La doctora Lynn Margulis (Chicago, 5 de març de 1938 – 22 de novembre de 2011) fou una popular biòloga coneguda principalment per formular la teoria endosimbiòtica, que explica l’origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d’una cèl·lula dins una altra.

La teoria endosimbiòtica va ser formulada per Lynn Margulis el 1967, per tal d’explicar la presència d’orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes.

Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis (aquests últims exclusius de les plantes) haurien estat en el seu inici eubacteris que s’haurien instal·lat a l’interior d’una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica.

Amb el pas del temps part dels gens d’aquests simbionts s’haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma original del simbiont.

Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria són la presència de ribosomes de tipus bacterià en l’interior de mitocondris i plastidis. El genoma d’aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L’estructura de dobles bicapes lipídiques és semblant a la d’alguns bacteris actuals.

Més agosarats són els arguments que aquesta científica i col·laboradors sostenen per a atribuir l’origen simbiòtic de flagels i del nucli.

 

Així doncs, tot i que actualment s’accepta, la validesa d’aquesta teoria per a l’origen de mitocondris i plastidis, no hi ha evidències suficients per a la generalització d’aquesta a d’altres orgànuls cel·lulars.

Aquí l’amic Guillame que va estudiar biologia ens podria ajudar.. però es tracta de creure el que ens diuen els experts… la inclusió d’una cèl·lula procariota dins una altra cèl·lula origina la formació d’orgànuls com els mitocondris i cloroplasts, que tenen DNA propi (prova indirecta d’aquesta teoria).

També col·laborà amb James Lovelock en el desenvolupament de la Hipòtesi Gaia.

La Hipòtesi de Gaia postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma conjunta i s’autoregulen tendint a l’equilibri.

És, per tant, una hipòtesi que explica el planeta Terra com a superorganisme que és capaç d’autoregular-se gràcies als processos biogeoquímics.

La hipòtesi va ser introduïda pel químic James Lovelock l’any 1969, però publicada en 1979.

El nom de Gaia és en honor a la deesa grega de la Terra, i els organismes que la composen són anomenats gaians.

En poques paraules… Gaia és una entitat complexa, formada per la biosfera, els oceans i la terra, i que en conjunt conformen un sistema cibernètic, de retroacció, que cerquen un entorn físic i químic òptim per a la vida.

Les condicions es preserven de forma relativament constant mitjançant un control actiu dels ésser vius, és, per tant, un sistema homeostàtic.

Les idees en que es basa la hipòtesi són:

• L’aire, entès com la composició de gasos i la seva proporció, és el resultat de la vida. • La temperatura de la Terra està regulada pels organismes o gaians.

Aquesta idea es considera que no es pot provar i per aquest motiu segueix essent una hipòtesi. Els científics tradicionals estan en desacord amb ella ja que no es pot comprovar científicament.

De totes maneres aquesta teoria parla  del cicle cibernètic…

∆ Tª→ ∆ Producció Plàncton → ∆ DMS → ∆ Aerosols de Sofre → ∆ Núvols → ∆ Albedo

↑ ∇ Albedo ← ∇ Núvols ← ∇ Aerosols de Sofre ← ∇ DMS ← ∇ Producció Plàncton ← ∇ Tª

Els agradi + o – als científics clàssics ja s’està produint aquest cicle i comencem a veure que l’increment de la temperatura provocarà un augment de l’evaporació de les aigües oceàniques. Aquesta influirà directament sobre l’albedo que, a la vegada, provocarà que vagi disminuint la temperatura. Aquest descens ajudarà a que l’evaporació oceànica vagi declinant fins al punt en què ja no tindrà efecte sobre l’albedo, afavorint, per tant, que torni a elevar-se.

Cal aclarir que l’albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre qualsevol superfície i que es perd o és tornada. Les superfícies clares tenen valors d’albedo superiors a les fosques. L’albedo mitjà de la Terra és del 37-39% de la radiació que prové del Sol.

Ara ja sabem una mica les seves idees que tot i ser-nos poc conegudes les podem entendre amb una mica de connexió de les nostres neurones.

Aquesta nina va iniciar els seus estudis de secundària a l’institut públic Hyde Park, i quan va ser traslladada pels seus pares a l’elitista Escola Laboratori de la Universitat de Chicago, per la seva banda, va tornar a l’institut amb els seus antics amics, al lloc on ella pensava que pertanyia.

Aquesta escola ha estat dirigida per la dona de John Dewey (la vaca sagrada de l’educació USA), la sra. Alice Chipman, que va ser una important mestra i pedagoga i va comvertir l’escola laboratori de la universitat de Chicago en una escola d’èlit.

Si algun blocaire vol ampliar dades sobre aquesta escola, on tracten la diversitat amb la inclusió… tal com ha de ser.

http://www.uchicago.edu/

D’aquesta època recorda de bon grat la seva professora de castellà (la senyora Kniazza).

El seu primer marit va ser l’astrofísic Carl Sagan, amb qui tingué dos fills: Dorion Sagan i Jeremy Sagan.

Llicenciada per la Universitat de Chicago, màster a la Universitat de Wisconsin, doctora per la Universitat de Califòrnia. Professora del Departament de Biologia de la Universitat de Massachusetts-Amherst, degana del Board Committee de la National Academy of Sciences on Planetary Biology and Chemical Evolution, fou també codirectora del Planetary Biology Internship de la NASA.

És membre de la National Academy of Sciences des de 1983 i membre de la Russian Academy of Natural Science.

L’any 1999 va rebre, de mans del president estatunidenc Bill Clinton, la Medalla Nacional de la Ciència

Va ser mentora de la Universitat de Boston, fou nomenada, també, doctora honoris causa per nombroses universitats, entre d’altres, per la Universitat de València, la Universidade de Vigo i la Universitat Autònoma de Barcelona, on va realitzar, el gener del 2007, una conferència en motiu dels actes de l’any de l’evolució.

http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1096481466568&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1096483417494

http://www.youtube.com/watch?v=YXWN2qA31TU&playnext=1&list=PLD07A59FE5537C75E&feature=results_video

Ha publicat més d’un centenar d’articles i més de deu llibres de la seva especialitat i també opuscles, vídeos i pel·lícules.

La Societat Linneana de Londres el distingí amb la medalla Darwin-Wallace el 2008.

http://www.linnean.org/

 

Encara ara. una vegada morta, hi han congressos sobre els seus descobriments i teories…

http://lynnmargulis.espais.iec.cat/ca/

Bé ara ja coneixem una mica millor aquest gran científica que ha ajudat a que la humanitat progressi, sense defallir, a pesar dels obstacles i vexacions que els representants de l’statu quo (els que remenen les cirenes) li van infligir.

Gràcies a persones com la Lynn, el Carl… podem estar tranquils… ells són el veritable motor de la raça humana.

Us convido a visionar el documental, on hi ha 3 preguntes a la Lynn,

http://www.youtube.com/watch?v=U4unu2G1lMs&feature=player_embedded

Ens acomiadarem amb un documental sobre la història de la vida… que és la història de l’aigua.

http://www.youtube.com/watch?v=gNeSP40VAmU&list=PLD07A59FE5537C75E

Una mica de música sobre «Chicago» on va rumiar les seves teories la Lynn,

http://www.youtube.com/watch?v=xbhbEANOyfg

Un petó.Net

Cerverí GirOna