Comencem amb flors… els Jocs Florals també tenen Flors…

Podem fer una primera ullada a la viqui:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Florals

Quedem-nos de moment amb:

«Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa l’any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l’auspici dels monarques catalanoaragonesos… apala ! ara es compliran 687 anys, que està aviat dit i escrit, dels primers Jocs Florals a Catalunya.

Cal remarcar que al principi ja eren uns jocs de Primera divisió… jo mateix com a trobador en puc donar fe… tot i que vaig deixar-vos el 1290 vaig presenciar des del meu descans terrenal que al 1323 els 7 trobadors reunits a Tolosa (el que ara a l’estat francès anomena Tolouse… i nosaltres Tolosa de Llanguadoc… sí home allà on actualment hi ha l’Ariadne i l’Airbus…) van posar les bases per aquest esdeveniment cultural de primer ordre…

Sobregaya Companyia dels Set Trobadors o Jocs Florals de Tolosa és una de les primeres acadèmies literàries del món occidental, instituïda a Tolosa de Llenguadoc l’any 1323. Va convocar un certamen literari en què hi van participar també trobadors i poetes catalans. L’occità era la llengua del consistori durant els primers segles, però més tard s’hi introduí també el francès, el qual esdevingé l’única llengua utilitzada. Actualment es convoca el certamen literari en francès, occità i català.

El Consistori instaurà una competició poètica anomenada Jocs Florals en què, durant els primers segles, s’usava el model de la llengua trobadoresca, la qual cosa sovint podia resultar artificiosa; però s’hi van sotmetre la majoria de poetes catalans fins ben entrat el segle XV.

Entre els grans escriptors francesos, Pierre de Ronsard i Victor Hugo foren premiats als Jocs florals.»

Però podem cal retornar als orígens… i deixar clar 2 coses:

1.- Un trobador és un poeta cantor de l’Edat Mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en Llengua Llatina, és a dir, els clergues. El terme «trobador» especifica aquell «poeta» que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de Música, de Retòrica, de Lírica, és a dir, que pertany a la noblesa, o que, si més no, ha après aquestes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguin difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella època era analfabeta i tota aquesta literatura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no pas en llatí.

2.- Els trobadors normalment cantaven en occità, però aquesta llengua era artificial, era una llengua més o menys unificada per part dels trobadors «llengua koiné». Sovint hi tenia més presència el dialecte llenguadocià, però fou al principi el Llemosí el centre més important de la cultura trobadoresca.

Perquè ho tinguem + fàcil seria l’aranès actual…

Seria bo fer una paradeta i comprovar l’evolució de diversos mots en diferents llengües familiars:

Taula de comparació de llengües romàniques:

Voldria afegir pels «despistats» que només pensen en els nacionalismes centralistes… que autors de capçalera com pot ser en Dante Alighieri també va escriure una mica amb occità…

Els experts consideren que un dels passatges més notables en occità en la literatura occidental, es troba en el 26è cant del Purgatori de Dante, en què el trobador Arnaut Daniel respon al narrador:

«Tan m’abelhis vostre cortes deman, / qu’ieu no me puesc ni voill a vos cobrire. / Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan; / consiros vei la passada folor, / e vei jausen lo joi qu’esper, denan. / Ara vos prec, per aquella valor / que vos guida al som de l’escalina, / sovenha vos a temps de ma dolor»

I traduït al català modern:

«Tant m’abelleix la vostra cortesa demanda, / que no puc ni vull amagar-me de vós. / Jo sóc Arnaut, el que plora i va cantant; / consirós veig la passada follia, / i joiós veig el que esperava el dia després de mi. / Ara us prego, per aquell valor / que vos guia al cim de les escales, / assegureu-vos-en del meu dolor»

Us poso una pintura retart del poeta clàssic DA

Si algun voluntari lector vol ampliar el seu coneixement de l’occità pot passejar i/o escoltar:

http://www.radio-occitania.com/

Tranquils podeu escollir occità-català-francès-anglès

Retornem a lfil dels Jocs Florals

En el context de l’epoca inicial dels jocs Florals l’única cosa valorable en un poema era la seva perfecció formal, segons els models imposats pel Consistori de Tolosa.

D’aquest conjunt, els autors catalans més destacables són Andreu Febrer i, sobretot, Jordi de Sant Jordi, que significa ja un punt d’inflexió entre l’antiguitat lírica trobadoresca i la lírica ja prou deseixida d’aquestes influències, pròpia dels altres grans poetes catalans del segle XVè, Ausiàs March i Joan Pois de Corella.

Comencem per JORDI DE SANT JORDI…

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_de_Sant_Jordi

Fem una parada i deixem-nos emportar per la interpretació del Raimon… ara me’n recordo… la censura va silenciar aquest interessant poema: «Desert d’amics» i ara no tenim cap gravació… per sort en el meu arxiu hi ha un retall d’aquest interessant poema:

 com que imagino que ja comenceu a portar ulleres us faig a mans una interpretació del fragment que va intentar cantar en Raimon…

jordi-de-sant-jordi

Aquest poema és també de Jde SJ i és cantat pel Raimon… que gaudiu de la seva obra:

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=456&titol=22

Després d’aquest autor, podem passar a l’Ausiàs March

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March

Com que és un autor + conegut us deixo que el repasseu al vostre ritme però us proposo rescoltar a Raimon amb «Veles e vents»

http://www.youtube.com/watch?v=A_T70eUx5yI&feature=related

abans de deixar aquest magnífic autor occità -català, unes imatges:

pintura retrat... tot un cavaller i trobador

tomba a València

portada de les obres a l'Institut Cervantes

JOAN ROIS DE CORELLA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella

Tot i ser poc conegut va ser, amén de guanyador dels Jocs Florals un interessant poeta:

Vet ací un poema seu:

«Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tals que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.

Si muir per vós, llavors creureu
l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu.

Que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.»

Però com molt bé sabem i recordem els catalans… hem tingut temps difícils i a les acaballes del segle XV els Jocs Florals i la cultura catalana va sofrir un gran «contratemps»… degut a la unió dinàstica amb Castella…

Amb paraules tretes de la web de la Generalitat…

http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia4.htm

«Afeblida demogràficament i econòmicament, i amb una monarquia absentista des de la unió dinàstica amb Castella, als segles XVI i XVII Catalunya va viure un període de decadència, en oposició a l’anomenat «Segle d’Or» castellà que seguí a la conquesta d’Amèrica. Les pretensions unificadores de la monarquia hispànica van estar a l’arrel d’un nou conflicte de Catalunya amb el rei, l’aixecament secessionista conegut com a guerra dels Segadors (1640-1659). El tractat dels Pirineus (1659) que posà a aquesta guerra fi sancionà, però, l’annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la monarquia francesa, mentre que les institucions polítiques catalanes passaren a ser fortament controlades per la monarquia hispànica.»

Anys + tardans i per sort vam poder a parlar de  

 Podem conèixer una mica aquests insignes catalanas preocupats pels Jocs Florals:

• La Flor Natural és el trofeu dels Jocs Florals de Barcelona a la millor composició poètica de tema lliure, anomenat tradicionalment «d’honor i cortesia». POESIA D’AMOR

http://ca.wikipedia.org/wiki/Flor_Natural

Si disposeu de temps podem fer una parada amb els 2 autors de Girona:

Antoni Puiverd

http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Puigvert_i_Romaguera

I per a poder llegir…

http://lletra.uoc.edu/especials/folch/puigverd.htm

Quim Espanyol

Tot i que viu de l’arquitectura i del mestratge a la universitat a BCN, escriu com a passió, i va aconseguir un guardó als jocs Florals de 1998… als anomenats Jocs Florals de Barcelona, que en realitat són els de Catalunya i més pròpiament Països Catalans

serà bo rellegir aquest article publicar al «Dimoni» a Santa Eugènia – Girona

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.eldimoni.com/imatges/foto/quim_espanol2.jpg&imgrefurl=http://www.eldimoni.com/article.php%3Fid_article%3D3537&usg=__DIac7J_IqrT6UwRVGguHqv-LinI=&h=198&w=265&sz=14&hl=ca&start=7&um=1&itbs=1&tbnid=7_HtFCOdhVOlKM:&tbnh=84&tbnw=112&prev=/images%3Fq%3Dquim%2Bespanyol%26um%3D1%26hl%3Dca%26lr%3Dlang_ca%26sa%3DN%26rlz%3D1R2GPEA_es%26tbs%3Disch:1

•  l’Englantina d’or a la millor poesia patriòtica que parli de la pàtria catalana des d’un punt de vista simbòlic, històric, metafísic o d’exaltació, de la totalitat o només d’una sola part dels Països Catalans.
•  La Viola d’Or  i Argent, a la millor poesia inspirada en noble sentiment d’humanitat o que enalteixi la fidelitat als valors espirituals. …

Tot i que els Jocs Florals degut a la proliferació de mitjans àudiovisuals multimèdia ja no són el que havien estat… el premi actual és interessant:

S’atorga un únic premi al millor recull de poemes en llengua catalana de tema lliure. Aquest premi està dotat amb 10.000 €, import sobre el qual es practicarà la retenció establerta per
la normativa tributària vigent, i l’obra es publicarà posteriorment en la col·lecció “Els llibres de l’Óssa Menor” d’Edicions Proa, la qual signarà un contracte amb l’autor.

L’autor premiat serà proclamat Poeta de la Ciutat, i durant un any tindrà una presència destacada en l’activitat poètica de Barcelona.

Si hi ha algun poeta que està passejant pel bloc i no recorda on ha de presentar el seu treball:

http://www.bcn.cat/cultura/jocsflorals/2010/

I com que la cultura és plural… hi han d’altres Jocs Florals  en llengua catalana també interessants…

Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València

Els Jocs Florals també es van reinstaurar a València al segle XIX, organitzats tradicionalment per Lo Rat Penat, que encara és la institució que els organitza tots els anys, amb menor repercussió cultural, però, que a finals del segle XIX i principis del XX, encara s’hi donen més de 17 premis de valuosa quantia econòmica i prestigi. Tot i que els jocs florals de València han patit una pèrdua de prestigi relacionada amb el desprestigi de l’organització que l’organitza, Lo Rat Penat, arran de la Batalla de valència, prova de la bona salut dels Jocs Florals de València és el fet que en l’any 2008 se celebren els CXXV JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE E VALÈNCIA, sent aquest el seu nom original i que encara conserva.

Des de les acaballes dels anys 70, als Jocs Florals de València hi participen autors que segueixen les secessionistes normes del Puig, i que al contrari de les normes del Castelló, recolzades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, són utilitzades pels sectors de la societat valenciana que consideren que el valencià és una llengua diferent al català. Aquest biaix ideològic no impedeix que els Jocs Florals de València estiguen patrocinats per la  Generalitata Valenciana, la Diputació de València, L’Ajuntament de València i l’Arquebisbat de València entre altres institucions. L’autor que més vegades ha guanyat els Jocs Florals de la Ciutat e Regne de València ha estat Anfós Ramon.

A part de la ciutat de València, també es celebren uns altres jocs florals, els de Nules. Junt amb la capital, és la única població on se celebra aquesta festivitat, tot i que amb molts menys anys i antiguitat que la ciutat de València, ja l’any 2.008 es va celebrar la LV edició dels Jocs Florals de la Vila de Nules.

Jocs Florals Internacionals

Els Jocs Florals de Barcelona i València van inspirar la celebració, a partir de 1.908, dels Jocs Florals Internacionals, el concurs literari en esperanto de més prestigi abans de la II Guerra Mundial.

Jocs Florals de la Llengua Catalana

Van començar el 1941 a Buenos Aires (Argentina) i després de fer una volta per diverses ciutats del món… el 1978 van sedimentar-se a BCN on encara hi són instal·lats… i per molts anys els puguin organitzar.

A l’escola des de fa una trentena d’anys també tenim els nostres Jocs Florals… amb guardons amb les 3 categories:

Flor Natural

Englantina

Viola

També concursem en la modalitat de Prosa, Dibuix i Auca per equips de 2-3 alumnes. Esperem que sigui una pedrera cultural pels futurs poetes, literats i artistes en general.

Retornarem a unes dades sobre els 7  Trobadors… origen de tot el que hem estat llegint…

L’agrupació de trobadors creada l’any 1323 a Tolosa (Llenguadoc) amb el propòsit de mantenir la poesia trobadoresca, raó per la qual els membres —cinc burgesos, un teòleg i un noble— foren anomenats mantenidors. Aquests tingueren cura de l’organització de concursos anuals de poesia, que no aconseguiren, però, d’aturar una decadència de la creació poètica autòctona. El 1350 encarregaren al canceller Guilhem Molinier la redacció d’un codi de l’art de trobar, publicat sis anys després amb el títol de Leys d’amors.

No oblidem que «gai» és un mot provençal que vol dir alegre, i fa referència a la composició poètica

A BCN les escoles també tenen els seus Jocs Florals:

cartell_jjff

També podem fer una ullada al full informatiu de la Caseta de la Devesa de Girona:

http://www.girona.cat/caseta/maig/jjffbases.html

Ara ja tenim una mica més clar el Tema dels Jocs Florals… podem escoltar una música amb swing dels Luthiers (que són uns bons trobadors d’aquests temps), i ens acomiadem.

http://www.youtube.com/watch?v=RspVgA2C6jY&feature=related

Un Petó.Net

Cerverí de GirOna