Rosa d’abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.

Amb serra d’or los angelets serraren
eixos torons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
ciutat de Déu que sommià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
lo sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols estrella d’Orient,
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.

Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai los cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu los cors que l’han deixat.

Mística font de l’aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen!
ditxós lo cor que s’obre a vostra llum!
Rosa del cel que els Serafins voltegen,
a ma oració donau vostre perfum.

Cedre gentil del Líbano corona,
arbre d’encens, palmera de Sion,
lo fruit sagrat que vostra amor nos dóna
és Jesucrist, lo Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història,
i és Montserrat lo nostre Sinaí;
sien per tots l’escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.

http://www.youtube.com/watch?v=plhBShChlqQ

Ben segur que no us han calgut paraules per a fer un petó a la «MORENETA», relegir ràpidament el VIROLAI i començar a cantar a ple pulmó mentre el film anava avançant.

Ara pot ser el moment, per a poder respirar més tranquil·lament rellegir els goigs a la Verge de Montserrat que ens va escriure el poeta pert excel·lència…  Mn. Cinto Verdaguer

verdaguermarededeudemontserrat

També hi han d’altres versions dels goigs…

 Bé… sobre MONTSERRAT podríem escriure moltes hores… comencem pel nom:

MONT SERRAT, muntanya de muntanyes en forma de serra… tal és el que podem veure si acluquem els ulls i ens volem imaginar Montserrat…

Aquesta imatge feta des de Manresa, ens ajudarà, tot i que ben segur que no cal:

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els geògrafs que són una mica seriots… veuen Montserrat d’aquesta manera… ara sé perquè jo no vaig estudiar Geografia… i perquè el»Petit príncep» dibuixava senzill però de manera clara als ulls del cor…

Mireu aquest dibuix i serà millor que la imatge anterior…

 

 

 

Jo segueixo amb la idea que Montserrat és quelcom com la imatge d’aquestes magnífiques serralades a la roca de les muntanyes…

Com que potser algun dels pacients lectors no ha estat dins del monestir m’agradaria ensenyar-vos unes imatges,

 Vet ací el Claustre on passegen els monjos… que per cert s’aixequen cada dia a 2/4 de 6 de la matinada

A les 6 hi han els Oficis – «maitines»

I de les 7 a les 8 tornen a resar… si hi ha algú que li agrada el cant gregorià… pot connectar la ràdio, a les 7 del matí…

 http://www.radioestel.com/programes.htm

Amb una mica de traça trobaràs…

LAUDES, esculliu el dia.. i podreu escoltar què fan els monjos…

Fins i tot qualsevol malalt o imposibilitat podrà baixar-se la missa conventual

A partir de les 8 hi ha l’esmorzar… i després uns van a dirigir l’escolania, altres a documentació, altres a llegir i/o escriure… i tantes altres tasques del dia a dia…

Encara podem fer una parada a l’ESCOLANIA de MONTSERRAT…

I ara sí que hem d’escoltar una mica aquestes meravelloses veus blanques…

Començarem pel «Cant dels ocells» en una actuació feta a Xina…

http://www.youtube.com/watch?v=L1KQwD3qAqw&feature=related

Seguirem pel «Veni Domine» Senyor vina…

http://www.youtube.com/watch?v=L1KQwD3qAqw&feature=related

Cal recordar que l’escolania també està arrelada a la nostra realitat nacional com ho demostra la seva actuació oficial, al Parc de la Ciutadella quan era president el molt Honorable Pasqual Maragall

http://www.youtube.com/watch?v=e5mp83_rIKo&feature=related

Si algú vol conèixer millor l’escolania els pot anar a visitar qualsevol dia… o si ho prefereix visionar aquest magnífic documental…

http://www.youtube.com/watch?v=BOewuXonhZI

El bon amic Carles Coll em deia un dia que per a poder ser un bon pianista cal tocar una mica aada dia… ara podeu veure i escoltar un assaig d’un escolanet al piano…

http://www.youtube.com/watch?v=GxaeJwEcraE&feature=related

Seguint amb Montserrat… també és el nou orgue… que ajuda a la fe i a la pregària com diu l’abat actual, Josep Maria Soler, que és de Santa Eugènia – Girona (va ser elegit abat el 2.000)

http://www.youtube.com/watch?v=a2BYF_YGE2w&feature=related

Montserrat també és una societat viva… aquest començament d’any, 3 nous frares van fer els seus vots definitius…

http://www.youtube.com/watch?v=_YBIVUePeWQ&feature=related

I pels que ja creiem en el pas del món analògic al digital… Montserrat també s’hi apunta…

http://www.youtube.com/watch?v=V2K0bxvyG4M&feature=related

Seguirem amb algun aspecte menys conegut però també interessant…

La llegenda

L’any 880, un dissabte al vespre, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d’una bella melodia. El dissabte següent, la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els hi acompanyà el rector d’Olesa de Montserrat i pogué constatar l’esmentada visió.

Un cop assabentat de l’esdeveniment, el bisbe, que es trobava a manresa, hi organitzà una anada, en la qual van veure una cova on van trobar la Santa Imatge. El bisbe els va proposar traslladar-la a Manresa, però només de treure-la la marededéu es va fer tan pesant que no la van poder moure. El bisbe va interpretar aquest fet com el desig de la Mare de Déu de restar en aquell indret i manà construir-hi una capella.

No oblidem que va ser el famós abat Oliba, amic personal de la reina Ermessenda (que ja en vam dir quelcom fa uns dies) l’abat fundador del monestir de Montserrat,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Montserrat

De totes maneres Montserrat ha estat un centre espiritual important al llarg dels segles…

Deixant de banda els alemans nazis que hi cercaven, a partir del mite del Perceval, el sant Grial… i això va donar lloc a molts escrits…

L’excel·lent músic Richard Wagner va compondre diverses partitures inspirades en Montserrat… en especial el «Parsifal» (1.882) interessantíssim, en particular a partir del minut i mig…

 http://www.youtube.com/watch?v=7w17MamPY7A

El poeta Goethe, en el seu poema intitolat «Geheimnisse» que es pot traduir pels misteris… ens descriue un enclau idéntic al de Montserrat. (1.816)

El sant Ignasi de Loiola… fundador dels jesuïtes, hi va fer una parada tècnica… i gràcies a l’espiritualitat viscuda al monestir de Montserrat, quan estava de viatge cap a Jerusalem i havia d’agafar un vaixell a BCN, va elaborar els coneguts «Exercicis Espirituals»

Fins i tot sant Francesc d’Asís… com que estimava molts els animals i no volia cansar-los… no va voler pujar ni amb cavall ni amb burro i va pujar a peu com a bon franciscà des de Barcelona fins el monestir de Montserrat… segons un franciscà amic meu, Francesc d’Asís, estava a BCN, i uns membres del Consell Municipal li van oferir un cavall, doncs Montserrat està a uns 60 quilòmetres de la capital… però ell els va dir: Ni Jesús anava en cavall, recordeu que va entrar el diumenge de rams a jerusalem en burra… i com que jo sóc menys que el mestre Jesús… ni amb burra puc anar… així que faré el camí a peu… amb sandàlies i gràcies !… i així va ser.

Hi ha qui creu, com en José María Espejo, que Leonardo da Vinci va passar una temporada a Montserrat… 

Leonardo da VinciDa Vinci. Amb arrels catalanes, i potser fins i tot amb família a Barcelona. Un avantpassat seu (Giovanni Da Vinci) va morir A Barcelona el 1406. Ón -segurament- hi va deixar família i amics. Leonardo Da Vinci va tenir tracte amb alguns personatges que es distingeixen per un tret comú: els seus avantpassats eren heretges fugits del Pirineu català, després de la Croada contra els càtars de la primera meitat del segle XIII. Entre ells, Francesco da Melzi (descendent de la família catalana dels Melció), i potser Gian Giorgio Allione (emparentat amb els Alió), que com ell va servir al rei de França (Francesc I) l’any 1518. Però també va conèixer a Americo Vespucci (li va regalar un llibre), un descendent de catalans establert a Florència, de nom Aimerich Despuig; i amb la família Geraldini, emparentada amb Lisa Geraldini del Giocondo, la cèlebre Gioconda (Antonio Geraldini va ser ambaixador de Florència a Barcelona)…

Posteriorment, amb els meus viatges a Vinci (a la Toscana italiana) i a Vince (al Departament francès dels Pirineus Orientals), vaig saber: 1) que va ser la família Da Vinci la que va donar nom al poble de Vinci, i no al revés; i 2), que Da Vinci podria derivar de l’antiga Vinciano (avui Vince), poble de la comarca catalana del Conflent.

Sí, els Da Vinci tindrien origen català. El seu escut ho exposa ben clarament, ja que és idèntic al del Regne de Mallorca, que senyoreja a la Cerdanya, el Rosselló i el Conflent durant tres quarts de segle: des de la mort de Jaume I el Conqueridor, fins a la seva recuperació (per la Corona d’ Aragó) per part de Pere el Cerimoniós.

Leonardo hauria estat dues vegades a Catalunya: a 1481-1483, i en algun moment durant el primer decenni del segle XVI. Hauria visitat Barcelona, Montserrat i la seva terra natal: Vinciano, l’actual Vinçà. Aquest «paisatge vital» l’hauria plasmat a la seva obra pictòrica, en els seus dibuixos i en alguns dels seus relats. A Montserrat hi hauria pintat almenys un quadre (el seu San Jeroni), i hauria pres notes per pintar-ne algun més (La Verge de les Roques, La Gioconda). Alguns retalls d’aquest «paisatge vital» apareixen així mateix a la seva Anunciació. I pot-ser el famós somriure de La Gioconda tingui alguna cosa a veure amb la beatíficant expressió de la verge negra de Montserrat.

Leonardo, l’heretge, el càtar, hauria exposat la seva dissidència religiosa en el seu quadre L’Adoració dels Mags, que no va finalitzar per no acabar a la presó, o pitjor, a la foguera.

Aquests anys d’estada a Catalunya, de 1481 a 1483, els dic «Els anys perduts de Leonardo da Vinci». És una època escassament estudiada, i mal compresa.

Potser algun internauta pensa que hem exagerat… vet ací un documental que ens ajuda a millorar la comprensió… paciència són 10 minutets…

 I la música…

http://www.youtube.com/watch?v=0PErGKM-b60

 

Un Petó.Net

Cerverí de GirOna