Comencem desitjant PAU a tots els Bons Homes i Bones Dones… en el sentit + ampli… quan la Mercè em suggeria tractar el tema dels CÀTARS, el cor em va fer uns batecs accelerats… tenia una ocasió d’or per a poder parlar dels meus coetanis.

Seria bo començar per visionar un documental de 6 minutets de la sèrie Dragui… que ens ajuda a entendre la Història de Catalunya.

http://www.youtube.com/watch?v=75g5CcBFUuI

Abans d’avançar en el tema encara és prudent escoltar detingudament i visionar els llocs on van viure i morir aquesta extraordinària gent…

http://www.youtube.com/watch?v=TDvXy0DS8v4&feature=related

cal fer esment que a la darrera filmació que acabeu de veure, des del minut 2 fins el 4.30 està gravat a Girona… als jardins de Torre Gironella & Muralla, fa uns 3 anys per la Festa de les Flors… on els ciutadans de Girona i visitants vam poder compartir una oració que va durar una horeta amb diversos membres actuals però que encara segueixen els ritus càtars.

Però qui van ser els primitius CÀTARS ?

Podem passejar per la viqui… però correm el perill de perdre’ns entre les branques de tanta informació.

Anem a aspectes + concrets i contrastats:

• El càtars eren de confessió cristiana de tipus gnòstics que no acceptaven l’organització sant Pare – cardenals – bisbes – capellans. 
•  
• Va sobresortir des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l’Àsia Menor, els Balcans, el nord d’Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya
• El catarisme s’estengué per tota la Cristiandat, tant en l’àmbit occidental llatí, com en l’àrea oriental bizantina ortodoxa.
• Tenien unapredilecció per Maria de Magdala i el Sant Grial.
• Els seguido rs d’aquesta corrent es coneixen com càtars o també albigesos.
• Sovint s’anomenaven a ells mateixos Bons homes o Bons cristians.

[el mapa ja el comentarem + endavant]

Ja tenim clar que era una gent que vivia el misatge evangèlic com els primers cristians… això es complica…

Recordem que sembla ser que el mestre Jesús va organitzar el Darrer Sopar a casa de l’apòstol  Marc (aprofito per convidar als lectors que repassin una mica… en el fets dels Apòstols se’l nomena com a Joan, però més conegut com a Marc… en el primer viatge que fa amb Pau… l’abandona a Pamfília i va anar a Jerusalem on hi havia + tranquil·litat… en el 2 viatge de Pau sí que l’acompanya i té un cert paper… al final de la 1 epístola de Pere, aquest es refereix -a Marc- com a fill seu… hem d’entendre que vol dir fill espiritual… els protestants consideren que era fill biològic… podríem seguir però no ajudaria a entendre aquest personatge… que sembla que va ser un dels 4 Gran Evangelistes.

Una mica controvertit, però ja des de bon començament els primers cristians el consideren un evangelista: Marc és segons la tradició cristiana l’autor de l’evangeli que porta el seu nom. Ja que ell no va ser deixeble directe de Jesús va basar el seu relat -sempre segons la tradició- en les ensenyances de Pere. L’autor més antic que va assignar a Marc l’autoria d’aquest evangeli va ser Papies de Hieràpolis, en la primera meitat del segle II, en un testimoni citat per Eusebi de Cesària.

Sembla que va predicar a Alexandria… i que s’associa a Sant Marc amb el lleó perquè el seu evangeli comença parlant del desert, i el lleó era considerat el rei del desert i perquè el seu evangeli comença parlant del riu Jordà i als seus voltants hi havia moltes feres, entre elles el lleó.

Si algú vol rellegir la bíblia, el sector de l’evangelide sant Marc i no el té a mà… ben fàcil:

http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+1%2C1-16%2C20&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

esculls MARC

Tot i que comença força bé, res en comparació amb l’evangeli de sant Joan… que és el meu preferit:

http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+1%2C1-21%2C25&id24=1&pos=0&set=15&l=ca

ara esculls JOAN… considero que les primeres 18 línies són un excel·lent tractat de la paraula -Déu. [ho explicarem un altre dia]

Retornat al que déiem… després del Darrer Sopar a casa de l’evangelista Marc… aquest va donar el calze a sant Pere (apòstol en cap) aquest ja convertit en cap de l’esglèsia va anar a Roma amb el calze… i un bon dia degut al perill de les invasions dels bàrbars (estrangers a l’imperi Romà)…  el papa Bonifaci IV -608 a 615- va sofrir una invasió molt forta a càrrec dels Lombargs encapçalats per Aguiluf que era una mena d’Atila… doncs bé el sant pare va decidir encomanar a uns monjos les restes de sant Pere i el calze Sant Grial… que van anar a parar a una ermita senzilla a la muntanya de la Verdera… on amb el temps i damunt hi van edicficar el + important monestir de tota la mediterrània a  l’edat medieval… el monestir de sant Pere de Rodes. De totes maneres el sant Grial… com que hi van haver diveros moviments polítics històrics entre els 3 blocs dels països catalans (casal de Barcelona, corona d’Aragó i regne de València) i va acabar a la catedral de València… probablement els Borja (també coneguts per la història com Borgia… en saben alguna cosa).

Tornem als càtars…  podem aprofitar una lliçó penjada a la web del Departament d’Educació, gràcies al col·lega Palau:

http://www.xtec.es/~apalau12/index10.htm

Si un va sobrat de temps pot cercar algun llibre, que n’hi ha un munt sobre el rei Artur i el sant Grial… si és un amant de la música millor escoltar o veure…

http://www.youtube.com/watch?v=fYRYm0o1nPo

Sols he penjat l’enllaç la 1ª part… n’hi han 14 fragment per a poder veure el film complert… vosaltres mateixos les poder trobar al youtube.es

Ja estem una mica esgotats… una nota d’humor no vindrà malament, aquesta llegenda medieval podia haver anat així:

http://www.youtube.com/watch?v=-xYuiJ8xPzs

Bé, ja recuperats… com que som bons investigadors haurem de siguir cercant… tornem a la serietat… en Richard Wagner ens ajudarà…

http://www.youtube.com/watch?v=7prUFflX0_E

i això sols és el Preludi… és un tema apasionant… en la lectura i en la música…

El + interessant és la filosofia que sustentava la seva manera de viure:

«A nivell doctrinal, el cristianisme càtar, es caracteritza per una concepció dualista^[1], basada en l’existència de dos principis independents –el Bé i el Mal-, responsables de dues creacions. El principi del Bé –Déu– dugué a terme la creació veritable: la de les coses que són realment, ço és, el Cel i els esperits, que no poden corrompre’s ni destruir-se. Per la seva banda, la creació perpetrada pel principi del Mal –el Dimoni– és la il·lusòria: la del món material, visible, inestable, on tot hi està sotmès a la corrupció, a la mort, al desordre, al sofriment, a la violència. El Dimoni, com que és incapaç de proporcionar a les seves criatures una naturalesa incorruptible, va necessitar usurpar una part de la creació veritable, de la qual la seva no és sinó un succedani grotesc, i, recorrent a l’engany i a la violència, va aconseguir fer caure uns quants esperits dins del món material, perquè, quedant-hi atrapats, li donessin vida.

Aquests esperits caiguts són les ànimes de les persones; a causa de la seva corrupció pel contacte amb el món material, quan moria el cos dins del qual estava empresonada, l’ànima no podia retornar al seu lloc d’origen –el Cel- i havia de reencarnar-se en un altre cos, trobant-se així tancada dins d’un cicle circular sense fi. Tanmateix, Déu, compadit de les seves criatures captives del Dimoni, va enviar a la Terra Jesucrist, un àngel que, per la seva condició d’esperit pur, no va encarnar-se en cap cos, sinó que, per fer-se entenedor a les persones, va dotar-se d’aparença humana. La missió de Jesús entre els esperits caiguts fou l’ensenyança de la doctrina de rebuig a les coses materials, i de la pràctica del consolament o baptisme per imposició de mans; posant en pràctica els ensenyaments de Jesús, les ànimes pogueren començar a trencar el cicle de les reencarnacions i tornar al Cel; així doncs, segons els càtars, Crist va realitzar la Redempció per la seva prèdica i no pas, com creuen els catòlics, per la seva mort a la Creu, la qual, els càtars, o bé la neguen, o bé la matisen considerant la mort de Jesús només aparent; en conseqüència, com que no havia mort, Crist no ressucità ni, menys encara, ascendí al Cel en cos i ànima.

Segons la concepció dualista, la Redempció representa l’inici de la fi del món de la matèria que, d’una manera natural, es consumarà amb el retorn al Cel de la darrera ànima captiva, ja que la creació il·lusòria no pot subsistir sense els esperits presoners.

El rebuig al món material, creat pel Dimoni, duia els càtars a propugnar un ideal de pobresa, castedat i alimentació vegetariana. Tanmateix, com que els cristians dualistes no admetien la idea catòlica del lliure albir, segons la qual, la pràctica del pecat o de la virtut resulta sempre d’una elecció voluntària de l’esperit, els càtars consideraven la seva estricta moral practicable només per aquelles ànimes arribades a un estat de puresa; els esperits encara no prou purs, queien inevitablement en el pecat, i havien de seguir, una altra vegada, el cicle de reencarnacions, fins que, un cop alliberats de la corrupció, haguessin esdevingut capaços de rebutjar el món material, i poder entrar al Cel, després d’haver patit la darrera reencarnació.»

I encara podríem afegir:

«El càtars només admetien com a textos sagrats el Nou Testament i els llibres sapiencials de l’Antic: l’Eclesiastés, l’Eclesiàstic, els Salms, els Proverbis i els Càntics; i els difonien traduint-los a la llengua vulgar, mentre que l’Església Catòlica, la Bíblia només la tenia en llatí.»

Ara serien els «teòlegs de la lliberació» … el temps avança però la història es repeteix…

Com que l’article promet ser llarg i no vull que ningú es mori en l’intent… farem aviat una parada tècnica i seguirem en una 2 i si cal 3 part.

Si algú té temps que llegeixi… alguna de les 3 propostes editorials:

 

 

 

Ara abans d’acomiadar-nos i donar-nos la PAU (una mica com ara ja fan els catòlics dins la missa), llegirem amb recolliment una oració molt coneguda però una mica esbiaxada als nostres dies:

Pregària càtara

PATER NOSTER

L’autèntica i secreta pregària càtara

El Sant Senyor, el Just Senyor, Déu dels esperits bons. El que mai s’equivoca, mai menteix, mai està errat i mai dubta de què no morirem en el món del maligne, un déu estrany, que ni som d’aquest món, ni ell és del nostre. Ensenyeu-nos a saber el que Vós sabeu, voler el que Vós voleu. Els fariseus bloquegen les portes del Regne, no deixen, ni entrar als qui volen entrar, ni ells mateixos hi entren. Però jo reso al meu Just Senyor, Déu dels esperits bons, car Ell té el poder de salvar les ànimes i transformar-les amb l’ajuda dels esperits bons, per a que floreixin com les flors. A banda dels bons, Ell dona la vida als dolents. I això serà així, mentre que les ànimes bones siguin en aquest món i fins que les últimes de les ànimes ungides abandonin la Terra. Les ànimes seves, venen dels set Regnes Seus, sortiren del paradís instigats per Lucifer que afirmava que Deu els mentia forçant-los a fer només el be. La mentida infinita del diable consistia en què ell prometia el be i el mal. L’enemic els prometia fer-los reis, comptes, emperadors, per a que fent servir una au podessin capturar-ne una altre i amb un animal poder atrapar-ne un altre. Els que l’obeïren baixaren a la terra i varen poder fer el be i el mal al seu gust, com «Deu en el Cel». Amb tot això el maligne, els predeia que era millor que fossin a baix , on podrien escollir entre el be i el mal, per ells mateixos, mentre que en el Cel, l’Altíssim, només els deixa fer el be, limitant la seva llibertat. Tan sols uns quants aconseguiren pujar al Cel de cristall i desprès ascendien mes enllà a la bombada celeste. Però d’altres queien i es perdien. Això fou així abans que baixar del Cel, Deu amb dotze apòstols i abans que neixes la Verge Maria, per a salvar les seves animes bones i tornar-les a la casa del Senyor que les estima.

Encara tindrem temps per a escoltar el «Padrenuestro» de la missa criolla:

http://www.youtube.com/watch?v=VPaWvriMY2M&feature=PlayList&p=D22C2B7E0AE7B600&playnext=1&playnext_from=PL&index=59

I una mica de la teologia del poble de Nicaragua:

http://www.youtube.com/watch?v=TTJIKJYrQ_o

Ens queda molt per contrastar sobre els CÀTARS, el rei Pere, Maria de Magdala…

Acabarem a la manera càtar:

“Gratia Domini nostri Jesu Christi sicut cum ómnibus vobis. Benedicite, parcite nobis, amen. Fiat secundum verbum tuum. Pater et Filius et Spiritus sanctus parcat vobis omnia percata vestra”

Un Petó.Net

Cerverí de GirOna