Com diuen els astrònoms: un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.
Al llarg dels anys que l’home es pot considerar «civilitzat» ha mesurat el curs del temps, la durada d’un dia solar, que comença al punt de mitjanit i consta de vint-i-quatre hores… tot i que el sol surt cada dia… l’home ha anat inventant estris per mesurar el temps…
I podríem seguir amb altres ginys…
Però retornant al concepte de dia… en un altre sentit, el dia és l’espai de temps en què el sol il·lumina la terra per oposició a nit (temps controlat `per Selene – la Lluna-)… es podria dir que el dia és l’espai de temps que passa entre dues nits.
Curiosament si seguim amb els astrònoms… en funció de la referència que s’utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: el solar i el sideral.
El dia solar o natural és l’espai de temps que triga la Terra a fer una volta completa sobre el seu eix, mesurat per l’interval entre dos passos successius del Sol sobre un mateix meridià, i que es considera dividit en vint-i-quatre parts iguals anomenades hores.
El dia sideral és l’espai que tarda qualsevol astre a fer un gir complet sobre el seu eix.
Ara que ja tenim clar què és un dia… anem pels dies especials… n’hi ha un grapat… potser masses diria jo, això vol dir que l’home ha d’evolucionar encara molt… no cal dedicar tants dies especials per a sensibilitzar a la societat… una cosa perquè sigui especial ha de ser molt minoritària… gairebé única… la generalitat difumina els temes.
Bé començarem pel passat 17 de març, Sant Patrick, patró d’Irlanda… i dels bevedors de cervesa irlandesa…
Fins i tot «escòcia» significa «irlandès»… per això aquesta diada també se celebra a Escòcia amb molt de swing…
Si un està versat en la llengua del Shakespeare queda convidat a:
Els altres ens conformarem amb un passeig per Irlanda…
Passem al següent dia destacat de Març…
19 Sant Josep… per no esgotyar el personal ens concentrarem en la Festa de sant Josep a València… amb les falles i cia… Es tracta d’una festa turística de primer ordre, amb gent vinguda de tot el món mundial al llarg de la setmana abans per veure els monuments de les falles, l’espectacle de llums, les mascletades, el llançament de focs artificials i, l’última de les nits, la famosa cremà o crema, on cada any es cala foc a més de 1.000 falles (que està aviat dit)… un espectacle que el passat 2.016 es va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Podeu recordar un fragment de les falles del 2015,
De sant Josep podríem escriure un munt… però ens controlarem i concretarem algunes dades curioses i interessants de la nostra cultura:
- La tradició afirma que era fuster de professió.
- Al segle XVIIè, quan se’n difongué el culte, va ésser una festa molt popular a Catalunya.
- Es va convertir en el dia que es feia i menjava la crema de Sant Josep o crema cremada, a base de llet, ja que era el moment que la llet dels animals comença a ésser abundant, ja que les vaques i ovelles han criat.
- També se li dedicava el mató de Sant Josep… per llepar-se els bigotis…
- Abans es guarnia amb flors de paper, blanques o de colors diversos el sant que estava a totes les esglésies.
Curiosament els comerciants encara no han descobert aquest Josep fuster… tot i que J.V. Foix ja els va donar pistes en el poema: «Acal fuster hi ha novetat».
Una altra data… 20 de març, Dia Mundial de la Son.
No queda ben clar si és el dia 20 o el 3r. divendres de cada mes de març… però allà us deixo un article tot i que gairebé poca gent celebra aquesta diada internacional… uns perquè ja dormen com un sóc… i els que no poden dormir gaire bé ja tenen problemes a solventar…
Podeu celebrar aquest dia… o el que vulgueu anant a dormir escoltant aquesta música… no falla us despertareu amb l’equip de música en funcionament…
és una mica + cultural que comptar ovelles…
I sense descansar més… anem pel 21 Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial / Dia de la Poesia pels poetes.
Penso que amb algunes imatges i sense paraules definirem l’objectiu d’aquesta diada… que malauradament encara té molt de recorregut
Seguim amb + diades del mes de març… 25 DIA EUROPEU CONTRA EL TRÀFIC DE PERSONES
Aquest darrers anys la UE ha viscut fent-se el despistat en el tema del tràfic de sers humans… val la pena que els polítics i funcionaris de l’engranatge de la Comunitat Europea , l’Europa dels 27 deixi de bla-bla-bla i comenci a actuar contra les màfies que s’enriqueixen a costa de moltes persones i fent disbarats convertint a la nostra Mar Mediterrània, «Mare Nostrum» en la tomba de tants i tants refugiats que han de marxar dels seus països degut a les insostenibles qualitats de vida i en molts casos en plena guerra + o – encoberta…
sembla que no pugui ser possible que passi en ple segle XXIè… però les imatges properes són el pa de cada dia a la Mediterrània…
N’hi una mar plena d’aquestes imatges… podem concloure amb aquesta:
I acabarem amb el 27, que és el DIA MUNDIAL DEL TEATRE
Recordarem que el teatre és una de les primeres manifestacions de la conducta humana.
- Les manifestacions dramàtiques s’han produït a totes les cultures del món.
- Les + antigues van tenir lloc abans de la utilització de la parla i solien estar relacionades amb rituals.
- Diferents formes teatrals s’han anant presentant al llarg de la història fins a l’actualitat, quan conviuen produccions inèdites amb altres més antigues, tant amb posades en escena tradicionals com innovadores.
- A l’Antic Egipte, a mitjans del segon mil·lenni abans de l’edat cristiana (ara fa 4.000 anys), es representaven ja drames sobre la mort i resurrecció d’Osiris. Es comença el teatre per mitjà de màscares i dramatitzacions amb elles.
- Més tard és a la Grècia clàssica quan un grup de persones sota màscares teatrals en front del déu Dionís.
- Amb els anys sorgeixen els espais arquitectònics, teatres, específics per a escenificar obres teatrals, aquestes es van haver d’adaptar a la nova relació que establien els actors i el públic, que podia estar molt allunyat.
- Les arrels en ritus òrfics i en els festivals celebrats per Dionís, on es portaven a terme les escenificacions de la vida dels déus acompanyades de danses i cants Ditiràmbics.
- A finals del Segle VI aC va aconseguir una extraordinària celebritat el llegendari poeta i intèrpret Tespis, en l’honor la frase el carro de Tespis al·ludeix, encara avui, al conjunt del món del teatre.
- El teatre grec sorgeix després de l’evolució de les arts i cerimònies gregues com la festa de la verema oferta al déu Dionís, on els joves anaven dansant i cantant cap al temple del déu, a oferir les millors vinyes. Després un jove que va ressaltar entre el grup de joves es va transformar en el corifeu o mestre del cor, que va dirigir al grup. Amb el temps van aparèixer el bard i el rapsode, que eren recitadors.
- En el curs del segle V aC, durant l’edat clàssica de Grècia, es van establir els models tradicionals de la tragèdia i la comèdia, i els dramaturgs Èsquil i Sòfocles van afegir respectivament un segon i tercer actor a l’acció, el que va donar a aquesta una complexitat que feia necessària la creació de grans escenaris.
- Encara ara podem visitar els teatres d’aquella época… com el conservat d’Epidaure (Grècia) en el segle V aC, capaç d’albergar unes 12.000 persones, i el de Dionís, a Atenes, al segle IV aC. La seva construcció es realitzava mitjançant l’aprofitament de les faldes d’un turó, on es disposaven en forma semicircular les grades que envoltaven l’orquestra, espai circular en què es feia la major part de la representació. Després de l’orquestra s’aixecava una edificació anomenada Skene, escena, destinada a fer que els actors canviessin la seva vestimenta. Davant d’ella s’aixecava una paret de columnes, el prosceni, que podia sostenir superfícies pintades que evocaven el lloc de l’acció. Aquests decorats, juntament amb les túniques i màscares emprades pels actors i algunes màquines rudimentàries, constituïen tot l’aparell escènic.
- Les representacions del teatre grec es feien a l’aire lliure, comptava amb cor (dirigit pel corifeu o mestre del cor) que cantava i dansava al voltant d’un altar. En el teatre grec es representaven dos tipus d’obres: la tragèdia, obra dramàtica de final desgraciat que tractava de temes de llegendes heroiques i utilitzava, oportunament, als déus per al seu final, i la comèdia satírica, que criticava humorísticament a polítics i a les obres i incorrien en una mímica iniciada per un cor de sàtirs, i comèdies que tenien per tema assumptes de la vida quotidiana; totes estaven escrites en vers i utilitzaven màscares.
- Podem participar en representacions semblants a Mèrida on cada any hi ha una gran proposta.
- Us oferim una primícia… vet ací un actor que va actuar a Mèrida i amb molt d’èxit, va ser una visita per recordar… té molt bona sonoritat, es pot seguir des de qualsevol fila sense problemes i sense equip de megafonia… un prodigi dels grecs clàssics…
Ens acomiadarem amb unes vistes d’aquestes magnífiques instal·lacions
De regal una obra clàssica «Edipo rey»… una hora llarga però que val la pena!
Un petó.net
Cerverí de GirOna