En general diem popularment Missa del Gall o Matines de Nadal a la missa que se celebra a mitjanit o poc abans de nadal en commemoració del Naixement de JC.

A ses illes: Mallorca, Eivissa, Formentera i gran part del País Valencia (amb permís del PP) es coneix com Matines de Nadal.

Al Principat des de temps inmemorial s’anomena missa del gall. Encara que des fa uns anys, com que l’hora tardana impedeix la facilitat d’afluència de famílies amb infants, se celebra una missa més d’hora el dia 24 de desembre, sovint a les vuit del vespre, i que popularment és anomenada a vegades com a «missa del pollet»… un bon exemple és la que es fa a l’Hospital de sta. Caterina, on s’arranja un final de passadís i es converteix en esglèsia, on metges, imfermers, malalts ingressats, interns del psiquiàtric, monges, familiras, amics i simpatitzants relacionats amb l’Hospital comparteixen una missa a les 8 del vespre… la missa del pollet… l’ambient és molt agradable i espiritual.

una vista poc coneguda de l’hospital de Sta. Caterina a Salt.

I un mapa per situar-se… ja que és un espai sanitari bastant gran…

Bé seguim amb la Missa del Gall… a Mallorca, Ontinyent (País Valencià) i l’Alguer (Sardenya) s’hi canta tradicionalment el Cant de la Sibil·la, que anuncia l’arribada de  Jesús i el judici Final.

Tot i que ja hi algún article sobre el tema al bloc… recordem:

• El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant tipus gregorià de gran difusió a l’edat Mitjana al sud d’Europa.
• Fou prohibit després del Concili de Trento (1545-1563).
• Tot i que s’ha pogut seguir representant durant les Matines de Nadal, la Missa del Gall de la nit de Nadal, a totes les esglésies de Mallorca i a l’Alguer de manera pràcticament ininterrompuda.
• Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Mallorca, la del Santuari de Lluc o la que cada any, des del 1998, sol fer fa Maria del Mar Bonet a l’església de la Bonanova a BCN.
• A Sta. Maria del Mar es fa des de 1948… i a moltes esglésies i catedrasl del principat.
• A Girona s’ha fet en els darrers 10 anys, un parell de vegades, en temps del bisbe Jaume. La primera a foram la segona dins però hi havia una munió de gent que sols va anar-hi per l’espectacle i el bisbe es va repensar la seva reintroducció.

Vet ací un fragment del Cant de la Sibil·la, interpretat per la Maria del Mar,

I la versió de la «Catedral del Mar…»

Si voleu conèixer la versió de Jordi Savall… mestre especialista en música medieval… ens ofereix la versió del s. XVè,

Però retornem a la Missa del Gall,

Els folkloristes ens diuen que l»origen de la missa del gall s’atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom.

Per això, antigament, el cant del gall donava inici a la missa. També s’especula que aquesta denominació podria provenir del fet que antigament a les esglésies s’alliberaven ocells per celebrar el naixement de Jesús, tot i que encara més antigament el que es feia era sacrificis de galls, l’au que representa el Sol, tant pel color de la seva cresta com perquè és l’animal que canta quan surt el Sol.

Històricament sabem que el papa Sixt III (s. Vè dC) va introduir a Roma el costum de celebrar per Nadal una vigília nocturna, a mitjanit, «després de cantar el gall», en un petit oratori anomenat ad praesepium («davant el pessebre») situat darrere de l’altar major. Aquesta expressió es deu al fet que els antics romans anomenaven «el cant del gall» el començament del dia, a la mitjanit, lògicament es va dir ‘missa del gall’ la missa que se celebrava a aquesta hora. Era més una festa que una missa solemne com és actualment. Abans que comencés la missa, la gent cantava a la porta de l’església.

 gravat del Papa Sixt III

Aquest sant Pare… va realitzar grans construccions a Roma, com les esglésies de Santa Sabina al pujol Aventí i Sta. Maria la Maggiore, dedicada a la Verge Maria, en la qual es reflectia la seva acceptació del Concili d’Efes al 431… recordem que en aquest  Concili se li havia concedit el títol de Theotokos o Mare de Déu.

Aquest tema a Taüll… Theotokos o Maiestas Mariae amb els Reis d’Orient, fresc romànic de l’absis de Sta. maria de Taüll, 1123.

Pels Intel·lectuals:

Deiparam […], non quod Verbi natura Ipsiusque divinitas ortus Sui principium ex sancta Virgine sumpserit, sed quod sacrum illud corpus anima intelligente perfectum ex ea traxerit, cui et Dei Verbum, secundum hypostasim unitum, secundum carnem natum dicitur.

Mare de Déu […] no perquè la naturalesa del Verb i la seva divinitat s’havia originat a partir de la Santíssima Mare de Déu, sinó que des que va néixer del sant cos amb una ànima racional unida a la Paraula de manera que la Paraula neix després de la carn.

L’Església accepta això com un misteri en la lletra d’aquest antic himne: «Ell a qui tot l’univers no podia contenir, va ser contingut en la teva matriu, oh Theotokos».

De totes maneres, i tornant a la Missa del Gall… cal recordar que també s’ha exportat a d’altres països fora de l’òrbita mediterrània…

• En especial a Amèrica Llatina, on hi ha el major nombre de catòlics a nivell mundial.

Si disposeu de temps podeu reescoltar les 19 escenes de la Misa Campesina…

• A Veneçuela i Puerto Rico se l’anomena «misa de aguinaldo», fent al·lusió a la música tradicional nadalenca coneguda amb aquest nom.

• A les Filipines s’hi fa igualment una missa similar a la del gall a causa de la colonització del territori pels espanyols, que van deixar-hi la petja de la seva tradició católica.

Bé ja estem situats… aquest any a BKN es dubtava d’organitzar la Missa del Gall… i des de Càritas volíem retrobar-nos i compartir alguns fragments del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra…

Així les coses vaig aconseguir aplegar esforços i amb l’ajut dels voluntaris vam organitzar la Missa del Gall de manera participativa… sota aquest interessant programa,

missa del gall

Vaig començar a posar-me mans a l’obra, contactar amb la cuinera Nuri per la xocolata desfeta… ella la sap preparar i amb l’olla a pressió es mantindrà calentona, fer la llista: capsa de galetes Trias (clàssiques), encarregar una coca de sucre a Can Ferran i que la talli amb 30-40 trossets, capsa industrial de melindros, 3 teules de torrons (xixona i Alacant) els faren a daus i allargaran més, unes ampolles de cava i un pack d’ampolles d’aigua perquè sempre hi ha algún abstemi… i una cistella de grana seca que tenim reservada per les reunions però que cal espabilar-se perquè les avellanes i nous són del país però tenen clova.

També cercar a 4 lectors pels diferents fragments del IV Cants del Poema de Nadal… el final el farem en equip que sempre pot quedar bé.

Ja em tens cercant a la bibliotecadels clàssics el Poema de Nadal… que com és natural el llegim 1 cop a l’any i queda dipositat al seu prestatge fins el proper Nadal.

Mentre fullejava el poemari… em vaig recordar que tenia una versió en *.pdf al portátil… on hi ha un munt o potser unes himalaies de documents i amb un ordre que sols reconeix el meu magí quan està en forma… però gràcies al buscador del Windows (perquè diguin que no serveix de res) i ja tinc els documents en pantalla… cerco els 4 fragments, els imprimeixo… i visito als 4 diferents lectors. Estan contents i parlen de trobar-nos la vigília per fer una mena d’assaig.

Penso que cal concretar les cançons amb en Salvador… tot-terreny que fa de sagristà de les 2 esglèsies però que estima molt Sant LLorenç i vol col·laborar. Em fa una breu explicació dels diferents cants que té en 2 fulls i que són molt coneguts pel gran públic.

Vet ací el programa de mà…

50

L’he intitolat 50 perquè vaig considerar que seria un nombre topall d’assistents… ja que la gent, actualmente, no està gaire de misses i aixercar-se de taula i deixar la comoditat de la llar a mitjanit no està de moda.

Bé… el dia 24 vaig fer les rutines pròpies: aixecar-se aviat, esmorzar torrades, embotits-formatges segons el dia, suc de fruita, una mica de melmelada de la Mercè (si n’hi ha), un grapat de grana seca… i les pastilles per la pressió i el cor… i no ens deixem la mesura de Tanakene per les connexions neuronals… i si me’n recordó una pastila de magnesi per recomanació d’Anna Mª Lajusticia des de fa un grapat d’anys. Una mica de tele, en general música, dibuixo animats o club comèdia. Visita a la mare, retirar les cendres, encendre foc nou amb un parell de pinyes i uns tacos de bona alzina servida pel pagès Pere Gironès (que té la millor llenya de la comarca i sempre riu), prendre l’aigua d’herbes preparada per la mare, pels constipats… Visita a les gallines, unes paraules de salutació, segons el temps… recollir alguns ous primarencs, canvi d’aigua, gra nou i variat: mica de blat de moro enter, força blatdemoro picat, una mica de blar de segona… «garvillo» que diuen les àvies… i una mica de «porlada » (bullit de verdures i peles, barrejada amb segones de fulla, afegir una mica de palla al terra i sobretot a les nieres… i protegir la porta perquè la fred ja es comença a notar. Anar a llençar i clasificar les escombraries. Visita rápida a la llar i saludar a la mare per si necesita alguna gestió, olles, cassoles, picada, sofregit, anar a mercat o a la carnisseria… Pujar i dutxa rápida, fer el llit i posar-se pel dia. M’he aixecat a les 6 i ja són les 10 i encara no he fet res del que pensaba fer… coses de la vida.

Aquest 24 vagi baixar a Stein a fer les 50 còpies i a comprar al Gros Mercat… que estaba com un dia de Fires a la devesa… i al descarregar les coses al local, que està al costat de l’esglèsia de St. Llorenç… sento una veu…

era en Salvador que estaba assajant… entro i m’explica que té un enginy que li ha deixat Mn. Jordi per cantar des del lloc… està més feliç i em dona les gràcies per organitzar la Missa  del gall… li dic que será mèrit de totohom… de tots els assistents… i quedem per retrobar-nos a 2/4 de 12 de la nit.

A mitja tarda toca una alarma del telefonet, i vaig a can Ferran a recollir la coca tallada amb els 40 trossets… ens desitgem «Bon Nadal»

El capvespre donc una ullada a la camisa blanca, el llacet de corbata negre de les festes, els pantalons negres amb la ratlla perfecta, les sabates ben brillants, i l’americana tipus «chaqué» per les gran cerimònies i el barret de copa alta— tot exel·lent.

Preparo el sopar al llarg d’una horeta… però queda una taulaplena de tastets que ni el rei… compartim amb la familia, comencem aviat, a 1/4 de 10… perquè a les 11 ja hem d’estar pel canvi de rol.

Sortosament tot va sobre rodes i a 1/4 de 12 ja estic ben habillat a casa de la Nuri que resta amb la boca oberta i no sap què fer… es pensa que ha arribat un representat de la casa reial a casa seva… acaba fent-li una foto.

Recullo l’olla a presssió amb el cacau & llet dins… i cap al local.

Encenc les 2 estufes per escalfar el local que és un rebost… cosa que va molt bé pels aliments emmagatzemats. Per la porta interna entro a l’esglèsia i començ a encendre les 6 estufes.. m’agrada com han posat els banc en Salvador i Mn. Jordi… repasso els 2 fulls dels cants perquè alguns estaven retirats… pel capvespre hi havia la missa de cada cap de semana a 2/4 de 7 del vespre.

Repasso una mica el paper de la carpeta… i sento unes veus… i en Salvador encara no ha arribat… obro el portal des de dins i comença a entrar persones… els saludo amb un

– Déu vos guard… i amablement els lliuro el programa de mà

poc a poc la gent es va situant… la gent xiu-xiueja… i en un tres i no res acabo els programes… això vol dir que ja som 50 els convidats… i compto fins 64.

Comença la Missa…

Unes paraules d’agraiment i salutació de Mn Jordi.

Lectura del llibre d’Isaïes a càrrec del col·laborador Josep Lluís, que ho fa amb molt bona entonació…

Isaïes, 9

1 El poble que caminava en la fosca

Mentre escoltava em va venir la idea que el text del profeta Isaïes era una mena de cançó, un himne litúrgic… propi de l’entronització d’un rei… havia de pujar un nou rei a la trono del rei David, com un idela de llum pel poble, lliberador, príncep perfecte, esperança del poble. Un poble que sapque el seu destí depén del rei, poble que vol cumplir l’Aliança i té por d’espatllar-ho tot.

Sembla ser que l’església sempre ha considerat aquest paràgraf com un anunci de Jesús, esperança, presencia de l’alliberament per part de Déu. Cap rei històric de Judà i/o Israel va ser així. Històricament sols va ser un somni, una esperança… En Jesús és un compliment, un somni fet realitat. Déu està amb nosaltres, la ralització de les esperances.

Encara estaba amb els meux pensaments que la Dolors avança cap el centre lector i anuncia el Salm 95…

Veniu, celebrem el Senyor 95

A suggerència de Mn. Jordi van deixar l’epistola de Titus, 2, 11-14 perquè insistia en el mateix tema i la missa ja disposava de material complementaria adient.

Anem doncs a l’Evangeli, segons sant Lluc

Ve al meu cap, que Lluc era metge i persona culta educada a Grècia, deixemple de Sant Pau… com que no era jueu el seu testimoni pot ser considerat més universal… pensaba en aquella época… a l’àgora… i escolto,

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi.

2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria.

3 Tothom anava a inscriure’s a la seva població d’origen.

4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David.

5 Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.