XPERIMENTS, 10
Salutacions, la meva intenció és explicar una mica la celebració de la
Torre Eiffel
Resulta que celebra 120 anys… i això que els francesos després de l’Exposició Universal celebrada a París el 1889 la volien enderrocar… coses d’altres temps.
Fem unes puntualitzacions als 10 EXPERIMENTS + interessants en el món científic…
REDI i la GENERACIÓ ESPONTÀNIA (NO)
ERATÒSTENES i la CORBA de la TERRA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Erat%C3%B2stenes
Aquests dies alumnes, mestres d’escoles, secundària i universitats estan treballant per a repetir l’experiment del filòsof Eratòstenes que per l’any 255 aJC, mentre era el director de la Biblioteca d’Alexandria va realitzar aquest excel·lent experiment i va interpretar-l’ho de manera tant científica… llàstima que fin que Colom va redescobrir Amèrica i Juan Sebastián Elcano la va circumvalar (la Terra) no van ser propostes científiques reconegudes…
Uns alumnes d’IES també ho havan comprovar…
http://www.xtec.cat/~jramire7/Calcul_magnituds/eratostenes/eratostenes.htm
Fins i tot alumnes d’escoles de primària,
http://blocs.xtec.cat/pauboadacs/2009/03/30/resultat-del-radi-de-la-terra/
http://www.martamatagirona.com/
Bé queda demostrat que ara amb una mica de swing podem repetir l’experiència, tant transcendental que demostrava que la terra era esfèrica i no plana com s’ensenyava fins i tot a les universitats medievals…
- esquema experiència d’Eratòstenes
- esquema angle format per l’experiència
- Il·lustració trobada a la Biblioteca d’Alexandria, Eratòstenes a la seva época…
Després de tot l’escrit ja no cal cap + argument.
MENDEL i les LLEIS de l’HERÈNCIA.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gregor_Mendel
http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_Mendel
Aquests darrers dies vam tenir el plaer de tenir a l’escola en Charles darwin i ens va recordar que a partir de les cartes que va rebre de Mendel, Darwin es va acabar de decidir per la teoria de l’evolució i va escriure el llibre «L’origen de les espècies»
- experiència de Mendel amb pèssols
CAVENDISH i la CONSTANT de la GRAVITACIÓ UNIVERSAL
http://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Cavendish
Bé el + important és que aquest personatge, que no parlava amb gairebé ningú… es va dedicar en cos i ànima a fer experiments… havia descomposat l’aigua en hidrogen i oxigen…. però als 70 anys i sense haver acabar la carrera de físiques a Cambridge… en plan autodidacte va mesurar gràcies a una balança de torsió el valor de la gravitació experimental… val a dir que aquest científic era membre del club selecte dels llunàtics, que es reunien a Birmingham cada vegada que hi havia lluna plena, així podirn tornar a casa tot caminant amb l’ajut de la llumeta de la lluna… (entre d’altres no oblidem que hi havia en James Watt i Erasmus Darwin -avi del Charles Darwin- )
Curiosament quan va morir, la universitat de cambridge va heretar els seus apunt i va organitzar el laboratory Cavendish… que enacara, modernitzat, existeix
http://www.lucy-cav.cam.ac.uk/
WÖHLER i la UREA
Aquest científic… amb els seus experiment va sintetitzar per primera vegada al laboratori UREA sense l’ajut dels ronyons…
http://ca.wikipedia.org/wiki/Urea
Per si algun estudiant o futurible està interessat… aquest procés de l’urea s’estudia a 2n. curs de Farmàcia i cal tenir unes nocions de bioquímica una mica avançades… ja veieu tot un experiment que va marcar l’inici de la química orgànica…
BLACK i el DIÒXID de CARBONI
L’ajut enciclopèdic serà en castellà… a Catalunya encara no l’hem redactat…
http://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Black
Eren els temps que els químics reconeixien dos tipus d’àlcali: suau i càustic. Un podia transformar-se en un altre mitjançant un senzill procés. De fet, la tesi de Black explicava com un compost que avui en diem carbonat càlcic es converteix en òxid càlcic per acció de la calor produint un gas. Aquesta reacció és reversible, és a dir que el gas desprès pot recombinar-se amb l’òxid càlcic per donar el producte original. A aquest gas li va dir «aire fixat» perquè es podia fixar en forma sòlida de nou. Doncs bé, aquest «aire fixat» que havia descobert no era una altra cosa que l’anhídrid carbònic (o diòxid de carboni).
Resumint, en Black va ser el primer que escalfant una pedra calissa la podia descomposar deixant la calç al recipient i alliberant gas… el CO2… altrament dit DIÒXID de CARBONI.
YOUNG i el DOBLE FORADET
http://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Young
Mirem primer el disseny…
Experiment doble foradet * T. Young
Sembla fàcil… però el pobre Thomas va estar 30 anyets al laboratori per a rribar a la conclussió que : tota maèria es comporta com a partícula i com a ona… ara ens sembla facilot… però la ciència ha avançat gràcies a l’esforç callat d’un piló de científics… que no coenixien ni el rellotge ni el calendari i provaven una ia latra vegada fins aconseguir una explicació científica al fenòmen estudiat.
experimentació de T. Young
MILLER i l’ORIGEN de la VIDA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Stanley_Miller
Curiosament aquest científic té molta retirada al meu pare…
Us el resumiré…
Stanley Miller, era un jove estudiant de doctorat en 1951 (any del meu naixement). Va assistir a un seminari en el qual en Harold Clayton Urey (Premi Nobel de Química al 1934 pel descobriment del deuteri) exposava la idea que l’atmosfera de la Terra primitiva havia assemblar-se a la dels planetes exteriors del sistema solar: és a dir, estaria formada per metà, amoníac, hidrogen molecular i vapor d’aigua. Urey pensava que, en presència de les fonts d’energia adequades, aquesta atmosfera seria un mig favorable per a les síntesis orgàniques, i que això era, en principi, susceptible d’assajar-se experimentalment. En un article Urey havia escrit: Em sembla que seria profitós realitzar experiments de producció de compostos orgànics a partir d’aigua i metà en presència de llum ultraviolada amb una distribució espectral similar a la del Sol. També valdria la pena provar els efectes de les descàrregues elèctriques sobre les reaccions ja que és raonable suposar l’existència de tempestes elèctriques en l’atmosfera reductora.
En Miller va visitar l’Urey el setembre de 1952 i li va demanar feina en la simulació de les síntesis abiótiques que ell havia proposat en la seva conferència. Malgrat les reticiencias inicials de Urey, Miller va aconseguir convèncer-lo que ho intentaria per uns mesos amb el compromís de canviar de tema si fracassava. Li va demanar però, que llegís el seu article recent sobre composició d’atmosferes, el llibre d’Oparin, que considerava que era el treball més rellevant publicat sobre aquest tema, i un text de bioquímica.
Així que va ajuntar una mica d’aigua bullint, metà, amoníac i hidrogen i uns elèctrodes on saltaven espurnes. Va deixar la barreja així una setmana. Quan en Miller li va preguntar a l’Urey què pensava trobar li va dir: «El Belstein» (és un manual que descriu milions de compostos orgànics).
Però no va ser així. No van aparèixer milions, sinó uns pocs pertanyents al grup dels àcids carboxílicos i cal recordar que els aminoàcids (els totxos bàsics de la vida) pertanyen a aquest grup. Tot i així, el Miller no va obtenir aminoàcids que sí es van obtenir en assajos posteriors. Aquest experiment es coneix com l’experiment Miller-Urey.
Experiment de Stanley Miller
ARQUÍMEDES i la FLOTACIÓ dels SÒLIDS
Arquímedes fent "palanca"
Eureka...! l'he trobat... !!
MIESCHER i l’ADN
Com que els catalans segueixen fent-se l’orni amb aquest científic… manllevarem als castellans,
http://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Miescher
Miescher i família
Experiment nucleic, Miescher
ADN, disseny moden a la Casa de la Ciència