Mireu les flors… són la Primavera que comença a l’altra costat de la Terra… nosaltres entrarem en la TARDOR… i ells a la PRIMAVERA…
Qualsevol enciclopèdia en ajuda a recordar:
La tardor, rerevera, primavera d’hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb l’equinocci de tardor (entre el 20 i el 21 de març en l’hemisferi sud i entre el 22 i el 23 de setembre en l’hemisferi nord), i acaba amb el solstici d’hivern (al voltant del 21 de juny en l’hemisferi sud i el 21 de desembre en l’hemisferi nord). No obstant això, a vegades és considerat com els mesos sencers de març, abril i maig en l’hemisferi sud i setembre, octubre i novembre en l’hemisferi nord.
Segons els experts és l’estació més freda i seca de l’any, l’època en què el Sol és minvant. Es caracteritza per ser l’època de l’any en què cauen les fulles seques dels arbres i l’època en què es recullen dos dels productes més típics del bosc: les castanyes i els bolets.
Aquesta estació també concentra l’època en què tradicionalment es mata el porc i es va de cacera, ambdúes activitats destinades a tenir un bon rebost de carn per passar el fred hivern.
Els productes gastronòmics de la temporada són els bolets, les castanyes i les carbasses, els calamars, les magranes, els productes de la verema i l’aviram, l’oli, l’all, les patates, el formatge i els llegums.
A Tarragona comencen bé… amb les festes de Santa Tecla…
Diu la llegenda, que fa molts anys (era el 48 de la nostra era), una noia que es deia Tecla, tenia un xicot anomenat Tamiris (vivien a Iconio, ciutat d’Anatòlia, l’actual Turquia, a la zona asiàtica). Tecla va anar a escoltar un bon home, en Pau (conegut ara com sant Pau)… i va començar a parlar bé de la doctrina que explicava aquest. En Tamiris va agafar gelos i va denunciar a Pau. Un governador romà que les gastava pròpies el va fer tancar a la presó… però Tecla es va vendre unes joies 8era patrícia, de família rica) i amb els diners va «comprar» els guardians de la presó. Una vegada alliberat Pau, Tecla va deixar xicot i família i es va començar a anar pel món anunciant la paraula dels cristians. Dins dels seus viatges, va anar a parar a una petita ciutat de l’imperi romà anomenada Tarraco. En aquesta ciutat, es va fer molt famosa i se l’estimaven molt. Però va passar que un dia va haver de marxar. Va continuar anant per ciutats i pobles anunciant la paraula del seu Déu. Però malgrat ella no hi fós, la gent de la ciutat se la seguia estimant molt.
Un dia, diu la llegenda, es va amagar en una cova mentre la perseguien unes persones que creien que es dedicava a la bruixeria. Perquè no li fessin mal, la cova es va esfondrar deixant només a la vista el seu braç. La gent de Tarraco, de tant que se l’estimaven, van anar a buscar el braç i el van enterrar sota de la seva esglèsia.
Més endavant, aquella petita ciutat es va anar fent gran. I de tant que va canviar, també li van canviar el nom. La gent començava a dir-li Tarragona i l’esglesia que tenia va canviar el nom per dir-se catedral. La gent de Tarragona, estaba tant contenta amb Tecla, que van decidir fer-la la seva patrona i dedicar-li la catedral.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3158
La festa de Santa Tecla Santa Tecla és una de les festes més importants de Catalunya. Comença el dia 23 de setembre i dura deu dies.
Durant aquests deu dies, els pobles i ciutats que la celebren fan vàries activitats que són tradicionals de Catalunya. Dins d’aquestes, podem trobar el pregó (quan comença la festa, l’alcalde o personatge convidat surt al balcó de l’Ajuntament a dir unes paraules i inaugura la festa); la pujada i baixada de les escales de la catedral (la gent puja i baixa les escales de la catedral de Tarragona per recordar a Santa Tecla); i els castellers.
Ara per ara, Tarragona és una de les ciutats més importants de Catalunya, i la seva catedral és, també, una de les més maques.
http://santatecla.tarragona.cat/
Per a facilitar la contemplació us adjunto 3 fragments…
- fragment 3, l’escena del braç retrobat
A Sitges també l’organitzen grossa !
A més a més, també se celebren activitats que no són tradicionals com ara concerts, teatre, mercats…
Aquesta festa se celebra en totes les ciutats de Catalunya on Santa Tecla va estar. Les festes més importants se celebren a Sitges i Tarragona.
La festa de Tarragona és la més antiga de totes. Es va començar a celebrar a l’edat mitjana, on tot estava envoltat de princeses, reis, prínceps i castells.
http://www.sitges.cat/festamajor/
Potser algun de nosaltres coneix poquet el tema de les MOIXIGANGUES,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Moixiganga
- moixiganga dins l’ermita
Segueixen, en les festes, BCN i d’altres amb les festes a la Mercè…
Hi ha de tot i +… però una ullada ens ajudarà a poder escollir alguna activitat,
http://www.bcn.cat/merce/ca/index.shtml
Us en destaco una que passarà bastant desapercebuda i val la pena implicar-s’hi…
Tornem a la tardor…
Ull, aquesta imatge té parany…
fruits de tardor no comestibles
En canvi ens ajudaran a descansar la vista,
- Algú ha vist o té alguna imatge pròpia d’aquesta flor ?
- Algú ha vist o té alguna imatge pròpia d’aquesta flor ?
Ara recordo que un bon amic dakota em va explicar una vegada el conte de la «Ventafocs» però en la versió del seu poble… és una mica llarg, ho deixarem per unaltre article.
Si hi ha algun nen o amb cor de nen, un còmic que ens explica l’origen de la tardor:
http://www.youtube.com/watch?v=YroT2H6Qfm4
TV3 ens proposa, una tardor divertida:
http://www.youtube.com/watch?v=Cy5aFXbmqEE
L’amic Vivaldi ens ajudarà al relax abans del descans,
http://www.youtube.com/watch?v=vkpvUciAVYk
Un Petó.Net
Cerverí de GirOna
Hola Cerverí,
He llegit el teu article… i he mirat la lluna petitona, com una gran tallada de meló… a la galeria fa un temps primaveral…
http://www.google.es/ig?hl=ca&gl=es&t=0&g=3
I just comprovant aquesta calma m’he recordat que els nostres avis feien la festa de la MINERVA…
Un amic de sant Andreu de Llavaneres… ens conviden a la feta de la Minerva
També aprofito per a recordar que aquesta época és la festa de sant Andreu… al costat de Girona hi ha el poblet d’Estanyol… allà ressegueixen totes les finestres i obertures de l’esglèsia i de l es cases pairals amb pomes… i quan entres «respires» la tardor amb olor a poma.
La poma ha estat una fruita molt important al llarg de la història… et demano que en parlis qualsevol dia.
Gràcies per deixar-me participar del teu grup.
A reconnectar
Pep
La Minerva era com la festa petita, com el Roser que tants pobles encara celebren…
Hola Cerverí, doncs sí, ja som a la tardor i d’això en saben molt les persones de caràcter depresiu que temen l’arribada d’aquesta estació, ja que s’agreugen els simptomes de la seva malaltia a mesura que avança el trimestre i anem perdent hores de llum solar. Temps també de castanyes, moniatos i carabasses. Tú, que a part de ser trobador ets de bon menjar, explica’ns quan puguis, alguna recepta amb productes de tardor i alguna altre tradició relacionada amb ella. Per cert, qué bones les castanyes sortides del foc i embolicades amb paper de diari, que fa anys es menjaven a les Fires de Girona… Arreveure!.