Tot i que s’ha dit molt de Grècia, i en particular, en aquests darrers dies seria bo fer una parada als disbarats que s’estan dient als mitjans de comunicación social i fer un petit repàs al que ha significat aquest país per tots nosaltres.
Comencem per situar-nos Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d’Europa, situat a la punta meridional de la península balcánica.
De la clàssica Hel·lena ja n’hem parlat en altres articles… una història d’amor universal!
Podem visionar, si ens sobra temps… ara el capvespre d’estiu amb una beguda refreescant pot ser bon moment, el film sobre l’Hel·lena:
La historia és épica i una mica llarga d’explicar, podem un altre moment veure la 2ª part…
No oblidem que la mitologia grega és el bressol de la nostra civilització… La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites que fonamenten una religió o un sistema de creences, o bé un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular o l’origen d’un estat.
Un mite té com a característica principal ser una narració on no es pot destriar fàcilment el contingut i la història. Els temes es basen a explicar l’origen de l’univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants.
Fins i tot podem recordar la genealogía en la mitología grega…
El mite es distingeix de la faula, la llegenda i el conte —totes elles formes de narracions tradicionals— pel seu caràcter explicatiu i sacre.
Deixant de banda aquest aparttat que donaría per un grapat d’articles… potser será bo recordar alguns personatges grecs que han ajudat a avançar com a persones a la civilització dels seu temps i donar una empenta per millorar com ciutadans.
Qualsevol enciclopèdia ens recorda: La Grècia moderna té les seves arrels en la civilització de l’Antiga Grècia, sovint considerada el bressol de la cultura occidental i, com a tal, el lloc de naixement de la democràcia, la filosofia occidental, els Jocs Olímpics, la literatura occidental, la historiografia, les ciències polítiques, els principis científics i matemàtics i el teatre.
La Grècia moderna va establir-se el 1830, després de la revolta independentista victoriosa contra l’Imperi otomà.
Anem pels personatges… ens en deixarem un grapat però aquests són els que al notre senzill criteri han marcat més al món occidental… i ara un grapat de tecnòcrates amb bon sou, que ni coneixen aquests personatges, ni la seva obra i trascendència volen imposar el seu criteri i seguir amb una Grècia agenolada davant Europa… que no és més que una mitología… un brau (toro) que encara no s’ha civilitzat del tot.
En Cerverí de GirOna ens farà una adapació curta per recordar aquest mite que és Europa.
Europa, era una Formosa princesa de Fenícia (país de grans comerciants en els temps clàssics hel·lènics), filla d’Agenor i Telefaassa.
Alguns autors clàssics suggereixen que podía ser filla de Fènix. I aquí encara seria més sorprenent ja que Fénix és un ocell mascle amb les plomes daurades i vermelles, molt belles. Quan arriba a la fi del seu cicle vital, el fènix fa un niu de branquillons de canyella i després l’encén; el niu i l’ocell es cremen amb fúria i queden reduïts a cendra, de la qual sorgeix un nou i jove fènix. El fènix nou embalsama les cendres del vell en un ou de mirra i el porta a Heliòpolis (‘la ciutat del sol’, en grec), situada a Egipte. L’ocell es deia que es regenerava de les ferides d’un adversari, per la qual cosa era gairebé immortal i invencible -un símbol del foc i de la deïtat.
Un bon dia, mentre collia flors… Zeus veié Europa i se n’enamorà perdudament. Aleshores el déu es transformà en un brau blanc i s’hi acostà.
La princesa encuriosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca s’atansà per acariciar-lo.
Aleshores el brau, amb paraules dolces, la féu muntar al seu damunt i fugí al mar.
Finalment la retornà a la platja, però en comptes de les costes fenícies, Zeus se l’havia endut a Creta.
Un cop allà, el déu li revelà la seva identitat, feren l’amor i li va pessigar els pits.
De la seva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó.
Zeus la cedí a Asterió, rei de Creta, amb qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l’illa. Va gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o Hellotia.
El rapte d’Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu.
Ara ja coneixem l’origen d’Europa…
Tot i que a Brusel·les hi ha un grapat de tecnòcrates, no elegits per cap ciutadà… llogats després d’unes oposicions aparaulades entre diferents governs que mangonegen l’economia com si fos un joc Intel·lectual… però primer ens haurien de comunicar els seus exuberants sous, i algú s’ha preguntat perquè no cobren com els demés mortals? Que són la legió X? o són la guàrdia Pretoriana dels Cèsars de torn de l’Europa Migfundada i Migacabada? Us recordo que el meu pare ja deia: Els calers dels altres no els acabarem mai!
Anem, ara sí pels personatges:
Alcibíades (h. 450-404 aC)
Polític atenenc. Va ser alumne de Sócrates.
L’any 420 a.C., va ser triat estrateg.
Durant a Guerra del Peloponès va convèncer als atenencs perquè enviessin tropes a Sicília i va ser nomenat un dels quefes de l’expedició.
Però li van ordenar que tornés per enfrontar-se a l’acusació d’haver desfigurat les estàtues d’Atenes amb un grup d’amics aristocràtics. En comptes de tornar, va fugir a Esparta on va aconsellar als espartans com lluitar en la guerra contra Atenes. L’enveja ja existia en aquells temps… i podia acabar amb la teva vida!
L’any 407 aC, el van cridar de nou a Atenes i va ser reelegit cap de l’exèrcit. Però li van considerar responsable li la derrota atenesa a la batalla de Notium i es va retirar.
Va morir assassinat a Pèrsia.
Un clip multimèdia ens recorda aquest interessant personatge…
Alexandre el Gran (356-323 aC)
Rei de Macedònia i cap militar.
Alumne d’Aristòtil, va aprendre tàctiques militars sent soldat en l’exèrcit del seu pare, Filip de Macedònia.
L’any 336 aC, Filip va ser assassinat i Alexandre es va convertir en rei a l’edat de 20 anys.
Va ser un geni militar i, després de prendre el control de Grècia i altres zones del nord, va envair Àsia.
Finalment, va conquerir el major imperi de l’antiguitat.
Alexandre es va casar amb una princesa persa anomenada Roxana. Va morir a causa de les febres a Babilònia amb 33 anys. Mai s’ha pogut localitzar la seva tomba.
Hi ha un film Excel·lent per ajudar a entendre una mica la vida d’aquest irrepetible personatge que sols va viure 33 anys com l’amic JC, però que va dominar i culturitzar un espai immens del món conegut… si disposes de 2 hores i 3/4 pots veure el fim:
També ens pot ajudar aquesta quadrilogia:
1.- Canal Història I
2.- Canal Història II
3.- Canal Història III
4.- Canal Història IV
Anaxàgores (h. 500-428 a.C.)
Filòsof.
Va escriure «De la naturalesa», un llibre que va influir en nombrosos filòsofs posteriors.
Anaxàgores, amb la seva acurada observació, va deduir que el Sol era una massa i matèria candent i que la Lluna reflectia la seva llum.
Va ser també el primer que va donar una explicació sobre els eclipsis solars.
El clip multimèdia ens recordarà el més important d’aquest brillant filòsof,
Antígon (h. 320-239 a.C.)
moneda, la cara correspon a la versió moneda del rei Antígon.
Rei de Macedònia. Va regnar des 279-239 a.C.
Com a rei de Macedònia, també va governar Grècia i va ser un dels caps més poderosos del món hel·lenístic.
Els seus successors van regnar fins 146 aC, quan Macedònia i Grècia van ser finalment conquerides pels romans.
Si us animeu podeu jugar amb batalles d’aquesta época, aquí teniu una demo:
Millor deixem els joc pels adolescents i seguim amb els personatges grecs que han moldejat la nostra ciutadania…
Arístides (h. 520-467 aC)
Polític i general atenenc.
Procedia d’una família aristocràtica.
Arístides va ser un cap destacat en l’època de les Guerres Mèdiques i va ser estrateg en la batalla de Marató.
Podeu recordar + informació a la viqui:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Marat%C3%B3
Cada vegada que sentiu o parleu de marató… recordeu aquest gran estratega…
La marató té una llarga i curiosa història. El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Fidipides, qui l’any 490 aC va morir de fatiga després d’haver recorregut 42 quilòmetres des de la ciutat de Marató (Grècia) fins a la poli d’Atenes per anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa.
Ep! que els anglesos… imperialistes decimonònics i principis del XX… va reorganitzar el tema , ara la distància moderna de les maratons es va establir als Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del Castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City a l’oest de la ciutat. Coses dels temps moderns i dels oblids de la nostra història. Pobre Grècia! Pobres de noslatres!! (afegeix en Cerverí de GirOna).
Curiosament i degut a enveges, al pobre Arístides, el van condemnar a l’ostracisme en l’any 482 a.C. però li van tornar a trucar un any després i va participar en les batalles de Salamina i Latea.
Si algún blocaire té problemas pel terme: OSTRACISME:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ostracisme
Resumint… L’ostracisme (del grec oστρακισμoς ostrakismós) fou una institució jurídica de la democracia atenenca utilitzada per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tothom qui pogués representar un perill per a la ciutat. (sovint fruit d’enveges quan un personatge jhavia guanyat una batalla molt important i el poble l’aclamava com si fos un rei, o un déu)
L’ostracisme consistia en una votació, durant la vuitena pritània, quan el nom de l’individu penat havia de ser escrit en un tros de terracota coneguda pel nom d’ostrakon. Es feia servir l’ostrakon perquè el papir era molt car i importat d’Egipte. Perquè la votació fos vàlida hi havien de participar almenys 6.000 ciutadans. Molts notables polítics democràtics van patir ostracisme. En alguns casos es van aprovar lleis especials per recuperar a ciutadans exiliats, per exemple, en les guerres contra els perses es va recuperar al citat Arístides. (quan els rics están espantats ja són capaços de fer lleis interessants per la majoria)
Aristides va ajudar també a fundar la Lliga de Delos.
Vet ací un clip multimèdia de Història, interesant per comprendre millor aquest personatge…
Anistófanes (s. Vh. 385 aC)
Escriptor de comèdies atenesa.
Va crear unes 40 comèdies de les quals encara es conserven onze.
Algunes d’elles es burlen dels esdeveniments polítics de l’època.
Moltes de les seves obres van guanyar premis en el festival de teatre d’Atenes.
Les seves obres més famoses són «Les vespes», «Els ocells», «Les granotes» i «Els núvols».
Podem gaudeir d’una traducció d’algunes e les seves obres a:
A mi particularment m¡agrada molr una de les seves celebrades obres: «Lisístrata…» igual podría anar bé per completar le negociacions entre el Govern grec i la Troika (ara hem de dir les Institucions)…
Aristòtil (384-322 a.C.)
Filòsof atenenc.
Va estudiar amb Plató (per mi el millor entre els filòsofs) a Atenes i després va visitar la Mediterrània oriental.
Pels blocaires que no coneixen gaire als personatges una «xuleta» que ens ajudarà… i coneixerem 23 personatges d’un sol cop.
1. Plató 2. Aristòtil
3. Sòcrates 4. Xenofont 5. Esquines (o Alcibíades) 6. Alcibíades (o Alexandre) 7. Zenó
8. Epicur 9. Federico Gonzaga 10. Averrois
11. Pitàgores 12. F. M. della Rovere 13. Heràclit 14. Diógenes 15.Euclides 16. Zaratustra 17. Ptolemeu 18. Autoretrat de Rafael 19. Retrat de Sodoma
Després d’exercir tres anys de tutor d’Alexandre el Gran.
Va tornar a Atenes l’any 335 aC i va fundar una escola, el Liceu, però després de la mort d’Alejandro se li va acusar d’impietat i va fugir a Eubea.
Els seus escrits tracten de molts temes, com poesia, vida política i diverses teories filosòfiques.
Entre les seves obres més famoses s’inclouen Poètica, Política i Metafísica.
Un clip multimèdia ens facilitarà la seva obra…
Si hi ha algún blocaire lletraferit que no té cap llibre d’aquest Excel·lent filòsof i en vol llegar alguna, la pot baixar de manera gratuïta aquí:
http://holismoplanetario.com/2015/02/20/obras-completas-de-aristoteles-en-pdf-descarga-gratuita/
Arquímedes (h. 28 7-212 aC)
Matemàtic, astrònom i inventor.
Va estudiar al Museu d’Alexandria i va viure a Siracusa.
Va inventar un tipus de politja i un dispositiu per elevar l’aigua.
També va descobrir una llei important de física: un objecte desplaça el seu propi volum d’aigua.
Té anècdotes molt interessants… quan entreu a la banyera segur que en recordareu una de molt imteressant.
Podem conèixer millor al personatge en aquest documental:
Si teniu nens o el cor de nen, en aquest:
Encara estem a la primera lletra de l’alfabet… la A, no ens podem oblidar d’una dona molt notable i que va fer canviar una mica la història misógina i patriarcal…
Aspasia (nascuda h. 465 a.C.)
Procedia de Milet i mai va ser realment acceptada per molts atenencs.
Era filla d’Axíoc, que va anar a viure a Atenes. Allí, el rei… en Pèricles es va enamorar d’Aspàsia, que passaria a ser la seva amant des d’aproximadament el 450 aC – 445aC fins a la mort d’aquest, en el 429 aC.
No oblidem que el rei Pèricles estava casat amb una dama atenenca amb qui tenia tres fills però no vivia bé, i va anar a viure amb Aspàsia amb el consentiment de la dona, però sense formalitzar la unió, ja que la llei prohibia l’enllaç amb dones estrangeres.
Els enemics de Penedès i els escriptors de comèdia solien burlar d’Aspasia.
Però era molt bella i culta, i Sòcrates i els seus amics tenien un gran concepte d’ella.
Se sap molt poc de la seva vida. Va passar la major part de la seva vida adulta a la polis d’Atenes, i podria haver influït tant en Pèricles com en altres polítics atenesos.
Aspàsia & Pericles visitant un escultor
Es diu que va influir en la guerra contra Samos (440 aC), que interessava a la polis e Milet.
L’esmenten en els seus escrits plató, Aristófanes, Xenofont i altres autors de l’època.
En alguns diàlegs de Plató, apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa.
També Plutarc s’hi refereix en la seva biografia de Pèricles.
Igualment se la menciona en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel·les històriques que recreen l’època.
La casa d’Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural. En morir Pèricles, es creu que Aspàsia es va convertir en amant de Lisicles d’Atenes, un altre dirigent atenenc.
Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pericles el Jove, va esdevenir general en l’exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses, el 407 aC.
L’any 431 a.C., va ser processada i absolta.
En Cerverí de GirOna… ens vol contar una de les actuacions d’aquesta nina que va dominar l’época d’esplendor del rei Pericles… un model de rei encara avui estudiat.
Es diu qua va organitzar una festa… com poques… després de treballar-hi un any… va reunir al llarg de 9 dies i 9 nits a Atenes, per celebrar l’inici de la Primavera, a 3.000 persones representants de tota lasocietat clàssica d’aquells temps i amb 9.000 persones de servei pels convidats. Mai s’havia organitzat una festa com aquella… segons els literats el centre va ser la presentación de Dionisos i la seva comparsa, amb una xarxa de fonts d’on brollaven 6 tipus de vins diferents… aquesta beguda va propiciar que tothom valores molt al Dionisos i practiquesin l’amor i no la guerra.
Tot un model que els homes trenquen un i altra dia… recordem que l’home és l’unic animal que ensopega + de 3 vegades en la mateixa pedra.
Cimó II (finals del s. Vi-h. 450 aC)
Soldat i estadista atenenc.
Era fill de Milcíades i enemic acèrrim dels perses.
Després de la victòria grega sobre els perses en les batalles de Salamina i Platea, Cimón va dirigir expedicions per alliberar les illes gregues del domini persa.
Conegut històricament com a Cimó II (Cimon, Kímon, Κίμων) fou un general atenenc, fill de Milcíades II, del que ja hem escrit abans.
L’any 462 aC, va convèncer a Atenes perquè donés suport a Esparta. Quan els espartans van rebutjar l’ajuda atenesa, el prestigi de Cimó es va veure afectat i se’l va condemnar a l’ostracisme en l’any 461 aC
Posteriorment, va ser cridat de nou i va negociar una pau de 5 anys amb Esparta.
A la mort del pare vers el 489 aC, i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents i va ocupar el seu lloc a la presó (la presó fou voluntària però el deute s’heretava legalment). La multa la va pagar amb els diners de Càl·lies d’Atenes, que es va casar amb Elpinice, germana de Cimó II.
Va dirigir una expedició a Xipre, on va morir. Va ser considerat un Excel·lent soldat.
Un clip multimèdia ens ajudaran a entendre les guerres d’aquells temps entre les polis d’Esparta versus Atenes,
Clístenes (va viure al s. VI aC)
Polític atenès. Era membre del partit aristocràtic i va arribar al poder a Atenes després de l’enderrocament del tirà Hípies.
L’any 580 aC, va introduir reformes que van desembocar en un sistema polític conegut com a democràcia.
Va introduir igualment el sistema de l’ostracisme a la ciutat.
Un clip multimèdia ens recordarà el + important d’aquest polític
Per entendre una mica millor les Guerres entre Esparta versus Atenes, les conegudes com Guerres del Peloponès…
Dracó (va viure al s. VII aC)
Polític atenenc.
L’any 621 aC, va ser designat per millorar el sistema jurídic atenès. Va fomentar els judicis públics perquè el poble pogués veure que s’havia fet justícia.
Va endurir en gran mesura les lleis ateneses existents i va introduir la pena de mort per a molts delictes menors.
Recordem que encara, avui dia, quan hi ha lleis molt agressives es coneixen com a draconianes… ve de la seva época.
Els atenesos no estaven contents amb aquestes lleis tan severes i, amb el temps, Soló va reformar el sistema de nou.
Èsquil (h. 52 5-455 a.C.)
Escriptor de tragèdies.
Va crear unes 90 obres, però només s’han conservat 7.
La majoria de les seves tragèdies eren històries de déus i herois.
La seva obra més famosa va ser l’Orestiada, una sèrie de tres drames sobre el rei Agamèmnon i la seva família.
Se li considera el fundador de la tragèdia grega.
Va ser el primer escriptor que va utilitzar a més d’un actor i va introduir el diàleg i l’acció a l’escenari.
Un fragment d’una de les seves obres…
I si un voleu llegir alguna de les seves obres, aquí té un +.pdf de 227 planes a gust del lector,
Un resum:
Euclides (va viure h. 300 a.C.)
Gran matemàtic.
Va treballar a Alexandria i va escriure diversos llibres de matemàtiques i geometria.
La seva obra més coneguda va ser «Elements», part de la qual resumeix els ensenyaments dels matemàtics que van treballar abans que ell.
Diverses de les seves teories i descobriments segueixen en ús avui en dia.
Eurípides (h. 485-406 aC)
Escriptor de tragèdies a Atenes.
Va crear més de 90 obres. Coneixem els títols de 80, però d’ells, només 19 s’han conservat fins als nostres dies.
Entre les seves obres més conegudes estan «Medea», «Les troianes» i «Orestes».
Va guanyar un total de cinc premis al festival de teatre d’Atenes.
Posteriorment, es va traslladar a la cort del rei Arquelao de Macedònia, on va morir.
Els blocaires clàssics gaudireu d’un parell d’obres d’aquest interessant autor hel·lènic,
- Medea,
- Ifigènia, en la versió de TVE quan encara es dedicava a la cultura, en B/N com era costum llavors:
Ens acomiadarem amb la música d’un Excel·lent compositor grec: Mikis Theodorakis,
Un petó.net
Cerverí de GirOna