Aquest any 2015 es compleixen 750 anys del naixement d’un important personatge de la cultura catalana: EL CRONISTA RAMON MUNTANER

Com podeu imaginar… tenim poques imatges seves… però ens ha arribat un dibuix ben interessant…

Ramon Muntaner va viure durant els segles XIII-XIV, nascut a Peralada (Empordà) l’any 1265  i mort a Eivissa l’any 1336.

Va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

En qualsevol llibre de literatura sobresurt per ser conegut com un dels 4 redactors d’una de les quatre Grans Cròniques, que formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.

De manera rápida, es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d’uns fets que volien tenir valor didàctic.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_quatre_grans_Cr%C3%B2niques

Ramon Muntaner visqué de primera mà diverses gestes militars dels reis d’Aragó.

Va tenir una vida molt rica en aventures:

• Fou camarlenc de Jaume III de Mallorca.
• batlle d’Eivissa i
• capità d’almogàvers.

Comentem una mica què era un camarlenc… era l’oficial de palau encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula. Havia de vetllar per la seguretat del sobirà, fer-se càrrec dels seus vestits i armes i tenir cura del segell secret. Era el cap de la Cambra del rei i era part del Consell Reial. Depenia del majordom de palau i tenia a les seves ordres els cambrers, apotecaris (farmacèutics de l’època), escrivans, etc., que estaven al servei del monarca.

Quan parlem de Batlle, en l’época medieval era diferent als alcaldes actuals… que són els alcaldes dels pobles i ciutats. En temps de Ramon Muntaner , un Batlle era el delegat territorial del senyor, en general el rei o un noble (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu patrimoni, rendes, tributs i fiscalitat i impartia justícia civil en primera instància en la demarcació o batllia que tenia encomanada.

En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir justícia penal, i en general aquesta funció s’anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l’oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.

Pel que fa a capità d’almogàvers, trobareu información al següent link,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Almog%C3%A0ver

Concretament en Ramon Muntaner va ser capità amb la Companyia catala d’Orient que va viure interessant aventures.

fragment del Còdex del segle XIVè de la Crònica de Ramon Muntaner a la Biblioteca de l’Escorial. Es pressuposa que l’escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la Crònica.

De petit ja va viure fets històrics de primera clase:

• L’any 1271, quan tan sols comptava 6 anys, presencià la reunió celebrada al feu del seu pare a Peralada entre Jaume I d’Aragó i el seu gendre Alfons X, dit el Savi, de Castella i la seva filla Violant d’Aragó, esposa del rei de Castella.
• El 1276, a l’edat d’onze anys, formà part del seguici de Roger de Llúria que acompanyà l’infant Pere d’Aragó a França.
• A finals del 1281, a l’edat de 16 anys, es trobava a Montpeller, potser al servei del rei Jaume II de Mallorca.

Va viure moments complicats als 20 anys… degut a la croada contra Aragó… el feu del seu pare i tota Peralada fou cremada quan els almogàvers evacuaren la vila el juny del 1285 durant la Croada contra la Corona d’Aragó… i ja mai més va retornar a Peralada.

Però ell tenia fusta d’aventurer i durant la guerra siciliana i a partir de l’abril del 1286, a l’edat de 21 anys, formà part de l’estol de Roger de LLúria, anant i tornant de  València amb el botí capturat a les posicions franceses.

quadre amb Roger de Llúria… l’almirall + important que hem tingut mai… va dir al rei de França: cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d’Aragó en la cua”

Va viure unes aventures de cinema amb la Companyia d’Orient dels Almogàvers…

• Amb el cabdill Roger de Flor acceptà de formar part de la CCdO i n’esdevingué Mestre Racional, partint cap a Constantinoble l’agost del 1303, quan comptava 38 anys.
• Es distingí en el Setge de Gal·lípoli.
• El 1307 es mostrà partidari del cabdillatge de l’infant Ferran de Mallorca, però les desavinences amb el cabdill Bernat de Rocafort l’inclinaren a abandonar la Companyia amb els partidaris de l’infant Ferran.
• Anà amb a fer conquestes a Tassos, Halmyros, Scopelos i el Negropont, on fou fet presoner pels venecians. Els venecians l’alliberaren i el retornaren a la Companyia, on fou rebut amb grans demostracions d’afecte.
• Retornà al Negrepont i visità l’infant Ferran de Mallorca que encara restava personer a Tebes.
• Després es va dirigir a la cort del rei Frederic II de Sicília, resseguint la costa de Grècia fins a Corfú, i travessant el golf de Tàrent per arribar a Messina, des d’on seguí fins a Castronuovo. Després de la reunió amb Frederic anà a Calàbria i finalment a Catalunya.

Banderes de la Companyia Catalana d’Orient

Podem llegir un fragment del propi Ramon Muntaner:

“- E jo tantost e tots los altres anam fer esfondrar tots los vaixells.
E sí fiu fer jo una gran senyera de Sant Pere de Roma,
qui estegués a la torre maestra, e fiu fer una senyera reial
del senyor rei d’Aragon, e altra del senyor rei de Sicília,
e altra de sant Jordi; e aquestes tres que portassen a la batalla,
e aquella de sent Pere que estegués a la torre maestra.”

Ramon Muntaner; Crònica cap. 219

Imatge idealitzada de la capital de l’Imperi Bizantí, Constantinoble.

Bé, va viure un grapat + d’aventures que no podem relatar perquè seria una saga… anem per la seva Crónica.

Podeu trovar información molt detallada a,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Ramon_Muntaner

De manera resumida:

• La Crònica de RM, va ser escrita a la ciutat de Xirivella entre el  1325-1328, és la més llarga de les Quatre Grans Cròniques
• Narra els fets des de l’engendrament de JaumeI el Conqueridor(1207) fins a la coronació d’Alfons el benigne(1328).
• S’ha assenyalat el seu caràcter de «mirall de prínceps», i de «mirall de ciutadans».
• Explica coses que van succeir de veritat i que ell va veure i viure.
• Muntaner empra sovint el «jo hi era», que subratlla el seu paper de testimoni, i les dades que subministra ajuden a conèixer l’època del rei Jaume I.
• L’escriptor Joan Fuster va ser el principal intèrpret de l’obra d’aquest cronista medieval i el seu elogi és força eloqüent.

plana 13 del còdex

Hem de recordar que en aquells temps molt poca gent savia llegar i escriure… per això ramón Muntaner que era molt espavilat  va escriure la crónica per ésser llegida en veu alta. Fixem-nos que sempre que s’adreça als seus “oients” els sol anomenar “senyors”. Muntaner aconseguí d’establir una comunicació directa amb els seus “oïdors”. Per això utilitza procediments tipus joglarescos… com la interrogació “què us diré?”  a més d’usar un llenguatge viu i col·loquial.

Els alumnes dels cursos superiros i els adults podem reseguir la seva vida i aventures a partir de la crónica a,

http://www.xtec.cat/monografics/croniques/cronicamuntaner.htm

A Vilaweb també trobarem materials didàctics sobre aquesta crònica RM,

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=637670

Podem veure aquest clip multimèdia sobre RM,

Podem complementar amb aquest recull sobre els almogàvers,

Ens acomiadarem amb un clip del cantant que porta el mateix nom de Ramon Muntaner,  sobre el tema, “trencavent…” que ens permetrà veure espais per on va navegagar el cornista RM ara fa + de 700 anys,

Salut!

Llorenç i equip