Biblioteca prové del grec biblion (llibre) i tekes (caixa), on caixa s’entén generalment com a edifici o cambra.

Si volem entendre el que està passant en aquests dies que estem vivint… tot i molts amics escèptics, fem una ullada al temps…

BIBLIOTECA D’ARGILA

La biblioteca de Nínive havia estat fundada en el segle VIII aC pel rei assiri Sargó II, amb lavoluntat de col·leccionar les cròniques dels seus dominis.

 entrada ciutat de Nínive, prop de l’actual Mosula l’Irac.

 Sargó II

Però resulta que ja al segle VII aC els babilonis i els medes assaltaren la ciutat de Nínive, posant fi a 3 segles de regnat d’una de les + grans potències de l’antic Pròxim Orient.

 mapa, en anglès, amb la situació de Nínive (Nineveh) i l’imperi de Sargó II

Tot i que saqujaren la biblioteca d’argila, les tauletes quedaren pràcticament intactes. Però els seus signes d’escriptura cuneiforme, no serien desxifrats fins a finals del segle XIX per l’arqueòleg britànic Henry Rawlinson.

Això va permetre poder «llegir» escrit com el «poema de Gilgamesh»

 peça d’argila amb traces d’escriptura cuneiforme

 fragment d’escriptura cuneiforme

 fragment del poema de Gilgamesh

 tauleta d’argila amb gravat on hi ha en Gilgamesh, l’Emkidu i el Toro del Cel

Podem llegir, ja traduir a la llengua de Cervantes un fragment gràcies al bloc de Na Ana Vázquez Hoys, historiadora de la UNED a Madrid, ha escrit + de 30 llibres sobre temes històrics, en especial de la antiguitat.

http://www.bloganavazquez.com/tag/poema-gilgamesh/

BIBLIOTECA D’ALEXANDRIA.

Resulta que el magnífic Alexandre el Gran (Magne segons els historiadors) després d’envair Egipte, va decidir fundar Alexandria, la nova capital arrecerada per la illa de faros, però després de posar la primera pedra el conqueridor s’anà a Pèrsia i ja mai + tornaria a trepitjar la ciutat dels seus somnis…

Quan l’imperi es repartí entre els seus generals, Egipte tocà a Ptolomeu, el seu objectiu va ser convertir Alexandria amb la nova Atenes del temps del gran Pèricles.

Com que tenia les idees clares, en Ptolomeu va organitzar un centre de saber, però + gran que la biblioteca deNínive que va conèixer en una expedició. Va encarregar a un ateneu, Demetri de Falèron, un ex-alumne d’Aristòtil.

 estàtua de Demetri de Fàleron a l’actual entrada de la biblioteca d’Alexandria

La nova institució del Ptolomeu necessitava la protecció de les 9 muses, les deeses de les arts del coneixement

Durant el segle III aC, la biblioteca d’Alexandria es va omplir amb un total de 700.000 rotlles de papir escrits en alfabet grec que compendiaven tot el coneixement científic i filosòfic de l’época.

Els resultats del binomi Biblioteca & Museu no es feren esperar…

• Euclides elaborà la primera Geometria
• Claudi Ptolomeu el primer compendi d’Astronomia
• Eratòstenes aconseguí calcular el diàmetre de la Terra
• Aristarc de Samos fins i tot s’avançà 1.800 anys a Copèrnic en afirmar que la terra girava al voltant del sol.
• Hipatia d’Alexandria…

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%A0tia

I pels que no ho recorden, però el film «Agora» tracta d’aquest personatge,

http://www.youtube.com/watch?v=IC1J9-N19dQ

Tota aquesta produció intel·lectual es plasmà amb l’alfabet que els fenicis havien ensenyat als hel·lènics (grecs) al segle VIII aC, però aquest cop no s’escriví sobre tauletes d’argila com a Nínive… sinó sobre papirs, una planta habitual a dels ribes del Nil…

Es tallaven verticalemnt les tiges del papir i aferrades unes sobre les altres, un cop exposades al sol, s’aconseguia un full + gran on poder escriure amb tinta, ajuntant diversos fulls s’obtenien rotlles de diversos metres de llargària que solien guardar-se enrotllats entorn d’un suport cilíndric de fusta.

Conta la llegenda que Ptolomeu III va enviar un comunicat als sobirans de totes les terres cnegudes fins aleshores demanant en préstec els seus llibres. Des d’Atenes arribaren les famoses tragèdies d’Eurípides, Èsquil i Sòfocles. Els vaixels que entraven al por d’Alexandria foren obligats a deixar els llibres que portessin a bord, la biblioteca es quedava l’original i en feia una còpia que tornava als vaixells.

Pel que fa als llibres escrits en altres llengües, cap problema, hi havia un cos de traductors molt important. Un cas interessant, els 5 llibres de la Torà de l’hebreu el van traduir amb el nom del Pentateuc… 72 traductors es tancaren a la Biblioteca d’Alexandria durant 72 dies, i van acabar la feina… aquesta versió es coneix com la «Septuaginta» o la Bíblia dels Setanta.

Cal recordar que a la biblioteca d’Alexandria es fixaren les bases per la catalogació, l’art de classificar els llibres perquè qualsevol lector pugui trobar el llibre o la informació necessària. també van idea els «top ten», la llista dels millors autors per gènere… això va facilitar la reproducció dels anomenats clàssic, en especial pels copistes medievals que no es van haver de trencar les banyes per saber quins llibres copiar…

BIBLIOTECA DE PÈRGAM

Aviat a Alexandria li va sortir una ciutat rival…. Pèrgam, ciutat del nor-oest de l’actual Turquia, prop de la mítica Troia, també havia nascut al segle IV aC fruit del repartiment del Gran Alexandre… ja en el segle III aC sota el regnat d’Àtal que va voler imitar a Alexandria… amb l’objectiu de convertir aquesta ciutat en el centre cultural i artístic de l’Àsia Menor hel·lenística…

Des d’Egipte van posar pals a les rodes, i per evitar el transfuguisme de savis, va tallar el subministrament de papir, que sols creix a les ribes del Nil.

D’aquest petit problema, els de Pèrgam van començar a treballar i van descobrir el que coneixem per pergamí, de la pell d’animals, generalment bous, es tractava amb substàncies especials per evitar la seva putrefacció… aquest material oferia + avantatges que el papir, era + resistent i permetia escriure a les 2 cares del full, i esborrar si hi havia alguna falla… per contra era + car i d’elaboració + lenta.

  

Així les coses pèrgam va anar prosperant i exportant la seva tècnica a diferents països… en llocs com Castella es va canviar la pell de bou per la de l’ovella i el resultat se’n diu «vitela» aquestes maneres d’elaborar llibres va perdurar fins el segle XIV dC… una bona i llarga durada.

Quedar recordar que al segle I aC, en temps de Juli Cèsar que encalçava al seu enemic Pompeu, que ja se les havien tingut a Hispània… en juli es va enamorar perdudament de la germana del rei-faraó d’Egipte… es tractava de la famosa Cleòpatra VII… però coses de la història en el decurs d’una batalla… el general romà va ordenar cremar unes naus enemigues, el foc sels va descontrolar i arribà fins la biblioteca d’Alexandria… Els historiadors romans de l`´epoca consideren que es van cremar uns 400.000 rotlles de papir. Amb tot amb el suport dels romans Cleòpatra va pujar al tron… i sembla que van tenir un fill i tot…

A Roma va viure com a concubina de Cèsar i allí va nàixer el seu fill (que se suposa ho era també de Juli Cèsar) al qual van anomenar Ptolemeu Cesarió (futur Ptolemeu XV Cesarió) que va comandar a Egipte en l’época de Cleòpatra.

http://www.youtube.com/watch?v=NGDyZHlHklo

Quan un no s’ho pensava… per culpa de Brutus i la seva colla, en Juli Cèsar va ser assassinat… era l’any 44 aC, i la Cleòpatra que era una dona com Hel·lena de Troia (la de la famosa guerra de Troia, veritable història d’amor qu va acabar amb una batalla amb participació de déus, semidéus, herois, reis, mortals…) va començar a buscar l’amistat de l’home fort de Roma a Orient… en Marc Antoni.

Marc Antoni que també estava enamorat de la Cleòpatra va saquejà la biblioteca de Pèrgam i segons explica Plutarc li féu donació de 200.000 llibres amb pergamí per compensar les pèrdues del general de Juli Cèsar…

Podem recordar que Clèopatra i Marc Antoni van mantenir un idili… hem de dir que Marc Antoni era un general i polític romà, amic de Juli Cèsar, que havia sigut comandant en cap en el seu exèrcit. Arran de l’assassinat d’aquest, va perseguir els culpables, Marc Brut i Gai Cassi i a més va saber enfrontar al poble romà contra ells i va saber guanyar-se el suport i la inclinació de les gents cap a ell… i va formar un triomvirat…

Marc Antoni va haver d’anar a Roma, però Cleòpatra va donar a llum dos xiquets bessons (Alexandre heli i Cleòpatra Selene) i un temps després quan va poder tornar Marc Antoni, un altre (Ptolomeu Filadelf)… finalment Octavi August es va enfadar pels lius de faldilles de Marc Antoni i es van enfrontar i el va guanyar…

També poder recordar a la Cleòpatra seguint el clip de l’Astèrix

http://www.youtube.com/watch?v=4IVbnd7Szus

Alexandria tornava a reviscolar…

però van arribar les ràtzies entre cristians i pagans… al segle VIII dC un cabdill àrab arribà a la bibliotecad’Alexandria i amb el seu integrisme sota el lema: «Si aquests llibres estan d’acord alm l’Alcorà, aquest llibres ja són innecessaris,; i si estan en desacord, millor serà cremar-los»…

I per postre el far que encara seguia fent llum per la navegació, a l’any 1.303 degut a un fort terratrèmol s’apagà per sempre.

Si volem conèixer millor la biblioteca d’Alexandria podem visionar uns documental de Carl Sagan… us proposo el primer,

http://www.youtube.com/watch?v=vtDGyYOR0JU

Si us agrada podeu trobar la resta al www.youtube.es

I ara des de 1.988 que Mubarak va posar la primera pedra s’ha reconstruit una biblioteca a Alexandria… val la pena fer-hi una ullada,

 http://www.youtube.com/watch?v=RNjA04YZmIA&feature=related

    

LA IMPREMTA i EL PAPER

El desenvoluparem en millor ocasió… i deixarem espai per..

Ara comença una nova situació LLIBRES VIRTUALS i ESPAIS VIRTUALS…

Hem parlat molt de Pèrgam i Alexandria… potser no recordeu que en aquestes poblacions hi ha una dansa molt internacional que va néixer a l’época d’esplendor d’aquestes urbs…

http://www.youtube.com/watch?v=-cR61bn4WJ0&feature=related

Un Petó.Net

Cerverí de GirOna