De refugugiats… n’hi han hagut des dels temps que hi ha història… fins i tot a la Bíblia ens recorda diversos esdeveniments de refugiats.

Però el món que en alguns aspectes avança com un coet, en altres com aquest avança molt lentament… fa pocs anys que aquest tema va sortir a l’ONU i es va decidir fer alguna cosa… concretament era l’any 2.001 quan les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com a Dia Mundial de les Persones Refugiades.

L’objectiu era rescatar de l’oblit la dramàtica situació que viuen milions de persones desarrelades entre refugiades, apàtrides, desplaçats interns i sol·licitants d’asil que actualment hi ha al món.

Cada any l’Ajuntament de Barcelona amb totes les entitats que al llarg de l’any treballen sobre el tema del refugi i l’asil a la ciutat, i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, organitzen un acte unitari per tal de visualitzar la realitat de milions de persones que es veuen abocades a marxar del seu país per motius religiosos, polítics, ètnics, orientació sexual…

Seria bo que a cada poble i ciutat es fes quelcom…

Per entendre millor el problema podem fer una ullada a ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats)

https://www.eacnur.org/content/ayudanos-evitar-que-mas-ninos-mueran-de-hambre?gclid=CjkKEQjwttWcBRCuhYjhouveusIBEiQAwjy8IK6qvC9O0D004EPnXMw8qHRa_Z0oYEHa2dqrrZxtUUnw_wcB

Una primera mirada ens diu que hi han molts refugiats… i per ajudar a que no es morin de fam es pot fer un donatiu… per ajudar a calibrar el tema ens diuen algunes propostes ben concretes:

Aquesta organització està fent una tasca molt important però degut a la mala gestió d’un grapat de polítics cada vegada hi ha + persones que necessiten ajut, perquè cada vegada hi ha + refugitats…

Per sort ja som un grapat els socis col·laboradors que amb les diferents aportacions es pot mantenir aquest necessari ajut als diferents refugiats.

També cal recordar que ACNUR ha tingut reconeixements internacionals:

• Premi Nobel de la Pau (1954)
• Premi Nobel de la Pau (1981)
• Premi Príncep d’Astúries (1991)

Podeu fer porselitisme convidant als vostres amics per correu@, pel Facebook o pel Twitter… vosaltres mateixos.

Podeu trobar històries de persones que han passat per camps de refugiats, que han rebut ajut i ara comencen a refer la seva vida… d’altres seguiran al camp molt de temps…

http://stories.unhcr.org/es/

També podeu llegir el que expliquen col·laboradors i periodistes.

Com qe hi ha moltes necessitats i diferents propostes… ens detindrem una mica en un camp de refugiats del que sovint se n’ha parlat molt: DADAAB.

• Dadaab és una població de la província del Nord-est de Kenya.

• L’any 2011 hi havia el que es diu que és el camp de refugiats més gran del món, els refugiats són de Somàlia (està al costat) i els primers arribaren l’any 1.991.

Ben segur que tots encara recordareu que el 13 d’octubre del 2.011 una cooperadora catalana d’aquest camp pertanyent a l’ONG «Metges sense Fronteres», la Montse Serra i Ridao va ser segrestada, es creu, per forces paramilitars al llarg de 21 mesos… Ara ja està alliberada (18-7-13).

No calen paraules per entendre el calvari que va passar aquesta cooperant que estava treballant en temes de logística per ubicar un nou annex al camp de refugiats de Dadaab.

Dadaab es troba a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Somalia. El camp està compost per quatre subcamps:

• Dagahaley,
• Hagadera,
• Ifo,
• Ifo2 (aquest es va obrir el juliol de 2011.

Fins fa poc la població de la zona era nòmada amb ramats de dromedaris i cabres. La ciutat que té més a prop és Garissa que és la capital de la província del Nord-est.

• El camp de refugiats de Dadaab està gestionat per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.
• Gran part de l’economia de Dadaab està basada en la prestació d’ajuts al camp de refugiats els quals provenen dels efectes de la guerra civil de Somàlia des de 1991, hi ha diversos grups ètnics incloent els bantus somalis de Somàlia els quals van ser classificats pel Departament d’Estat dels Estats Units com a prioritat.
• La superfície d’aquest camp és de 50 km2 amb 18 km de radi.
• El desembre de 2006 el govern de Kenya tancà les seves fronteres als refugiats cosa que va limitar molt el nombre de noves arribades al camp.
• La regió patí els efectes de la secada de la Banya d’Àfrica de 2011 i la població de refugiats arribà al màxim.
• El juliol de 2011 hi arribaren més de 1.000 refugiats cada dia.
• La capacitat del camp és de 90.000 persones però n’hi havia més de 450.000 el juliol de 2011,cosa que el fa el camp de refugiats amb més població del món.

I una vista general,

Molts us preguntareu : com és un dia al camp de refugiats?

Un jesuita, Pau Vidal, ens explica com són les coses en un camp de refugiats + petitó…

https://www.youtube.com/watch?v=ss4-i-M5AXg

• «D’avui per demà la nostra vida canvia molt ràpidament»
• 42.5 milions de refugiats sense comptar els de Síria i Sudan… estem parlant d’uns 50 milions de refugiats.

Després d’aquesta hora d’informació sobre els refugiats podem completar amb uns minutets resum sobre ACNUR,

https://www.youtube.com/watch?v=NKa4ALe83io

Si tenim nensi/o treballem amb ells podem visonar aquest clip multimèdia, ben interessant i que ens ajudarà a estar una mica + sensibilitzats…

https://www.youtube.com/watch?v=f1lj-M_tYmc

Abans d’acomiadar-nos una història que ens permetrà conèixer que sovint hi ha casos que acaben bé… és el testimoni d’una nina, que al 1.982 tenia 6 anys i va haver de fugir de la guerra a Guatemala… on van morir + de 200.000 persones… als 18 anys ja estava de cooperant a diversos camps de refugiats, després va comença r a estudiar i després de moltes peripècies i 32 anys ara ben formada amb la tesi doctoral acabada, pot tornar a Mèxic i treballar en temes socials…

http://www.acnur.org/t3/index.php?id=825&tx_t3blog_pi1[blogList][day]=16&tx_t3blog_pi1[blogList][month]=10&tx_t3blog_pi1[blogList][year]=2013&tx_t3blog_pi1[blogList][showUid]=62&cHash=9f6e70dcb5fad4fb25675f0d1596b0c7

Bé a estem sensibilitzats… aquest mes que hi paga extra… un petit detall pot fer molt de bé.

Un cooperant ens fa arribar aquesta imatge de Dadaab… podem veure un sector + organitzat,

De totes maneres encara queda molt de treball per fer…

I el + important la tasca s’ha d’acabar retornant a les persones a la seva terra i que es puguin guanyar la vida amb pau.

Ens acomiadarem amb una música pròpia de l’Àfrica i que tots els que tenim quelcom de nens recordem…

https://www.youtube.com/watch?v=5V9v94cPXak

Un petó.Net

Cerverí de GirOna