PERE ORSÈOL… dux i monjo

Bé… ja sé que és un sant poc conegut… per això i perquè avui és dia 12 de gener… abans se celebrava el 14 de gener però amb la darrera reforma del Vaticà es celebra el 10… nosaltres en parlarem el 12.

Però qui era aquest personatge?

Pere Orsèol o Ursèol (Rivo Alto, prop d’Udine, 928 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 997), va néixer com a Pietro Orseolo, va ser dux de la República de Venècia, retirat a la vida monàstica i eremítica. És venerat com a sant per l’Església catòlica.

Penseu que un dux, era tot un personatge… dux (llatí dux, «líder») o dogo (de l’italià Doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) era el magistrat suprem i màxim dirigent de les repúbliques marítimes de Venècia i Gènova.

gran canal a Venècia

palau del Dux a Venècia

Saló del senat on el Dux impartia Justícia

Ho portava a la sang…

Al 976 va participar al cop d’estat per tal de suplantar el dux Pere IV Candiano: després de fer-lo assassinar, va erigir-se’n en successor.

Com a governant, va demostrar talent: va imposar la pau a Venècia, i va reconstruir la Basílica de Sant Marc, el palau Ducal i els edificis destruïts durant els conflictes, a més d’una bona part de la ciutat que havia estat incendiada. A la basílica va fer amagar les restes de Sant Marc evangelista per evitar-ne una possible pèrdua. Va fer construir dos hospitals nous.

Fitxer:Veneza47.jpg

En política, va restablir les relacions amb el Sacre Imperi Romanogermànic, malmeses arran del cop d’estat, ja que Pere IV Candiano era un home de confiança de l’emperador Otó II.

El 12 d’octubre de 977 va renovar tots els pactes existents amb la ciutat de Capodistria, els documents dels quals s’havien perdut a l’incendi del palau. Igualment, respectà els béns del difunt Pere IV, garantint-ne la possessió a la seva vídua.

Fitxer:Koper Praetorian Palace.jpg

Palau Pretorià on el Dux governava Capodristria (actual Koper a Eslovènia)

Però el poder terrenal a vegades no omple del tot… hi han brilants exemples com Carles I, Felip II… i tants d’altres

Resulta que cap al 978 va arribar a Venècia Garí, abat benedictí de Sant Miquel de Cuixà per pelegrinar a San Marco.

Gràcies als historiadors, i rates de biblioteca i arxius, podem rellegir aquest interesant document,

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/viewFile/2885/2884

monestir actual de Sant Miquel de Cuixà

Pere Ursèol el conegué i, arran de la conversa amb ell, va tenir una crisi espiritual. L’1 de setembre de 978 va deixar Venècia, acompanyat dels nobles Joan Gradenigo, Joan Morosini (gendre seu) i Romuald de Ravenna, sense deixar-ne rastre i sense previ avís.

Fitxer:Sant Miquel de Cuixà - Campanar.JPG

imponent campanar de sant Miquel de Cuixà

Tots amb un nom fals, van ingressar com a monjos al monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent. Pere hi va passar la resta de la seva vida en penitència i oració.

Curiosament la vida espiritual li agradava… i al final de la seva vida, va deixar el monestir per a fer-se eremita en un bosc proper, on va ser-hi set anys fins que morí, sota la guia espiritual de Romuald.

Fitxer:CUixaUrseoltomb.jpg

antiga tomba de Pere Orsèol al monestir de Sant Miquel de Cuixà

La seva esposa, Felicitas, havia acceptat que marxés, entenent la seva voluntat. El seu fill únic Pere fou després dux de Venècia amb el nom de Pere II Ursèol i, seguint-ne l’exemple, va demostrar honradesa al servei de la República. El fill d’aquest, Otó, fou dux i un nét, rei d’Hongria.

Fitxer:Cuxa ermitage Pietro Orseolo.jpg

restes de l'ermita on va vure els darrers anys

Fitxer:Villefranchekostelnivez.JPG

esglèsia de Prada de Conflent (pels de Fr. Prades) on actualment està enterrat

El seu cos va ser enterrat al claustre del monestir i, més tard, en ésser beatificat, va traslladar-se a l’església. El 6 de desembre de 1644 se’n col·locaren les relíquies en una arqueta a la capella de Sant Romuald, que passà a estar dedicada als dos sants.

Fitxer:Bieniszew romuald.JPG

sant Romuald... va fer vida eremítica 10 anys propo de sant Miquel de cuixà.

Algunes relíquies van ser donades a Venècia arran de la canonització: hi arribaren tres ossos de la cama esquerra, que el gener de 1733 foren dipositats a la Basílica de San Marco. Des de llavors, cada 14 de gener s’hi feia una missa solemne on s’exposaven les relíquies de l’antic dux.

Fitxer:OrseoloRocco.JPG

Les relíquies de Cuixà, en 1790 i durant la Revolució Francesa, van ser traslladades a l’església de Sant Pere de Prada de Conflent, on són avui dia.

El 1027 fou declarat beat per l’Església catòlica i canonitzat en 1731. La seva festa se celebra el 10 de gener.

3 capitells de sant Miquel de Cuixà

transepte a sant Miquel de Cuixà

Malauradament la catalunya medieval ha canviat bastant… i aquest monestir de Catalunya Nord ara pertany a l’estat francès… es pot visitar però la visita serà en la llengua del poeta Ronsard.

http://abadia.cuixa.monsite-orange.fr/

Per cert els monjos que hi han parlen català però en deuen quedar com els dits d’una  mà…

vista general del monestir

S’ha complert el que deia un rei franc… en Lotari I: “Omnia mutantur, nos mutamur in illis”… totes les coses canvien i nosaltres canviem amb elles.

homilia_garsias.jpg

fragment de l'homilia Garsias... on es parla de l'abat Garí

Cal no oblidar que aquest monestir fundat el 879 ha sofert grans altibaixos…  després d’haver estat abandonat un cert temps… al segle XX es van fer intents per recuperar el monestir.

Aixó l’any 1919 s’hi van instal·lar uns  monjos cistercencs de Fontfreda. L’ocupació d’aquests monjos va durar quasi 50 anys.

abadia de Fontfreda... particular des del 1908

L’any 1965 van ser substituïts per una comunitat de monjos de Montserrat, que s’hi va establir. A més a més d’aquesta recuperació espiritual, s’hi va començar una restauració arquitectònica iniciada per Puig i Cadafalch el 1938. Aquesta tasca va ser continuada a partir del 1952 pel Ministeri d’Afers Culturals Francès. L’Associació Cultural de Cuixà organitzava anualment unes jornades d’estudi sobre la història de l’art romànic als Països Catalans

Si algú vol conèixer millor els monjos benedictins,

 http://www.osb.org/

O a partir del monestir de la mareta moreneta de Montserrat,

http://www.abadiamontserrat.net/(S(mokinhptf5idxnajywoovz0c))/Default.aspx

Per si algun blocaire encara no ha visitat sant Miquel de Cuixà…

http://www.youtube.com/watch?v=O3wzCiiT3Qo

També podem pujar al Canigó… són unes 4 hores de camí… després s’ha de baixar,

http://www.youtube.com/watch?v=pfPSnQCI-YM

actual cim del Canigó

Ens acomiadarem amb “Muntanyes de Canigó” interpretades per l’escola municipal de música de Puig-Reig dins el monestir de sant Miquel de Cuixà…

http://www.youtube.com/watch?v=cBaMTSxfYMo

Un record al Pere Orsèol,

Un Petó.net

Cerverí de GirOna

 

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>