El dia que els voluntaris de l’Espai 31 vam anar a la fundació de Can Casadevall… en Joan i en Pere ens van comentar el tema del casament de 2 senegalesos aquest mateix estiu a Sant Tomàs de Fluvià.
Vam anar a gaudir d’unes merescudes vacances i la setmana passada ens vam retrobar per lligar caps… Va arribar el dissabte i tot va funcionar com un rellotge… fins i tot la Tomasa, la campana novella del campanar.
Arribes al poble, que és petit com un planeta dels que explica l’Antoine de Saint Exupèry al “Petit Príncep”
L’església de sant Tomàs de Fluvià és un interessant monument romànic amb pintures originals restaurades fa pocs anys.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Tom%C3%A0s_de_Fluvi%C3%A0
Els experts ens diuen que era un priorat humil, un prior amb 2 monjos que depenia de l’abadia o monestir de Sant Víctor de Marsella, un centre molt important a França.
4 mots sobre aquest monestir pare del de St. Tomàs:
- Des de l’any 750 i fins a l’any 960 fou la residència dels bisbes de Marsella.
- L’emperador Carlemany va fer una donació (confirmada per Lluís el Pietós i Lotari) a l’abadia del dret sobre la sal i altres mercaderies, així com els drets de duana i d’ancoratge de tots els navilis que arribessin al port de Marsella.
- Cap a finals del s. IXè i Xè la potència de l’abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella es va veure greument minvada a causa de les incursions bàrbares que la van dur a la ruïna.
- El bisbe Honorat II (950) parent del primer vescomte de Marsella, va reconstruir l’abadia i va restablir la vida monàstica.
- Els sarraïns van devastar l’abadia i + tard va ser reconstruida.
- Al 1020 un monjo de nom Isarn va convertir-se en abat i va aconguir que el papa Benet IXè. beneís l’esglésis i fes importants donacions. Una vegada mort va ser canonitzat.
- I el 28 de setembre de 1.362, Guillaume Grimoard, abat de San Víctor, va ser triat papa, prenent el nom d’Urbà Vè… després de la seva mort a Avinyó les seves restes van ser traslladats a Sant Víctor, d’on ell mai havia deixat de ser el seu benefactor.
- Fins i tot els Mèdicis van estar en aqueta abadia, en Julesde Mèdicis va ser abat (1.570-1.588) i hi ha qui diu que va robar part de la famosa biblioteca (a l’inventari del s. hi havia uns manuscrits… després dels Jules es van esfumar)
- Un altre abat especial, va ser el futur Cardenal Mazzarino… també es va emportar interesants llibres. Aquest personatge va ser regent de França al 1643 mentre el rei era petit, de totes maneres va poposar a la reina nombrar rei al nen als 5 anys iells va portar el govern a l’ombra.
- Van passar es anys amb certa decadència… i a finals de 1.739 es va decretar la laïcització de l’abadia.
- Encara va empitjorar: al 1.794 l’abadia i les dues esglésies van ser despullades dels seus tresors, les relíquies van ser cremades, i van desaparèixer l’or i la plata, els monjos es van retirar de l’abadia que es converteix en un dipòsit pel farratge i va arribar a ser utilitzada com presó. El claustre va servir per a albergar soldats.
Retornem a St. Tomàs…
Una interessant galería amb 4 imatges de les pintures… en Joan ens va obsequiar amb un fulletó molt ben explicat i en 4 idiomas.
Mentre feia les fotos, un grup estaba assajant perquè les veus i els instruments formessin un matrimoni model.
La que em va agradar + va ser “L’Ave Maria” interpretada amb la flauta travessera de solista… malauradament no la vam poder gravar (no anava preparat), peròus poso una imterpretació d’una nina que s’esforça molt,
https://www.youtube.com/watch?v=nx6bBhTEHVc
Un ocell em va dir quela mare del Claude havia teixit unes robes expressament per la cerimònia… i els nuvis van entrar damunt aquesta catifa sembrada de pètals de roses.
Una mare de Déu de petites proporcions presidia la cerimònia
Arriba el nuvi, molt tranquil externament i comença a fer-se fotos amb els primers convidats per fer temps…
Mica en mica la nau central va quedar plena… fins i tot van treure el cap unes sres. de St. Tomàs… que volien participar del casament…
I de sobte trobem una parella de fèmines vestides a la moda del Senegal,
La núvia encara no arribava… i alguns ja estàvem nerviosos amunt i avall… fins que va arribar un Avensis Toyota i per les flors vam entreveure la núvia…
En Guillaume que era amic dels nuvis i padrí de casament va anar a buscar a la núvia… uns retocs de darrer moment i ja els tenim a punt…
poc a poquet per fer la triomfal entrada
Mentrestant el nuvi entrava acompanyat de la seva “mare” d’aquí…
I ja els tenim!
I l’entrega davant l’altar,
En Claude, sempre pendent de la Marie, l’acompanaya a la butaca…
La cerimònia va començar amb unes parauls d’agraiment del Claude en nom d’ell, de la Marie, del seu fill Guillaume i de tota la seva família del Senegal…
Els 2 capellans van oficiar la missa i la cerimònia queva ser de gran participació de tot el personal…
Les lectures ben interesants i molt ben llegides, potser vaig trobar a faltar + participació de la Marie… però tot i que la família d’aquí li feia costat, imagino que devia tenir un pensament per la seva família del Senegal que no podien participar en directe de l’esdeveniment.
La Pregària eucarística va seguir després de la cerimònia del consentiment en català i francés…
En Guillaume va anar a buscar el tam-tam i va acompañar els darrers càntics amb un ritme renovat, vai aclucar els ulls i em vaig transportar aal Senegal,
Per si algún blocaire no ha gaudit mai d’una sessió deTam-tam,
https://www.youtube.com/watch?v=4KUFwmWU0cY
I si algú vol practicar… vet aquí uns exercisis senzills… per enfortir les mans i agafar ritme,
https://www.youtube.com/watch?v=O1XEF6qeOp8
Quan vaig intentar gravar… es va acabar la melodiai el tam-tam,
Encara quedaba signar els “papers” davant dels testimonis,
La gent, la família d’aquí havia estat molt concentrada en la cerimònia… i ara calia un relax,
I la sortida al so del tam-tam amb uns cants del Senegal a càrrec dels seus amics enmig d’una pluja de pètals que el vent va amorosir
Mentre anàven fent camí, amb otospr aquí per alà…. vaig anar a fer una ullada a la cort… que ara està adaptada a menjador, gran i agradable, capaç de reunir un centenar de persones…
Vaig intercanvir unes paraules amb els cuiners i les seves mullers, les cambreres… molt bona gent, em van ensenyar una mica el diferent menjar…
Mica en mica la gent anava agafant el menú i començava a buscar cadira, atres demanaven per Can Felip…
Pels blocaires que no el teniu a mà us posem el díptic MENÚ,
De momento pengem unes imatges de les diferents parelles o agrupaments entre el primer i segon plat… com que hi havia moviment potser algún no surt i d’altres 2 vegades… coses de la vida,
Els cuiners ens van preparar uns melons frescos que eren de bon menjar…
I al so del Tam-tam va entrar un gran pastís amb 2 safates… i amb 2 mussols que són ocells molt espavilats i representen la cultura.
Els nuvis van estar molt recatats i al momentdel brindis els van demanar un petó…
Diferents persones van voler felicitar a nou matrimoni, destaquem les sentides parales del padrí en Guillaume que va enternir a tothom amb la seva sensibilitat i profunditat filosófica,
Vaig intentar traduir les seves brillants paraules… però fa dies que no vaig per l Itàlia, i tinc una mica rovellat l’idioma, però la gent s’ho passava bé encara que no acabava d’entendre les traduccions,
Per sort la Dolors que sí que domina l’italià va agafar la responsabilitat de la traducció i tothom va copsar l’excel·lent misatge del Guillaume,
Uns quants van acabar amb un nus a la gola.
Ja recuperats, en Leopold Senghor, Nebot del arxifamós poeta, polític i President de l’estat del Senegal en els primers 20 anys de la seva independència com a colònia de França, va fer una introducció a la cultura antiga del Senegal, amb tota mena d’escultures la majoria de fustes nobles i alguna d’ivori…
Ens va explicar la història del Sol i la Lluna, llegenda que ha passat de pares a fills, d’avis a nèts des dels temps que els ocells tenien dents…
Una vegada acabat el relat va obsequiar a la parella amb una magnífica pintura al nou matrimoni perquè puguin tenir un quadre a la seva llar. El dibuix era de servidor però le treball de pintura era de l’amic i artista gironí en Lluís Bosch Martí.
Acte seguit la Pataliua, que anava vestida amb el vestit de mamassa (de les mames) ens va explicar un parell de relats que van ser escoltats amb molta atenció per tota la concurrència.
Encara va quedar temps pel relat de Sona Mariama, que és una història molt interessant sobre la dona al poblets del Senegal i que els capvespres expliquen a un i altre costat del riu Senegal.
En Tot moment en Guillaume va acompañar el relat amb el Tam – tam fins el momento crucial que el rei del poblat es va casar amb la Sona Mariama i es va convertir en la reina del poblat.
La màquina ja començava a estar fatigada, la batería començava a estar adormiscada però encara vam poder reflectir unes instantànies guapes,
Mentre descanseu de tantes emocions, escoltem un clip multimèdia amb música Tam-tam del Senegal, 7 minuts de ritme frenètic,
https://www.youtube.com/watch?v=RfXnuG6X7cw
Recordo ara unes paraules expresades en veu alta per un dels amics de la parella: “Estem contents i volem donar les gràcies a tota la família que ha acollit al nostre amic, nosaltres som musulmans però hem vingut per compartir el seu compromís i ens vist molt acceptat per tothom… això és la integració, la cohesió social!”
Aviat podrem penjar un àlbum complementari, però de moment ja teniu un resum d’aquest extraordinari dissabte a Sant Tomàs de Fluvià.
Ens acomiadem amb un poema “dona negre” escrit pel poeta que ha inspirat tot el relat, en Léopold Senghor…
Està en la versió original però en Claude i la Marie ja el dominen, els altres una beguda refrescant, sota un arbre a falta d’un generós baobab i amb una mica de swing ja l’entendrem.
Un Petó.net
Llorenç
Tal i com suggeriem… han arribat noves imatges… dels preliminars, de l’església, i del convit:
PRELIMINARS:
CERIMÒNIA ESGLÉSIA:
CONVIT DE FESTA:
Atenció blocaires i simpatitzants!
Si teniu + fotos i les voleu compartir, podeu enviar-les a Pere Doménech que ja me les farà arribar i les penjarem per completar el reportatge.
Com que ja vaig demanar si tothom tenia permís familiar per fer la foto i penjar-la a la xarxa i tothom va dir que sí enmig d’una rialla de costat a costat, podeu mirar-les, baixar-les i si l’economia us ho permet fer alguna impressió.