50 MILIONS KURDS

Començarem per situar aquest poble…

https://ca.wikipedia.org/wiki/Kurds#/media/File:Kurdish-inhabited_area_by_CIA_(1992).jpg

Una primera aproximació:

  • Els kurds són un poble d’origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d’Àsia.
  • La població kurda se situa entre 40 i 50 milions de persones, repartits principalment entre Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.
  • També existeix població kurda en una àrea geogràfica més extensa, que abasta des dels Monts Taurus fins a l’oest dels altiplans de l’Iran, i des de la Muntanya Ararat [bíblica] fins al peu dels turons contigus a les planes mesopotàmiques, amb enclavaments significatius a l’extrem oriental de Síria i a Armènia i a la Província Autònoma de Najitxevan a l’Azerbaidjan.
  • Existeix també una important diàspora de kurds fora del Kurdistan, principalment a països europeus com Alemanya, Regne Unit o Suècia.

Els que hem estudiat un pèl de Història recordem que l’imperi dels Medes va ser important a l’època clàssica.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Mede#/media/File:Median_Empire.svg

La viqui ho explica:

«L’Imperi Mede o també Mèdia (grec Μηδία, assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l’Iran a l’Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l’oest entre els segles VIII i VI aC. A l’est s’estenia fins a Bactriana i Ària o Ariana. És esmentada a les tauletes cuneïformes com a Mada. A l’Imperi Persa (successor de l’Imperi Mede) va formar una satrapia. Després de la conquesta d’Alexandre el Gran va quedar dividia en dues satrapies, la Mèdia Atropatene i la Matiana coneguda també com a Mèdia Magna. La primera va restar independent i la segona va passar als selèucides vers el 312 aC.»

Però els imperis també cauen i venen d’altres pobles a ocupar el seu lloc… així van arribar els perses

Com era un territori molt gran l’imperi persa el va dividir en dues satrapies:

  • Mèdia del sud (la gran Mèdia) amb Ecbatana, que fou la satrapia XI
  • Mèdia del nord, que fou la satrapia XVIII (o Matiana) amb els Zagros i l’Assíria més enllà del Tigris. D’aquesta darrera satrapia van formar part els alarodis o alarodians, és a dir els descendents del uraurtians, i també els Saspirians. Després repartits per altres zones.

Sorprenenment és un poble dividit artificialment entre un grapat de veïns. La viqui ens comenta:

«El poble kurd s’ha dedicat tradicionalment a la ramaderia nòmada, a l’artesania i al conreu, estructurats al voltant d’una organització social de tipus tribal que encara perdura.

Arran de la islamització posterior a la conquesta àrab del Kurdistan el 636, els kurds són majoritàriament musulmans sunnites, tot i que encara queda un grup nombrós que preserven la religió tradicional kurda: el yazidisme«.

Precisament aquesta religió, poc documentada de forma escrita ha tingut mala premsa… i els ha perjudicat al llarg dels temps.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Iazidisme

En ser una religió estrictament endogàmica i amb poques fonts escrites consultables, ha restat molt poc coneguda fins als anys 1990, donant peu a diverses llegendes i males interpretacions, reflectides a Occident pels primers exploradors europeus. La més recurrent és l’acusació de ser «adoradors del dimoni», cosa que ha provocat, per part de l’islam, nombroses persecucions i matances al seu encontre.

De totes maneres els experts poden consultar algunes fonts:

Els seus llibres sagrats són el Kitêba Cilwe (Llibre de la revelació) i el Mişefa R (Escriptura negra).

Es calcula que hi ha un milió de practicants actualment.

Bé retornem als Kurds i els seus esdeveniments al llargs dels temps històrics.

Fem una parada tècnica al 1929 quan hi va haver un Kurdistan independent… en plena época colonial.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Kurds#/media/File:Kurdistan1920.png

KurdistanNo cal ser un linx per veure que envoltats per: otomans, turcs, francesos, britànics, zona poc habitada que coincideix amb muntanyes, perses i russos el tema serà complicat i repatriar tot el personal una tasca ingent.

Seguirem el relat de la viqui:

«El Tractat de Sèvres

  • El Kurdistan del mapa anterior va ser independent segons el Tractat de Sèvres del 1920).
  • Al final de la Primera Guerra Mundial les potències vencedores es van repartir l’Orient Mitjà en zones d’influència mitjançant els Acords de Sykes-Picot.
  • Les conferències posteriors a la ciutat de Sèvres van discutir la manera com es repartirien els territoris que havien estat sota domini de l’Imperi Otomà.
  • El president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va enviar a la Comissió King Crane per tractar en les negociacions la qüestió sobre la creació d’un estat armeni independent.
  • Més tard, la Comissió va recomanar la creació del Kurdistan en una quarta part del territori d’Anatòlia.
  • El repartiment suggeria que ambdós estats serien administrats com a mandats dels Estats Units.
  • A la taula de negociacions, França va acceptar la creació d’un estat kurd, amb la reserva que no inclogués cap dels territoris kurds que havien estat garantits als francesos pel Abdallah I de Jordània.
  • Els participants en la Conferència de Sèvres van ser Gran Bretanya, Estats Units (com a observador), França, Itàlia, Japó, Armènia, Bèlgica, Grècia, Hiyaz (avui Aràbia Saudita), Polònia, Portugal, Romania, l’estat serbo-croat-eslovè (més tard Iugoslàvia), Txecoslovàquia, Turquia i una delegació kurda que va actuar com a observadora en les discussions concernents al Kurdistan i Armènia.
  • El resultat de la conferència va ser un llarg tractat de 433 articles, signat a Sèvres el 10 d’agost del 1920.
  • Encara que el Tractat i en específic l’article 62 va definir les fronteres i la hipotètica composició del futur Kurdistan, molts territoris amb aclaparadora majoria kurda situats a l’oest de l’Eufrates van ser arbitràriament exclosos.
  • El Kurdistan concebut pel tractat hagués estat un país amb dues terceres parts del seu territori eliminades, incloent les seves àrees fèrtils i les seves tradicionals terres de pasturatge.
  • A partir d’aquests fets, generacions senceres de grups nacionalistes kurds han recorregut a aquest tractat per presentar-lo com un reconeixement de la causa kurda al dret internacional.»

I ja la tenim «liada»… totes les fronteres de l’orient mitjà són arbitràries i fetes des d’una taula dirigida per les potències colonials que defensaven les seves inversions i no un indret o país on poder deixar un poble que s’organitzés com ja ho havia fet un parell de mil·lennis abans.

Mentre els kurds començaven a organitzar-se, al costat l’imperi otomà feia aigües… i els turs van aprofitar per alliberar-se.

Totnrm a la viqui:

La lluita turca d’independència

https://ca.wikipedia.org/wiki/Kurds#/media/File:Kurdish-inhabited_areas_of_the_Middle_East_and_the_Soviet_Union_in_1986.jpg

Kurdish-inhabited_areas_of_the_Middle_East_and_the_Soviet_Union_in_1986

Zones habitades pels kurds l’any 1986.

  • En resposta al Tractat de Sèvres, el general Mustafa Kemal Atatürk i els grups nacionalistes turcs van posar en pràctica els seus plans per a l’alliberament de Turquia de l’ocupació estrangera, com a conseqüència del desmembrament de l’Imperi Otomà.
  • Mustafa Kemal va apel·lar a l’element religiós per unificar a kurds i turcs i va fer una crida encaminat a la completa unitat en la lluita contra els invasors de les «sagrades terres musulmanes.»
  • La guerra d’independència turca va aconseguir la seva major victòria militar mitjançant la «gran ofensiva», que va culminar el 9 de setembre del 1922 amb la derrota de l’exèrcit grec a l’Egeu i a l’Anatòlia occidental.
  • Per la seva banda, els aliats es van afanyar a reconèixer de facto la independència política de la nova república, tement que la Turquia kemalista pogués passar-se al camp soviètic. Sota aquest raonament, el Tractat de Lausana, signat per la Gran Bretanya, França, Itàlia, Japó, Grècia, Romania, la República Serbo-croata-eslovena i Turquia el 24 de juliol del 1923 va reconèixer l’estat turc i va dividir el territori dels kurds.
  • Al llarg de tota la guerra, els oficials turcs es van dedicar a combatre qualsevol «amenaça» emergent dins del territori, específicament la formació d’organitzacions o associacions expressament kurdes.
  • El Tractat de Lausana va ser una victòria innegable per als turcs.
  • Per als kurds, va marcar el començament d’una nova fase de submissió.
  • Els articles del 40 al 45 especificaven que les minories en qüestió eren les «minories no musulmanes» (armenis, grecs, etc.).
  • Les autoritats nacionalistes d’Ankara van refusar a incloure’ls entre les minories protegides per les estipulacions constitucionals.
  • Alhora, les autoritats turques van adoptar polítiques demogràfiques tendents a encoratjar els turcs a tornar i a equilibrar el pes a favor seu en la nova república.
  • A partir d’aquest moment la insurrecció kurda es va convertir en un fenomen endèmic dins del marc de l’Orient Mitjà, caracteritzat per aixecaments armats a Turquia, combinat amb períodes d’enfrontaments a l’Iran i a l’Iraq al llarg de tot el segle XX.»

Piranshahr2014

Ciutat de Piranxahr, al 2014, és capital del districte de Mukerian.

Ja veiem que la cosa va per llarg… de manera telegràfica i seguim l’esquema de la viqui, després del Tractat de Sèvres, del 10 d’agost de 1920, que establia la creació d’un Kurdistan independent que comprengués l’Anatòlia sud-oriental (al sud del llac Van) i la regió de Mossul, però tot va quedar en no-res per diferències tribals i el rebuig del líder nacionalista turc Kemal Ataturk.

En aquest període, els partits kurds es van dividir en dues branques: la partidària de mantenir la seva autonomia a Turquia i la que optava per la independència.

I després cada cert temps han marcat moments de la Història de l’Orient Mitjà:

  • 1945 – 1948: els kurds demanen davant l’ONU la independència del seu territori.
  • 1945: Es funda la República de Mahabad (Iran), d’un any de durada.
  • 1961 – 1970: Revolta kurda a l’Iraq.
  • 1970: Els kurds aconsegueixen el domini d’una regió autònoma a l’Iraq.
  • 1975 – 1991: Guerra entre els kurds i les forces armades de l’Iraq. Aquesta guerra va ser començada pels kurds.
  • 1978: Abdullah Öcalan funda el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que comença a operar a Turquia.

Podeu refrescar la memòria d’aquest partit: PKK a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_dels_Treballadors_del_Kurdistan

Molts encara recordem els anys vuitanta…

  • El 1984 es va alçar en armes contra el govern turc i amb aquesta finalitat va crear l’Arteşa Rizgariya Gelî Kurdistan (Exèrcit Popular d’Alliberament del Kurdistan, ARGK), guerrilla amb un comandament centralitzat; es divideix en cinc seccions (Merdin, Sirt, Batman, Muradiye i Garzon), cadascuna amb uns efectius que varien entre els 600 i els 2.000 homes dividits en 20 unitats, i que comptaven amb camps d’entrenament a Diyarbekir, Bhotan, Rihe i Hekari.
  • No «alliberen» cap territori en concret per tal d’evitar repressions indiscriminades contra civils i genocidis, sinó que s’amaguen a les muntanyes i recapten «impostos» a les zones que controlen.
  • El 1996 fou reanomenat Hozên Rizgariya Kurdistan (Exèrcit d’Alliberament del Kurdistan, HRK), milícia pròpia del PKK dividida en quatre zones: Dersim, llac Van, frontera amb Iraq i frontera amb Iran.

Kurdish_PKK_guerilla guerrillera del PKK

Retornant als esdeveniments històrics, abans del parèntesis del PKK

  • Anys 1980: Les guerrilles kurdes donen suport a l’OAP (Organització per l’Alliberament de Palestina) i amb base a Síria, l’Iraq i l’Iran realitzen centenars d’incursions armades al sud-est de Turquia.
  • 1984: El PKK desencadena una guerra oberta contra Turquia.
  • 1988: Atacs amb armes químiques als kurds iraquians per part de Saddam Hussein. Manifestacions de suport al món mundial.
  • 1991: Després de la Guerra del Golf, diverses faccions kurdes s’aixequen contra l’Iraq.
  • 1992: Faccions kurdes iraquianes constitueixen un Govern.
  • 12 d’abril de 1995: Parlament kurd a l’Exili, constituït a l’Haia.
  • Octubre 1998: Síria deixa de donar suport al PKK.
  • Març de 1999: és capturat a Kenya el líder kurd Abdullah Öcalan. Jutjat a Turquia per alta traïció i assassinat, Öcalan va ser condemnat a mort, però la sentència està actualment apel·lada davant del Tribunal de Justícia Europeu.

Ja sabem com les gasten a Turquia amb qualsevol dissident… i + amb els guerrillers kurds que no deixen de portar problemes a l’estat de Turquia.

Interessa refrescar la memòria d’aquest personatge, ara a la presó en espera d’una resolució internacional…

https://ca.wikipedia.org/wiki/Abdullah_%C3%96calan

Algunes imatges:

Angela Merkel i AO AO1 AO2 AO3

AO5

Heroi pel poble kurd i terrorista pel govern turc… coses del destí. La Història, lentament, posa a la gent al seu lloc.

I mentre anàvem avançant en es fets històrics, resulta que avui dilluns, 25 de setembre tenen convocat un referèndum… amb els seus petits problemes… com tota nació sense estat.

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/estat-de-gracia/referendum-al-kurdistan-iraquia-amb-amina-hussein-lexercit-ha-decidit-enviar-tropes-a-kirkuk/audio/975828/

referendum K els de Catalunya Ràdio hi tenen una corresponsal.

Hi ha un tall de veu que cap al minut 30 parla del tema:

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/estat-de-gracia/estat-de-gracia-de-16-a-17-h-25092017/audio/975827/

http://www.geopolitica.cat/kurdistan-barzani-referendum-no-acceptem-amenaces/

La BBC també informa d’aquest referèndum:

http://www.bbc.com/news/world-middle-east-28103124

Recordem que fa pocs dies havia estat suspès… però ells a la seva!

http://www.ccma.cat/324/la-justicia-iraquiana-ordena-suspendre-el-referendum-dindependencia-al-kurdistan/noticia/2809500/

I com veieu a les imatges… allà no hi han vaixells de la Warner amb piolins… allà tancs carregats… però el Referèndum, de moment s’ha fet, ara està a punt d’acabar perquè l’han allargat una hora degut a la molta gent que encara estava esperant poder votar.

Seguirem les notícies i els seus resultats.

Podem repasar un article publicat aquest setembre, molt interessant sobre el tema d’aquest Referèndum:

https://www.nationalia.cat/noticia/10969/un-kurdistan-cansat-cercara-un-mandat-legitim-per-negociar-la-independencia-pacificament-a

I un reportatge ben complert a:

http://www.elnacional.cat/ca/iglobal/kurdistan-referendum-independencia_194952_102.html

Avui mateix a «La Vanguardia:»

http://www.lavanguardia.com/internacional/20170925/431558048888/turquia-iran-amenazas-kurdistan-irak-referendum-maniobras-militares.html

Els navegants de la xarxa social Facebook, podeu conèixer una mica + sobre el tema a:

https://www.facebook.com/ActualidadKurda

De totes maneres demà els mitjans de comunicació social aniran plens de dades sobre els resultat i la seva aplicació.

Unes imatges de la votació d’avui:

https://www.bing.com/images/search?view=detailV2&ccid=DM0MuiWD&id=78819F25FC77FAA39CE2B0FD5F122ED5D665CF49&thid=OIF.s42usVBj8ePf2fr3ixfdDA&q=referendun+kurdo&simid=211008374124&selectedIndex=52&ajaxhist=0

https://www.bing.com/images/search?view=detailV2&ccid=Cq1J27oE&id=0E0B37C0F81E7402D14A0242E97E72C01BBC4B4C&thid=OIF.ofvnSmSR9zcWi8mIZE2SFg&q=referendun+kurdo&simid=73569031718&selectedindex=51&mode=overlay&first=1

https://www.bing.com/images/search?view=detailV2&ccid=OIIU85PF&id=78016F10D9D7EA3CA0F86A809886E36C5130F16B&thid=OIP.OIIU85PFh41Etclduv6dfwEsCo&q=referendun+kurdo&simid=608046330090226271&selectedindex=65&mode=overlay&first=1

https://www.bing.com/images/search?view=detailV2&ccid=EN%2BNOoY7&id=2863381353CFC78753B9682D44726C16A1F98796&thid=OIF.VCWGFV2fqAZn7oGWKLMmjQ&q=referendun+kurdo&simid=73529267788&selectedindex=67&mode=overlay&first=1

https://www.bing.com/images/search?view=detailV2&ccid=vVl23aPd&id=8E498FFE415382E969D50FE24B65CC0793A393D3&thid=OIF.qJf7oC8yiXo%2FAZgpk8UcHA&q=referendun+kurdo&simid=73568886672&selectedindex=114&mode=overlay&first=1

https://www.bing.com/images/search?view=detailV2&ccid=X5kXIp%2Ba&id=0C04EF48C02A7CD11E349449E56A6312C5681F2E&thid=OIP.X5kXIp-aquUaOXosYw65JwFNC7&q=referendun+kurdo&simid=608038650694666882&selectedindex=115&mode=overlay&first=1

Bé ens acomiadarem amb una música kurda:

Petó,net

Cerverí de GirOna