Archivo de la categoría: Uncategorized

HELIOS GÓMEZ

En el món BCN era conegut com el pintor de la corbata vermella.

Ben segur que és un personatge, tot i ser molt important en la cultura gitana, molt desconegut pel gran públic.

Aconsellem una passejada per la «viqui» que sempre és una eina de referència:

https://es.wikipedia.org/wiki/Helios_G%C3%B3mez

En català la referència és un pèl + curta:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Helios_G%C3%B3mez

A manera de resum:

  • Nascut al barri de Triana a  Sevilla d’una antiga família gitana rural i proletària el 1905.
  • Com a bon gitano, va reivindicar la seva identitat gitana.
  • Va fer el seu aprenentatge tècnic i polític com a obrer decorador de ceràmica a una de les fàbriques sevillanes, seguint cursos a l’Escuela de Artes y Oficios de Sevilla.
  • Li devia agradar la lectura que de jove, anys 20 i 30, va entrar en el món dels moviments anarco-sindicalistes i llibertaris… primer a Sevilla i després a BCN.
  • viat milità a la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), organització sindical fundada l’octubre de 1910 pels grups i federacions llibertàries reunits en congrés a Sevilla.
  • Des d’aleshores, la seva carrera com a grafista a la premsa i als mitjans de l’esquerra, contra la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), a favor de la justícia social, i després contra el franquisme, constituirà l’element fonamental de la seva lluita.
  • Les Espanyes se li van fer petites i va decidir conèixer, in situ, les avantguardes europees: París, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Viena, Moscou i Leningrad… van ser el seu exili.
  • Va començar a destacar pels seus dibuixos polítics avantguardistes en blanc i negre, treballa, exposa i publica les seves obres a Madrid i Barcelona, on s’estableix el 1926.
  • Després també va triomfar als llocs dels seus exilis successius, conseqüència de múltiples arrestos i expulsions que el forçaren a trobar refugi a França, a Bèlgica, als Països Baixos, a Alemanya, o a l’URSS.

cartell fet per Helios Gómez el Dia del Treball a la URSS, 1933.

Ja a la Guerra Civil, hi va participar combatent als fronts de Mallorca, Madrid i Andújar i finalment a la 26a Divisió (Divisió Durruti) al front d’Aragó, havia organitzat un batalló de cavalleria amb gitanos.

  • El 1939, com molts del bàndol republicà, hagué de refugiar-se a França. (els historiadors calculen 600.000 refugiats en la retirada).
  • Fou internat als camps de concentració de França.
  • No va perdre les ganes de pintar i va exposar.
  • Va conèixer al poeta i esperantista català, Jaume Grau Casas.
  • Després serà deportat a l’Algèria francesa.
  • Allà va fugint de les tortures i vexacions del camp de Djelfa, aconseguí un salconduit per retornar a Espanya el maig de 1942 on reprengué el seu combat a la clandestinitat.
  • Aviat va ser arrestat, sense judici ni sentència, fou empresonat vuit anys a la presó Model de Barcelona
  • Ja pel 1950, pintà uns frescos a la presó en homenatge als presos i a la seva patrona, que és també la patrona de la ciutat: la Verge de la Mercè, a una cel·la propera a les dels condemnats a mort.
  • La cel·la serví d’oratori i és coneguda com La Capella Gitana, per raó de la seva inspiració gitana que caracteritza tots els personatges representats. Aquesta obra existeix encara, però sota d’una mà de pintura aplicada per raó d’un criteri d’higiene decidit per l’administració penitenciària cap als anys 80. L’obra pot ser encara restaurada, però l’edifici panòptic, símbol de la repressió, encara que inscrit al patrimoni arquitectural de la ciutat, és amenaçat de demolició i corre el risc de desaparèixer amb la Capella Gitana.

Ha estat, moltes vegades, reivindicada la preservació d’aquest interessant obra… però sense gaire èxit.

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20140908/54414678617/helios-gomez-museo-arte-social-la-model.html

De moment podem gaudir d’un fragment gràcies a «La Vanguardia»

  • Morí a BCN el 1956, poc després que el deixessin en llibertat.

Actualment hi ha una associació que defensa la seva obra:

http://www.heliosgomez.org/principal.htm

Molt recomanable fer una passejada virtual amb temps.

Complementarem aquest post amb un clip multimèdia de mitja horeta on podem visionar informacions + concretes sobre aquest interessant membre del poble gitano i de la seva obra.

Ens acomiadarem amb una música actual de Nya de la Rubia, gitana també de Triana, la seva mare és una coneguda cantaora i el seu pare toca la guitarra amb el mateix «duende» que ella canta.

Esperem que aquest article hagi servit per conèixer una mica millor els gitanos i apartar falsos mites del nostre cap.

Un Petó.net

Llorenç i equip

ELS AMADOR DE LES PEDRERES. El Punt Avui+

Seguint amb els especials ara ha estat el Punt Diari qui de la mà de Pau Lanao ha fet un interessant reportatge.

Un fragment de la portada i les planes interiors 10-11-12… ben segur que ajudarà a conèixer millor la situació a Les Pedreres.

Podem llegir-ho virtualment a :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/1079248-els-amador-de-les-pedreres.html?utm_source=botons&utm_medium=com_epanoticies&utm_campaign=facebook

I complementat per aquest:

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/1079297-el-foc-del-2015-i-la-solucio-pactada.html?utm_source=botons&utm_medium=com_epanoticies&utm_campaign=facebook

Però potser serà complicat pels que segui u el bloc i ho hem escanejat perquè quedi en fragment + manejables…

 

ELPA 1

ELPA 2

ELPA 3

ELPA 4

ELPA 5

ELPA 6

ELPA 7

Interessant reportatge i recopilació dels darrers esdeveniments.

Ara ha començat un nou camí… tots junts hem de fer camí cap a la nova reubicació. Posem-nos les piles i a avançar!

Avui ens acomiadarem amb un clip musical «Siempre adelante» on l’artista i el seu grup d’amics es passegen amb cavalls… molt adient a la família Amador… i com diu la cançó «¡Adelante!»

https://www.youtube.com/watch?v=r47rrHLl5tA

Esperem fer un camí productiu… ja anirem informant, ara cal treballar connectant neurones.

Una frase molt antiga ve a la meva memòria…

«Quiero velas, no candiles. = Vull veure-ho, no promeses (o pretextes).»

Llorenç i equip

Carta suport al DdG * Mercè Vila

Avui podem llegir al Diari de Girona una carta de l’amiga Mercè, mare de l’escola Annexa Joan Puigbert. Ella ha compartit espai educatiu amb membres de la família Amador al llarg de diversos cursos.

Els gitanos de les Pedreres
Mercè Vila Soler GIRONA
«Llegint l´article d´aquest diari em venen els bons records de la coneixença i del meu tracte amb aquestes famílies.  Ara, seria llarg d´explicar. Estic contenta que al final s´hagi desencallat el procés i sigui feliçment trobada una solució.
Per a molts gironins, duen l´estigma del que representa la seva raça i cultura, però són persones nobles i disposades a fer-te un favor si els necessites. Pujant fins a on viuen, tot i que per a nosaltres és entrar en un altre món, t´adones que formen una munió i una pinya que ja voldríem tenir molts de nosaltres entre els nostres propis veïns.
Haig d´agrair al meu amic i mestre Llorenç Carreras la seva lluita incansable vers aquestes famílies, amb companyia d´en Lluís Bosch Martí. Així és com es demostra ser ciutadà universal. I també estic agraïda a la Sílvia Paneque, que ha fet possible la llum en els moments foscos d´aquest procés.
Hi tinc persones que conec i que aprecio i m´estimo. Molts, des que tenien 3 anys i s´iniciaven en l´escola, i d´altres més grans amb qui he compartit moments únics. Desitjo que tot plegat sigui l´inici d´un futur esperançador sense oblidar les arrels que ens marquen a tots de per vida, i també a ells.»

Testimoni agradable que ens confirma la cohesió social de la família Amador al seu pas per l’escola Annexa Joan Puigbert.

Gràcies Mercè pel teu testimoniatge.

Ens acomiadarem amb una música d’una gitana famosa… Rosario amb «Algo contigo»

 

Salut!

Llorenç i equip

UNA VIDA A LES PEDRERES

Avui diumenge ens despertem, com cada dia, amb el costum franciscà d’aixecar-se a les 6 i esmorzar… després una ràpida mirada als diaris digitals abans de les obligacions familiars amb la mare… de 89 anys i convalescent d’una operació de ronyó.

Llegeixo amb ganes les planes 4-5-6 del DdG i després faig una segona ullada a les imatges… la notícia signada per Laura Fanals ja ho diu tot i les fotos d’Aniol Resclosa molt adients… podem conèixer un grapat de membres de la família Amador que aquests dies estan preocupats. Tots els canvis porten trasbals i ells porten tota la seva vida allà. I ara un projecte urbanístics els desplaçarà… és normal que tinguin preguntes i dubtes… per això és bo fer-los costat i ajudar-los a entendre el canvi… fer-los costat que diu aquell voluntari.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/02/18/vida-pedreres/830278.html

El text és interessant… però encara més poder visionar les diferents imatges i llegir els quadres de text. Tota una tasca informativa excel·lent i més després d’uns dies on el «boca a bosca del carrer» feia córrer disbarats sobre la convivència a Les Pedreres.

Aquest cap de setmana ha estat bo per ajudar a retornar la bona convivència entre els membres de la família Amador i alguns elements de Torre Gironella que es van precipitar en les seves declaracions. Sabem de bona font que s’han parlat i han quedat com bons ciutadans i veïns. Parlant la gent s’entén! Esperem poder-ho explicar aviat.

Tornant a l’article:

En Juan Amador, fill del Tito Luis, molt implicat en el tema, passeja amb un cavall per la zona i obre un ventall de imatges i comentaris molt notables per conèixer com viuen, com pensen… les seves il·lusions.

Quan cliqueu aquest enllaç podreu visionar-ho a pantalla completa

https://spark.adobe.com/page/hoMAf1658Wbkr/

En el mateix DdG també hi ha una notícia complementària:

Recollida de signatures a Torre Gironella en suport del Pla Social.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/02/18/veins-pedreres-recullen-firmes-torre/830168.html

El text, signat per l’ACN (Agència Catalana de Notícies) pels que no llegeixen el diari en format paper:

«Una quinzena de veïns de les Pedreres de Girona han recorregut els carrers del barri del costat, el de Torre Gironella, per recollir firmes en suport al pla per reallotjar-los que l’Ajuntament de Girona va aprovar en el plenari celebrat el dilluns 13 de febrer.

Aquest pla, que entre d’altres mesures preveu la construcció d’un màxim de trenta cases per als actuals residents de les Pedreres a l’entrada de Torre Gironella, va rebre crítiques per part d’alguns veïns d’aquest barri contraris al reallotjament es fes en aquesta zona.
Tot i això, un dels representants dels veïns de les Pedreres Juan Amador explica que està «convençut» que el 90% del barri de Torre Gironella els dona suport. «La majoria hi està a favor, perquè hem estat veïns tota la vida», ha ressaltat.
Després del tens ple de dilluns on es va aprovar el pla social pels veïns de les Pedreres, que va rebre la crítica dels residents de Torre Gironella, aquest dissabte han estat els propis ciutadans qui han pres la iniciativa per acostar postures.

Equipats amb papers i bolígrafs s’han passejat pels carrers del barri que ha de rebre a part de les famílies que viuen actualment a les Pedreres, i han recollit firmes en favor d’aquesta decisió.

Una decisió presa per l’Ajuntament de Girona i pactada amb els mateixos habitants de les Pedreres, que a canvi, hauran d’abandonar les seves cases.
Un dels portaveus dels veïns reallotjats Juan Amador explica que «es coneixen bé» amb els residents de Torre Gironella i que algunes de les coses que es van dir en el ple (en relació a opinions de caire racista) només les pensen «una minoria».

Amador assegura que bona part dels que viuen a Torre Gironella «no els sembla malament que els reubiquin en aquesta zona».
El portaveu ha explicat que la seva «única voluntat» és poder gaudir de les cases de manera legal i amb els papers en regla «com qualsevol altre veí de Girona».

Amador ha reivindicat la relació de veïns «de tota la vida» que tenen amb els residents de Torre Gironella. «Ells ens criden pel nostre nom, i nosaltres a ells també, és una relació normal. Estarem més a prop uns dels altres, res més», ha sentenciat.
Reacció al text dels veïns de Torre Gironella

L’acció d’aquest dissabte respon al text que l’Associació de Veïns de Torre Gironella va portar al ple de dilluns i on la seva portaveu, Jana Kunecova, va deixar clar que s’oposaven a què els reallotjaments de les Pedreres es facin al seu barri. En el text s’assegurava que Torre Gironella és un barri de cases apinyades, «amb carrers estrets», que no té equipaments i que no pot sumar 150 persones més (que són les que es calcula que vindrien de les Pedreres).
A més, el text també subratllava que «l’estil de vida» dels veïns de les Pedreres, «amb celebracions fins a altes hores de la matinada en dies laborables» pot suposar «problemes de convivència». Per això, el manifest reclama a l’Ajuntament que els reallotjaments no es facin a Torre Gironella i que, al lloc on s’hi volen aixecar els habitatges, s’hi construeixi «un equipament per al barri».
Unes línies que, en canvi, contrasten amb les opinions de diversos veïns de Torre Gironella i signants en favor del pla com la Luisa Pacheco que assegura que «no li fa res» que els reubiquin en aquesta zona perquè, tot i que «tenen una forma de vida diferent a la seva» l’han respectat i «mai» ha tingut cap problema amb ells.

Ja veiem que les aigües van tornant al riu… i ja se sap que una flor no fa estiu!…

Aprofitem que recordar unes paraules d’un ex-president del barri de Torre Gironella, Antoni Araque que va dir i es va publicar en el llibre: «GIRONA 32 VEUS QUE FAN CIUTAT»:

«Com a veïns, tenim la comunitat gitana de Torre Alfons XII, amb qui tenim bona relació. Jo convido tothom a pujar. Un cop aquí es desfan tòpics i malentesos»

Ens acomiadarem amb una música d’uns boleros… «Poupurrit Los Panchos – Wilson López, saxo elegante»

https://www.youtube.com/watch?v=MbLTxDoNwGI

Si algun blocaire s’anima i té la parella a prop pot aprofitar i marcar-se uns balls com a premi per aquesta setmana carregada de notícies… ara uns dies per dedicar-se a altres temes.

Abans un record… sovint llegim/parlem i no som conscients que hi ha mots que venen del caló (llengua gitana):

  • Qué chunga es esta asignatura, no me mola. Fijo que la voy a catear.
  • Pues te dejo currando… El menda se pira a  lavar los piños y a sobar.

Salut!

Llorenç i equip

 

CLIP PLE PLA SOCIAL AJUNTAMENT GIRONA

 

El ple va començar amb una aportació de l’alcaldessa sobre el tema dels refugiats i les competències. Interessant però cal una acció + activa.

Ja al punt 8, PLA SOCIAL,  va suggerir ajuntar-hi el punt 23, URBANISME DEL PAL ESPECIAL DE LES PEDRERES. Ben fet eren 2 aspectes molt relacionats sobre el mateix Pla.

Va donar la paraula a l’Associació «Lacho Bají – Les Pedreres», el representant va ser el Tito Luis Amador, perquè el President, Santiago Amador estava al CAP en una visita rutinària.

Podeu escoltar el seu testimoni a partir del minut 49 fins el 54. Va estar clar, un pèl curt però va dir el que tots els Amador tenen al cap i al cor:

  • Donar Gràcies a la Tinent d’Alcalde i Regidora de Drets Socials, Igualtat i Seguretat Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque i el seu equip pel treball coordinant la Comissió de seguiment i les diverses reunions de Treball que han permès arribar al principi d’acord en el tema del Pla Social.
  • Demanar que siguin unes cases dignes i adaptades a la seva idiosincràsia.
  • Demanar un espai per trobar-se i poder fer les seves festes (que solen durar 3 dies) sense molestar al veïnatge del barri o la ciutat… sempre acaba pujant la policia i els espatlla la trobada.
  • Posar-se a disposició dels regidors per si volien fer alguna pregunta.

Captura 2

Captura 1

De l’aportació de l’Associació de Torre Gironella… preferim no fer cap comentari… recomanem escoltar un parell de vegades els minuts el relat. No és apte per persones que estan a punt de perdre la seva casa amb totes les incerteses que això provoca i tot i un futur que garanteix més dignitat ens queda un camí amb alguna pedra i alguna rosa amb espines… però si hem de compartir amb aquest veïnatge haurem de fer una plantació de camamilla i valeriana com més aviat millor.

Aconsellem estar atents al minut 58 quan es refereix al que s’hauria de fer en el terreny reservat als nous habitatges.

Avui pensem que ens podem acomiadar amb una cançó ben interessant… de La Trinca «corason loco»

 

 

Salut!

Llorenç i equip 

 

PD.- proposem una paraula per comentar en un proper article: OJAMA (s’ha de pronunciar com una h aspirada i amb menyspreu)

 

PLA SOCIAL LES PEDRERES

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1070153-el-pla-social-de-les-pedreres.html

Sílvia Paneque – Tinenta d’alcalde de Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat de l’Ajuntament de Girona
Moltes veus han escrit que el parc natural de les Pedreres és un esplèndid indret si l’imaginem com a bosc mediterrani al costat dels barris de Torre Alfons XII, Vista Alegre, Torre Gironella i les Pedreres; com a peça natural que faci que l’anella verda tingui completa continuïtat, i com a medi biòtic i abiòtic des de la zona est de la ciutat que arriba a les Gavarres. És un lloc que és un mirador panoràmic de Girona formidable, on es troba una diversitat considerable d’espècies botàniques autòctones entre camins estrets que anaven de les portes de la muralla a les torres i als forts dels entorns. No és gens estrany que hi hagi hagut en aquestes últimes dècades un consens generalitzat amb articles i notícies, amb demandes veïnals i pronunciaments al ple municipal, per reclamar que al parc de les Pedreres es portessin a terme polítiques públiques decidides de protecció del paisatge i del territori, així com per posar les condicions necessàries perquè hi sigui possible un entorn plenament natural en les millors condicions. A les Pedreres, doncs, la ciutat hi pot i hi vol tenir un pol de natura, mirador paisatgístic i riquesa botànica que incrementarà la qualitat de vida de les persones que hi viuen i també de tots els gironins i gironines.
És evident, ha recordat Joaquim Nadal aquests últims dies, que l’Ajuntament de Girona inicià durant la dècada dels vuitanta els canvis importantíssims de ciutat que s’anaren produint a Torre Gironella, i també se’n feren alguns a l’ordenament del disseminat Torre Alfons XII, que ja encongí llavors l’espai habitat d’aquest bosc urbà. Això no obstant, quedà pendent de trobar una solució per a un seguit d’habitatges construïts durant aquests anys a la muntanya de les Pedreres. El pacte social és estrictament el marc d’acords amb la gent que hi viu, per tal que acceptin l’enderroc de la pròpia llar i el trasllat en condicions justes. La ciutat reconeix que hi viuen des de fa seixanta anys, que l’ànima del barri ha estat construïda també amb les seves aportacions i, per tant, tots els drets que es deriven d’aquesta circumstància.

L’única manera de fer un procés d’aquesta envergadura és amb un marc general ben definit i acords bilaterals entre l’Ajuntament i les persones o famílies dels habitatges afectats. En aquest sentit, es reconeix el dret a les persones que varen néixer abans del 1965 a poder-hi viure amb caràcter vitalici. Per a la resta de supòsits, l’Ajuntament ofereix reallotjament en un habitatge social o de protecció en règim de lloguer, que es valida com a contraprestació econòmica, juntament amb el valor de la construcció, quan transcorreguts trenta anys poden exercir dret de compra preferencial. Per tant, aquí no es regala res a ningú, sinó que s’ofereix un acord just a totes les parts i d’acord amb l’interès de la institució municipal. El document també recull la voluntat explícita d’una part important d’aquests veïns i veïnes de continuar vivint a prop d’on tenen l’habitatge avui.
S’estableix un procés d’arribar a acords i trobar solucions municipals per tenir el parc de les Pedreres en les millors condicions, fet que serà un gran pas endavant de ciutat. El consell, amb representació del conjunt de barris a l’entorn de les Pedreres, continuarà funcionant per tenir interlocució amb tothom. Alhora, l’Ajuntament està decidit a trobar un encaix a cada cas particular sempre d’acord amb el document marc del pla social, i fer un avenç immediat amb passos mesurats i que siguin consensuats. A l’últim ple de l’Ajuntament de Girona, així doncs, s’aprovà un acord social de caràcter transcendental per a la ciutat, que ha de permetre una gran transformació de ciutat en positiu. L’oportunitat és davant de tots nosaltres i estic convençuda que la voluntat general és saber-la ben aprofitar a favor dels barris i de Girona.
No puc escriure el nom de tantes persones i organitzacions que han estat les que han edificat aquest pacte social, i saben que tenen tot el meu reconeixement, explicitat nom a nom al ple de l’Ajuntament. El govern de CiU i el PSC ha actuat amb consens i empenta en aquesta qüestió i n’estic molt satisfeta. Alhora, tampoc no puc deixar d’escriure el meu reconeixement a la responsabilitat i al coneixement de la CUP d’aquesta qüestió. En passos endavant com aquest, sempre difícils i sotmesos a obstacles forts, no hi pot haver ni mitges tintes ni es pot restar impassible, perquè estem davant de l’oportunitat de recuperar un gran pulmó verd, un esplèndid mirador natural i un canvi esperat en aquesta part de la ciutat, que només serà possible si es fa amb la gent del barri, comptant amb tothom, i braç a braç amb els veïns i veïnes.

No cal afegir res, per avui… ho deixa molt clar. L’Ajuntament està ben decidit a tirar endavant amb el Pla Social. Esperem poder-lo veure acabat en les seves diverses fases. ja n’anirem parlant/escrivint.

Ens acomiadarem, perquè l’ocasió s’ho mereix, amb una cançó de la Shakira… «Gitana»

Salut!

Llorenç i equip

REUBICACIÓ 2

El Ple va anar bé… es va aprovar per 19 vots a favor del PLA SOCIAL presentat:

  • CiU (PdeCAT) – 10
  • PSC – 4
  • CUP-PA – 4
  • PP – 1

Ciutadans i ERC – MES es van abstenir.

La nota la van donar els representants dels veïns de Torre Gironella… quan resulta que una de les 2 persones que van presentar-se al Ple, ni tan sols resideix habitualment a Torre Gironella… és un tema que anirem desgranant mentre anem fent camí. Les cases de Torre Gironella no es van posar a disposició de les diferents famílies per + endavant fer-hi negoci… s’havia d’haver previst en el seu moment el tema de la propietat. Una actuació de reubicació o consolidació de propietat quan hi ha un tracte de l’administració per compensar mancances en una zona cal fer un seguiment acurat perquè els ja propietaris no especulin amb la nova propietat.

Tampoc ens va agradar que diguessin al ple el que no han dit mai a la Taula de Seguiment…

Curiosament el diari no publica un aspecte que cal remarcar… la representant de Torre Gironella es va atrevir a demanar fer-hi una pista de tennis i/o altres serveis a la zona on s’han de reubicar les diferents famílies que perdran la seva casa actual… tot un exemple de bon veïnatge…! i més si coneixem que fa anys quan eren nens havien compartit jocs a Les Pedreres i menjar a taula com a veïns. A vegades fala la memòria a curt termini. Tindrem tema per anar desgranant.

De totes maneres ens quedem amb les paraules de la ponent del Pla Social…

Sílvia Paneque, per la seva banda, va assenyalar que prenia nota de les inquietuds mostrades pels veïns de Torre Gironella i va reiterar el seu compromís de treballar perquè el compromís es faci de forma «harmònica i ordenada». A més, va agrair la generositat de les parts i va considerar que és un acord just per a totes les parts.

Podem llegir la notícia a:

http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/02/14/veins-torre-gironella-no-volen/829319.html

Abans de seguir: No vam entendre la posició d’ERC-MES, ens sembla que després d’escoltar la proposta de la representant de Torre Gironella havien de mesurar millor el seu vot… REUBICAR tot una família que fa 60 anys estan en un lloc que ningú hi volia viure… han anat sobrevivint com han pogut i ara que comencen un camí amb més dignitat i possibilitats socials mereix un vot afirmatiu i col·laborar en fer efectiva aquesta proposta i acompanyar-los en el seu camí. Ben segur que tindrem més notícies sobre aquest tema al llarg de l’any.

També la trobareu al FB…

https://www.facebook.com/profile.php?id=100004774291948

Anem per l’altra diari de la ciutat: «Punt Diari + Avui»

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1069414-a-torre-gironella-rebutgen-acollir-veins-de-les-pedreres.html

El títol de la notícia segueix el mateix camí…

Podem subratllar: «A més, va dir, rebre tots aquests veïns suposarà una caiguda del valor de les seves propietats» un altre exemple de bon veïnatge…! després ens estranyem del tema dels Refugiats a la Europa que s’està formant. Imaginem que no és ben be la Veu del barri de Torre Gironella… i és un manifest d’un grupet de veïns nouvinguts que desconeixen l’evolució de Les Pedreres al llarg del darrer mig segle / sexenni.

Curiós el Ple es va iniciar amb una reclamació perquè Girona pugui acollir refugiats, va comentar el cas d’una nena que necesita una operació… ens sembla normal i interessant que s’ajudi, com més millor. Però no oblidem començar a treballar i tractar amb dignitat amb les famílies que ja resideixen a la ciutat i que necessiten un suport d’un Pla Social per refer la seva vida quotidiana… esperem que els representants de Torre Gironella dormin amb el manifest sota el coixí i amb els temps repensin la seva posició en aquest tema, un dels 3 + importants en que s’enfronta la ciutat de Girona en aquests dies.

Ens acomiadem, de moment amb una cançó de Joan Manuel Serrat… «Caminante no hay camino…»

Todo pasa y todo queda pero lo nuestro es pasar
pasar haciendo camino, camino sobre la mar
nunca perseguí la gloria y dejar en la memoria
de los hombres mi canción.
Yo amo los mundos sutiles ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse, de sol y gran arbolar
bajo el cielo Azul temblar, súbitamente y quebrarse
nunca perseguí la gloria.

Caminante son tus huellas del camino y nada más
caminante no hay camino, se hace camino al andar
al andar se hace el camino y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar
caminante no hay camino sino estelas en la mar.

Hace algún tiempo en ese lugar
donde los bosques se visten de espinos
se oyó una voz de un poeta gritar
caminante no hay camino se hace camino al andar
golpe a golpe, verso a verso.

Murió el poeta lejos del hogar
le cubre el polvo de un país vecino
al alejarse le vieron llorar
caminante no hay camino se hace camino al andar
golpe a golpe, verso a verso.

Cuando el jilguero no puede cantar
cuando el poeta es un peregrino
cuando de nada nos sirve rezar.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar
golpe a golpe, verso a verso
golpe a golpe, verso a verso
golpe a golpe, verso a verso.

Salut!

Llorenç i equip

CONVENI REUBICACIÓ

Podem veure una imatge aèria de la zona…

Captura AÉREA LP

Comencem pel dissabte 4 de febrer d’enguany:

portada 4 febrer 17

I a la plana 4, entera sobre el tema:

1

2

Val a dir que va ser la notícia + llegida virtualment, i la + votada al Facebook… és un tema interessant… curiosament la major part dels resident no disposen de connexió a la xarxa per diferents tipus de problemes… tot i que tenim una torre de comunicacions a tocar…

La setmana passada, a l’emissora de ràdio «Fem Girona» van entrevistar a la regidora Sílvia Paneque, que va tractar molt bé aquest tema:

http://femgirona.cat/gironaara/silvia-paneque-acord-de-reallotjament-de-37-families/

Silvia Paneque Pedreres

També l’ex-alcalde de Girona, Quim Nadal, va fer una aportació molt interessant al tema:

http://femgirona.cat/gironaara/joaquim-nadal-avui-ens-parla-del-sector-est-de-la-ciutat-de-girona/

Nadal Pedreres

«El Punt» és una mica menys explícit però hi ha un article d’opinió sobre el tema:

El Punt febrer 17

Ja sols falta completar el Ple d’avui dilluns que tindrà lloc a les 6 de la tarda.

Tot i que és un tema interessant està en el punt 23 de l’Ordre del Dia… esperem que sigui un ple que funcioni amb certa rapidesa perquè sinó algú pot desesperar-se per l’espera en silenci.

Esperem poder confirmar aquest mateix vespre la seva aprovació, confiem amb l’equip de Govern i sembla ser que encara hi haurà 2-3 grups a l’oposició que s’afegiran a l’acord… ben diferent del que va passar en la seva aprovació provisional el 24 de febrer del 2015. [respecte a la nostra proposta: 13 en contra, 10 a favor i 2 abstencions (interessades políticament)]

Des d’aquí agrair a totes les persones que han fet aportacions a la Comissió de Seguiment que porta + de 3 anys en reunions i sessions de treball amb diferents grups per la paciència i constància en fer aquest seguiment… és un dret com a ciutadans el treballar per la dignitat de tothom!

Ens acomiadarem amb una música de Diego el Cigala i Bebo Marquès… en el seu treball: «Blanco y Negro»… molt interessant

https://www.youtube.com/watch?v=OVg1ZUHmpds

És llarg… però molt interessant i et pot fer companyia mentre fas alguna altra cosa…

Fins ara / Disde yescotría (caló)

Llorenç i equip

UNA SÈRIE INTERESSANT

Si, sorprenment no has vist cap capítol d’aquesta sèrie televisiva que ja ha acabat la 3ª temporada pots fer una ullada virtual a la seva web:

http://www.antena3.com/series/con-el-culo-al-aire/

Podem recordar un dels primers capítols…

Un refregit de les millors escenes de la Candela…

Vet ací el capítol que ha tingut + visites… quasi 2 milions de visites:

https://www.youtube.com/watch?v=6vLrKxT6Kj0

Aquí posen ordre a la família… tota una lliçó… «poli bo» – «poli dolent»

I una de les aventures estrambòtiques…

Molt recomanable… ajuda a entendre la gent que ha de  viure amb pocs recursos i molt d’enginy per sobreviure…

Un darrer clip en el capítol que el Tino, cap de família treballa de xurrer en una granja de bona imatge de Madriz…

Fins la propera! Salut!

Llorenç

ELS 3 REIS D’ORIENT

Avui és dia de Reis… però d’on ve aquesta celebració ?

En general en qualsevol enciclopèdia virtual podrem trobar algunes dades coincidents:

  • Els Reis de l’Orient, Reis d’Orient o simplement els Reis, són segons el Nou Testament, uns mags o savis que van portar regals a Jesús, guiats per un estel. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
  • L’Església Catòlica celebra la diada de Reis, anomenada epifania, el 6 de gener.
  • A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada.

Aquest és el primer document on hi ha reflectits els noms dels 3 reis: Melcior, Gaspar i Baltasar. És un mosaic de la basílica de st. Apol·linar a Ravenna (Itàlia) té influència bizantina.

Curiosament aquest relat sols el fa l’evangelista St. Mateu (que havia estat recaptador de impostos) i va escriure en arameu, després traduït a diversos idiomes:

«Després d’haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d’orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els demanava on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d’Israel».

Els primers traductors, van adoptar MAG, quan en realitat podien haver agafat altres paraules ja que el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència. I en aquells temps aquests personatges sovint eren reis / nobles que practicaven la religió de Zoroastre.

Altres experts en sagrades escriptures ens comenten que en un evangeli considerat apòcrif per les autoritats catòliques, l’evangeli de Tomàs: es diu que tenien algun vincle familiar, i també que van venir amb 3 legions de soldats: una de Pèrsia, una de Babilònia i una altra d’Àsia. Aquests tres llocs eren en aquells temps indrets de gran reconeixement per la seva cultura.

Sigui com sigui diferents autors al llarg dels temps han immortalitzat aquest fet:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reis_d%27Orient#/media/File:Giotto_-_Scrovegni_-_-18-_-_Adoration_of_the_Magi.jpg

https://www.bing.com/images/search?q=pinturas+els+tres+reis&view=detailv2&&id=9C9E26736FB5C6FB054CDB0C1FCECF7056433618&selectedIndex=6&ccid=0eLRMcc0&simid=608025516232280308&thid=OIP.Md1e2d131c734c880b860b674338ba468H0&ajaxhist=0

https://www.bing.com/images/search?q=pintura+gotica+els+tres+reis&view=detailv2&&id=A10E3842358122B490006C5071570409BB1868AB&selectedIndex=7&ccid=scGw8HEZ&simid=607990022626479882&thid=OIP.Mb1c1b0f07119b9ed7f2af018e4983a34o0&ajaxhist=0

I així fins els nostres dies.

Però el + important és que després de + de 2.000 anys encara celebrem aquest fet. Per això cada 5 de gener anem a esperar, a cada poble, a cada ciutat… a SS. MM. els 3 reis d’Orient que venen d’allà on surt el sol… porten la llum.

Nosaltres, per problemes de logística ens hem avançat 1 dia… i el capvespre del dimecres 4 de gener van arribar fins Les Pedreres.

Podem gaudir d’un reportatge fotogràfic que ens ajudarà a recordar unes vivències úniques i plenes d’alegria:

Comencem la setmana muntant el campament per rebre als 3 Reis:

Els 3 reis arriben cansat del viatge i descansen en una casa dels Amador… el Víctor els cedeix la seva casa i ells molt contents beuen aigua i reposen una mica de la pujada a Les Pedreres que déu n’hi do…

Veiem la cara d’alegria d’una noia al obrir la porta i veure a SS. MM. no s’ho podia creure, era veritat! corria el rumor que arribaven els 3 reis i ella com Sant Tomàs: si no ho veus amb els teus propis ulls no t’ho creuràs. Els reis li van dedicar una ampla i llarga rialla.

En Llorenç, repassava cada detall perquè no hi faltés res, catifa entrada triomfal, focs per escalfar al personal, torxes per fer llum màgica, palla per acollir ja que la muntanya al capvespre és molt freda… una carícia al gos que vigilava el campament i al cavallet que pasturava tranquil… la mainada cap aquí, cap allà nerviosa…

Les mares pensen en tot… i arriben per sorpresa un parell portant una cassola guapa plena de xocolata… mica en mica tothom pren un vas d’aquesta beguda reconfortant… molts es llepaven els bigotis per quedar presumits davant dels Reis que ja estaven a punt d’arribar.

I ja arriben: Melcior a bon pas… seguit de Gaspar més lent, coses de l’edat… i finalment el «negre» que per sorpresa del personal era blanquet i imberbe, però guapo i ben plantat… era un membre de confiança del seu seguici [vaig rebre un WhatsApp que em comentava que li havia sorgit un imprevist i delegava en aquest membre que era molt trempat i simpàtic].

Tot el personal va cantar a ple pulmó la cançó dirigida per un grup de mares i àvies incondicionals dels Reis. Els reis també cantaven, algun amb veu enrogallada i tot.

El rei ros, en Gaspar que és tot un poeta ens va dedicar unes paraules amb arameu… per sort en Llorenç el domina un pèl i ens va traduir macarrònicament el seu discurs… aplaudit per la concurrència. El representant del Baltasar ens va dedicar unes paraules amb veu clara i català [ja us avançava que era un «totterreny»]

El cap de logística de ses majestat, un 10! El rei blanc tenia pacs de llet blanca i alimentícia. El rei ros, poeta i ànima sensible volia donar «xuxes» i galetes però ho compensava amb mandarines clementines. El rei «negre» com que no ho era del tot, repartia teules de xocolata amb llet… així lligava més amb el seu tipus.

Hi ha alguna foto fosqueta… és que el fotògraf estava tant animat amb la festa i poder captar les imatges que es va oblidar activar el flash… sort que una ànima present li va recordar i aviat el tema va quedar solventat.

Hi havia qui no podia amb el grapat de regals… encara hi va haver llibres per molts dels presents… i algun cotxe per jugar al costat del foc.

 

Ara ja es veuen millor les imatges i són fetes quan ja era + fosc… miracles de la tècnica.

Era tanta l’espectació que es van acabar tots els regals… per sort qui + qui menys tothom va sortir amb les mans plenes… i alguns amb petons i tot.

Sense adonar-nos havia passat una horeta… la lluna, petita i voluntariosa, ja havia il·luminat el cel… també es veien molts estels… però sort de les torxes i de les fogueres… era l’hora dels adéus i acomiadar a ses majestats… que encara tenien molta feina!

Un dels + feliços aquest nao que va poder tornar a casa seva damunt del cavallet imitant als 3 Reis…

Mica en mica la gent va anar a les seves cases a explicar la bona nova… i alguns amics van acabar de recollir el campament amb ganes de tornar-hi l’any que ve.

Des d’aquí felicitem a la família Amador pel seu treball i bona disposició en preparar el campament reial, i a tots els nens, nenes, mames, papes, avis, àvies… i gent que va participar d’aquesta entrega de cartes i repartiment de regals. EXCEL·LENT !!!

Jo penso que el proper any podem treballar el tema dels fanalets i la cosa encara funcionarà millor.

Ens acomiadem amb el desig de que avui aquests nens i nenes hagin rebut alguna joguina.

Llorenç i equip