ns situarem… de totes maneres si fem una ullada a la web del poble… no es recorden pas de nosaltres… coses que passen…
Tècnicament la nostra festa del 16 de juliol està ubicada temporalment entre el 10 de juliol i el 22 d’agost… la calor, les vacances, altres… ja se sap.
Anem a la viqui… que sempre és una interessant ajuda:
Ep! ara sí que estem ben situats i localitzats.
Fins i tot el Google Maps es recorda de nosaltres…
I si ho mirem tipus satèl·lit…
Ara els carrers ja ens semblem de veritat.
Haurem de contactar amb els senyors del Google Maps i dir-lis que ja poden tornar a fer una passejada, la foto és bastant antiga… igual de fa 5 anys o +
Ara que ja estem situats recordarem que fa 4 anys un grup de veins va voler retornar a fer la Festa del Barri… parlant vam organitzar un sopar, i per celebrar-ho vam estrenar:
- any, una pancarta de Benvinguda
- any, una pancarta amb el nom del barri: barri del Ter
- any, un mural amb una «llúdriga» del riu Ter per recordar els animals que comparteix hàbitat amb nosaltres.
- any, 9 murals amb diferents animals del riu Ter.
quest any, vam començar per convidar als vilatans a un Taller de pintura on donar vida als diferents murals… esperem que l’any que bé que volem arribar a pintar una dotzena de murals per completar la fauna del riu Ter hi participi + personal… vegem una miscel·lània del taller:
treballant en el mural de la polla d’aigua.
aquí comencem a pintar un corb marí… dels que viuen a l’arbre que hi ha a la corba de la Pilastra… bons pescadors tot i el seu problema amb les plomes.
aquí tenim una truita del riu Ter… amb les seves taques característiques.
la llúdriga, tot i tenir un any segueix tant esdpectacular com l’any passat, no va fer falta fer cap retoc.
la truita ja està llesta… amb l’aigua del riu que es mou al seu voltant.
ep! que el corb marí s’està assecant les plomes… ja ha fet una captura alimentària.
la polla d’aigua es vol amagar en els joncs i li hem col·locat un parell de pots de pintura al damunt perquè no s’escapi.
la Maria va venir amb roba adient, uns pots de pintura que li havia regalat el seu avi i un pinzell… es va portar com una artista del renaixement i va passar una tarda compartint pinzell amb un parell d’artistes.
en Lluís Bosch Martí, renombrat artista de murals revolucionaris… aquí va acolorir els diferents murals mentre es queixava de que eren massa realistes… però la biologia necessita mostrar la realitat… les revolucions i les utopies per altres ocasions.
tenim ara, l’ànec de coll verd, molt preuat pels caçadors… és un dels millors exemplars que encara viuen al riu Ter.
la Maria dominant el pinzell pinta la zona d’aigua on hi ha un «esplugabous» (altres l’anomenen «garcilla bueyera») és una au molt interessant originària d’Amèrica però que s’ha espavilat per col·lonitzar molts països. Un amic biòleg m’ha comentat els primers esplugabous van ser vistos a Amèrica entre la Guayana i Suriname el 1877… des de fga un grapat d’anys comparteix espai amb nosaltres al voltant del riu Ter.
la Maria posa, com a artista convidada.
aquí estem començant a pintar el cranc de riu, poc conegut… però com que té una morfologia semblant al llamàntol… ja pot presumir. Quan érem petits tots els rius tenien una colònia de crancs… ara comencen a tornar de manera tímida.
el cranc va agafant forma… la tarda anava avançant.
encara ens va quedar temps per pintar un oriol… un ocell preciós hem de recordar que té un vol fluid i ràpid, un cant fort i aflautat, amb un característic xiulet. Viu essencialment en arbres i particularment el podem localitzar a les ribes del riu Ter.
Escoltem el seu cant:
Ara si passegeu pel caminet de les ribes del Ter i l’escolteu ja el podreu reconèixer. (l’amic Cervantes l’anomena «oropéndola»)
Bé ja tenim els murals llestos.. vam parlar amb diferents veins que tenen balcons on organitzem el sopar… i el carrer va quedar ben decorat:
la carpa està doblada perquè es movia molt i tenia por que no sortís
un dels gossos d’en Jaume ens va venir a saludar… ell també volia celebrar la festa.
aquí ja surt la pancarta del Barri… la col·loquem ben alta perquè el camió de les escombraries no tingui cap problema i pugui passar amb els seus saltirons i arrancades com ens té acostumats.
a arriba el gran dia… a les 6 comencen els preparatius… perquè a les 9 es pugui començar a sopar.
comencem bé… tot i els senyals de trànsit, col·locats el dia anterior… una nina es va despistar i va deixar el seu cotxe al ben mig del tran de carrer de la festa.
les taules i cadires eren baixades i col·locades per un grapat de voluntaris… el tractor no era groc però molt guai
vam començar a fer gestions per localitzar la nina del cotxe…
aquí veiem al tractorista, en Roger, amb el seu co-pilot-tractor… la cadira estava una mica «xunga» però ningú es va adonar de res… tenia cinturó de seguretat i tot.
el tractor una mica retro, però va fer un servei inigualable.
un grup que van anar a carregar l’entarimat en un segon viatge… contents com si els haguès tocat la loteria. feia goig el carrer, semblava una terrassa de la costa blava…
els cuiners ja començaven també a fer els seus preparatius… taules, cassoles, fogons, ampolles de butà, carbó, carn, botifarres…
mecaxís… no ens n’havíem adonat hi ha un altre cotxe… i aquesta vegada no coneixem el seu conductor… a veure com es resolt aquest petit problema. encesa dels fogons de carbó… són espavilats aquests cuiners… això de viure a can cuet et fa anar com un coet… hi ha qui tarda en encendre, però aquí en un plis plas ja tenim carbó en marxa…
ep! que la taula per la planxa ha de quedar anivellada… el cuiner, molt professional, tenia un nivell de paleta i tot… i com es veu en la imatge… clavat! (era un instrument alemany i aquest tipus ja se sap són alemanys!, són quadrats!)
comencem a fer gestions per a retirar aquest despistat vehicle… l
l’entarimat anava agafant forma… i combinant les fustes: vertivals-horitzontals-verticals… i anivellant els extrems degut a l’esquena d’ase que té el carrer pel tema de l’aigua quan plou.
hem de preveure que a partir de les nou… el sol s’nirà a dormir… i la lluna, pobreta, molt maca i romàntica però fa poca claror… i hi ha el perill de posar el menjar en algun altre forat de la cara… doncs a posar-hi llum que l’ajuntament està una mica rata i hi ha pocs fanals… en especial en aquest tram de carrer.
prova de llum… funciona Pere! com es nota que treballes amb electrodomèstics.
aquí tenim un altre electricista… compte que igual estan provant l’escala per veure si la poden deixar a ses magestat els 3 Reis d’Orient… tot pot passar en el número 8.
la carn ja fa olor… i ens crida l’atenció de la càmera. Les tauyles ara hja tenen estovalles i les famílies van marcant territori i protegint les estovalles de les ràfegues de vent que van arrivant.
alguns poroven les cadires… s’hi està còmode!
altres passegen amb un cavallet… aquest ponni, té molta moral, fa 4 anys que participa de la nostra festa i ell cada any fidel passeja als nens/es que volen donar un tomb pel barri.
ja veieu la taula parada… plats, gots i coberts de veritat… i tovallons de roba… això sí que fa festa!
en Llorenç va comentar unes paraules i va beneir la taula… malauradament el micròfon no va poder allargar la veu fins tots els comensals… igual l’any que ve tenim un micro inalàmbric i podem convidar un personatge que ens faci el pregó de festa.
comença la cua, tothom el tiquet a la mà i a cercar la carn de l’estimat porc que ens ho dóna tot.
La festa va continuar… però la màquina va quedar al garatge… i no vam tenir ocasió de fotografiar la recollida… que va ser modèlica.
La lluna estava en la seva plenitud… a partir de la una alguns veins van començar a recollir… però un grup numerós encara preniua cafès, copes, algun puro despistat… i mica en mica va començar l’operació recollida… el
s cuiners per un costat, els de les taules i cadires per l’altra, un altre grup escala en mà amb els focus i les tires ornamentals.
Ja eren passades les 2 que feiem el darrer dels 3 viatges amb el tractor vermell… ens va quedar el prec al sant que tenim al carrer… un sant Antoni mig amagat, deixem l’acció pel proper any, si algun veí es vol entrenar aquí deixem l’oració:
A sant Antoni demanem
per ser el nostre patró
ens guii en el sopar
donant-nos la benedicció
Aprofitem aquest article per posar-hi l’auca del barri del Ter.. si algú nol a té se la pot baixar…
Ens acomiadarem, com és habitual amb una música adient… d’una orquestrina gaupa,
Un petó.net
Cerverí de GirOna
Carreras súper bé el reportatge de la festa de Barri. Se’t felicita!
Bona feina!
Bon estiu!