GENOCIDI GITANO, 1789

Avui és compleixen anys d’un genocidi gitano que gairebé ha passat desapercebut pels historiadors convencionals.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/genocidi-gitano-4396748

Gràcies a

i que a l’estiu hi ha menys notícies… tenim un interessant article on s’explica una mica aquest genocidi.

El 30 de juliol els Kalos rememorem un dels Episodisvergonyants i foscos de la història de les Espanyes… El genocidi gitano o romaní que comandat pel Marquès de la Ensenada, ministre plenipotenciari del rei Ferran VIè, va enviar uns 12 mil gitanos a les galeres separant els homes de les dones perquè no es reproduissin ells que són molt prolífics.

 

 així recorden a aquest citat ministre els gitanos que coneixen aquest genocidi.

Podem ampliar información en un blog sobre interculturalitat:

https://baxtalo.wordpress.com/2012/07/30/historia-de-un-genocidio-la-gran-redada-de-1749/

Imagineu com va ser aquest genocidi… que dels 12.000 gitanos a galeres quan un altre rei va decidir retornar-los a la vida del dia a dia després de 16 anys… sols quedaven 150 homes.

Un gravat de l’época, s. XVIIIè,

Ens hem d’imaginar una filera de desvalguts anant a embarcar a galeres pe remar en les embarcacions reials sense gaire menjar i amb dosis d’aigua reglamentada…

I les dones en zones tancades amb els seus fills…

Aniria bé fer una ullada a aquest interessant document on hi ha una descripció acurada de l’evolució del poble gitano al llarg dels anys…

Documento H del poble gitano

Retornant al tema:

  • El dia + negre en la vida del marquès de la Ensenada i la datainoblidable pels gitanos espanyols va despertar a les capitanies generals amb la lectura de l’ordre de «Presó general» comunicat per la Secretaria de Guerra, que incloïa la carta signada pel bisbe gobernador Vázquez Tablada, amb disposicions tan terribles com les destinades als Nens majors de 7 anys, que serien separats de les seves mares i enviats als Arsenals, amb els Homes.
  • Durant aquest esmentat 30 de juliol del 1749 i els diez següents van ser capturats uns 9.000 gitanos i gitanes, segons Campomanes, una xifra que s’eleva fins els 12.000 si comptem els que ja estaven empresonats.

De totes maneres tants homes a galeres / arsenals… havia de fer la vida difícil fins i tot als guàrdies…

  • A l’arsenal de Cartagena no hi havia lloc pels 600 homes arrivats i els van haver d’encadenar a galeres velles que estaven al port.
  • Cádiz, a l’arsenal de La Carraca, on van arribar + de 1.000 gitanosde… apilats, amuntegats (hacinados, en la llengua del Cervantes), els van haver de repartir entre els magatzems on es guardava l’estopa… el gobernador preocupat pel tema va haver d’escriure al ministre marquès de l’Ensenada al llarg del mes d’agost demanant que no enviessin + gitanos perquè no sabia què fer amb ells, no tenia prou espai, prou feina, ni tan sols alimnets i tenia por d’un motí que finalment va estallar el 7 de setembre.

Les coses no eren fàcils ni pel Ensenada ni pels gitanos, ni per les gitanes:

  • A Málaga el mes d’agost de 1749 van arribar-hi desplaçades + de 1.000 gitanesamb els seus fills petits, menys de 7 anys… van haver d’habilitar l’Alcazaba, i encara es va quedar petita.
  • Al cap de 2 anys va decidir enviar un grup de gitanes a la Real Casa de Misericordia de Saragossa, ja que havia arribat a un acord amb les autoritats manyiques per ampliar la Casa, gràcies a un bagul ple de diners… com deia el meu pare «pagant Sant Pere canta»… i ja tenim a 653 gitanes de Málaga cap a Saragossa.
  • La Casa ja albergava altres 170 gitanes i uns 500 pobres.
  • Com era de preveure la situación va tornar-se explosiva… les gitanes es fugaven cada 2 x 3. Les recollien en el “carro dels pobres” i les retornaven a la Casa.
  • Fins i tot hi ha documentació que diu que mantenien “tratos ilícitos” gràcies a uns forats que practicaven a les parets/tàpies. I no paraven de protestar per qualsevol cosa.
  • Aviat van destruir la roba que els van donar, també la vaixella i el mobiliari. Es diu que iban semidesnudas, las más de ellas en cueros”, no podien portar-les a la capella, a la missa, i el vicari tampoc podía explicar-lis el catecisme. Sovint cridaven contra el personal que les custodiava.
  • Per complicar + les coses, el maig del 1753, el metge de la Casa va diagnosticar sífilis en + de 100 gitanes.
  • A l’any següent es va tornar a reproduir l’epidèmia, però aquesta vegada va afectar a gairebé totes les gitanes.
  • Per sort, Ensenada, va caure en desgràcia el 20 de juliol del 1754 (la política ja té aquestes coses, unes vegades dalt de tot, altres caus ben avall!).
  • Els ministres successors, el vell Sebastián de Eslava, ministre de la Guerra, i el fonedís Julián de Arriaga, a la Marina, es van desentendre aviat del problema dels gitanos. Finalment en Ricardo Wall, en nom del govern va intervenir, ja que era el Primer Ministre, i va decidir fer un indult abans que les escapades i aldarulls esdevinguessin un problema d’ordre públic.
  • Entre el 1754-1755 van sortir de la Casa de Saragossa 32 gitanes; el 1759, 82, i  a l’any següent, 95.
  • Quan va arribar l’indult general de 1763, ja n’havien sortit 78 altres.
  • Es va proclamar que se’ls alliberava gràcies a la paternal clemència del rei Carlos III.

imatge agraciada del rei Carlos III.

Els gitanos també van fer la seva! S’escaquejaven tot el que podien.

  • Feien vagues de braços caiguts… van dissenyar la «passivitat» ini els grillets, ni el «cepo»… i alguns van acabar a la forca.
  • Les autoritats estaven preocupades perquè no van aconseguir trobar mà d’obra barata.
  • La majoria de gitanos sols pensaven en escapar-se i anar a buscar la dona i fills.
  • Els jutges els van jugar una mala pasada, al agafar-los els van prendre els carros, les «cases», els cavalls i altres animals. Tècnicament  al alliberar-los els havien de retornar aquestes propietats… pero els jutges es feien els despistats i allargaven els tràmits.

És una anécdota però val la pena recordar-la.. el marquès de l’Ensenada -en realitat es deia «Zenón de Somodevilla y Bengoechea» també es va aprofitar de l’indult general.

Marquis de Ensenada.jpg

 el mateix marquès però + gran

Per sort al voltant del rei hi havia gent culta… com el ministre Campomanes i, sobretot, en Floridablanca, que van preparar una llei + progressista, la cél·lebre pragmàtica “integradora” del 1783.

comte de Floridablanca, pintat pel Goya.

Si voleu aprofundir en el tema podeu llegar un text antic,

https://books.google.cat/books?id=zLjxAwAAQBAJ&pg=PA10&lpg=PA10&dq=genocidio+gitano+1749&source=bl&ots=S8YWFfyOD_&sig=9BzkyXZPoT7qb0izMq7s4zlXMnY&hl=ca&sa=X&ved=0CEcQ6AEwBWoVChMIof7Ouc6DxwIVxT4UCh2PrALV#v=onepage&q=genocidio%20gitano%201749&f=false

A la viquipèdia, també hi ha material:

https://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Redada

De totes maneres ha plogut molt la Casa de la Missericòrdia de saragossa, ha estat molt reformada i actualmente és la seu de les Corts d’Aragó,

Un

Podem, si disposem de temps, llegar aquest interessant llibre sobre la Casa de la Missericòrdia de Saragossa i les gitanes al segle XVIIIè,

http://es.scribd.com/doc/47416014/La-Real-Casa-de-Misericordia-de-Zaragoza-carcel-de-gitanas-1752-1763

Bé ara ja coneixem una mica millor el tema del genocidi dels gitanos al 1749.

Ens acomiadem amb una música cantada per un poeta gitano, hi ha molta lletra però és una cançó escel·lent i romanticona,

https://www.youtube.com/watch?v=mw2nBQbbI5Y

ESTIPEN! [Salut!]

Llorenç i equip

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *