Benvolgut Josep Piqué,

He llegit amb atenció franciscana el document del Cercle d’Economia que vos presidiu, la capçalera comença bé: «A Espanya, la profundíssima crisi econòmica transcorre en paral·lel a una creixent crisi política i institucional. Les tensions territorials i el degoteig incessant de notícies sobre la corrupció en l’àmbit públic, afecten molt directament a la credibilitat i confiança en el nostre sistema polític.»

I acaba  la introducció amb: «Del nostre saber fer depèn avançar cap a un major benestar i progrés o, per contra, anar deteriorant els extraordinaris avenços de les últimes dècades. I això és especialment vàlid, vist des de Catalunya»

Seguim amb la primera secció: 

I. LES ELECCIONS DEL 25-N. UN NOU PARLAMENT PER A UNA REALITAT COMPLEXA.

«Les eleccions del passat 25-N assoliren la major participació en uns comicis autonòmics a Catalunya, i van consolidar una majoria sobiranista en el Parlament, com es va reflectir en la votació del passat dia 23 de gener. La seva nova composició és, per tant, el reflex indiscutible d’una realitat plural i complexa que es manifesta, també, en les tensions internes de les forces polítiques que, fins a ara, han estat sempre majoritàries a Catalunya».

No ens diu res de nou… tots els que tenim els ulls oberts i dos dits de seny en som ben conscients… potser pels col·legues del Cercle acostumats a tallar el bacallà i conèixer els fils que mouen el poder, això esdevé una situació nova… i potser no veieu la manera de controlar la dispersió de vots, que significa un repartiment de poder d’acord amb la societat diversa que vivim. Però cal l’entrada de nous polítics no contaminats i amb la il·lusió de voler servir al poble queels ha votat.

Molt peculiar el vostre acabament en aquest primer capítol:

«Es pot transmetre la percepció que el compromís és ferm per a la denominada transició nacional, però s’afebleix per a la manera de gestionar la crisi, donada la disparitat en els posicionaments socioeconòmics de cada formació».

Deixeu entreveure el vostre raonament + propi d’una guilla, si seguim al gran franciscà Ramon Llull, qui en el seu «Llibre de les bèsties» que d’un animalot del bosc, seguint el llibre… i que entendrem com  a ciutadà que treballa, paga els seus impostos i vota cada quatre anys.

Sort que abans de la conclusió anterior heu escrit:

«Per tot això, la nova realitat parlamentària no permet les desqualificacions prèvies del pacte subscrit entre CIU i ERC»

Bona la intenció de les paraules… però cada vegada que hi ha un capitost del Centre en un acte públic i té la paraula aprofita l’ocasió per posar cullerada per denigrar el dret a la sobirania… potser seria bo deixar que els polítics fessin política i els empresaris  empresa, que vol dir donar treball i no deslocalitzar empreses per anar a escanyar pobres a altres indrets.

No cal posar exemples, tots llegim els diaris, escoltem les emissores de ràdio, veiem les notícies a les cadenes televisives, i/o estem connectats a les xarxes socials on hi ha opinions ben diverses i plurals que ens ajuden a estar informats.

Passem al segon capítol:

II. EL CONFLICTE POLÍTIC CONTINUA. DIÀLEG I REVISIÓ DEL MODEL AUTONÒMIC

Considero acertada la primera reflexió «Els esdeveniments evidencien l’error dels qui consideraven que el resultat electoral diluïa el conflicte polític entre Catalunya i el conjunt d’Espanya, que es planteja, amb diversos matisos, a través de la reivindicació de l’anomenat dret a decidir. El malestar, en aquest sentit, d’una part significativa de la ciutadania catalana persisteix com, de fet, ja va quedar clarament palès en la nova composició parlamentària, que va bascular cap als extrems»

Estem acostumats que els nostres polítics juguin a «la puta i la Ramoneta»… però jo particularment pensava que els empresaris, i més en aquest moment de crisis ja tenien feina al front dels seus negocis, ara resulta que els sobra temps per donar consells, sense adonar-se que perquè hi hagi diàleg… cal que els dos subjectes han d’estar receptius… cas contrari hi ha intercanvi, a vegades sense escoltar-se, de monòlegs… per això sorprén el vostre comentari amb negreta:

«Aquesta nova etapa política obliga, més que mai, a iniciar una fase de diàleg i gestió del problema. Un diàleg que esperen els ciutadans i, que correspon liderar a ambdós Governs i als principals partits de l’oposició. Un debat que hem d’impulsar, també, des de diversos àmbits de la societat civil»

Vivim en uns moments de desgavell total… i em sembla que no parleu gaire amb la gent mileurista, els joves que després de tants anys de formació i preparació han de marxar a buscar feina fora del país, els parats, les famílies desnonades… no podem perdre trenta anys mçes en diàlegs estèrils o bizantins… és hora d’actuacions pràctiques.

A propòsit el diumenge passat un diari de la nostra terra, en el seu diumenjal hi havia una relació exhaustiva dels diferents grups socials que treballen per la sobirania, paraula que sembla us esgarrifa.

I és que el vostre comentari:

«Des de Catalunya s’ha d’entendre que només amb una gran majoria de la societat catalana, representada pels seus partits, es pot arribar a un nou marc estable de relació política entre Catalunya i el conjunt d’Espanya»

No costava gaire fer una referència a la sobirania i/o al dret a decidir.

I per seguir jugant al joc dels polítics de torn…

«Des d’Espanya, s’ha de dialogar sense cap apriorisme sobre un renovat Pacte que no exclogui, per principis, una reforma de la Constitució. L’actual model autonòmic, en el seu disseny i dinàmica, ha d’adequar-se a les noves circumstàncies com ja vam analitzar detalladament en la nostra última Opinió. La reivindicació d’un nou pacte fiscal i la imprescindible reforma de l’estat de les Autonomies«

Ja ho escrivia abans… els del cercle esteu en masses dinars i sopars entre col·legues, i no sou conscients que la societat ja està en una altra ona… el pacte fiscal ja va quedar arraconat degut a la intransigència del govern central de torn… ara el tema és el dret a decidir per assolir una sobirania… ser un nou estat a Europa.

Sembla que viviu en «El país d’Alicía»… em meravello que parleu de renovar la Constitució… en + de trenta anys s’hi han fet d’amagatotis un parell de canvis, que són més restrictius… i que els ciutadans no hem ni refrendat… els dos grans partits van considerar que s’havia de fer amb silenci.

No cal fer cap canvi a la Constitució… perquè encara hi haurà una retallada que afectarà a les autonomies i serà una nova bufetada… el millor és marxar i començar a treballar per un nou projecte d’estat modern hereu de la nostra història que molts ja han oblidat… igual tenen un coixí de bitllets i els agrada més anar a la llotja del «Real Madrid» per si surt algun negoci.

El paràgraf proper, molt retòric. i propi d’un filòsof hel·lènic… però, en aquests moments no hi ha cap grup polític amb representació a la cambra de diputats que participin de la proposta que porta implícita,

«És precisament per respecte a l’esperit de consens i concòrdia civil que va animar la Constitució que, des d’aquest mateix esperit, ha d’abordar-se la reformulació del model»

I si us sembla encertat, sols cal que us poseu al dia en qualsevol dels mitjans de comunicació social… en especial els que tenen seu a Madrid… que desprecien, de la manera més vasta, la capacitat intel·lectual de qualsevol ciutadà… encara ens consideren súbdits.

 [Josep Mª Terricabras ens pot ajudar a entendre la diferència entre súbdits i ciutadans]

Ara arriba el paràgraf de l’esperança:

En aquest context

«Una consulta ciutadana, dintre del marc legal, adquireix el seu sentit integrada en un procés lleial, rigorós i profund (de) debat, i no ha de plantejar-se com un punt de partida ni com un punt d’aribada, sinó com un punt de trobada entre els principis de legitimitat democràtica i legalitat. Hem d’evitar els atzucacs que condueixen a una indesitjable confrontació».

Ras i clar ens dieu que us agradaria una consulta legal… que ha d’autoritzar Madrid… i com que la Constitució és la que és… hem d’esperar que ho permeti que serà el 30 de qualsevol mes de febrer, d’acord amb els raonaments fets anteriorment sobre el consens dels grans partits d’àmbit central i amb un govern centralista contra les cordes… que fa com deia el gran dramaturg Lope de Vega: «El perro del hortelano, que ni come, ni deja comer»

Comentava abans fent referència al gran Ramon Llull, que el paper de guilla és massa evident i deprés d’aques tcapítol cal afegir que els ciutadans ja ens donem compta de que feu trampa, i , sota una declaració que sembla moderna i ben plantejada, a mesura que la vas llegint i diseccionant és una andanada disparada a la línia de flotació del govern de la Generalitat, que sembla que no us agrada la parella actual: CiU & ERC…

Anem pel tercer capítol:

III. LA PRIORITÀRIA SORTIDA DE LA CRISI ECONÒMICA

Ara, seguint l’esquema de «la puta i la Ramoneta»… en la llengua del Cervantes, «Una de cal y otra de arena» ara direu alguna cosa interessant per la sobirania dels ciutadans de casa,

«… la ciutadania comença a manifestar un esgotament davant el que es percep com una inacabable espiral de retallades i ajustaments, sense la contrapartida del creixement econòmic. En aquest sentit, l’estabilització dels mercats hauria de permetre un alleujament del procés de consolidació fiscal d’economies com l’espanyola que, al seu torn, hauria de traslladar-se a les seves CC.AA i CC.LL. Per això la reivindicació d’un repartiment equilibrat dels esforços entre les diferents Administracions mereix comprensió i resposta»

Aquí s’ha vist que sou economistes i gent de lletres… i que enteneu, potser l’haureu llegit i tot, el que ens argumenta exhaustivament el llibre: «Delenga est Hispania»

Enseguida reconeixeu que els empressaris, tot i les carències del suport del govern central que només parla de retallades i ajustaments, que han significat un gran augment de l’atur que sembla que no l’heu captat perquè no hi vist cap referència…són capaços d’espavilar-se i exportar,

«Es tracta d’aprofundir en aquelles polítiques que han permès el gran progrés empresarial de les últimes décades. Mostres d’aquest progrés són l’excel·lent evolució de les exportacions, o un informe de l’OCDE on s’assenyalava com, comparant companyies de més de 250 treballadors, les espanyoles assoleixen una productivitat superior a les alemanyes. ara hem de traslaldar aquesta capacitat competitivade les nostres grans empreses a les pimes».

I ara sí, en lletra petita i mig amagat entre el paràgraf citeu el terme «atur»… però s’ha de llegir dues vegades el document per trobar-ho,

«És l’única manera de solucionar, a mitjà termini, el gran drama de la nostra economia: l’elevadíssim atur, fins i tot en èpoques de bonança. I amb especial èmfasi en l’insuportable atur juvenil.»

De totes maneres les vostres propostes per minvar les dades de l’atur no deixen de ser bones paraules i com diu aquell tertulià «un brindis al sol» entre altres coses perquè els empressaris encara us fragueu les mans ja que la llei actual del despistat govern de torn us ha permès rebaixar les indemnitzacions del personal que va a l’atur… i que ha d’acabar mendicant una paga social per a poder sobreviure.

Perquè els personal no s’acabi revoltant… teniu unes paraules d’obertura, però no us descuideu pas de criticar l’actual govern de la Generalitat,

«El Cercle d’Economia no rebutja, per principis, qualsevol augment impositiu. En general, pot entendre i donar suport a una major pressió fiscal si amb aquesta s’aconsegueix una major equitat i una millora de la nostra capacitatcompetitiva. 

Però entenem que a l’espera del desenvolupament concret de les propostes del Govern, les mesures, si bé d’abast impositiu limitat, no responen a aquests principis i suposen una major pressió sobre les classes mitjanes, sense que contribueixin a millorar el nostre marcproductiu, ja que incideixen sobre sectors d’activitat imprescindibles per a la recuperació econòmica».

No poso el final d’aquest capítol… em fa vergonya quan considereu que el govern català genera desorientació i sorpresa en el món econòmic… quan les retallades se les han empassat els funcionaris en general que ja porten 3 anys perden percentatge del sou, una paga extra… i tot s’ha apujat, en parules del vulgo: tenim menys diners per comprar les coses més cares.

Després hi ha un epíleg, situat després d’una línia de punts que ajuda a pensar.

Arribem al paràgraf,

«Els Governs espanyol i català han de liderar aquest diàleg, entenent des d’Espanya que es pot avançar en la sortida de la crisi i, al mateix temps, abordar la reforma del model autonòmic. Un procés que ha de facilitar-se des de Catalunya amb majories parlamentàries que aportin estabilitat i que, sense minimitzar la importància del debat territorial, prioritzin la sortida de la crisi econòmica».

Sant tornem-hi… parleu de diàleg com si els carpetovetònics, bé els seus descendents fossin mediterranis… són pobles diferents…portem tres – cents anys de desacords, alguna guerra pel mig… i ara trenta anys de pax romana… però perquè paguem i callem… quan volem ser escoltats, ens claven un cop de Constitució i cap a casa a treballar i pagar impostos… i això després de la manifestació del 11 S no pot seguir.

Agraeeixo les darreres paraules, que probablement no compartiu ni els de la cúpula del Cercle, però ha quedat bé posar-les:

«I, també, ha arribat el moment que la societat civil exerceixi el seu rol des de la independència i la recerca del bé comú, sense la menor influència dels interessos polítics d’uns o altres».

Però malament ! ja feu una correcció abans d’acabar el mateix paràgraf,

«Volem diàleg i enteniment i no confrontació. Encara estem a temps d’evitar un gravíssim deteriorament polític, social i econòmic cap al qual, de moment, seguim avançant».

Permeteu unes paraules finals sobre la corrupció, a la boca de tothom en aquests darrers dies… els polítics són un impresentables perquè es deixen subornar i obliden que un càrrec public no ha d’acceptar cap tipus de regals.

Però, senyor meu, si hi ha un corrupte és que hi ha un corruptor, un que paga… i encara no he vist cap actuació encaminada a fer quelcom amb les empreses que paguen els sobres de la corrupció… potser seria bo que algú ens expliquès d’on treuen el diners? si no tenen caixa B, com auditen el moviment ? posen que el gerent ha anat de prostitutes pagant l’empresa?

Ja veieu senyor que tenim molta feina, jo crec que serà millor que cadascú segueixi al seu lloc i faci bé la feina i si, com deia en Pep: «ens aixequem molt aviat…» serem un país, un nou estat a Europa.

Senyor piqué, Gràcies per la paciència de llegir la carta!

Des de la Riba del Ter proper a Girona, set del mes més petit de l’any del senyor, dos mil tretze.

PD.- Us adjunto una participació dels ciutadans de Reus, exemple a seguir.

http://www.merops360.com/cBalsells/WordPress/esferiques/Reus_per_la_Indepedencia/Encen_la_Flama.html