HELIOS GÓMEZ

En el món BCN era conegut com el pintor de la corbata vermella.

Ben segur que és un personatge, tot i ser molt important en la cultura gitana, molt desconegut pel gran públic.

Aconsellem una passejada per la «viqui» que sempre és una eina de referència:

https://es.wikipedia.org/wiki/Helios_G%C3%B3mez

En català la referència és un pèl + curta:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Helios_G%C3%B3mez

A manera de resum:

  • Nascut al barri de Triana a  Sevilla d’una antiga família gitana rural i proletària el 1905.
  • Com a bon gitano, va reivindicar la seva identitat gitana.
  • Va fer el seu aprenentatge tècnic i polític com a obrer decorador de ceràmica a una de les fàbriques sevillanes, seguint cursos a l’Escuela de Artes y Oficios de Sevilla.
  • Li devia agradar la lectura que de jove, anys 20 i 30, va entrar en el món dels moviments anarco-sindicalistes i llibertaris… primer a Sevilla i després a BCN.
  • viat milità a la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), organització sindical fundada l’octubre de 1910 pels grups i federacions llibertàries reunits en congrés a Sevilla.
  • Des d’aleshores, la seva carrera com a grafista a la premsa i als mitjans de l’esquerra, contra la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), a favor de la justícia social, i després contra el franquisme, constituirà l’element fonamental de la seva lluita.
  • Les Espanyes se li van fer petites i va decidir conèixer, in situ, les avantguardes europees: París, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Viena, Moscou i Leningrad… van ser el seu exili.
  • Va començar a destacar pels seus dibuixos polítics avantguardistes en blanc i negre, treballa, exposa i publica les seves obres a Madrid i Barcelona, on s’estableix el 1926.
  • Després també va triomfar als llocs dels seus exilis successius, conseqüència de múltiples arrestos i expulsions que el forçaren a trobar refugi a França, a Bèlgica, als Països Baixos, a Alemanya, o a l’URSS.

cartell fet per Helios Gómez el Dia del Treball a la URSS, 1933.

Ja a la Guerra Civil, hi va participar combatent als fronts de Mallorca, Madrid i Andújar i finalment a la 26a Divisió (Divisió Durruti) al front d’Aragó, havia organitzat un batalló de cavalleria amb gitanos.

  • El 1939, com molts del bàndol republicà, hagué de refugiar-se a França. (els historiadors calculen 600.000 refugiats en la retirada).
  • Fou internat als camps de concentració de França.
  • No va perdre les ganes de pintar i va exposar.
  • Va conèixer al poeta i esperantista català, Jaume Grau Casas.
  • Després serà deportat a l’Algèria francesa.
  • Allà va fugint de les tortures i vexacions del camp de Djelfa, aconseguí un salconduit per retornar a Espanya el maig de 1942 on reprengué el seu combat a la clandestinitat.
  • Aviat va ser arrestat, sense judici ni sentència, fou empresonat vuit anys a la presó Model de Barcelona
  • Ja pel 1950, pintà uns frescos a la presó en homenatge als presos i a la seva patrona, que és també la patrona de la ciutat: la Verge de la Mercè, a una cel·la propera a les dels condemnats a mort.
  • La cel·la serví d’oratori i és coneguda com La Capella Gitana, per raó de la seva inspiració gitana que caracteritza tots els personatges representats. Aquesta obra existeix encara, però sota d’una mà de pintura aplicada per raó d’un criteri d’higiene decidit per l’administració penitenciària cap als anys 80. L’obra pot ser encara restaurada, però l’edifici panòptic, símbol de la repressió, encara que inscrit al patrimoni arquitectural de la ciutat, és amenaçat de demolició i corre el risc de desaparèixer amb la Capella Gitana.

Ha estat, moltes vegades, reivindicada la preservació d’aquest interessant obra… però sense gaire èxit.

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20140908/54414678617/helios-gomez-museo-arte-social-la-model.html

De moment podem gaudir d’un fragment gràcies a «La Vanguardia»

  • Morí a BCN el 1956, poc després que el deixessin en llibertat.

Actualment hi ha una associació que defensa la seva obra:

http://www.heliosgomez.org/principal.htm

Molt recomanable fer una passejada virtual amb temps.

Complementarem aquest post amb un clip multimèdia de mitja horeta on podem visionar informacions + concretes sobre aquest interessant membre del poble gitano i de la seva obra.

Ens acomiadarem amb una música actual de Nya de la Rubia, gitana també de Triana, la seva mare és una coneguda cantaora i el seu pare toca la guitarra amb el mateix «duende» que ella canta.

Esperem que aquest article hagi servit per conèixer una mica millor els gitanos i apartar falsos mites del nostre cap.

Un Petó.net

Llorenç i equip

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *