De moment no he trobat la traducció d’aquesta frase feta en la llengua del Cervantes… però ben segur que qualsevol de vosaltres us ve a l cap que volem dir dones amb estrategia, que s’espavilen soletes… i moltes d’elles es van fer pasar per homes en temps en que les dones no tenien accès a altres professions fora d’estar a casa o reclosa en un monestir.

El que pugui que llegeixi el llibre…aquí ens entretindrem en 8 dones que han passat a la historia a contracorrent…

1.- MARÍA PITA

• Va néixer a Sigras (La Corunya) se suposa que el 1.565. Segons relats de la seva época era de gran estatura i molt guapa… va estar casada 2 vegades, el 2n. marit es deia Gregorio Rocaonde, carnisser.
• Tenia 24 anys quan l’anglès i pirata Francis Drake es va atrevir a atacar el port de A Corunya amb la seva flota…

• El 4 de maig de 1589 les tropes angleses, van assetjat la ciutat de la Corunya, van obrir una bretxa a la muralla i van començar l’assalt de la ciutat vella, dirigits per un alferes que, amb la bandera de la resistència en mà, va assolir pujar a la part més alta de la muralla.
• María Pita va matar aquest alferes anglès.
• No se sap realment amb quina arma es va dur a terme la mort; hi ha qui diu que amb l’espasa del mateix marit difunt de María Pita (el seu segon espòs Gregorio de Recamonde, mort en aquest mateix assalt anglès), uns altres diuen que amb ganivets del seu propi negoci i altres amb trets.
• Es diu que aquest fet es va dur a terme al crit de «Qui tingui honra, que em segueixi!», la qual cosa desmoralitzà la tropa anglesa i va provocar la seva retirada, de res més i res menys que 20.000 anglesos.
• Una vegada acabada la batalla, va ajudar a recollir els cadàvers i a cuidar els ferits.
• Juntament amb María Pita, altres dones de la Corunya van ajudar a defensar la ciutat; està documentat el cas d’Inés de Ben, que va ser ferida per dues bales angleses en la batalla.
• A més de la seva intervenció en el setge, la seva vida va ser plena de vicissituds, entre les quals figuren nombrosos plets dels quals vint amb diversos continguts van ser conservats a l’Arxiu del Regne de Galícia: deutes i apropiacions de béns i també querelles criminals per insults i agressions, i dos viatges a Madrid, a causa d’ells, ja que fou condemnada a desterrament.
• Va fer el seu primer viatge a la cort l’any 1596 per sol·licitar la recompensa pels serveis prestats durant el setge anglès.
• El segon viatge, l’any 1606 va tenir per objectiu confirmar mercès anteriors (li va ser atorgat, per exemple, un sou d’alferes, llicència per exportar mules a Portugal, exempció de l’obligació d’allotjar soldats a casa seva i una gratificació pecuniària) i tractar d’obtenir noves concessions reials.
• L’any 1616 es va veure afectada per un incendi a la Ciutat Vella de la Corunya.
• Va morir a Cambre, el 1643 i, encara que al seu testament sol·licità ser enterrada al convent de Sant Domènec de la Corunya, no s’hi conserva cap document que ho confirmi, ni es va poder identificar la seva tomba.

Podem afegir que a causa del seu «gran geni» va ser qualificada de «desfiant. impulsiva, atrevida i sense seny» per diversos oficials… però ella amb la seva empenta va convertir-se en una heroína… reconegut pel rei Felip II.

Si anem a la Plaça de María Pita, en la ciutat de A Corunya, on està situat l’Ajuntament de la ciutat, hi ha un monument en honor a María Pita. L’obra, acabada en bronze, va ser concebuda per Xosé Castiñeiras, i representa l’heroïna alçant una llança, amb el cos sense vida de l’alferes anglès que va atacar la ciutat el 1589 als seus peus.

Els tècnics ens diuen que l’altura total de l’obra és de 9,31 metres, composta per una plataforma de graons de 45 cm, un pedestal de 5,56 m i una escultura de 3,30 metres. El seu pes és de 30 tones.

En el pedestal escalonat es troba un peveter, la flama del qual sol estar encesa durant tot el dia, restant cinc hores apagada durant la nit.

 en aquesta imatge el peveter està apagat… coses dels temps.

2.- CATALINA DE ERAUSO

Va néixer a Sant Sebastià el 1585.

Quan era una nena de 4 anys, el seu pare, capità a l’exèrcit Don Miguel de Erauso casat amb María Pérez de Gallárraga y Arce, la va tancar en un convent mentre ell anava a batallar perquè estudiés.

Ep! que això era bastant normal en aquells temps… va ser internada al convent de les dominiqués de Sant Sebastià, el seu poble natal, amb les seves germanes Isabel i  María.

Resulta que en aquest convent, la seva tia «doña Úrsula de Urizá y Sarasti», cosina germana de la seva mare era la priora. (els de SS consideren que aquesta zona on està el convent era on es va establir el primer nucli habitat de SS.

Internar a nenes des de petites era molt comú en les famílies riques… perquè així rebien una educación católica i com deien en el segle XVIIè aprenien «las labores propias de su sexo» i posteriorment es podien casar «como Dios manda».

Però la Caterina tenia un carácter explosiu i davant la dificultat de las religioses d’aquest convent, la van traslladar al Monestir de Sant Bartomeu del matéis SS… on les normes eren més estrictes.

Aviat ella es va adonar que no tenia vocació religiosa, això va fer que d’adolescent se sentia engabiada i va refusar fer els vots.

Per postres va arribar al convent una novícia que també es portava l’oli… «Doña Catalina de Aliri», i les 2 Caterines no feien més que buscar-se i barallar-se cada dos per tres…

Fins que una nit,  la del 18 de març del 1.600, vigilia de Sant Josep (festa important), va localitzar les Claus i va aprofitar per escapar-se.

Com era d’esperar es va vestir noi, es va tallar el cabell curt, va amagar els hàbits i als 15 anys, «la  niña bonita», volia anar en un vaixell cap Amèrica a la recerca de germans seus que algú li havia explicat que estaven per aquelles terres, però necessitava diners…

Bé anem una mica + poc a poc… al sortir del convent va vagar pels camins fins arribar a Vitoria (situat a 20 «llegües») aquí va trobar un catedràtic, casat amb una cosina germana de la seva mare… però no la va reconèixer. Aquest catedràtic la va mantenir 3 mesos com minyona, i li va fer estudiar llatí (bé, una mica de llatí)… però com que la volia fer seguir estudiant i ella no era molt posada en aquestes coses, ja començava a estar mosca i buscar la manera de marxar… segons ella mateixa explica en les seves memòries qe va publicar + endavant, va patir un intent d’abús sexual… la Caterina es va encaterinar, va agafar una bossa de diners del catedràtic, don Francisco de Cerralta, i va sortir cames ajudeu-me… va contactar amb un traginer… i van anar plegats a Valladolid, on en aquells temps hi havia la capital, el rei Felipe III, que estaba dominat pel seu «valido» el Duc de Lerma… ja tenim que la carerina es va apuntar de «patge» a la cort de Valladolid

Es va posar a les ordres d’un secretari (una mena de ministre de l’época) del rei anomenat Juan Idiáquez, com heu de suposar vestida de varó i amb el nom de «de Francisco de Loyola»… però degut al seu carácter… la cosa al cap de 7 mesos es va espatllar…  la xispa va ser que el seu pare va anar a la cort a la recerca de notícies de la seva filla… el pare havia estat amic en la infantesa del tal Juan Idiáquez, i havia anat a Valladolid per parlar-hi… va entrevistar-se amb el patge, no va reconèoixer la seva filla… però ella sí al seu pare i aquqesta va decidir fugir i posar terra pel mig abans d’haver de tornar a Sant Sebastià amb la família, que li portava molt mals records.

Va tornar cap el nord, però en dirección a Bilbao, també amb un traginer, que en aquella época feien molts viatges amunt i avall portant encàrrecs de qualsevol ciutat a la capital… de totes maneres va tenir mala sort en aquest viatge, uns joves robacamins els van asaltar i ella que va agafar una pedra i en va ferir a un d’ells, la policía de torn la va agafar i la van posar un mes a la presó fins que es va recuperar l’asaltant (ella no entenia el perquè de tot plegat).

Tenia bona estrella i va anar cap a Estella de Navarra, i aquí va trovar feina de patge a casa del noble, don Alonso de Arellano. Caterina va anar millorant, va ser molt ben tractada i al cap de 2 anys amb la paga va deciodir retornar a sant Sebastià a visitar la seva família.

Com que estaba reformada i amb diners a la butxaca… va tornar a vestir de baró, era el 1.603. Fins i tot va anar al seu ex-convent i va participart en algunes misses amb les seves ex-companyes que s’havien fet monges. Ella va escriure que va servir una temporada a la seva tia priora… i que aquesta no la va reconèixer.

Però el seu sentit aventurer li demana acció… un bon dia va anar al Port de Pasajes, allà va parlar amb el capità Miguel de Berróiz, que buscaba grent per un vaixell amb rumb a Sevilla.

I ja tenim a la Caterina a Sevilla, hi va anar de grum (altra vegada com baró)… però per alguna cosa s’ha de començar.

Segons les cròniques d’aquells temps de viatgers i conqueridors… va embarcar a Sanlúcar de Barrameda en el galiot del capità Esteban Eguiño, que era cosí germà de la seva mare. Era un dilluns sant de l’any 1.603… en aquells temps molts vascos van sentor la crida d’anar a les Amèriques… els en deien «Les Índies»

En les memòries indica que ella era poc femenina, de pitet llimona, i que amb un ungüent que li va donar una trementinaire (dona que dominava les herbes i altres productes de la natura i feia remeis a les diferents malalties i/o problemas de les persones)

Sempre anava vestida d’home, de tant en tant canviava de nom perquè sovint es posava en baralles de taberna… va utilitzar: Pedro de Orive, Francisco de Loyola, Alonso Díaz, Ramírez de Guzmán o Antonio de Erauso.

Per no alargar-nos massa posarem el recorregut d’aquest magnífica Caterina per les Amèriques,

Va tenir unes aventures pròpies dels conquistadors… havia progressat la seva categor.a a l’exércit… ja disposava de casa propia, tenis 3 esclaus al seu servei i bona feina, residia al Perú i tenia beneficis en una hacienda de tabac…

Però ella era propia, un bon dia va anar al teatre, que en aquells temps esrepresentaven les obres a la plaça major, els animals i criats a baix i al primer pis, als balcons els senyors… ella anava amb un Barret molt elegant i gran, i es veu que molestava a un altre cavaller… com que no va voler treure’s el Barret van acabar  les mans i a les espases… i ja tens que li fa uns talls a la cara del cavaller que la va incordiar. Va acabar ala presó, però un dels seus caps, molt bon home, don Juan de Urquiza, i el bisbe que coneixia les seves gestes van aconseguir treure-la de la presó amb la condició que es casés amb una dama del sèquit del senyor, doña Beatriz de Cárdenas, que també era tia del cavaller de la cara tallada.

Una vegada fora de la presó, es va negar rotundament al casament, va fer escàpol amb direcció a Trujillo, on amb els diners que tenia va posar una botiga.

El cavaller dels talls a la cara es va assabentar del nou destí…. i un bon dia va presentar a Trujillo amb un parell d’amics i va retar-la de nou… ja tenim que Caterina, vestida d’¡home com era habitual amb un seu amic s’enfronten als 3 desafiadors… i amb tanta mala sort que mata un dels amics del cavaller… la Justicia arriba i cap a la presó… però la intervenció del seu cap la fa sortir de la presó, rep una carta derecomanació perquè vagi lluny, a Limaque aleshores era la capital del «Virreinato de Perú».

Alllà a,mb la carta de recomanació, va entrar al servei de don Diego de Solarte, mercader molt ric i cònsul major de Lima, qui li va donar una tenda en seguida i va poder començar a fer negocis.

La cosa tampoc va durar gaire… al cap de 9 mesos… va ser acomiadada segons el relat del cronista, «al ser descubierta andándole entre las piernas» a una doncella que era la germana del cónsul.

Ja tornem tenir a la Caterina sense feina… ni diners. Va reclutar-se en una companyía que anava a conquerir Xile, a les ordres del capià don Gonzalo Rodríguez, acompayada de 1.600 hombres de Lima cap a Concepción.

El 1.619 formava part de l’exèrcit que va matxacar al «maputxes»… i com a premi va ser nombrada «alférez» va servir un temps al secretari del gobernador que era el seu germà don Miguel de Erauso… aquest no el va reconèixer… pperò un bon dia es van baralllar per un tema de faldilles… i va ser desterrada a Paicabí, terra d’indis… allà era alférez d’un exèrcit i amb gran valentía, fins i tot en una batalla va morir el capità i ella com alférez va portar el grup de soldats a la victoria. Va rebre moltes lloances i ues bosses de doblons… les coses anaven bé.

Disortadament no la van ascendir a capità… i va començar a tornar-se cruel… però amb petits problemas no acabava mai a la presó fins que un dia va fer un duel contra el seu germà per un tema de faldilles… i disortadament el va matar, al don Miguel de Erauso.

Va estar 8 mesos a la presó… fins que coneguts seus influents la van treure, i li van aconsellar anar + lluny… va anar a magar-se a la Serralada dels Andes… allà també té un reguitzell d’aventures… 2 vegades es va prometre amb dones de la zona peròal darrer moment va canviar d’idea i va fugir.

Va seguir amb els seus problemas a les tavernes, en un «duelo» va matar al retat i va haver d’amagarse a la iglesia… es diu que va viure 8 mesos dins l’església… fins que els seu tema es va oblidar., i va poder sortir.

Va anar a La Paz… però allà va matar a un marit gelós… i la van condemanr a mort… però va demanar poder combregar… va agafar la sagrada hostia i va marxar enmig de la missa… fins i tot allà es va fer una obra de teatre sobre aquest tema: «A Iglesia me llamo»

Bé ja veieu que no podia viure en pau a cap lloc…

Ja pel 1.623 va ser detinguda a Huamanga, Perú, per una altra disputa. Aquesta vegada es va espantar i per evitar la mort va demanar clemència al bisbe don Agustín de Carvajal, amb qui es va confessar i li va dir que era dona, i que havia estat en un convent.

Sortosament el bisbe va encarregar a un conjunt de «matrones», llevadores o doules de l’època que li van practicar un examen… i van confirmar que era dona, i verge… el bisbe es va compedir, la va posar sota la seva protecció i la va enviar cap a Espanya en un galiot de la corona.

Ja a les Espanyes..  va ser rebuda pel rei Felipe IV, que molt content la va confirmar com Alférez de la Coron, també la va voler recompensar pels seus serveis a Xile, i la va nombrar «Monja Alférez».

El seu relat es va escampar amunt i avall. Fins i tot el rei la va enviar a visitar als sant Pare a Roma,  va ser rebuda pel pontífex «Urbà VIII» qui la va autoritzar a vestir com un home.

Abans de retornar va anar a Nàpols, en aquella época de la Corona de les Espanyes… on la seva presencia causava admiració… de totes maneres seguía amb ganes de fer-se el gallet… quan passejava amb altres nobles, un grupets de nois i noies que coneixien una mica la seva historia, amb ganes de provocar-la li van dir:

–  «Signora Catalina, dove si cammina?» (Senyora Caterina, on es pot caminar?)

I ella, guerrera com sempre, respon:

– «A darles a ustedes cien pescozones, y cien cuchilladas a quien las quiera defender.»

Sabem que van abaixar el cap, van callar i van sortir per cames abans que la Caterina els demostrés què sabia fet amb l’espasa que portava a la cintura.

Va retornar a les Amèriques, ara a la zona de l’actual mèxic, aquell temps «Nueva España», prop de Mèxic DC i Veracruz, va posar un negoci amb mules i tragines… era el 1.639.

Fent aquestes tragines entre les 2 ciutats: Mèxic i Veracruz, el 1950 va morir.

Hi han monuments d’ella en molts llocs. Està enterrada a la ciutat de Orizaba, al costat de Veracruz.

3.- CARLOTA GUERÍN

Ja estem al segle XVIIIè, va néixer el 1.764 al poble de Saint Gengu, prop de Valay, Confederació Helvètica.

Tot i ser d’aquesta nacionalitat que són pacífics de mena… es va apuntar, fent-se passar per un jove, com Carles Guerín al regiment Betschart, que formava part del gran exèrcit del rei «Carlos III» de les Espanyes. Era el 18 de juny de 1.781, tenia 17 anys.

Va participar com a soldat amb la 1ª compañía del 2n. batalló en el seu regiment fent el setge del castell de sant Felip a Mahó, Menorca.

Va ajudar a expulsar als britànics de la illa, llavors ells l’havien conquerit… ara són els alemanys que compren xalets… coses de la vida.

Va ser un soldat molt actiu i valent… però la nit del 26 al 27 de desembre, després de les festes de Nadal i Sant Esteve, de l’any 1.781 va ser ferida amb una bomba en una cama… a causa de la gravedat de la ferida, va morir.

Curiosament ningú sabia que era una dona.. però quan els camillers, al vestir-la per l’enterrament van notar que era una dona… ho van comunicar al capità.

Aquest va obrir una investigació, va quedar demostrat, que era dona, i verge, tot i el poc temps que va estar a l’exèrcit, que era un soldat que va lluitar amb molta valentía, pel que va decidir que el general en cap, el duc de Crillón, organitzés un enterrament excepcional, van amortallar a la Carlota vestida de soldat, amb els atributs de la corona i la palma de les verges màrtirs.

 retrat del Duc de Grillón, com a «Grande de España» títol qe va aconseguir per lliberar Mahó dels britànics.

3.- AGUSTINA D’ARAGÓ.

Podeu recordar la historia d’aquesta interessant dona a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Agustina_d%27Arag%C3%B3

Curiós… i molta gent no s’ho acaba de creure, l’Agustina d’Aragó, en realitat es deia Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d’Aragó.

No queda gaire clar si va néixer a Barcelona, Reus o Fulleda… el dia està + clar:  6 de març] del 1786. Va morir a  Ceuta, el 29 de maig del 1857.

Tothom reconeix que va fer una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès… els que també es conex com la «Guerra de la Independencia»

Quan va viure en terres de parla castellana, va signar com Agustina Zaragoza

El 16 d’abril de 1803 es va casar a Barcelona amb el militar Juan Roca Vilaseca, caporal d’artilleria que va participar des d’un bon principi en la Guerra del Francès. Poc després naixeria el seu primer fill. Amb l’avanç de les tropes napoleòniques el 1808 va partir cap a Saragossa.

I la reta, en especial la seva gesta ja és de domini públic.

Podem visionar un document basat en el film de juan de Orduña, sobre l’Agustina,

Recordem que per les seves gestes, ajudant als soldats, animant al personal, disparant fins i tot el canó quan estava sense els soldats que havien mort en combat… el general Palafox, la va premiar, tot i ser civil, amb el grau de subtinent, i li va permetre vestir amb els colors de l’uniforme d’Artilleria, amb la divisa al muscle Esquerra.

Actualment el seu nom figura en la majoria de ciutats de les Espanyes.

Bé estem a la meitat de l’article.. però encara queden 4 dones amb swing… ho deixarem per un altre dia

Ens acomiadarem amb una música ben adient al dia:

Un petó.net

Cerverí de GirOna