Pel que sembla, la societat és plural…

La política (del grec πολιτική «política», i aquest de πόλις «ciutat»… ells en deies «polis») és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup.

Podem aprofitar aquest gràfic per veure l’evolució social en aquell temps…

Aquesta noció precedeix la societat humana. Es tracta de «les relacions socials que involucren l’autoritat o el poder, i fa referència a la regulació d’una unitat política, i als mètodes i les tàctiques utilitzades per a formular i aplicar polítiques.

També pot ser entesa com l’activitat dels que procuren obtenir el poder, retenir o la intimidació a un fi que es vincula al bé o amb l’interès general o del poble.

Bé, aquest dies els mitjans ens estan bombardejant amb el mapa de corrupcions a les espanyes…

Els populars són els que tenen més fronts oberts, un total de 53 segons el mapa, amb la trama Gürtel com a cas més sonat.

http://www.pp.es/

Per la seva banda, els socialistes estan involucrats en 36 ocasions i participen de 3 més, juntament amb CiU, a Catalunya.

http://www.psoe.es/ambito/actualidad/home.do

Convergència està ficada en 4 casos, entre els quals destaca el de Fèlix Millet.

http://www.ciu.cat/

Els punts més conflictius són a València, la costa sud-est, la costa sud, Madrid i Barcelona.

A la zona costanera des de la capital valenciana fins a Sevilla és on hi ha més corrupció, degut en gran part al totxo i la construcció sense fre dels populars.

Així, en aquesta franja hi ha més de 40 casos. Per darrere està Madrid i voltants, amb 13 processos oberts.

També destaca Barcelona i rodalies, on hi ha 7 casos, tots ells amb CiU pel mig.

Ja tenim fet el resum, pequè ben segur que ja esteu cansat del bombardeig de notíices a mitges de la premsa, ràdios i teles… i de les tertúlies que garlen… però no en treus mai l’aigua clara del què ha passat… d’estudiant encara recordo haver estudiat el terme «discussió bizantina»

L’expressió discussió bizantina o argument bizantí significa una discussió o argument inútil, en la que cada part mai no pot arribar a provar les seves asseveracions a la part contrària.

És equivalent a l’expressió catalana «discutir el sexe dels àngels», ja que era sobre això sobre el que estaven discutint els bizantins (i d’una forma seriosa) quan els otomans estaven posant setge Constantinoble al segle XV, sent considerat aquest fet com l’origen proper de l’expressió discussió bizantina.

Llàstima que no tinguem entre nosaltres el Terenci Moix… ell va escriure un llibre sobre el tema, ara hi ha una obra de teatre i un film…

Bé.. ara no caurem en el mateix parany de discussió bizantina de les tertúlies que criticàvem… posaré un exemple que fins i tot si algun dels polítics actual, que ja fa dies que han perdut la «carta de navegar» i no són capaços d’apuntar-ho al quadern de bitàcola…. ho podran entendre.

El meu pare, en Jaume, era un filòsof de poble… en general amb la gent parlava poc.. però els etzibava alguna frase que tenia guardada en la seva memòria que els deixava tocats… avui en manllevarem un parell del seu repertori:

MENTRE HI HAGI BURROS HI HAURÀ QUI VAGI A CAVALL

Imaginem un polític que direm P, aquest té una família que direm FP

Un bon dia aquest P, com que és molt treballador i s’espavila enmig del brogit parlamentari (ajuntament, consell comarcal, diputació, parlament autonòmic, cambra diputats, senat) els seus caps decideixen recompensar-lo… ell ja cobra un sou, segur que sense impostos + una quantitat íntegra per dietes (que ningú controla)… però pels seus mèrits els que remenen les ciresres del parit li donen un sobre (amb diners)… això forma part de la comptabilitat B.

La comptabilitat B, és el conjunt d’entrades i sortides de diners fora del control ordinari d’Hisenda com són els rebuts, les operacions bancàries, les operacions amb qualsevol targeta bancària. Les entrades, no cal ser cap economista de la Hardvard University, són el percentage que les empreses o holdings constructores i/o de serveis aporten per aconseguir un contracte determinat. El partit té un home de confiança i algun testaferro que ajuda i són els que s’encarguen de l’aquitectura econòmica.

Tornem al senyor P, una vegada ha rebut el sobre… va a casa i si el sobre és petit posa els diners dins la cartera i va gastant sense cap preocupació, així la família FP viu un tren de vida superior al que es mereix pel seu treball.

Imaginem ara que el sobre és + gruixut… el senyor P veu que no li canben els bitllets a la cartera de butxaca… decideix comprar una caixa de cabals per la seva casa… i allà hi guarda el sobre.

Resulta que la FP, viu en un xalet o vil·la en una urbanització… cal replantar flors i arbres, el senyor P agafa bitllets de la caixa, va a una empresa de jardineria, paga bitllo bitllo amb bitllets i comprar les millors flors i plantes. Arriba a casa i truca a un pobre home que treballa en una fàbrica o taller, que no acaba d’arribar a fi de mes perquè els osu mínim ja se sap fins on arriba i li encarrega plantar i cuidar del jardí. Arriba el pobre treballador amb bicicleta (no hi ha pressupost per gasolina) i amb la paciència dels nostres avis planta les flors, els arbres, els rega i el cuida que aviat el jardí fa un goig que enamora. Mentre’s el senyor P, o està «treballant» al parlament de torn, de viatge, o estirat a la tumbona amb la cervessa mirant l’espectacle. Cada dia que treballa, o setmana… el pobre jardiner cansat per haver fet una sobrejornada, rep un sobre petit però que li servirà per arribar + content a casa o ajudar algun fill a estudiar.

El senyor P veu que un veí seu ha fet una construcció annexa a l’edifici principal per enviar-hi els fills adolescents a escoltar música i fer les seves festes… decideix que ell no ha de ser menys… i trucar a un pobre paleta que fa uns anys que ha quedat sense feina, se li ha acabat l’atur i sobreviu amb algun «apanyo» amb amics i coneguts. A l’endemà ja el tenim treballant a la casa de la FP, els materials cal anar-los a buscar però es poden pagar amb diners i els magatzems al veure bitllets estan molt contents… fan factura per una mínima part… i el gruix es paga amb diners del sobre. El paleta també cobra en sobre, cada setmana perquè ho necessita.

El mateix paleta que ja estava benrelacionat amb el món de la construcció s’encarrega de localitzar, el xispa (lampista), el pintor, el que posa materials aïllants, el fuster, el serraler metàl·lic… i en un tres i no res l’edifici annex fa un goig que enamora i amb un pressupost ben baratet… la mjor part s’ha pagat amb el sobre de la caixa.

Com que la FP ja ha conegut un grupet de professionals que estaven sense feina i estan disposats a treballar per un mòdic preu a canvi d’aconseguir diner fresc… no tenen temps ni esma per preocupar-se de la seguretat social, impostos d’empresa o d’autònom (se senten rebutjats pel món del treball que és qui els ha deixat en aquesta situació d’atur i precarietat), a partir d’ara quan necessita un lampista ja nocal cridar al de sempre… que et clava unes factures de por, i el mateix quan una porta grinyola o s’espatlla un pany… res d’avisar a lfuster que paga religiosament els seus impostos municipals i estatals… al pobre de l’atur… i el pitjor del cas és que és possible que la FP encara es pensi que fa una bona obra de caritat.

La FP com que té romanent decideix fer un creuer o un viatge «a lo grande» va a l’agència de viatge i encarrega el creuer bàsic o el viatge bàsic amb hotel i esmorzar però en categoria superior… i si cal paga amb la targeta visa or. Després cada dia va a els resturants de moda, i millor si n’hi ha algun amb estrella Michelin (que s’hi menja molt bé) i encara millor quan tornes pots donar enveja als veïns i amics quan ho expliques… i com és normal en la FP, es paga el compte en diners i deixant una bona propina… el cambrer obre ulls com taronges.

Arriba el canvi d’estació i la moda és la moda… cal vestir al dia, un home públic no pot anar amb el mateix vetit cada dia i cada aany repetir els mateixos trajes… i com que a les botigues Zara només hi ha models pel poble… va la seu sastre de sempre (sí home com aquell que anava un senyor de València i que no pagava mai… es pensava que els sastres vivien del conte «el sastre valent») li encarrega uns quants trajes, algun amb factura perquè no es digui i altres pagats amb diners de la caixa. La senyora també farà el mateix però a la modista elitista. Els nois de la FP… seguiran anant a Zara, encara són nens o joves i no poden entendre això de la caixa B.

Podríem seguir amb la perruqueria, amb l’esteticièn, complements de roba…

Un bon dia el senyor P té mal de queixal… ja era hora que tingués algun petit problema… cop de telefonet i el dentista el rep ipso facto, al sortir paga bitllo bitllo i allà no hi ha cap factura… els professinals de la medecina tenen aquest costum… potser ho han après del gran Hipòcrates (que per cert curava de manera altruista).

Podríem enumerar diferents professionals lliberals que necessitarà el senyor P, però que preferiran cobrar amb bitllets que són + guapos que no la freda targeta i haver de fer factura i apunta-ho a la comptabilitat i haver de pagar impostos per la gestió.

Així ja tenim que la FP viu bé, porta un bon tren de vida i mai falten diners en efectiu… és com si a la caixa fort hi tinguessin una maquineta de fer bitllets.

Però el meu pare, en Jaume, també deia que LA LLEI ÉS COM UN ACORDIÓ… S’ALLARGA O S’ESCURÇA SEGONS ELS TEUS DINERS.

Un mal dia uns periodistes com que s’avorrien, van al bar i allà reben una informació, rumors però que fan olor de notícia interessant… els periodistes van a la redacció, fan servir contactes i més… i l’endemà publiquen al seu diari que és de tirada nacional:

http://www.elmundo.es/elmundo/hemeroteca/2013/01/18/m/

A partir d’aquest divendres 18… hem rebut un exhaustiu bombardeix d’informacions i contrainformacions… que si sobres, comptabilitat B, maletes…

El més bo de tota la història és que hi ha un senyor, implicat en el cas Gürtel,

http://es.wikipedia.org/wiki/Luis_B%C3%A1rcenas

i és l’únic que té la clau de la comptabilitat B… i és el que repartia els sobres… ara la FP tocarà de peus a terra i si sobreviu al judici social, i si no és espavilat al dels jutges… i haurà de fer una vida, com diu la Bíblia, «Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front»…

Potser als polítics els caldria pensar menys en els diners, els sobres B, els viatges pagats en primera (per la classe o categoria, no per estalviar)… les dietes moltes vegades inflades o incorrectes… i algun que altre regal… i llegir una mica més… podríen començar amb el Génesis, en el capítol 3 i verset 17 hi trobaran la frase anterior que jo esmentaba abans sobre el treball.

Si algún blocaire vol llegir algun fragment de la bíblia i no en té cap exemplar a l’abast, usdeixo el link de la bíblia de Jerusalem, en la versió del 1976,

http://www.stjteresianas.pcn.net/Bib-libros/bibliaJ.pdf

És un llibre molt interesant però una mica llarg… té 1.833 planes en un document pdf. Valor que pots aprendre-hi moltes coses.

Bé si trnem a la història que us explicava… ara surt la cúpuladel PP i ens diu que faran una auditoria… després del que hem vist com funcionava la FP i els sobre B… hi algú amb dos dits de front que encara es creu que una auditoria, que revissarà papers treurà alguna cosa de la caixa B, que precisament no s’apuntava a la comptabilitat que es presenta al Tribunal de Comptes ?

Si us sembla li podem proposar a la Cospedal o al Rajoy… que reuneixin a tots els diputats, senadors, ministres, homes de confiança del partit, treballadors… i els donim un paper, un llapis i els demanin que escriguin si ells han rebut mai un sobre amb diners B… potser hi haurà algun polític íntegre que s’arrepentirà i ho reconeixerà.

Ah! em diu en Llorenç que ja fa dies que ens afaitem i que els contes a la vora del foc, o les llegendes s’expliquen al carrer i aquest relat no té màgia… per això ho deixarem perquè juguin els periodistes… i els jutges hi treballin una mica… bens segur que el 2n. pensament del meu pare tornrà a l’actualitat de primer pla.

http://www.abc.es/

Ara resulta… que la FP, havia anat a les Bermúdes a fer un viatge de turisme (mireu la 3ª notícia del dia d’avui segons l’ABC)

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/01/23/espana/1358936017.html

No us perdeu l’article… i si us sobra temps mireu els diferents links a l’esquerra.. teniu feina per estona.

http://politica.elpais.com/politica/2013/01/22/actualidad/1358881891_117152.html

Us pensaveu que era només una tència que fem servir els mestres quan hi ha un petit problema a classe, i el resolem parlant en assembles i fent activitats comaquesta del paper… doncs apa! els del PP ens ahan copiat… ja ho deia una senyora amiga meva que està apunt de complir 100 anys… els polítics són com nens… (si almenys fossin capaços de comportar-se com nens… que són molt nobles per cert).

Els diaris catalans tenen masa feina amb els nostres polítics, els de «la puta i la Ramoneta» que ara els costa posar-se d’acord per aprovar un paper que no vol dir… quan hagin d’aprovar la pregunta haurem de ressucitar als bizantins!

Es salva «El periódico» on publiquen una carta d’un lector emprenyat que és interessant:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/entre-tots/corrupcio-politica-catalunya-espanya-2299819

Molt bé Jordi Ruiz Peñas de Badalona, podeu fins i tot seguir al twitter però és un tema que agafa als catalans en una altra òrbita… avui el sobiranisme està sobre la taula.

https://twitter.com/EPentretots

Bé… el tema és profun però espero que la família FP i el polític P ens hagi ajudat a tenir les idees més clares sobre la corrupció.

Gràcies a l’Andreu, que és mestre podem gaudir d’alguna espurna gràfica,

I els de Madriz no es queden pas enrrera,

Ens acomiadarem amb una música que ens ha fet arribar l’amic Mateu, gràcies company !