Avui començarem una mica diferent… amb una musiqueta de 1971: «Soy rebelde» de Jeanette

Dedicat a l’amic Lluís Bosch Martí, que així coneixerà una mica millor la BRIGADA RAMONA PARRA, que tantes vegades hem comentat mentre pintem murals solidaris i socials per aquests mons. La Brigada Ramona Parra, coneguda amb les inicials: BRP, és el nom de la brigada muralista del Partit Comunista de Xile (PCCh).

• El nom de Ramona Parra és en honor a una jove militant d’aquest partit que va ser assassinada durant una protesta realitzada a la Plaça Bulnes de Santiago de Xile el 28 de gener de 1946.
• Va ser creada el 1968 per una resolució del VIè Congrés de les Juventuts Comunistes de Xile (JJ.CC.).
• Inicialment ni tenia cap aspiració estètica ni comptava amb cap artista expert.
• Mica en mica, després d’haver pintat un grapat de murals al carrer i haver estat perseguits pels carabiners ja que actuaven de manera clandestina van anar agafant experiència.
• Els primers murals neixen a proposta de Pablo Neruda, membre de la «Unidad Popular» i aviat s’extenen a nivell nacional en el moment en que Salvador Allende és nombrat candidat per les eleccions de 1970. Recordem que ja havia passat el maig del 68 que tant va marcar aquests moviments.
• Primer eren murals molt poc professionals, amb traces irregulars, i degut al migrat pressupost sols utilitzaven un color i sense fons.
• Mica en mica es van anar perfeccionant la tècnica fins convertir-se en una de les estètiques més autòctones de Xile i que es pot identificar a qualsevol ciutat d’aquest país.
• El més essencial pels muralistes del BRP és aconseguir un missatge amb contingut de manera que els transeünts, que és el poble, comprengui fàcilment el missatge.
• En general tenen 2 característiques comunes:
  •  Els murals són pintats en zones estratègiques, com places emblemàtiques o comunes marginals.
  • Sempre utilitzen una iconografía que caracteritza aquest estil que inclou elements com l’espiga, el puny, l’estrella, les aus i els treballadors.

L’any 1969 entra a la BRP un pintor muralista amb swing, Alejandro «Mono» González que els ajuda a millorar la tècnica i a l’any 1971 l’artista Roberto Matta col·labora amb la Brigada Ramona Parra. Amb l’ajut d’aquest 2 artistes, plegats pinten un mural conegut com: «El primer gol del pueblo chileno», ubicat a l’antiga piscina municipal de la comuna de La Granja. Té unes dimensions espectaculars: 25m de llarg x 4m d’altura. Aquest mural ha viscut de tot… Després de ser pintat i admirat. Va ser tapat de pintura després del cop d’estat del Pinochet, l’11 de setembre de 1973. Posteriorment, retornada la democràcia a Xile… va ser redescobert l’any 2005 pels alumnes tesistes de la Universidad de Xile. Després d’un llarg procés de restauració i recaptació de fons va ser presentat al públic el septembre del 2008. Ara es pot visitar de manera digne: Alguns dels murals més coneguts:

I moltíssims més al llarg de la geografia xilena.

Però ara cal preguntar-se qui era RAMONA PARRA ?

• Es deia Ramona Aurelia Parra Alarcón (28 de maig de 1926 — 28 de gener de 1946)
• Va ser una jove xilena, militant del Partit Comunista d’aquell país.
• Va morir durant una manifestació a Santiago l’any 1946, que és coneguda com «la Masacre de la Plaza Bulnes».

Saben poquet de la seva vida:

• Era filla de Manuel Parra i d’Aurelia Alarcón.
• Va estudiar primària a les Monges Carmelites.
• Va entrar a les Juventuts Comunistes el 15 de gener del 1944, juntament amb les seves germanes Flor, Olga i Irma.
• Va ingressar a l’Institut Superior de Comerç per estudiar Comptabilitat.
• El 1945 va començar a treballar als Laboratoris Recalcine i va continuar estudiant com a nocturna però no va poder acabar els estudis.
• A les Joventuts Comunistes va treballar a la Comissió de Propaganda.
• Es va apuntar al sindicat en el seu treball al laboratoris Recalcine.
• Quan comença el 1946 hi va haver una vaga dels treballadors del salitre, en especial a Mapocho i Humberstone. És reprimida, a la brava, pel govern d’Alfredo Duhalde, fet que provoca la reacció de la Confederació de Treballadors de Xile, i es convoca una manifestació a la Plaça Bulnes de Santiago el día 28 de gener de 1946.
• En aquesta acció es produïren «enfrontaments» amb els Carabiners, i aquests van disparar contra la gentada. Ramona Parra va rebre un tret al cap i va morir a Posta Central al cap de 15 minuts.

La foto en la seva targeta de identitat:

Si voleu conèixer una mica + a la Ramona podeu consultar aquest document pdf editat per la seva família:

Ramona Parra

A més de la Brigada, BRG, que porta el seu nom i ja n’hem parlar-escrit abans.

Víctor Jara li va dedicar una cançó el 1970, es titula «BRP». La música és de Celso i la lletra del propi Víctor Jara.

I el poeta i universal escriptor: Pablo Neruda li va dedicar un sentit poema: «Los Llamo»

«Los llamo»

Uno a uno hablaré con ellos está tarde.
Uno a uno, llegáis en el recuerdo,
esta tarde, a esta plaza.

Manuel Antonio López,
camarada.

Lisboa Calderón,
otros te traicionaron, nosotros continuamos tu
jornada.

Alejandro Gutiérrez,
el estandarte que cayó contigo
sobre toda la tierra se levanta.

César Tapia,
tu corazón está en estas banderas,
palpita hoy en el viento de la plaza.

Filomeno Chávez,
nunca estreché tu mano, pero aquí está tu mano:
es una mano pura que la muerte no mata.

Ramona Parra, joven
estrella iluminada,
Ramona Parra, frágil heroína,
Ramona Parra, flor ensangrentada,
amiga nuestra, corazón valiente,
niña ejemplar, guerrillera dorada:
juramos en tu nombre continuar esta lucha
para que así florezca tu sangre derramada.

Ara ja coneixem una mica millor aquesta BRP i la seva nina.

Ens acomiadarem amb una cançó dels de Quilapayún sobre ella: «Ramona Parra»

Un petó.net

Cerverí de GirOna