ERASMUS

Aquest darrers dies per culpa del ministre Wert, del que ja n’hem parlat en altres articles, tots els mitjans de comunicació social i les xarxes socials n’han tractat abastament.

Però seria bo, abans de parlar d’aquest recurs educatiu universitari, fer un record a la figura del personatge que ha donat lloc a aquest nom.

Desideri ERASME de Rotterdam (Rotterdam, 28 d’octubre de 1466 – Basilea, 12 de juliol de 1536) va ser un filòsof, filòleg i teòleg holandès, autor d’importants obres en llatí i el creador del moviment humanista.

No oblidem que l’humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l’humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l’estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. I precisament l’erasmisme n’és un dels exponents més emblemàtics.

També hem de recordar que la impremta va tenir un paper molt important, gràcies a ella es va poder expandir molt més ràpidament que sense ella, a partir del 1450. A més, les acadèmies i les universitats també van tenir un paper clau en la seva expansió, centrant-se en la llengua, la filosofia i la literatura. Estaven formades per erudits, que sota la protecció econòmica (mercenatge) d’un senyor, es dedicaven a la traducció de manuscrits antics i a l’intercanvi de coneixements i idees.

De totes maneres ja hi havia hagut una sèrie de personatge que anaven preparant el camí… i van aconseguir la consolidació de l’humanisme:

Edat Mitjana

  • Dante Alighieri (1265-1321)

  •  Francesco Petrarca (1304-1374)

  • Giovanni Boccaccio (1313-1375)

File:Boccaccio by Morghen.jpg

  • Francesc Eiximenis (c. 1330-1409)

  • Bernat Metge (c. 1340-1413)

  • Leonardo Bruni (1374-1444)

  • Poggio Bracciolini (1380-1459)

  • Leon Battista Alberti (1404-1472)

  • Lorenzo Valla (1407-1457)

Renaixement

  • Marsilio Ficino (1433-1499)

  • Pico della Mirandola (1463-1494)

  • Guillaume Budé (1467-1540)

  • Erasme de Rotterdam (1469-1536)

erasmo

  • Thomas More (1478-1535)

  • François Rabelais (1490-1553)

  • Joan Boscà i Almogàver (c. 1490-1542)

  • Joan Lluís Vives i March (1493-1540)

  • Pierre de la Ramée (1515-1572)

  • Michel de Montaigne (1533-1592)

File:Michel de Montaigne, Portrait from Tietz edition (1753).png

Bé ja tenim una idea a grans trets de l’humanisme… podem seguir una mica amb la vida i les obres d’Erasme de Rotterdam.

Era fill de Roger i Margaret Gerrit. Després de ser ordenat sacerdot (a partir de 1490), Erasme va estudiar a la Universitat de París, que es trobava en aquell moment vivint amb gran força el Renaixement de la cultura de Grècia i Roma. Possiblement en aquesta etapa es troben els inicis del pensament humanista d’Erasme, que van convertir al jove en un pensador lliure i professor d’idees independents… ja ho deia un personatge modern: «sempre ens quedarà París»

Erasme va viatjar a Londres entre 1499 i 1500. El més important d’aquest viatge va ser l’oportunitat que va tenir d’escoltar a John Colet fent una gran exposició sobre la vida de Pau de Tars a la Universitat d’Oxford. Un cop acabada, Erasme es va acostar a John Colet i va mantenir amb ell una llarga conversa sobre la manera d’efectuar una lectura veritablement humanista de la Bíblia, el que marcaria profundament la seva forma de pensar.

Erasme va començar a dictar una càtedra com a professor titular de Teologia a la Universitat de Cambridge a Anglaterra, durant el govern del Rei Enric VIII, on faria amistats que li durarien tota la vida: Thomas More, John Colet, i Thomas Linacre.

http://www.cam.ac.uk/

Se li va oferir una feina vitalícia al Queen’s College de la Universitat de Cambridge i és possible que, de desitjar-ho, hagués pogut passar la resta de la seva vida ensenyant Ciències Sagrades al bo i millor de la reialesa i la noblesa angleses.

Tot i això, la seva naturalesa inquieta i viatgera i el seu esperit curiós, al costat d’un incontrolable rebuig a tot el que signifiqués rutina, el van fer declinar aquest càrrec i tots els que se li oferirien més endavant.

Recordem que l’humanisme havia sorgit a Itàlia… i ja tenim que l’Erasme va cap allà… així entre 1506 i 1509 Erasme va viure a Itàlia, la major part del temps treballant en una impremta.

Diverses vegades més se li van oferir treballs seriosos i ben pagats, especialment com a professor, a la qual cosa ell responia que preferia no acceptar, perquè el que guanyava a la impremta, tot i que no era molt, li resultava suficient.

A partir d’aquestes connexions amb universitats i amb escriptors que anaven a la impremta, Erasme va començar a envoltar-se de qui pensaven com ell i rebutjaven els abusos de l’Església. La fama de Erasme es va estendre progressivament per tot Itàlia, i les seves idees sobre l’elevació intel·lectual i religiosa van començar a conèixer-se i discutir.

Erasme anava endavant amb les seves idees… així l’any 1516, un any abans que Martí Luter clavés les noranta-cinc tesis (95) amb la quan cosa va iniciar la Reforma protestant a Europa, Erasme de Rotterdam va publicar un Nou Testament amb il·luminacions i comentaris que ressaltaven la preeminència de les escriptures. Això va ser un gran esdeveniment en aquells dies en què tot el món -la Gent Comú i els Sacerdots- ignoraven la Paraula de Déu i es limitaven a repetir les instruccions donades pels bisbes i abats.

Com que les coses es complicaven a Itàlia, ja havia qui rebutjaven les idees que tenia, i aquests opositors van començar a criticar-lo tant en públic com en privat, es va traslladar a Basilea (Suïssa).

Hem de recordar que va estudiar dels 16 al 22 anys sota les instruccions dels agustins… potser entre aquesta estada i la de la universitat de Paris (que ja hem citat abans) Erasme va desenvolupar un sentiment de rebuig davant l’Església Catòlica i va arribar a la conclusió que tant les escoles com les Universitats i, en general, aquesta Església, impedien pensar lliurement. Des de llavors es va oposar a qualsevol tipus d’autoritat i va buscar més llibertat llegint als escriptors de Grècia i Roma, ja que ells van viure en els temps en què encara el cristianisme no havia triomfat.

Cal fer esment que en aquells temps els mètodes de disciplina que en les escoles s’aplicava (com a tot arreu) per «trencar la voluntat» dels alumnes, la qual cosa el va portar a distanciar-se de les autoritats. El que ningú podia preveure era que la voluntat d’Erasme es resistiria a ser «trencada» fins el mateix dia de la seva mort. D’altra banda, s’enfurismava en veure la «disciplina» que s’aplicava amb els nens, mentre els monjos gaudien relaxadament contrariant els propis principis que ensenyaven.

retrat d'Erasme a l'época que vivia a Itàlia

Per arrodonir i fer vessar el got, Erasme es va adonar a la universitat que, en comptes de ensenyar-hi les noves idees, el que s’ensenyava eren teories antiquades dels primers segles de l’Edat Mitjana, i que en compte d’avançar i estar més avançats que la resta de la societat, anaven cap enrere i es negaven a canviar. Aquesta actitud va rebre sempre els seus atacs… (actualment encara hi ha exemples de profes retrògrads a moltes universitats del món mundial).

Erasme va decidir aviat que podia fer alguna cosa per revertir la situació: amb les idees dels seus amics dels monestirs agustins i algunes altres idees de John Colet, va començar a analitzar detingudament els llibres més importants de les antigues civilitzacions grega i romana, tractant de modernitzar els seus continguts i intentant aplicar-los a la vida de la societat en la qual ell vivia, tractant d’extreure el més significatiu d’aquests textos antics però brillants, perquè qualsevol persona pogués entendre-les, penetrar en el seu significat.

Els seus biògrafs coincideixen en que mai va deixar de lluitar contra la presó espiritual que ell observava a tot arreu, en totes les institucions educatives, intel·lectuals, polítiques i socials de la seva època. Això li implicaria nombrosos problemes al llarg de la seva carrera.

Com era de suposar aviat va tenir problemes amb l’aparell de l’esglèsia… La veritable raó de l’enfrontament és que Erasme volia utilitzar a seva formació universitària i la seva capacitat per transmetre idees, per aclarir les doctrines catòliques i fer que l’Església permetés més llibertat de pensament. Aquests dos objectius no eren compartits pels Bisbes i Arquebisbes d’aquests temps (Segle XVI).

Des del seu treball d’acadèmic versat tant en la doctrina com en la vida monacal, Erasme va creure que la seva obligació era alliberar a l’Església de la paràlisi que la condemnaven, la rigidesa del pensament i les institucions de l’edat mitjana, ja que ell creia que el Renaixement era una manera de pensar fonamentalment nova. La tradició i les idees de l’Edat Mitjana no tenien ja lloc en el món, i ell, el «croat de la rectitud», havia de ser l’encarregat de canviar l’estat de coses.

Si es considera que la convicció d’Erasme era educar, perquè l’estudiant pogués dubtar de l’administració i els assumptes públics de l’Església i del govern, les seves aparents contradiccions desapareixen, i comença a visualitzar amb claredat l’enorme coherència de la seva obra, mantinguda amb fermesa a través dels anys i les dècades.

Va escriure diverses obres.. però la primera va ser un llibret del 1503: «l’Enchiridion Militiis Christiania» (que es pot traduir per: «Manual del Soldat Cristià», anomenat a vegades «La Daga de Crist»). En aquest petit volum Erasme explica els principals aspectes de la vida cristiana, que després passaria la resta de la seva vida desenvolupant i aprofundint.

El que ja és important:

Dibujo a la pluma de Hans Holbein el Joven en el margen del ejemplar de Oswald Myconius de la edición de 1515 del Elogio de la locura de Erasmo

dibuix a la ploma, de Hans Holbein el Jove, al marge d'un exemplar d'Erasme

Cal recordar que Erasme va conèixer un altra monjo agustí com dèiem abans, el Martí Luter… i fruit de la seva relació va ser quer va decidir traduir la Biblia i fer una versió més actualitzada.

La traducció que Erasme va fer de la Bíblia és la base de la versió anglesa, coneguda com a «Bíblia King James» ( «la Biblia del Rei Jaume»). Té la virtut de representar la primera aproximació des de temps de la versió de la Vulgata d’un acadèmic per traduir amb certesa el contingut de la Bíblia. En un gest que sol interpretar-se com de profunda ironia, Erasme va dedicar la seva versió de la Bíblia al papa Lleó X, que representava tot el que l’escriptor odiava de l’Església i l’Estat. (això vol dir que era molt intel·ligent).

aquesta il·lustració a la Bíblia, ens mostra un sistema Ptolomàtic de l'univers

Mireu aquí hi ha un text de l’erasme amb ratlles tatxades degut al tribunal de la Inquisició… (Ja ho deia el fidel escuder Sancho Panza al seu cavaller don Quijote: «con la iglesia hemos topado»)

I sense anar tan endarrera,,, podem veure un exemplar de les seves obres després de passar per la censura de l’Index (que es va fer després del concili de Trento i que existia fins fa poc temps)

L’Erasme va aconseguir tenir en contra l’esglèsia i el Luter… vet ací la portada d’un llibre escrit per Luter defensant posicions ben contràries a l’Erasme: es discutien sobre el lliure albir (libre albedrío)…

Va treballar molts textos, especialment quan treballava a la impremta, aqueí podem gaudir d’una plana d’un llibre de sant Jeroni:

Passejant per Europa podreu trobar diverses estàtues d’aquest brillant personatge,

 

Fins itot a Rotterdam on hi ha un museu dins la biblioteca municipal, amb les seves obres i molts materials interessants podreu contemplar el que es diu que és el seu crani:

També aquest bocet del renombrat Hans Holbein el jove, que ens permet veure que l’Erasme tenia artritis als dits,

Pels lletraferits us posem una relació dels seus llibres:

  • Adagiorum chiliades (1500)
  • Enchiridion militis christiani (1504)
  • Morias Enkomion o Elogi de la follia (1509-1511)
  • De libero arbitrio diatribe sive collatio (1524)
  • Colloquia familiaria (edició definitiva de 1533)

No ens deixem que va escriure moltes i interessants cartes amb els personatges que va tractar entre ells Luter, Thomas More, John Colet…

L’última obra del pensador, titulada «Preparació per a la mort», assegura d’haver portat una vida probable és l’única condició per aconseguir una «mort feliç».

Poc després de la publicació d’aquest llibre per motius desconeguts Erasme es va desplaçar un cop més a la ciutat de Basilea. Feia sis anys que n’havia marxat per problemes amb la Reforma i el Luter…  va contactar amb un grup d’estudiosos (anteriorment catòlics) que ara analitzaven detalladament la doctrina luterana. Va ser aquesta l’última ruptura amb el catolicisme, que mantindria fins a la seva mort.

Erasme va morir a Basilea el 1536. El lema de tota la seva vida va ser:

« «Quan tinc una mica de diners, em compro llibres. Si sobra alguna cosa, em compro roba i menjar» »

Com a conclusió: Erasme de Rotterdam és la personificació dels ideals més elevats. Raonablement la Llibertat d’Expressió i el propi lliure pensament el converteixen en un home innegablement avançat a la seva época. Va haver de viure un període de canvis profunds, el seu ideari humanista va ajudar molt al Renaixement.

Europa que sovint té idees de control sobre els seus citadans… un bon dia va decidir organitzar uns ajuts per afavorir que els universitaris puguin seguir els seus estudis en universitats de qualsevol altra nacionalitat… una interessant manera de conèixer una mica millor la realitat europea convivint uns mesos amb situacions diferents a la pròpia…

El programa Erasmus té com objetiu atendre les necessitats d’ensenyança i aprenentatge dels participants en l’educació superior formal i en la formació professional de grau superior, qualsevol que sigui la durada de la carrera o la qualificació, fins i tot en els estudis de doctorat. També atendre les institucions que imparteixen aquest tipus de formació.

Podem fer una ullada a la seva web,

http://www.oapee.es/oapee/inicio/pap/erasmus.html

Trobareu informació complementària,

http://www.becaerasmus.com/

Bé ara ja coneixem una mica millor el tema de les beques Erasmus (Erasme en llatí que era la llengua culta de l’época) i la vida & obra de l’humanista Erasme de Rotterdam.

Després de l’esforç intel·lectual, que l’article es mereixia, i de la tortura que ens han fet els darrers dies els diferents mitjans de comunicació socials… ens mereixem alguns acudits per treure ferro al tema,

  

Gràcies Erasme !

Ens acomiadarem amb unes frases excel·lents de l’Erasme,

https://www.youtube.com/watch?v=SX19DKMCWh0

Un petó.net

Cerverí de GirOna

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *