Situem-nos… quan era estudiant vaig tenir el plaer de llegir diferents versions d’un magnífic llibre escrit, en realitat, per un esclau ja que l’autor, + aviat el guionista era cec… es tracta de L’Odissea

 era un adolescent i aquetsta Excel·lent traducció que respirava poética i épica em feia somiar les aventures de l’heroi conegut aquí com Ulisses però que en realitat es deia Odisseu, d’aquí el nom del llibre.

Ben segur que tots el que hem llegit aquesta epopeia hel·lènica us ve al cap imatges com aquestes:

aventures amb les sirenes

Ulisses de viatge

Odisseu i Nausica

Les sirenes

Ulisses disfressat de pidolaire amb Penélope (Museu del Louvre)

masacre dels pretendents de Penélope en absència d’Ulisses.

atacant al cíclop Polifem

El cíclop Polifem tirant pedres com un volcà

Ulisses i la bruixa Circe

El seu amic Sísif, condemnat a pujar eternament una pedra per una poderosa pendent

i tantes altres que no acabaríem mai més…

Hi han versions per tots els gustos:

La versió en còmic… és extraordinària,

Un documental que ens permetrà entendre millor aquesta insuperable aventura clàssica… tenim feina per una hora i mitja, però val la pena

Si un prefereix l’audillibre, que és com una novel·la radiofónica… mentre pares el sol… però necessites unes 3 hores amb les orelles netes,

El + clàssics actualitzats, que ja deixem l’época analógica i anem per la digital, podem llegir la versió digital en llengua Cervantina a:

la Odisea

Amb paciencia i algún € podeu trovar versions + acurades a la xarxa.

S teniu sort i podeu consultar una interessant biblioteca de bibliòfil… llegiu la versió d’editorial Gredos,

 

Potser us será + fàcil la versió actualitzada el 20110,

A manera de resum:

• L’Odissea és el relat de les aventures d’Odisseu, un dels herois de la guerra de Troia, durant el seu viatge de retorn a Ítaca i de la venjanca contra els pretendents de la seva esposa, Penèlope.
• Amb la seva forca i astúcia, Odisseu és el model de la superació de les dificultats davant situacions fantàstiques, com l’estada al país dels lotòfags, dels lestrígons i dels cíclops, l’embruixament dels companys per la maga Circe, els estratagemes per esquivar les Sirenes i els monstres Escil·la i Caribdis, l’idil·li amb la nimfa Calipso, la trobada amb Nausica i l’estada al país dels feacis.

estructura dels versos a l’Odissea.

Pels + organitzats, a manera d’índex, la viquipèdia ens ajuda molt a recordar el relat del genial Homer,

https://ca.wikipedia.org/wiki/Odissea

Feliç lectura del XXIV cants

Bé però anem a ÍTACA,

Cal situar-se en el laberint d’illes de l’actual Grècia

En realitat Ítaca, és la illa petita de la dreta,

 igual algú s’imagina que és Amèrica en diminut o un rellotge de sorra…

Bé els geògrafs ens la descriuen: Ítaca (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l’est de la illa gran de Cefalonia a les anomenades Illes Jòniques.

És famosa perquè en ella, segons el criteri convencional, es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d’Homer, com escriviem abans.

Sembla ser que hi van néixer: Acamènides i Homer.

Recordem que Acamènides, era fill d’Adamastros d’Ìtaca, fou un company d’Ulisses, que en el viatge de retorn es va quedar a Sicília quan Ulisses va fugir dels Cíclops. Fou trobat per Enees que se’l va emportar.

Bé d’Ulisses / Odisseu ja n’hem escrit i llegit un grapat, no cal afegir-hi res, sols unes pinzellades de la seva esposa, Penèlope… que era una deessa i va ser com una diva d’aquells temps.

un grup de pretendents buscant els seus favors

Ulisses i Penélope

En una versió + moderna,

En la versió hel·lènica,

 mentre filava i desfilaba

Ulisses amb el seu impresionant arc lluita contra els pretendents de Penélope.

Deixem la literatura i anem per la societat… Ítaca formava part de la prefectura de Cefalònia, però a partir de l’1 de gener de 2011 aquesta prefectura es va dividir en 2 unitats: Ítaca i Cefalònia.

Podem recordar una sèrie de dades, a manera de telegrama:

• La llegenda fa derivar el seu nom de l’heroi epònim Itacos… les seves aventures s’han perdut, ni el cerverí de GirOna en recorda cap.
• En aquests 117 quilòmetres quadrats… amb el seu blau cobalt de la Mediterrània, es troba aquesta illa mítica, que sense el que hem explicat abans seria una insignificant illa de les 1.400 que conformen Grècia. Però aquest petit tros de terra és una pedra preciosa, un mite, un símbol.
• Va ser habitada al 4t. mileni abans de Crist… segons uns gravats trobats a Pilikata… altres troballes a la Cova de Loizos es poden datar entre el 3.000 i el 2.000 aC.
• Cap a l’any 1000. aC. el regne d’Ítaca dominava la zona de les altres illes Jòniques i la costa d’Acarnània.
• Al 180 aC. va ser inclosa com província romana d’Iliria. era l’época de l’Imperi de Roma.
• Sota el domini bizantí es va construir lun port conegut com Polis o Jerusalem que malauradament va quedar cobert de sorra després d’un terratrèmol al 967.
• Al 1.086 s’hi van presentar els primers Pirates nòrdics… Els normands van conquerir l’illa al 1.185 i va quedar com un feu, época feudal, de la familia Orsini i després dels Tocco.
• En 1.479 va ser saquejada pels otomans, que senyorejaven aquella zona. Els danys van ser molt importants i la major part de la población va ser capturada com esclaus. Els altres van emigrar… de tal sort que al 1.504  estaba pràcticament despoblada, i gràcies als Venecians que van concedir Privilegis, exempció d’impostos i concessió de terres als que la volguessin poblar aviat el nombre d’habitants es va recuperar.
• Al 1.569 es va construir la primera fortaleza dirigida per governadors Venecians sense que en general van ajudar a la seva prosperitat.
• Al 1.648 un altre terratrèmol va provocar grans pèrdues, i al 1.766 sant tornem-hi.
• Arribem al 1.797 l’illa va ser ocupada pels Francesos… segons els historiadors els havia estat cedida pel Tractat de Camp Formio del 17 d’octubre de 1797, i el 7 de novembre de 1797 es va crear el Departament d’Ítaca.
• El món va canviant… i el 25 d’octubre de 1.798 va ser ocupada pels Russos.
• El 2 d’abril de 1.800 va quedar integrada al protectorat rus-otomà de la República de les Set Illes.
• Com que el món és rodó… van tornar els Francesos el 20 de juliol de 1.807 i encara a finals d’octubre de 1809 Ítaca va ser ocupada pels Anglesos i va formar part de la República de les Illes Jòniques, sota protectorat Britànic.
• Quan el 1.821 hi va haver rebombori a Grècia, va donar asil polític als rebels grecs que van haver de marxar.
• El partit radical de T. Paizis, partidari de la unió d’un Grècia, i aixi va ser el primer  de juny de 1.864.
• Com era d’esperar hi va hever un nou terratrèmol… era el 1.876… i que s’han repetit el 1.912, el 1.918 i el + devastador el de 1.953.

Ja coneixem una mica millor la historia dÍtaca… potser aquest dibuix ens ajudarà a entendre com és de bonica i gran l’entrada al port natural de la capital…

Podem fer una navegació virtual de 5 minuts per aquesta badia…

Ja coneixem millor Ítaca… podem gaudir d’uns acudits de l’entranyable Ferreres que sovint en els seus dibuixos, veritables editorials, ens explica acudits de la política catalana i la seva relació amb aquest indret mític… ÍTACA!

 

 

Ara quan ens diguin que anem cap a Ítaca ja tindrem una idea millor…

Podem gaudir d’un poema del gran Constantino Cavafis… interpretat per Ismael Serrano

Ens acomiadarem amb una cançó de Lluís Llach,

Per si algún blocaire vol entrenar la veu…

ÍTACA

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Un petó.net

Cerverí de GirOna