Avui el Google ens regala un doodle commemoratiu de l’expo universal celebrada a BCN el 1888… inaugurada tal dia com avui però fa 125 anys.

El 20 de maig de 1888, la reina regent Maria Cristina i Alfons XIII presidien la cerimònia de la inauguració de la gran Exposició Universal al saló del Palau de Belles Arts. Amb l’Exposició es va recuperar la Ciutadella, símbol fins a aquell moment de la repressió de Felip V, i es va projectar Barcelona, internacionalment, com una ciutat burgesa i industrial.

Comencem per comentar una mica què és la ciutadella per BCN…

Qualsevol diccionari ens ajudarà,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_(arquitectura)

odem ampliar informació amb la ciutadella de Roses, que en realitat són muralles… però deixem-ho com està pel turisme…

vista general Ciutadella de Roses

restes dins l'espai de la Ciutadella

porta d'entrada a la muralla de la ciutadella de Roses

Monestir de Santa Maria de Roses dins la Ciutadella

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses

Els historiadors ens recorden que la ciutadella és una fortificació que ja existia a la cultura grega (hel·lènica clàssica)…

A la Grècia antiga, la ciutadella, situada en un lloc aturonat, era molt important per a la vida de la comunitat, ja que servia de refugi i fortalesa en èpoques de perill i allotjava les reserves militars i alimentàries per a un cas de necessitat, el temple de la deïtat local i el palau del govern.

A l’edat mitjana, la ciutadella era l’última defensa d’un exèrcit assetjat: sovint era presa després que la ciutat ja hagués estat conquerida, i oferia protecció a la població de la ciutat i la rodalia.

ciutadella de Râsnov a Transilvània

ciutadella de Carcassona

A l’Àndalus la ciutadella s’anomenava alcassaba.

Alcassaba de Mèrida

Alcassaba d'Almeria

interior Alcassaba de Sevilla

Tornem a l’Expo BCN 1888…

BCN tenia una ciutadella ben integrada a la ciutat com ho demostra el plànol de 1801,

Ara que està de moda parlar de l’històric 1714… va ser a l’época que el rei Feli V que per a poder dominar la ciutat i de rebot Catalunya el borbó va fer construir aquesta defensa anomenada ciutadella, això va passar després de la Guerra de successió com avís a navegants, així l’exèrcit no havia de venir, ja estava aquí i controlant la ciutat.

Recordem que l’11 de setembre de 1714, després d’un setge de més de 13 mesos, Barcelona capitulà davant l’exèrcit francoespanyol del rei Felip V, el qual, per mantenir la ciutat i Principat de Catalunya sota ferm control, va manar construir, el 1716, aquesta ciutadella o fortalesa, la més gran d’Europa, amb forma d’estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella.

Per a la seva construcció i per a l’alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades més tard. La gent que habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d’allà fins a la Barceloneta sense pietat… coses dels borbons i amics !

Ja fa dies recomenàvem llegir  que ens ajudarà a entendre una mica millor els fets del 1714.

Per sort van passar els anys i els borbons, així com els diferents governs es van tranquil·litzar una mica…

Podem imaginar que els ciutadans de BCN buscaven l’ocasió per enderrocar la ciiutadella i construir-hi quelcom més urbà i pacífic…

Els historiadors ens parlen amb dades contrastables el seu caràcter de representant de l’opressió (la de l’ocupació militar a la qual fou sotmesa Catalunya i la seva capital, la de la supressió de la seva antiga llibertat, i la de l’absolutisme de l’Antic Règim sobre els sectors liberals) la convertí en símbol odiat.

No és estrany que un bon dia la Junta de Vigilància de Barcelona n’inicià l’enderrocament l’any 1841…

Però vam tenir mala sort, com sempre… aquella Junta va ser suprimida el mateix any pel general Espartero (que tot i ser lliberal) tenia bastanta mania a BCN i Catalunya… i enfadat per la revolta del 1842… el ram del cotó estava molt emprenyat amb el govern central i va sortir al carrer amb armes i tot… una vegada controlada la revolta cotonera  féu restaurar la ciutadella.

Revolta a BCN el 1842 contra el general Espartero

No oblidem que aquest personatge és l’autor de la frase històrica:  «a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años»

Eren temps molt complicats, el segle XIX va ser mogudet… els historiadors encara tene feina a acabar d’explicar molts dels aconteixements

El temps, les guerres carlines anaven avançant… arriba la Revolució de Setembre de 1868, el nou cap del govern espanyol fou el general català Joan Prim, que, coneixedor dels anhels dels barcelonins, decretà la cessió de la fortalesa a la ciutat i aquesta n’ordenà immediatament l’enderroc, que es va allargar fins 1878 (prop de l’entrada de l’actual parc que dóna a l’Estació de França es col·locà un monument al general Prim).

No oblidem que el general Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d’Espanya…  era fill de Reus, havia conegut diverses guerrers col·lonials… va ser diputat i cap de govern… i va ajudar una mica a Catalunya.

Així aviat la ciutadella era una desfeta de materials… de la fortalesa només van quedar els principals edificis interns (a excepció de l’odiada torre de la presó que la van enrrunar aviat): la capella, el Palau del Governador (actualment, un institut d’ensenyament secundari) i l’Arsenal, que el 1888 fou convertit en Palau Reial i el 1931 i, novament, el 1979 (de forma doblement simbòlica), en seu del Parlament de Catalunya.

Per sort hi van haver uns anys sense guerres i BCN estava en ple procès de creixement… primer es van enderrocar les muralles i gràcies al gran personatge Ildefons Cerdà… que no era arquitecte com molt creuen… era un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l’especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l’urbanisme modern… gràcies a aquest personatge i la seva empenta política des del 1859, es va avançar amb el Pla Cerdà, pel que hi ha una interessant quadrícula de carrers a la major part de la ciutat.

Curiosament en aquella época les administracions ja es descuidaven de pagar amb puntualitat… i entre el govern d’Espanya i l’Ajuntament de BCN que no pagaven els treballs del Cerdà… aquest genial urbanista va morir arruïnat… per sort el seu bon fer prescindint de les administracions ha permès tenir una BCN guapa.

En aquells anys hi havia el costum d’organitzar esposicions internacionals a les principals ciutats del món amb l’objectiu de mostrar els avenços en els diferents camps i promocionar la ciutat davant el món mundial.

Aquí sorgeix un personatge curiós, era gallec, militar carlí, s’havia establert a Paris i havia format part de la representació oficial del Govern d’Espanya a l’expo de Filadèlfia del 1876, i va seguir en aquesta comissió fins al 1884, a Anvers.

Després de les diferents expos… va concebre la idea de celebrar-ne un a Espanya, en concret a Barcelona, la ciutat més idònia pel seu caràcter industrial. Serrano va fer arribar la proposta al consistori, que la va rebre amb interès i l’alcalde s’hi va abocar de ple, de manera que ben aviat l’Ajuntament en va ser l’entitat organitzadora.

Es diu que primer es va encarregar a aquest Serrano… però aviat ell mateix va renunciar a ser el responsable màxim quan va començar a veure la complexitat del tema… per sort l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet era un home que res l’espantava fàcilment…

Així el 1872 l’Ajuntament va seleccionar el projecte del mestre d’obres Josep Fontserè per construir-hi un parc amb una gran cascada. La Ciutadella, doncs, ja era un parc quan Rius i Taulet va decidir convertir-la en recinte de l’Exposició.

Projectada per a la tardor del 1887, finalment es va deixar per a la primavera del 1888. Al costat de l’alcalde, en van ser comissari regi el banquer Manuel Girona; vocals, Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal i Claudi López Bru, marquès de Comillas; secretari, Carles Pirozzini; director de serveis públics Lluís Rouvière, i arquitecte director d’obres, Elies Rogent. Ells van ser els veritables impulsors del projecte.

Es diu que el banquer Manuel Girona hi va posar una bona quantitat de diners de la seva butxaca per deixar BCN al lloc que li corresponia davant del món mundial.

Manuel Girona, banquer

Aquest prohom té un sepulcre familiar dins la catedral de BCN,

Bé les obres van tenir algun petit problema… podem veure aquest document multimèdia,

http://www.youtube.com/watch?v=8XvPlszyjkE

Finalment van acabar l’abril del 1888 i la reina regent i Alfons XIII van presidir la cerimònia de la inauguració al gran saló del Palau de Belles Arts el 20 de maig.

Els principals països participants, a més de la representació espanyola, van ser França, Àustria, Alemanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Estats Units i Bèlgica. També hi van tenir una menor presència Suïssa, Suècia, Holanda, Dinamarca, Noruega, Portugal, Japó, Xina, Turquia, Bolívia, Equador, Hondures i Argentina, tots presents entre el Palau de la Indústria i la Galeria de Màquines.

Podem gaudir d’un parell de materials interessants sobre l’expo 1888 a BCN,

http://www.youtube.com/watch?v=qcwYozFC5CU

http://www.youtube.com/watch?v=I0EdmZtc2nE

Recordem alguna dada arquitectònica:

• L’arc de triomf d’entrada al recinte, obra de Josep Vilaseca, en maó vist.

• En segon lloc, el Cafè Restaurant, avui Museu de Zoologia, obra de Lluís Domènech i Montaner, de caire goticista, també en maó vist, conegut popularment com el ‘Castell dels Tres Dragons’.

• Del mateix arquitecte, l’Hotel Internacional, enderrocat el 1889, de grans proporcions i situat fora del recinte, es va aixecar en només 69 dies gràcies a un gran esforç i a l’avenç de la tècnica constructiva.

• I per canviar una mica d’estil i deixar els totxos, un edifici novedós es va fer de ferro i vidre, aleshores molt en voga, era l’Hivernacle, de Josep Amargós, avui també en peu.

Podem veure una vista actual, d’una part d’aquest espai…

Encara podem recordar l’edifici del Parlament de Catalunya, que havia estat l’antic Arsenal de la Ciutadella,

Saló Rosa dins el Parlament

escala principal

interior Parlament

Tornem a l’Expo Internacional BCN 1888,

vista general de l'expo internacional BCN 1888

Cartell Oficial de l'Expo Internacional BCN 1888

Bé, l’expo va ser un éxit de públic, i BCN va ser coneguda a tot el món mundial… i per postres van quedar moltes coses que encara podem gaudir:

• La urbanització del Parc de la Ciutadella, que després de l’acabament de l’Expo es va convertir en el parc més gran de la ciutat.

• Es va finalitzar la urbanització de tot el front marítim de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i la Rambla, construint el passeig de Colom i un nou moll: a l’actual Moll de la Fusta.

• Es va construir el Gran Hotel Internacional en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l’edifici de la Capitania General. L’hotel, dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en el temps rècord de 53 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 hostes, va ser concebut com a instal·lació temporal per acollir els visitants. Va ser enderrocat després de l’acabament de l’Exposició.

[les imatges de l’hotel ja estan abans]

• Es va construir el Palau de Belles Arts (Barcelona), a l’espai on actualment hi ha els jutjats municipals davant el museu de zoologia. Obra d’August Font, va ser el lloc on es celebrà la inauguració oficial de l’Exposició amb assistència de la família reial. Va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals de caire catalanista. Després de l’exposició, va continuar obert fins a 1942.
• Es va construir el Monument a Colom a la Plaça Portal de la Pau, punt d’unió del passeig de Colom i la Rambla. El monument es va inaugurar l’1 de juny de 1888, en plena celebració de l’Exposició… malauradament i per problemes tècnics actualment no es pot visitar.

• Es va urbanitzar la zona contigua al recinte de l’exposició, a la zona del Barri de la Ribera.

http://www.barcelonaesdeveniments.blogspot.com.es/2012/06/normal-0-21-microsoftinternetexplorer4.html

• Es va inaugurar el Mercat del Born, obra de Josep Fontserè i Mestre, construït entre 1884 i 1886.

pont de la secció marítima que unia l'Expo de la ciutadella amb el mar

escales per pujar al pont

•  Es van inaugurar Las Golondrinas,  que són unes embarcacions d’esbarjo que, encara avui, surten davant del monument a Colom i fan un tomb marítim als visitants.

• Es va dotar d’il·luminació elèctrica als primers carrers de Barcelona (La Rambla, Passeig de Colom, Plaça de Sant Jaume i interior del recinte de l’exposició).

També es va muntar una mena de parc d’atraccions al voltants de l’Expo,

muntanyes russes, una de les atraccions

al voltant de la Font Màgica... els motors de la font ja funcionaven amb electricitat

En aquest link hi podeu trobar imatges, dibuixos… de diferents edificis que es van construir especialment per l’Expo i després es van enderrocar,

http://barcelonaesdeveniments.blogspot.com.es/2012/08/annex-1-imatges-dels-edificis-que-van.html

No podem deixar de recordar un magnífic escrit periodístic… en Frederic Rahola, polític i economista, va relatar amb to humorístic una visita a l’Exposició, en un article impagable publicat a La Vanguardia el dia 29 de maig de 1888:

Bé ara ja tenim informació + complerta sobre l’Exposició Internacional de Barcelona al 1888 i la seva repercusió en la vida de la ciutat.

Ens acomiadarem amb una música del 1888… «Arabesque I» del conegut Debussy,

http://www.youtube.com/watch?v=28Qi4jLtigc

Un petó.Net

Cerverí de GirOna