen per l’Infern).
Una vegada allà… gaudia de la visió de Persèfone… i com que volia establir una relació més ferma…
però abans de seguir seria bo veure com el representem actualment a Hades
A simple vista ja es veu que és un animalot, tot un guerrer, amb un cervell petitó però amb ganes de fer mal…
Podeu imaginar que Persèfone li fugia… i no volia saber res d’ell…
Bé és moment de que us presenti a la gentil damisela… és que parlem d’una nina, model de nines… i més en la época clàssica dels hel·lènics…
començarem per una ceràmica… penseu que té uns 3.00 anys i els artistes de l¡epoca tenien pocas recursos…
seguirem per una imatge d’un esculptor clàssic… el marbre és més agrait amb els déus de l’Olimp…
Quan van arribar dins l’Avern… segons els dibuixants moderns seria una cosa semblant:
però el meu cor de nen prefereix una representació així:
Intentarem retornar al relat mitològic:
Demèter com a bona mare, va trobar a faltar a Persèfone… i aviat va començar a anar amunt i vall cercant a la seva filla.
Va començar a descuidar d’animar la floració, donar vida a les plantes i arbres… i al llarg de la setmana que va cercar sense resultat la vida a la terra es va començar a marcir…
Va anar a l’Olimp a parlar amb Zeus… (tot i que en aquella época no hi havia futbol) ell va excusar-se en que tenia feina i no podia ajudar a trobar a Persèfone…
Demèter va marxar enfurismada… per sort va aixecar la mirada cap el cel… i el sol, que tot ho veu, es va apietar d’ella i li va explicar que feia uns dies havia vist com el malcarat d’Hades passejant pel prat i que s’havia convertit en una flor exòtica i carnívora… i que finalment s’havia cruspit a la ingènua Persèfone… i que havia desaparegut en un obrir i tancar d’ulls…
A Demèter… li va faltar temps, i sense pensar-ho 2 vegades cap a l’Avern falta gent…
Hades que se les sabia totes… recordeu que sap + el diable per vell que per diable… coneixia les propietats de la magrana…
Entre nosaltres, penseu que fins i tot la Bíblia, jo la començo a rellegir sempre pel «Càntic dels càntics» i aquest preciós relat entre salomó i la reina de Saba… ens explica entre altres coses interessant sobre l’amor que la magrana és signe de fertilitat… i per postres els Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah.
Podeu llegir algun fragment d’aquest interessant llibre:
http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ct+1%2C1-8%2C14&id24=1&pos=0&set=15&l=ca
Comprovareu que la magrana surt diverses vegades… i que Salomó està ben enamorat de la reina de Saba
El sempre criticat Hades sabia coses sobre la magrana… i va temptar a Persèfone amb una magrana madura… aquesta inconscient va començar a menjar uns grans…
Recordeu que si us taqueu amb el suc de la magrana no marxa ni amb un «lleva-taques» modern… marca propietat…
Quan va arribar Demèter, Persèfone s’acabava de cruspir el gra número 6… la mare va fer un crit tant esgarrifós i fort !!! que Zeus va deixar la copa i els seus amics i va baixar en un tres i no res… però ja era massa tard… va haver d’aplicar una solució salomònica…
Com que Persèfone havia menjat 6 grans de la magrana havia de viure 6 mesos amb Hades dins l’Avern… i després pujaria a la terra, Gaia, 6 mesos a compartir estada amb la seva mare Demèter… per això des d’aquell temps quan Persèfone viu amb Hades, Demèter la troba molt a faltar i plora desconsolada… és la pluja i fins i tot la neu i alguna pedregada que cauen sobre els mortals per a recordar-nos que això que he explicat va passar i no ho hem d’oblidar mai… després arriba Persèfone a la terra, i Demèter està tant contenta de la seva companyia que les més diverses flors surten i broten de qualsevol lloc… i els arbres i les plantes creixen, els surten borrons, i unes magnífiques i oloroses flors que esdevenen magnífics fruits que ens alegres la vida i ens alimentn de manera natural… però el cicle es repeteix…
Ara ja sabeu d’on ve la Primavera… a propòsit fa uns dies que ja ha arribat a la terra actual… i com que el temps fa una mica el 2burro» ens ha deixat un record pictòric a la faça de l’escola.
Des d’aquí gràcies a tots els col·laboradors, en especial a Lluís Bosch Martí pel seu sentit cromàtic i la paciència en explicar-me la paleta de colors, a la Montse Valentí creativa i autònoma, a la Mercè que va treballar de valent, al Pere i en Joan que han fet unes magnífiques fotos i que ben aviat podrem gaudir des del bloc (quan tingui temps de penjar l’àlbum)
Si us acosteu a l’escola, a tots en general us recomano aixecar el cap cap el cel… contemplar la façana, recordar les aventures de Zeus amb Demèter, patir una mica amb la Persèfone i Hades… tenir un record per la reina de les neus… que també ens ha visitat…
Com que ja ens hem guanyat una mica de música us proposo una versió operística:
http://www.youtube.com/watch?v=896vYxD_Jjc&feature=related
Com a primícia, visionem unes imatges del capvespre… ara gràcies a persèfone encara estan una mica millor… ja m’ho explicareu !
Ben segur que haureu observat que a la façana en el balcó principal, hi ha una imatge del temple de l’Olimp però en una versió juganera… és un veritable laberint…
(mentre escolteu Vivaldi)
http://www.youtube.com/watch?v=0htwQ2YDhM8
com que els colors poden ajudar a pedre’ns i cal retrobar el camí
per a poder anar aviat, als braços de Morpheus, a poder dormir
us adjunto el dibuix base… és de nivell P3 però sempre fa goig poder compartir un joc alm els déus !
Si algun mortal encara vol jugar amb els déus té una oportunitat d’or… sols has de connectar amb Ikariam:
http://www.ikariam.es/?kid=a-03809-02209-0903-a070712f
Un Petó.Net
Cerverí de GirOna
PD.- Ara ja disposem d’un grapat d’imatges de la façana gairebé acabada… es nota una mica + de treball. Gràcies Montse & Joan per la vostra gentilesa: