La QUINA, també anomenada segons la zona quinto, plena o loteria vella, és un joc típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs de la geografia del nostre país.

També és popular a França.

La seva mecànica és semblant a la del modern bingo ja que cada jugador té una carta amb tots els números de l’1 fins el 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el lloro va cantant.

És un joc molt antic… abans com que la gent en general no sabia de números… el que canta, anomenat «lloro» perquè repeteix una mica i es passa totta l’estona xerrant pels descosits… havia de cantar cada número de manera fàcil i entenedora.

Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files.

El primer jugador que marca una fila de nombres fa línia, en alguns idret en dieuen quinto i guanya un petit premi.

Després es continua jugant per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files… i amb bon pulmó canta: quina! es comprova i se li lliure el pernil o panera o el que s’hagi decidit al moment de començar la partida.

La majoria de quines comencen pel pont de la Constitució i s’allarguen fins al dia de Reis.

La llei de jocs i espectacles només les permet durant el Nadal –de l’1 de desembre al 6 de gener–.

Les quines no poden donar premis en metàl·lic i han de donar premis de poca transcendència econòmica “per mantenir el caràcter tradicional i social de les quines”.

La Generalitat també marca que aquests jocs només els poden organitzar particulars o entitats de tipus social, cultural o recreatiu.

De fet, les quines s’han convertit en una font d’ingressos per a clubs de futbol i de bàsquet, per a associacions de veïns, i entitats de joves… i alguna escola ja té aquesta tradició des de fa + de 16 anys.

En general les + de 200 quines que es canten cada any… coincideixen bastant en la majoria de números:

1, el + petit de tots, el benjamí,

2, l’ànec, cuac!, parella, doblet.

3, triangle, bigoti de Dalí, la Trinca, la Santíssima Trinitat.

4, cadira, quadrat, quartet. I si és un poble molt rural: «Valga’m, sant Aleix sota l’escala i sant Titus, sota la cadira!

5, l’esquellerinc, els dits d’una mà, un duro (ara ja gairebé ningú sap què vol dir)

6, el dia de reis, mitja dotzena.

7, un esparrec, saberut – set ciències, els dies de la setmana.

8, una bicicleta, unes ulleres, no s’acaba mai – l’infinit. I si estem en un poble de muntanya: «una mamelleta de monja»

9, auqell que mai és vell, un diari esportiu de les comarques de girona. I als pobles: «la cua per avall»

10, el gras i el sec («el gordo i el flaco»), si són intel·lectuals: «si qui en deu deu, diu que en deu deu, diu el que deu i deu el que diu». I en poble: «la puta d’oros» (qualsevol jugador coneix aquesta carta)

11, sant Martí ( a pagès tothom sap que és l’11 de novembre), la diada nacional (11S)

12, una dotzena, mitjanit: l’hora de les bruixes. Els apòstols.

13, una dotzena de frare. A poble: «el punt de les dones». «El mal punt per qui no el tingui.»

14, una bona travessa («quiniela»), a poble: «l’esparrecaconills», «l’esparrecallúdrigues», «agafa un cagarro i esmorza»

15, la ninya bonita!, la pepa maca.

17, sant Antoni del porquet (17 gener), «Per sant Antoni el dia s’allarga un pas de dimoni», I als pobles: «aixeca la cama i fes un pet»

18, ja us podeu treure el carnet de conduir, ja podeu anar a votar, Dotzena i mitja, Horabaixa.

19, sant Josep (19 març), patró dels fusters, dia del pare.

20, el segle passat, el pelat, els dits d’una persona.

21, majoria d’edat per la brigada criminal. 3 x 7.

22, cuac! – cuac!, parella d’oques.

23, sant Jordi i el drac, patró de Catalunya

24, «aquesta nit, només una cama al llit», Nit de Nadal, per les postres fem cagar el tió, sant Joan i els focs, preparem la ratafia.

25, «panses i figues, nous i olives, fum, fum fum!», Per Nadal el dia s’allarga un pas de pardal. Per Nadal qui res no estrena, res no val.

26, per sant Esteve el dia s’allarga un pas de llebre. El dia dels canelons i dels pastrorets.

27, la moreneta, mare de Déu de Montserrat, «Rosa d’abril, morena de les serres…» (27 abril)

28, els sants Innocents. els dies del mes + petit.

29, sant Pere a Figuers i sant Narcís a Girona. El tramvia que donava + voltes per BCN.

30, t’hi entra. Mitja hora. Programa tv3: «30 minuts». I en pobles: «no em trempa cap»

31, sant Silvestre, per la porta o la finestra. Per sant Silvestre totes les bruixes van en destra.

32, «te n’hi entren dos: l’amos i el gos».  El país de les oques.

33, «els anys de Crist», Canal cultural a tv3.

34, «els estudiants, 3 ases i 4 bergants»

35, «Te n’hi entren cinc». El famós Ibex 35.  I als pobles: «ja en trempen la meitat»

36, l’any de les patacades, l’any de la guerra civil, tres dotzenes.

37, Don Joan, comte de BCN, fecunda a Roma, el que seria l’actual rei Joan Carles I.

38, neix abans de reis el rei Joan Carles I.

39, La fi de la República. S’acaba la guerra Civil.

40, any de l’aiguat, l’aigua arribava a les esclaes de la catedral. El cul de la geganta.

Als pobles: «besa el culet de la geganta»

41, la lleva del biberó. Als pobles: «un guàrdia civil cagant i l’altra mirant»

42, Dum! dum!… el canó dels alemanys.

43, aquell licor tant dolç.

44. dues cadires. «una parella de forasters». «el cotxe dels nostres avis: el 4, 4» Als pobles de l’Empordà: «una parella d’escaulenques, fent el pipí al riu, les de Pont de Molins es queixen que baixa lleixiu»

45, mitja part. 5 x 9 // 9 x 5.

46, aquell tabac tan dolent

47, «el país de les prunes»

48, quatre dotzenes. 6 x 8 // 8 x 6. Als pobles: «cul ample i mamelluda.»

49, 7 x 7.

50, mig €uro. Bitllet gros i vermellot. Mitja centena.

51, «el pastís dels gavatxos». «la tisana dels homes»

52, «se n’hi canten dos»

53, «se n’hi canten tres»

54, «se n’hi canten quatre»

55, «se n’hi canten cinc» Una parella de músics. «què ens portaran els reis? un zing- zing?»

56, «se n’hi canten sis». «L’any que el fred va matar les oliveres»

57, «se n’hi canten set»

58, «se n’hi canten vuit»

59, «se n’hi canten tots»

60, pelat!. «Això sembla can seixanta»

61,

62, «les millors, edicions 62»

63, «l’any de la millor collita»

64, 8 x 8

65, «l’edat de la felicitat». «L’edat de la jubilació amb permís del sr. Rajoy»

66, «cavallers i que ballaven, els de la Catalunya Nord»

67, en Siset. «L’avi Siset…»

68, maig del 68 a Paris. Als pobles: «gairebé el més berro: jo te la xumo i tu me la deus»

69, Tariro! tariro!. Als pobles: «parella de llaminers: per amunt i per avall». «Embotit i marisc». «Mar i muntanya: botifarra i petxina»

70, pelat, la tieta.

71, el banderer.

72, 6 dotzenes. «setanta dues hores va durar aquell any el foc»

73, «l’any tirorany».

74, «l’any de la picor».

75, noces de platí. «París, capital de França»

76, «l’any  de la Maria castanya»

77, «les banderes d’Itàlia»

78, «una poma per la set i una iga per a les vuit: se-tan-ta-vuit!».

79,

80, «pelat, la Laia.»

81, «el més petit dels peluts»

82, «pelut, dos»

83, «pelut, tres»

84, «pelut, quatre»

85, «pelut, cinc»

86, «pelut, sis»

87,  «pelut, set»

88, Als pobles: «les noies d’Olot són matineres, quan van a la font van descordadetes, ensenyant les tetes, grosses, grosses mamelletes»

89, «pelut vell»

90, pelut, barbut i geperut: l’avi. Matusalem. Els + vell de tots.

També podríem donar-hi un caire + cultural… com a l’escola Annexa Joan Puigbert… que cada any hem anat adaptant els números segons dades o efemèrides de l’any… seria quelcom així,

quina 2012

Ara sols falta un bon canari que sàpiga treure el suc a la «xuleta» i anima al personal que ha de sobreviure 3-4 hores sense que s’avorreixi i no mori en l’intent.

Ens acomiadarem amb un documental d’uns lloros… en record dels que hem cantat alguna vegada la quina en alguns indrets de la nostra terra.

http://www.youtube.com/watch?v=s6G6oIVpW3c

També serà bo escoltar una sardana interpretada per una cobra de les de primera fila i del tipus obligada de cobla… així es podran lluir tots els músics…

http://www.youtube.com/watch?v=AAXcwuWfvCs

Un Petó.net

Cerverí de GirOna